El despertar de la primavera, de Frank Wedekind. Llibret i lletres: Steven Sater. Música i orquestracions: Duncan Sheik. Adaptació i versió catalana de David Pintó. Coreografia: Ariadna Peya. Escenografia i vestuari: Jordi Bulbena. Disseny d’il·luminació: Dani Gener. Direcció musical: Gustavo Llull. Direcció: Marc Vilavella.
El 1986, Josep M. Flotats va donar a conèixer El despertar de la primavera, de Frank Wedeking (Hannover, 1864 - Munic, 1918), una 'tragèdia infantil', segons el mateix autor, que se situa a Alemanya, a principis del segle XX, abans de la Primera Guerra Mundial. La versió era de Carme Serrallonga i va donar a conèixer molts actors novells que ara són primeres figures de l'escena catalana. El tema és l'embaràs no desitjat d'una adolescent. El 2006 a Brodway s'estrenava el musical que va obtenir 8 Premis Tony. Aquí el musical es va estrenar el 2016, al TBG (vegeu-ne el comentari), un teatre petit que, amb la direcció de Marc Vilavella, va encabir-hi els quinze intèrprets i set músics en directe. I cap altre element sinó uns cubs negres multiús, que vam retrobar a la mateixa producció que es va poder veure fa un any al Teatre Victòria, sota unes columnes-arbres monumentals i tota la resta una pissarra amb escrits escolars.
La reposició de l'actual temporada manté una mirada contemporània, posant èmfasi en la intransigència dels adults a l'hora de facilitar l'educació sexual a les noves generacions. Excés de «bla, bla, bla». 10/10
a la plaça de la Universitat de Barcelona: