ELS REIS TENEN VUITADA

Contes silenciosos

Llibre pop-up creat i il·lustrat
per Benjamin Lacombe
Enginyeria de paper: José Pons
Editorial Baula, Barcelona, 2010

Si els Reis no han deixat llibres per als infants que us envolten, encara esteu a temps de corregir l'error. Pot fer-hi palanca, el reportatge de novetats editorials per a infants i joves, publicat al diari «Avui», 23.12.2010:

Nadal jove: llegir amb el cor i pensar amb el cap.
De Massagran a Geronimo Stilton. 

ANDREU SOTORRA

IMMERSIÓ PER AL "PASSO DE VIANANTES"

Aquesta tanca  és al carrer del Carme, 

cantonada amb el de les Floristes de la Rambla.

 Foto © Guillem Carbonell, 2010

Aquesta tanca és a tocar de casa, però ha estat el blog del periodista Guillem Carbonell qui me l'ha fet descobrir. El cartell que hi penja és l'iceberg que justifica la immersió en català aquí (¿on, si no?)  Vegeu la supeditació en què es troba la llengua pròpia de Catalunya: la informació en castellà  va en primer lloc, escrita en un caràcter gran i està ben escrita. A sota, hi ha una traducció que vol ser en català (?), escrita en cos de lletra més petit.  ¿No deien que havíem de jugar en igualtat de condicions?

M'imagino com deu haver anat:

1. Qui ha manat fer el cartell (empresa Tau Icesa, que fa treballs de construcció a càrrec de l'Ajuntament de Barcelona) no ha facilitat el text correcte en català.

2. Qui ha imprès el cartell no  domina la llengua catalana i ha triat una solució mixta, un castellà maquillat perquè sembli català. No s'ha molestat a comprovar si és correcta o no la traducció. 

3. Un cop imprès, qui ha manat fer el cartell no ha donat cap importància al fet que estigués mal traduït, possiblement perquè creu que ningú coneix la llengua per adonar-se de la pífia. ¿L'empresa mantindria l'errada si el text castellà digués "PASSO DE VIANANTES?

4. ¿Qui té la responsabilitat de fer esmenar aquests cartells?

TRISTANY I ISOLDA

 
Tristany i Isolda
Adaptació: Fontanel, Béatrice Traducció: Jordi Comasòlives

Il·lustracions: Aurélia Fronty

Baula Edicions, 2010

Lectors a partir de sis anys

Els primers lectors trobaran en aquest àlbum il·lustrat una excel·lent adaptació de la llegenda de Tristany i Isolda.  Podran afegir al seu imaginari una de les històries d'amor apassionat més conegudes de la literatura universal. El cavaller Tristany és nebot i protegit del rei de Cornualla. S'encarrega d'anar a recollir Isolda, la princesa irlandesa que ha de casar-se amb el rei. De tornada, els dos joves, per equivocació, beuen un filtre d'amor que fa que s'enamorin per sempre. Isolda es casa amb el rei però, a causa del beuratge, no pot evitar cometre adulteri amb Tristany. A partir d'aquesta traïció se succeeixen els enganys i els errors, que fan acabar la història en tragèdia.
El mite de Tristany i Isolda té el referent en les antigues llegendes celtes. Al segle  XII  es va propagar pel continent, es va anar modificant a gust de l'època i es va convertir en el mite de l'amor cortès, on el cavaller és el vassall de la seva dama. Molts autors medievals reflecteixen el mite en les seves obres, com ara el trobador Cerverí  de Girona (1259-1290?), que va escriure "Lo vers de Tristany";   Bernat Metge (1340?-1413), que esmenta els amants a Lo somni;  també en parla el frare franciscà Francesc Eiximenis (1328?-1409): al llibre Primer de Lo crestià diu que és una lectura inútil i enredaire. Richard Wagner en va fer una òpera; el va pintar Salvador Dalí; s'ha portat al cinema i al teatre. Benvinguda, ara, aquesta acurada adaptació per a infants.

LA CAVALCADA: UN GRAN ESPECTACLE ITINERANT

Cartells de la Cavalcada de Reis de Barcelona, 2011
Autora: Cristina Losantos

Aquest vespre cada poble i cada ciutat de Catalunya tindrà la seva cavalcada de Reis, amb un objectiu comú: crear un ambient fantàstic en l'imaginari infantil. De totes, la cavalcada de Barcelona, coordinada per escenògrafs, coreògrafs, artistes plàstics i músics professionals és la que eleva d'any en any el nivell de qualitat general.  A Barcelona, els Reis arribaran per mar, al Moll de la Fusta, i s'iniciarà la cavalcada de conte en format d'espectacle itinerant de 800 metres, de quaranta-cinc minuts de durada. Hi actuaran dos-cents ballarins i hi col·laboraran divuit escoles de teatre i dansa. Enguany la cavalcada barcelonina explicarà la història dels Reis, amb guió (de l'escriptor David Cirici) i música original (del músic i compositor José Manuel Pagán) per a l'ocasió. Les cançons promouran que el públic respongui preguntes, cosa que farà l'espectacle encara més participatiu. ¿Què costarà a l'erari públic? Sis-cents mil euros. I diu l'alcalde Hereu que serà una cavalcada austera, austera...

DRET D'ADMISSIÓ, EDICIÓ DIGITAL

Primera edició (en paper): febrer 2003
Segona edició (digital): gener 2011 

 

La novel·la Dret d'admissió es pot llegir en suport digital o bé descarregar-la en format PDF.  El protagonista relata en primera persona les estratègies persuasives que empren els grups sectaris per reclutar adeptes i retenir-los amb falses mostres de protecció i amistat.  Aquesta història s'inspira en un fet real.

CARN DE CALENDARI

Fotos del calendari 2011 protagonitzat 

per vuit mosses d'esquadra de Lleida.

Unes mosses d’esquadra de Lleida s'han fotografiat per un calendari. Era un obsequi per a ús privat, però algú va penjar les fotos a la xarxa i l'assumpte és de domini públic. En les imatges, vuit dones protagonitzen diverses accions en un estudi fotogràfic professional. Les veiem amb una actitud teatral  amb un attrezzo que suggereix accions delictives. Són fotografies de qualitat, en blanc i negre. S'ha dit que, en principi, el calendari no tenia finalitat solidària, sinó que va sorgir  com a regal destinat a un cercle reduït: amistats i família. Afegir-hi els companys de feina a mi em resulta de dubtosa necessitat. Ara bé, com que pel que sembla han estat realitzades fora de les hores de feina, i no hi ha res que ens faci pensar que són dones policia ni del cos català ni de cap altre que es mantingui amb els impostos dels contribuents, no hi tinc res a objectar.

Calendari 2011 protagonitzat

per bombers de la Generalitat de Catalunya

Ben diferent és el calendari que un any més protagonitzen els bombers de la Generalitat de Catalunya. Utilitzen espais, material i vestuari de la seva feina. El venen per recaptar fons per competir als  World Police  & Fire Games, d'enguany, a Nova York. O sigui que, de solidari, el calendari dels bombers tampoc no en té res.

EL CODI QR I ELS HAIKÚS DE SOLVEIG

¿Què és el codi QR i com es desxifra?

És una matriu de punts tridimensional creada al Japó. S'ha fet popular a tot el món sobretot en aplicacions publicitàries. Es desxifra des d'un telèfon mòbil equipat amb càmera i amb el software adequat.

Hi ha múltiples lectors QR gratuïts a internet (Kaywa, Quickmark...) per a la majoria de marques de mòbils (Nokia, I Phone, BlackBerry, Samsung, Siemens, etc.) Cal trobar el lector apropiat al terminal. Un cop instal·lat el software —molts telèfons mòbils ja el porten incorporat—, cal fer una foto a cada imatge en codi QR i, automàticament, mostrarà a la pantallla del mòbil la informació oculta.

¿Què són els Haikús de Solveig?
És un poema narratiu del qual sóc autora. Consta de 20 haikús (forma estròfica i mètrica que procedeix de la literatura japonesa culta) i hi projecto una mirada irònica i actual sobre el tema de Solveig (la dama que sempre espera l'estimat) de Peer Gin, del compositor Grieg. Presentar aquests haikús en codi QR ha estat un experiment lúdic.

El text ocult del codi QR de la imatge d'aquest post és aquest haikú:

El teló s'obre,

estels en un fons negre.

Grieg s'enlaira.

LENA PAÜLS. Haikús de Solveig

ALMANACS I CALENDARIS SENSE ACCIDENTS

1896 Belle Jardinière.  Decémbre.

Il.lustracions d'Eugène Grasset.

París: Chromotypo G. De Malherbe

A la Biblioteca de Catalunya hi ha una exposició d'almanacs i calendaris. Hi anem quan just s'acaba de fer fosc. A l'escalinata de la biblioteca que arrenca del magnífic claustre dels tarongers de l'antic Hospital de la Santa Creu  hi ha un llumet de no res. L'enfilem fins a la porta que palpem guiats per la llum que surt  de recepció. Ah, la porta, ¿què dic "palpem"?,  ens hi aferrem, perquè sabem de quin mal pateix i no volem prendre mal. La mostra d'almanacs i calendaris es troba a mà esquerra,  presentada en sis vitrines planes il·luminades.  És una exposició poc vistosa, però s'hi poden veure peces interessants com la reproducció del que es considera el calendari més antic conegut a Catalunya (el Tapís de la Creació del segle XII, que es conserva al Museu de la Catedral de Girona) passant per calendaris de diferents èpoques fins a tot tipus de calendaris i agendes contemporanis.

Mentre escric aquest post penso que és un gran què haver sortit indemnes de la Biblioteca de Catalunya. ¿Qui devia fer-ne el disseny d'accés?  L'experiència que acumulem d'altres visites i consultes bibliogràfiques ens ha salvat de caure en les rampes emmoquetades de l'exposició, tampoc hem caigut d'esquena per les escales en obrir la porta per entrar-hi,  ni de cara en sortir-ne, tot i no tenir gairebé lloc on posar els peus.  Si en fa d'anys que aquesta porta de vidre és un perill públic... calendaris i calendaris!

Sovint l'obvietat és irrisòria i risible. 

JOSEP PLA, OC 12, 28.