CARMEN MACHI ÉS HELENA DE TROIA

Juicio a una zorra
Autor i director: Miguel del Arco
Música: Arnau Vilà
Teatre Lliure Gràcia, Barcelona

Helena de Troia confessa al públic les seves experiències horribles a l'obra Juicio a una zorra. Nascuda d'un ou, violada de menuda, enamorada del guerrer Paris. Diu la mitologia que, a causa d'ella,  Troia i Esparta es van fer miques mútuament. Helena defensa la seva dignitat de dona. ¿Qui escriu la història?, ens pregunta. La que havia estat la dona més bella de l'univers, desferma la seva fúria contra el seu pare, el déu Zeus, ara que ja no li pot fer més mal, condemnada a la lletjor eterna.  Un monòleg viu i corprenedor de tan contemporani, on l'actriu Carmen Machi posa tota la carn a la graella. 10/10

Llegiu-ne la crítica d'Andreu Sotorra a «Clip de Teatre»

LLEGINT I PIULANT JOAN SALES

Pineda de la Vinyeta. Foto: © Paüls

Per a Mercè Obré Andreu, in memoriam

M'ajec sobre la pinassa, que fa un llit tou i calent,

i m'abandono a tota aquesta tristesa que em ve a ratxades.

JOAN SALES, Incerta Glòria

'INCENDIS' TORNA AL ROMEA

Va triomfar la temporada passada, ha passat per diversos teatres de Catalunya i aquest vespre torna a l'escenari del Romea (fins al 13 de gener): Incendis del dramaturg  libanès Wajdi Mouawad. Imprescindible.

Llegiu en aquest mateix blog l'apunt INCENDIS, AL ROMEA

QUE TINGUEM SORT!

Que tinguem sort!
Autor i director: Carles Alberola
Companyia Albena Teatre
Teatre Tantarantana, Barcelona

La vida i el teatre s'encreuen en el text dramàtic Que tinguem sort!, que Carles Alberola escriu, dirigeix i interpreta (fent duet amb Alfred Picó) al Tantarantana.  A la primera part, assistim a la conversa privada que mantenen dos actors al seu camerino mitja hora abans de començar la funció. Hi sentim reflexions profundes al costat d'estirabots. Han compartit viatges, camerino i escenaris durant vint anys. Ara faran la darrera funció, un per voluntat pròpia, l'altre, perquè la salut li nega continuar treballant. Els dos s'enfronten a la incertesa del futur. A la segona part són els protagonistes de l'obra humorística 'Espasmes' on revisen l'actualitat valenciana i hi inclouen fets que hem conegut a la primera part. Un treball que respira veritat per tots els costats. 9/10

Només quan veiem la nostra data de caducitat

escrita, reaccionem i entenem de què anava tot açò.

CARLES ALBEROLA

Llegiu-ne una crítica més completa a «Clip de Teatre»

PODER ABSOLUT

Poder absoluto
Autor i director: Roger Peña Carulla
La Villarroel, Barcelona

Un text brillant sobre els punts foscos de la política. Uns intèrprets que se'l fan seu:  Eduard Farelo i Emilio Gutiérrez Caba.  Un fons musical gens casual: l'ària "Recondita armonia", de l'òpera Tosca. Espectacle en espanyol.  9/10 

Llegiu-ne una crítica bastant més explícita a «Clip de Teatre»

EL REI DE LA JUNGLA

El rei de la jungla
Versió: Joan Guasch. Lletres i música: Albert Doz
Direcció: Martha Carbonell. Guasch Teatre, Barcelona
Per a espectadors a partir de 3 anys

A l'obra adreçada al públic familiar, El rei de la jungla,  Lion recuperarà el tron que li ha usurpat el seu oncle. Recorda, és clar, Hamlet, de Shakespeare, de la qual  Disney ja en va fer la seva versió a The Lion King. Però, la meva veïna de seient no en sap res d'originals i de versions. Té dos anys, encara porta xumet i es mou inquieta als braços de la seva mare. Es mou fins que tanquen els llums de la sala. En començar l'obra, s'ha aferrat al respatller del seient de davant, que era buit, i s'hi ha estat, encantada de la vida, durant l'hora que ha durat l'espectacle. ¿Cal que jo hi afegeixi res més? 9/10

Llegiu-ne la crítica d'Andreu Sotorra a «Clip de Teatre»    

LA MOLSA DEL PESSEBRE

  Molsa a la pineda de la Vinyeta. Foto: © Paüls

Al jardí de llicorella la molsa creix sota la protecció dels pins. Deu ser una varietat diferent de la dels pessebres perquè la de casa nostra és tupida, gens flonja i poc manejable. Com totes les molses té una gran capacitat de retenció d'aigua i protegeix el sòl de l'erosió per les pluges.  Si l'arrenquéssim tota, l'equilibri de l'ecosistema d'aquest petit espai humit se'n ressentiria i la pluja hi faria escòrrecs.

Quan ve Nadal, la cançó del miracle,
amb pessebre de molsa i arboç,
ens fa pensar en unes ganes molt vives,
ens fa pensar en un desig de debò
de donar coses al Noi de la Mare,
coses que vinguin de dintre del cor.

JOSEP M. DE SAGARRA. Poema de Nadal

EL MUSEU DE L'AVI: ELS VALORS D'UN LOGOTIP

Museu de l'avi, de Duesaigües
C/ Major, 9 - 43773 Duesaigües
Tel. 659823586
rabascalls@hotmail.com

El nou logotip del MUSEU DE L'AVI, de Duesaigües, m'emociona. M'emociona perquè genera i tradueix els valors cívics d'aquest espai i els transmet de forma clara, transparent.

Iolanda Salvadó, fotògrafa i dissenyadora gràfica

L'autora d'aquesta identitat gràfica és la fotògrafa i dissenyadora gràfica  Iolanda Salvadó (Reus, 1977). Va entrar per primera vegada al museu fa deu anys i la van impactar objectes que li eren familiars, però que no havia vist mai de debò. També n'hi va veure molts d'altres que per la seva edat ja ni tan sols reconeixia. Aquesta realitat va ser el punt de partida amb què va encarar la creació del logotip.

A la presentació que en va fer el dia de portes obertes (Llegiu-ne aquí la crònica) va parlar de la tipografia, de la icona —un tricicle—, de l'apòstrof floral i de la simbologia dels colors.
Va escollir la imatge del tricicle per "captar l’atenció dels més petits (...), que la imatge del museu els entusiasmi ja d’entrada, que el passat també conté elements molt divertits. Amb això no he volgut oblidar tampoc els més grans i no tan grans. Veure la imatge d’un tricicle, que de ben segur molts de nosaltres hem tingut, d’alguna manera ens transporta a la nostra infantesa i de retruc al passat."

Foto: © Montse Francisco

L'ús de la semiòtica té en l'apòstrof floral un component privat. Va incloure aquest toc natural perquè "una gran part dels objectes que hi exposa estan vinculats amb el món natural i rural. (...) Per altra banda, per mi particularment, té una segona interpretació (...) ¿Qui no recorda les parets de casa dels avis empaperades amb motius florals?"

Els colors —taronja, marró, blanc—, expressen valors d'autenticitat, afectivitat,  honestedat. N'explica així la simbologia: el taronja del fons, qualitat de base que atribueix al museu, "és un color acollidor, càlid, estimulant, ple de vida. Té una qualitat dinàmica molt positiva i energètica. Té una força activa, radiant i expansiva." Els objectes del museu estan representats pel color marró: "ens recorda la part rústica, està associat a la terra, a la fusta, a la pedra. És un color natural i calent. Denota fermesa, calma, profunditat, edat, antiguitat." I el blanc aplicat al tricicle, que "transmet la puresa, la innocència, la felicitat."

En aquesta representació positiva hi ha, a més, la tipografia amb lletres de mides diferents que transmeten la idea de moviment i de compromís  intergeneracional. Sí, un logotip també pot emocionar.

Per saber-ne més:

Blog del Museu de l'avi de Duesaigües