Pont d'Enseula: de febrer 2026

La draga sense escates tanca el cercle

Comentari a propòsit del poema visual Claqueta

Un sobre blau profund com el capvespre o com el pensament, un sobre que també és un balcó obert davant d’un paisatge mínim: la floració d’uns cirerers o d’uns ametllers continguda en dos trossos de roba crua, amb les vores esfilagarsades, cosides amb un fil senzill. I també unes fibres seques, talment branques d’una fragilitat continguda enmig de dues floracions que el cordill cus i relliga amb la suavitat de la paciència. Akira Kurosawa filma l’hanami des del balcó i la Lena Paüls ho diu des del poema abans que la bellesa efímera de les flors hagi caigut al terra.

Qui para, en aquest joc de lectura i sensibilitat? La poeta o el lector?

JOAN RAMELL

24 de febrer 2026

'LA DRAGA SENSE ESCATES', CONTE PER SOMIAR KM0

El programa «Contes per somiar Km0» del Centre de Lectura de Reus inclou en el seu canal YouTube el conte La draga sense escates, il·lustrat per Àgata Gil. Amb muntatge i lectura de Marta Vidal.

Des de fa uns anys, la Biblioteca del Centre de Lectura ofereix «Contes per somiar» als infants ingressats a l'Hospital Universitari Sant Joan de Reus. Petites sessions de contacontes amb històries de tota mena, a través del canal de YouTube de l’entitat, amb l'objectiu que proporcionin una estona d’evasió i companyia durant la seva estada a l'hospital. Els contes també es faran presents als Centres d'Atenció Primària de Salut Sant Joan (Reus – Marià Fortuny, Riudoms, la Selva, Hospital Lleuger de Cambrils i l'Hospitalet).

Edita: Centre de Lectura de Reus. Amb la col·laboració de Salut / Hospital Universitari Sant Joan i l'Associació Catalana de Famílies i Persones amb Sordesa (ACAPPS) de l'Ajuntament de Barcelona.
Amb el suport de Biblioteques Municipals de Reus, Institució de les Lletres Catalanes, Fundació La Caixa i Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Febrer 2026.

HEMEROTECA

Fòrums, crítiques i recensions de La draga sense escates

Contacontes
Vídeo del programa de voluntariat educatiu per a la lectura
Guia de contes per la Igualtat
Teresa Palacín
The White Ravens (Internationale Jugendbibliothek de Munic)
Maria Dolors Vallverdú
Gemma Mulet | Rosa Massanés | Xavier Fontich

23 de febrer 2026

LECTURES DE 'REUSENQUES, A ESCENA!', A CAL MASSÓ

Programa de la sessió de lectures dramatitzades del llibre

Reusenques, a escena!, de Reusenques de Lletres

Centre d'Art Cal Massó, Reus

Durant dos vespres (27 i 28 de febrer), deu textos dramàtics breus dels setze que conté el llibre Reusenques, a escena! se sentiran a l'antiga fàbrica de licors Centre d'Art Cal Massó, de Reus (carrer Pròsper de Bofarull, 7). A partir d'aquestes dues sessions de lectures dramatitzades es triaran quatre textos per ser representats aquesta tardor al Teatre Bartrina de Reus.

Autores participants en el llibre Reusenques, a escena!, publicat per Arola Editors coordinat per Fina Masdéu i Victòria Rodrigo: Gisela Alcón, Magda Barceló, Mabel Bofarull (pròleg), Monika Escuer, Antònia Farré Sanfeliu, Pilar de los Hielos, Lourdes Jurado, Teresa Llorach Manresa (il·lustració de la coberta) Elisabet Márquez Blasco, Fina Masdéu, Rosa Mateu (assessorament teatral), Ció Munté, Núria Naval, Lena Paüls, Empar Pont, Carme Puyol Torres, Romana Ribé, Victòria Rodrigo, Carme Simó.

La meva aportació és el monòleg Mama, vull ser princesa que interpreta l'actriu i reusenca de lletres Aïda Pitarch. Un privilegi que ja vam poder gaudir el vespre de la presentació del llibre (19-XI-2025) al Teatre Bartrina. Amb la seva veu i personalitat, el text —una versió reduïda del monòleg publicat al llibre— en va sortir esplèndidament representat.

Lectura dramatitzada del monòleg Mama, vull ser princesa,

al Centre d'Art Cal Massó de Reus, 27 de febrer de 2026

PLATÓ DESERT: VEU EN OFF

TANT HAS MIRAT ENDINS,

QUE NO HAS VIST LA TALLADA DE MELÓ

RETALLADA EN LA NIT,

QUE T'ESPERAVA A LA CARENA

Veu en off

Poema visual

A partir del poemari Plató desert. © Lena Paüls

Premi «L’Atiador», de l'Ateneu Torrellenc, Torrelles de Llobregat, 2025

ESCOLTEU el pòdcast del poema

Veu en off
al canal IVOOX i/o al canal SPOTIFY

Veu: Andreu Sotorra

Llegiu-ne la crítica d'Andreu Sotorra a «Clip de Teatre»

Comentari a propòsit del poema visual Veu en off

Com una santa hòstia que ens ha de permetre combregar amb la bellesa nocturna, la lluna emergeix rere la serralada dels somnis. Cada nit els mosseguem, sense adonar-nos, fins acabar perdent les dents que deixem escampades en la nit com estels. Celístia del desig.

JOAN RAMELL

22 de febrer 2026

57a RENOVACIÓ FLAMA DE LA LLENGUA CATALANA A MONTSERRAT

57a Renovació de la Flama de la Llengua Catalana a Montserrat.

Acte literari Geografies literàries del Baix Camp i Montserrat

Foto: ©Ramon Salvat

L’encengué la fe,

la portà l’esforç

i la manté la voluntat d’un poble.

La renovació de la simbòlica Flama de la Llengua Catalana que crema a l'atri de la basílica de la Mare de Déu de Montserrat és un esdeveniment anual amb caràcter reivindicatiu, i alhora festiu. Enguany, l'organització de la 57a edició ha anat a càrrec de la Secció Excursionista del Centre de Lectura de Reus.

L'acte literari Geografies literàries del Baix Camp i Montserrat, que ha clos aquesta edició, ha anat a càrrec de la filòloga Fina Masdéu, en nom de la Secció Excursionista del Centre de Lectura. La lectura dels textos ha anat a càrrec de Rosa Mateu i Elisabet Márquez, del Taller de Lectura en Veu Alta del CdL.

S'hi han llegit textos referits a paisatges del Baix Camp de Josep Aladern (Reus), Ramon Muntanyola (ermita de St. Pere del Puig, la Selva del Camp), Josep Cornudella (La Mussara), Joan Perucho (Pratdip) i Lena Paüls (muntanyes d'Escornalbou). I de Montserrat: Jacint Verdaguer, Josep M. de Sagarra, Joan Llongueras, Dolors Monserdà i Víctor Balaguer.

El poema inèdit La pedra seca amagada d'Escornalbou ha estat la meva aportació a aquesta edició.

Escolteu el pòdcast del poema
al canal IVOOX i/o al canal SPOTIFY
Rapsoda: Rosa Mateu

Boscos d'Escornalbou,
pinedes sobre un paisatge humanitzat
amb pedres arrencades del llit de la mare terra.
La vida s'estenia dins de pans de llicorella.
Els ceps de garnatxa, de macabeu,
de xarel·lo i de picapoll
creixien sostinguts per parets ancestrals,
als pendents de la muntanya.
Vinyes assetjades per sequeres i mestralades,
vinyes arrasades per la fil·loxera.
Els pins han colonitzat l'erm de rabasses vençudes,
a les muntanyes abruptes d'Escornalbou.
¿Quina cendra ha amagat els replans
fixats amb marges de pedra seca
que expliquen l'afany d'un poble mil·lenari?

21 de febrer 2026

SÈRIES 'REUNIÓ' I 'CODI DE SILENCI'

Codi de silenci i Reunió són dues sèries angleses estrenades el 2025 que tenen en comú una persona sorda com a protagonista. Dues històries molt interessants amb l'incentiu de la normalització de la comunicació amb la llengua de signes i la capacitat de llegir els llavis dels parlants.

Codi de silenci

Direcció: Catherine Moulton,

Diarmuid Goggins i Chanya Button.

Regne Unit, 2025

Thriller policíac, protagonitzat per l'actriu sorda Rose Ayling-Ellis. L'Alison Woods fa de cambrera i treballa per mantenir la seva mare i la casa. La policia li demana que llegeixi els llavis de les converses dels components d'una banda criminal. L'Alison s'enamora d'un dels sospitosos. Una trama tensa acosta cada cop més l'Alison al perill, en un recorregut d'amosfera amenaçant. Filmin, 6 episodis. 9/10

Reunió
Direcció: William Mager i Luke Snellin.

Regne Unit, 2025

Creada pel guionista sord William Mager, protagonizada per l'actor sord Matthew Gurney i l'actriu sorda Rose Ayling-Ellis. El silenci pot ser una arma perillosa. La sèrie se submergeix en els turments d'un assassí que, acabat d'alliberar de la presó després de cometre un crim, lluita per la redempció... i la venjança. Filmin, 5 episodis. 8/10

20 de febrer 2026

EXPOSICIÓ 'ANIMALS INVISIBLES', AL MUSEU DE CIÈNCIES NATURALS

Animals invisibles: mite, vida, extinció, desextinció.

Museu de Ciències Naturals de Barcelona

Comissariada per Gabi Martínez, escriptor i naturalista

i Jordi Serrallonga, explorador.

Recorregut immersiu i multidisciplinari, per la foscor inquietant del Museu de Ciències Naturals de Barcelona. L’exposició Animals invisibles: mite, vida, extinció, desextinció esdevé un espai on l’art i la ciència es fonen per explorar els límits del que considerem real i del que cataloguem com a imaginari. Bon material, acuradament seleccionat i ben distribuït pels diferents àmbits.

Hi ha representats i posats en context el ieti, el monstre del llac Ness, les sirenes i una munió de criatures de llegenda que només existeixen en l'imaginari col·lectiu. També s'hi troben animals que s'han extingit, com els dinosaures i els mamuts, memòria biològica de la Terra. I els que es troben en perill d'extinció o són vulnerables davant el canvi climàtic, la destrucció d’ecosistemes i l’activitat humana.

Oberta fins al maig de 2026

17 de febrer 2026

'UNA FESTA A ROMA', AL TEATRE LLIURE DE GRÀCIA

Una festa a Roma. Autor: Marc Artigau i Queralt.

Direcció: Clara Segura. Teatre Lliure Gràcia, Barcelona

Intèrprets: Marta Angelat, Xavier Boada, Lluís Marco,

Gemma Martínez, Isabel Rocatti, Albert Triola i Oriol Vila.

El dramaturg, narrador i poeta Marc Artigau i Queralt (Barcelona, 1984) ha fet aquesta vegada una mirada a l'anomenada tercera edat, tocada per la malaltia de l'Alzheimer, i a la vida amorosa que floreix en el medi d'una residència de gent gran. A més, també ha aprofitat per reivindicar la defensa de la dignitat d'una generació que no sempre ho ha tingut fàcil per esquivar els revolts foscos de la vida.

Format de comèdia romàntica, i sí, riem amb les sortides d'il·lusió renovada de la Romina (magnífica Marta Angelat) i el Juli (Lluís Marco, veterana precisió), però al final bona part de l'auditori acabem plorant. A Roma. Qui avisa...

9/10

16 de febrer 2026

PLATÓ DESERT: ENQUADRAMENT

T'ajups a arrencar una herba,

a tocar del cau de formigues alades,

enmig d'un tràfic incessant

de llavors i panissola

Enquadrament

Poema visual

A partir del poemari Plató desert. © Lena Paüls

Premi «L’Atiador», de l'Ateneu Torrellenc, Torrelles de Llobregat, 2025

ESCOLTEU el pòdcast del poema

Enquadrament

al canal IVOOX i/o al canal SPOTIFY
Veu: Andreu Sotorra

Llegiu-ne la crítica d'Andreu Sotorra a «Clip de Teatre»

Comentari a propòsit del poema visual Enquadrament

Què queda de nosaltres quan el temps ens asseca les flors per convertir-les en la memòria petrificada del perfum? Què queda de nosaltres quan el temps ens talla en un fragment del que havíem estat i ens transforma en encenalls lleugers i dispersos? Què queda de nosaltres quan el temps ens converteix en llum atrapada dins dels ulls sense parpelles de dues bales de vidre?

Joan Ramell

15 de febrer 2026

'ELS FILLS', A LA VILLARROEL

Els fills. Autora: Lucy Kirkwood. Traducció: Cristina Genebat

Direcció:  David Selvas Jansana. La Villarroel, Barcelona

Intèrprets: Mercè Arànega, Jordi Boixaderas i Emma Vilarasau. Traducció de Cristina Genebat. A la direcció, David Selvas. I ja està tot dit. O potser no. No seria el mateix el text i la direcció sense aquests tres intèrprets veterans en estat de gràcia que el fan creïble. Implacablement. ¿La generació responsable d'haver malmès el planeta ha d'immolar-se per salvar la generació següent? El dubte gira al voltant dels tres personatges —la parella de la Hazel (Mercè Aránega) i Robin (Jordi Boixaderas) i la Rose (Emma Vilarasau)—, físics exenginyers d'una central nuclear que ha tingut una fuita incontrolada. L'autora, Lucy Kirkwood, es basa en l'accident nuclear de 2011 a Fukushima. Les relacions personals també compten i el que hi ha hagut o el que hi ha encara entre els personatges també es fa present a l'obra. Tot a mig dir, els personatges ja saben de què parlen. Els espectadors només en som voyeurs. 9/10

Llegiu-ne la crítica d'Andreu Sotorra a «Clip de Teatre»

14 de febrer 2026

'CASA DE NINES', A LA SALA ATRIUM

Casa de nines, d'Henrik Ibsen. Traducció: Feliu Formosa

Direcció: Raimon Molins. Sala Atrium, Barcelona

Henrik Ibsen va escriure el 1879 Casa de nines i el concepte resisteix el temps com si fos escrita avui mateix. La versió de cambra que dirigeix Raimon Molins se situa en un espai contemporani i se'n surt amb nota alta. Els personages que no apareixen a escena ens els fa imaginar al rebedor o a la cambra del costat. La famosa carta inculpadora i el famós sobret final a la bústia avui es rebrien per altres mitjans, però la màgia del teatre els fa absolutament versemblants. I acabem sentint admiració un cop més, per la Nora, a qui el pare i el marit han considerat sempre una nina delicada i en realitat els espectadors sabem per les paraules d'Ibsen que és una de les dones més valentes de la dramatúrgia universal. Bravo!, Jordi Llordella, Claudia Manini, Cris Martínez, Anna Maruny. Gràcies. 9/10

Llegiu-ne la crítica d'Andreu Sotorra a «Clip de Teatre»

13 de febrer 2026

L'ESTIUEIG, DE GOLDONI, AL MALDÀ

L'estiueig. Dramatúrgia: Adrià Aubert i Carla Coll

a partir de la trilogia «La villeggiatura» de Carlo Goldoni

Traducció: Julia Calzada. Direcció: Adrià Aubert

Companyia Els Pirates Teatre. El Maldà, Barcelona

L'esperit d'un deliciós text de Carlo Goldoni al Maldà. Intèrprets dels Pirates Teatre: Núria Cuyàs, Ricard Farré, Laura Pau i Arnau Puig. Bravo!, per la dotzena de personatges estiuejants i pel servei sense paga! Estiu. Estiueig complicat de gestionar. Teatre. Divertimento pur. 10/10

Llegiu-ne la crítica d'Andreu Sotorra a «Clip de Teatre»

12 de febrer 2026

'UN COTXE', AL CENTRE DE LES ARTS LLIURES

Un cotxe

Dramatúrgia: Ferran Dordal Lalueza i Pau Masaló Llorà.

Direcció: Pau Masaló Llorà. Centre de les Arts Lliures

El Centre de les Arts Lliures de la Fundació Brossa programa un text original, valent. El narrador, Pau Masaló Llorà (originari de Les Planes d'Hostoles, la Garrotxa, 42 anys confessats i, per si de cas, dissenyador, a més de dramaturg i actor), explica com un cotxe mític dels anys noranta va portar per carreteres i càmpings la seva família. Nostàlgica del paradís del temps de la innocència desgranada artesanalment amb tocs d'humor.

A l'escenari, el protagonista i els seus pares, Xavier Masaló —exalcalde del poble d'origen— i Maria Àngels Llorà —que va ser mestra d'infantil—, formen un trio entranyable que aconsegueix reflectir amb uns mitjans aparentment modestos i compartits, segurament, per molts dels espectadors, com es modela un futur idíl·lic i com es dilueix la realitat del present.

Projecte guanyador de la convocatòria Hermann Bonnín del Centre de les Arts Lliures de la Fundació Joan Brossa, beca Barcelona Crea i beca de recerca de l’OSIC. Premi de la Crítica catalana i el Premi Max d'arts escèniques de carrer.

8/10

Llegiu-ne la crítica d'Andreu Sotorra a «Clip de Teatre»

11 de febrer 2026

'EL BARQUER', AL TEATRE LLIURE MONTJUÏC

El barquer. Autor: Jez Butterworth

Traducció de l'anglès: Cristina Genebat

Direcció: Julio Manrique.

Sala Fabià Puigserver, Teatre Lliure Montjuïc

Irlanda del Nord, agost del 1981. A la granja de la nissaga familiar dels Carney es preparen per a la tradicional festa anual del dia de la collita. Ai, el vell barquer Caront... veritats evidents.

Intèrprets: Lua Amat, Roger Casamajor, Oriol Cervera, Imma Colomer, Martí Cordero, Anna Güell, Marta Marco, Carles Martínez, Norbert Martínez, Nora Pàmies Ricart/Bruna Luz, Martí Ribot, Santi Ricart, Mima Riera, Sara Roch, Elena Salvat/Bruna Armengol, Jan Serra, Marc Soler, Max Vilarrasa, Ernest Villegas. Bravo!

Diu Sotorra: «El director del Teatre Lliure, Julio Manrique, ha posat sobre l'escenari gran de Montjuïc el “santcristo gros” de totes les seves direccions personals fetes fins ara i ha aconseguit penetrar en l'esperit de fons de l'obra original de Jez Butterworth fins al punt que, al llarg de les més de tres hores amb dos intermedis —tres actes d'una hora cadascun— fa la impressió que una companyia originària del West End s'hagi instal·lat a Montjuïc.» Ho subscric. 10/10

Llegiu-ne la crítica d'Andreu Sotorra a «Clip de Teatre»

10 de febrer 2026

'LOOP', A L'ESPAI TEXAS, BARCELONA

Loop | Autor: Ramon Madaula i Canadell

Direcció: Mònica Bofill | Espai Texas, Barcelona

La vida és un bucle. Ramon Madaula és l'autor i coprotagonista de Loop, hi interpreta un pare escultor sense gaires èxits artístics. Júlia Genís li dona joc interpretant tant la mare de l'escultor jove, com la filla que prepara les maletes per anar a viure a Tasmània, a l'altra punta de món, amb l'amic que ha conengut fa just un mes. Repte de totes les generacions. Reflexions amb humor, advertiments amb un punt de sarcarme, de la mare a l'aspirant d'escultor i del pare a la filla que ha pres una decisió inalterable, tot i els dubtes de la nova aventura vital, que també hi són. Diàlegs tallants, rèpliques esmolades que s'entrecreuen el pare de jove i el d'ara mateix amb la mare i la filla respectivament. Sense transicions. Només amb el to i l'expressivitat sabem qui parla. Un exercici brillant de versemblança dels dos intèrprets posant-se a la pell de quatre personatges. 9/10

09 de febrer 2026

PLATÓ DESERT: STORYBOARD: CONFRAFOC AL PARADÍS

I SENTO L'ENERGIA DE LES MANS SENSE ESPAI,

L'ALEGRIA DEL VALS, ROBA FRESCA DE LLI.

Storyboard: Contrafoc al paradís

Poema visual

Premi «L’Atiador», de l'Ateneu Torrellenc, Torrelles de Llobregat, 2025

Escolteu el pòdcast del poema

Storyboard: Confrafoc al paradís

al canal IVOOX i/o al canal SPOTIFY
Veu: Andreu Sotorra

Llegiu-ne la crítica d'Andreu Sotorra a «Clip de Teatre»

Comentari a propòsit del poema visual Storyboard: Contrafoc al paradís:

Un llibre és un contenidor d'emocions. Més encara quan el llibre ens permet sentir el tacte sedós de la roba retallada per fer pàgines brodades o palpar els brins de llinets cosits amb el goig de qui s'ofereix a ser descobert un cop obrim les seves tapes... I quan les obres, sentir com el temps s’atura en cada pàgina amb una delicadesa exquisida, sentir com respira i, en fer-ho, ens convida a desprendre’ns del soroll, a escoltar el batec íntim de les paraules que no criden perquè no les veiem.

Perquè hi ha llibres que no es llegeixen amb els ulls, sinó amb els dits, amb el nas, amb l’absència de signes. Són llibres que se’ns adhereixen a la pell com una aroma antiga que ens resulta familiar, que ens desperta records que ignoràvem.

És aleshores quan també entens que un llibre pot ser un refugi, un espai on l’ànima s’asseu, cansada, i ens redimeix de la nostra vulnerabilitat.

Entre fils, textures i silencis, el relat s’expandeix i ens incorpora com a espectadors i, sense saber-ho, també com a lectors pacients des del mateix moment en què desfem el nus d’una gasa per entrar en un alfabet invisible de sensacions.

Un llibre és un contenidor de sensacions.

JOAN RAMELL

08 de febrer 2026

'HOLA, RÀBIA!', AL TEATRE NACIONAL

Hola, ràbia! | Autoria i direcció: Mercè Vila Godoy

Sala Tallers, Teatre Nacional de Catalunya, Barcelona

Recomanat per a espectadors més grans de 6 anys

Les dues intèrprets d'Hola, ràbia!, l'actriu i cantant Dolo Beltrán i l'actriu Gloria Sirvent reben un a un els espectadors grans i petits preguntant-los què és allò que els fa més ràbia. Entre les respostes dels petits, hi ha autèntiques perles. Els espectadors poden provar d'aprofitar l'energia de les rabietes fent anar uns artefactes que la capten. L'objectiu és fer sortir la ràbia que està allotjada en una gran caixa a l'escenari. I, quan la vegin, renyar-la. A la nostra sessió s'han apuntat a gestionar els rampells de ràbia sobretot espectadors de tres anys, tot i que l'invent funciona millor amb els de sis o més perquè l'entenen. El concepte d'aquest espectacle familiars que presenta la companyia La Banda i el col·lectiu Playmodes és interessant, però el desenvolupament en forma d'activitat majoritàriament participativa no és adient com a programació de teatre per a infants del TNC. Els infants ja poden gaudir d'un tipus similar d'activitat lúdica en múltiples espais. Al Teatre Nacional hi van a veure teatre. 7/10

Llegiu-ne la crítica d'Andreu Sotorra a «Clip de Teatre»

05 de febrer 2026

'LA REINA LLOBA', AL TEATRE NACIONAL DE CATALUNYA

La reina lloba

Autor i director: Pau Carrió, a partir de William Shakespeare.

Teatre Nacional de Catalunya, Sala Petita. Barcelona

Intèrprets: Quim Àvila, Pepo Blasco, Queralt Casasayas,

Josep Julien, Ana Nicolás de Cabo, Xavi Ricart,

Pau Roca, Maria Rodríguez Soto, David Vert.

Margarida d'Anjou (Pont-à-Mousson, França, 1430 - Souzay-Champigny, França, 1482) és el personatge que ara el dramaturg i director Pau Carrió (Barcelona, 1981) ha rebatejat com 'la reina lloba'. Va ser reina d'Anglaterra (Casa de Lancaster) arran del seu matrimoni amb Enric VI, entre el 1445 i 1461, i també entre el 1470 i 1471. Va provocar, per la seva política radical, l'anomenada Guerra de les Dues Roses, fins que va ser vençuda definitivament.

El dramaturg Pau Carrió ha manllevat frases i escenes d'obres de William Shakespeare on s'expressa Margarida d'Anjou, molt ben acoblades al text que interpreta Maria Rodríguez Soto. Des del d'adolescent al de la núvia, l'esposa del rei, l'amant, la mare, la guerrera, la vídua i la vella derrotada, sempre enfrontada a la cort d'homes que l'envolta, rebutjada per ser dona, lluitadora sense fronteres. Bon material que pateix de falta de dosificació i de concentració nítida en allò que vol expressar. Afegim-hi i la desorientació que ens causen el bellugueig dels personatges que trenquen constantment el fil narratiu. Eternes dues hores i vint minuts veient manipular un parament de luxe i entenent menys de la meitat de les paraules que s'hi pronuncien. 5/10

Llegiu-ne la crítica d'Andreu Sotorra a «Clip de Teatre»

03 de febrer 2026

'COM VAIG APRENDRE A CONDUIR', A LA SALA BECKETT

Com vaig aprendre a conduir. Autora: Paula Vogel

Traducció: Helena Tornero. Direcció: Marilia Samper
Sala Baix, Sala Beckett, Barcelona

Com vaig aprendre a conduir va obtenir el Premi Pulitzer del 1998. L'espectacle que s'ha presentat per primer cop en català ho té tot i tot hi sona bé: discurs que indueix a la reflexió, denúncia, humor, música, nivells de llenguatge, el temps que passa. Una arquitectura dramatúrgica admirable molt ben resolta a escena. L'autora Paula Vogel (Providence, Rhode Island, EUA, 1951), va assistir a l'estrena de l'espectacle a la Sala Beckett i va dir que havia viscut la funció d'una obra nova.

L'obra reconstrueix moments clau de la relació de Li'l Bit, (a càrrec de Mireia Aixalà, esplèndida en totes les edats de la protagonista) amb Peck, l'oncle pederasta (interpretat per Ivan Benet, l'excel·lència.) A partir dels anys noranta del segle passat, la nena que aleshores tenia onze anys va ser agredida sexualment per l'oncle, que la manipulava dient que ho feia per estimació i li volia fer creure que no li feia res que ella no volgués. L'autora no va fer públic que s'havia basat en l'experiència personal fins fa poc, després de la mort de la seva mare. L'obra sembla acabada d'escriure perquè els abusos sexuals a infants produïts dins l'àmbit familiar és un tema dolorosament actual.

I un regal per a l'obra, per a l'autora Paula Vogel i per als espectadors de la Sala Beckett: els complements musicals que hi posen la jove actriu Alba Gallén al piano o a la mandolina, l'actor Blai Juanet Sanagustín al piano i, d'una manera espectacular i divertida, l'actriu i cantant Kathy Sey (The Sey Sisters) elevada al cub de l'humor, la picaresca i desgranant també altres registres de diversos personatges, tots molt agraïts. Bravo! 9/10

02 de febrer 2026

PLATÓ DESERT: MAKING OF

—Es tracta d’una emergència:

Porta’m paraules, avui.

Making of

Poema visual

Premi «L’Atiador», de l'Ateneu Torrellenc, Torrelles de Llobregat, 2025

Escolteu el pòdcast del poema Making of
al canal IVOOX i/o al canal SPOTIFY

Veu: Andreu Sotorra