Sou el ressò de la mar a la terra
reflectida en la calma dels miratges
amb una transparència que perdura
en la bellesa d'un paisatge d'espills.
Sou el ressò d'una veu il·limitada
que s'estén més enllà de les maresmes
tan eterna, amb el clar que s'entreobre
del record d'una feixa de llaguts.
Sota el repòs d'unes aigües ancorades
els arrossars s'eixamplen com llacunes
i els va xumant la pau fins a l'infinit.
I es gronxen amb les aus aquelles tiges
mínimes, lentes, com promeses tendres
que dessota de les planes inundades
cobriran amb fermesa tot el sòl.
Poema: Conxita Jiménez
Fotografies: Antonieta Codina
LA CITA:
