57a RENOVACIÓ FLAMA A MONTSERRAT

57a Renovació Flama a Montserrat. Montserrat, 22-II-2026

Acte literari Geografies literàries del Baix Camp

 Foto: ©Ramon Salvat

  

L’encengué la fe,

la portà l’esforç 

i la manté la voluntat d’un poble.

 

La renovació de la simbòlica Flama de la Llengua Catalana que crema a l'atri de la basílica de la Mare de Déu de Montserrat és un esdeveniment anual amb caràcter reivindicatiu, i alhora festiu. Enguany, l'organització de la 57a edició ha anat a càrrec de la Secció Excursionista del Centre de Lectura de Reus.

L'acte literari Geografies literàries del Baix Camp, que ha clos aquesta edició, ha anat a càrrec de la filòloga Fina Masdéu, en nom de la Secció Excursionista del Centre de Lectura. La lectura dels textos ha anat a càrrec del Taller de Lectura en Veu Alta del CdL.

S'hi han llegit textos referits a paisatges del Baix Camp de Josep Aladern (Reus), Ramon Muntanyola (ermita de St. Pere del Puig, la Selva del Camp), Josep Cornudella (La Mussara), Joan Perucho (Pratdip) i Lena Paüls (muntanyes d'Escornalbou). I de Montserrat: Jacint Verdaguer, Josep M. de Sagarra, Joan Llongueras, Dolors Monserdà i Víctor Balaguer.

 

El poema inèdit La pedra seca amagada d'Escornalbou ha estat la meva aportació a aquesta edició. L'ha llegit la rapsoda Rosa Mateu.

Boscos d'Escornalbou,
pinedes sobre un paisatge humanitzat
amb pedres arrencades del llit de la mare terra.
La vida s'estenia dins de pans de llicorella.
Els ceps de garnatxa, de macabeu,
de xarel·lo i de picapoll
creixien sostinguts per parets ancestrals,
als pendents de la muntanya.
Vinyes assetjades per sequeres i mestralades,
vinyes arrasades per la fil·loxera.
Els pins han colonitzat l'erm de rabasses vençudes,
a les muntanyes abruptes d'Escornalbou.
¿Quina cendra ha amagat els replans
fixats amb marges de pedra seca
que expliquen l'afany d'un poble mil·lenari?