LORENZO BRAVO, IN MEMORIAM

Lorenzo Bravo (1929-2014)

Associo els Bravo a l'estiu de Duesaigües, amb la Juanita i el Lorenzo al capdavant. Ara el pare de la família Bravo ja no tornarà cap més estiu, però retrobem el seu somriure plàcid en tota la família: en la que només ve amb el bon temps i la que viu tot l'any al poble, entomant el fred i les mestralades. Moltes gràcies, Lorenzo, per deixar-nos aquesta herència que, per intangible, és una inversió segura.

Ha fet un dia gris plom, avui,

ens trobaries a recer de la pluja,

llegint el teu llibre

per explicar-te'n el final.

AI, AQUEST "AI" ÉS UN BRESSOL

Nit Blava, lluna empaquetada.
A partir de materials de Fina Veciana

Ai, aquest "ai" és un bressol

de moltes hores en què sempre anàvem

pel vell sorral i vèiem l'ample mar

guspirejant parlant-nos en metàfores.

JOAN VINYOLI. Sunt Lacrimae Rerum

SOMNI D'UNA NIT D'ESTIU

El somni d'una nit d'estiu. Autor: William Shakespeare
Traducció: Joan Sellent. Direcció: Joan Ollé
Sala Gran, Teatre Nacional de Catalunya, Barcelona

Al bosc màgic de Shakespeare hi ha passat el foc o una ventada que ha fet caure molts arbres pelats, entre els quals és difícil de transitar, fins i tot per als éssers invisibles. No és un bosc de conte amable, és un bosc d'ombres, on transcorrerà un drama. Hi habiten amb el seu seguici un rei i una reina en pugna mútua (Lluís Marco, Mercè Arànega) i, esclar, el follet trapella Puck (Pau Viñals, versàtil), mà executora de les ordres del rei. Són éssers que es mouen per egoisme,  venjança i per befa més que no pas per jugar amb els éssers mortals que arriben al bosc a la recerca de l'amor, escapant-se de la imposició paterna i a assajar una obra per al casament del duc d'Atenes. Una versió amb anacronismes en el vestuari i atrezzo de fireta que no pretén ser versemblant. El director Joan Ollé proposa una lectura inèdita aquí d'El somni d'una nit d'estiu, que ha passat de ser una joguina d'erotisme maliciós a ser un feixuc "somni fugaç". D'aquesta versió crec que només recordaré dos artesans del poble posats a fer d'actors aficionats (benretrobats, Joan Anguera i Xico Masó). 7/10

Llegiu-ne la crítica d'Andreu Sotorra a  «Clip de Teatre»

Endinsar-se en el bosc que proposa Shakespeare —la poiesis, 

la creació, el trànsit cap a l'ésser— significa emprendre un 

viatge que condueix a la digressió profunda, a ignorar-ho 

absolutament tot del que se sent i es pensa, a no saber res. No saber res.

LOLA JOSA, dramaturga de l'espectacle

LA NENA QUE VIVIA EN UNA CAPSA DE SABATES

La nena que vivia en una capsa de sabates
Direcció: Ramon Molins. Jove Teatre Regina, Barcelona

L'espectacle que la companyia Zum-Zum de Lleida presenta al Teatre Regina es basa en el conte Tomàs i el llapis màgic, de Ricardo Alcántara.  S'hi combinen tècniques digitals i audiovisuals amb una gran precisió de moviments de l'actriu protagonista (deliciosa Begonya Ferrer), que posa cos a la nena que descobreix el món de la imaginació a partir d'un llapis que apareix a la metafòrica capsa de sabates on viu. Subratllats musicals cantats a mitja veu, com si fossin cançons de bressol. En l'estrena, els espectadors a partir de 3 anys van cridar i aplaudir tant com van saber. Els adults no en vam sortir decebuts. 9/10

Llegiu-ne la crítica d'Andreu Sotorra a «Clip de Teatre»

THE IMMIGRANT, DE JAMES GRAY

Vaig descobrir el director James Gray a la pel·lícula Two Lovers, del 2008. A The immigrant (El sueño de Ellis), del 2013, repeteix actor protagonista, Joaquim Phoenix. L'acció se situa a Nova York, el 1921, Ewa (Marion Cotillard) és una emigrant polonesa que desembarca a Ellis Island amb la seva germana a la qual retenen a la duana a causa d'una suposada tuberculosi. Ewa es troba sola quan els familiars que se n'havien de fer càrrec la rebutgen. Bruno, un proxeneta sense escrúpols, li ofereix  llit en un pis on té un harem de prostitutes. L'acolliment no és de franc. Una pel·lícula amb escassos diàlegs, magníficament ambientada. To melangiós. Disponible a Filmin.es 9/10

CONCERT DE PACO IBÁÑEZ, AL TEATRE NACIONAL

Paco Ibáñez entrevistat per Andreu Sotorra.
Reus, 1969. © Manel Margalef Massagué

Gener de 1969, Paco Ibáñez (València, 1934) actuava al Teatre Bartrina de Reus. L'endemà el cantant marxava a París, a causa de l'estat d'excepció decretat a tot l'Estat pel règim franquista. Feia cinc anys  que havia enregistrat el primer disc, unes composicions magnètiques musicant poemes de Federico García Lorca i Luis de Góngora, amb la coberta il·lustrada per Salvador Dalí.

L'última creació, Vivencias, és un viatge a través de les cançons que han marcat la vida i la trajectòria artística d’aquest humanista compromès. Amb escenografia sòbria de Frederic Amat, envoltat dels seus músics ha presentat (25-XI) l'àlbum en concert, a la Sala Gran del Teatre Nacional de Catalunya, en commemoració del 50 aniversari del seu primer treball discogràfic. Ha fet el ple.

Paco Ibáñez a L’Olympia, de París (1969):

  Nadie, nadie, nadie, que enfrente no hay nadie;
que es nadie la muerte si va en tu montura.
Galopa, caballo cuatralbo,
jinete del pueblo
que la tierra es tuya.

¡A galopar,
a galopar,
hasta enterrarlos en el mar! RAFAEL ALBERTI. A galopar

TERRA BAIXA, TOT HOMAR

Terra baixa i Lluís Homar. Text: Àngel Guimerà
Adaptació: Pau Miró i Lluís Homar
Direcció: Pau Miró. Teatre Borràs, Barcelona

És un espectacle unipersonal: Terra Baixa i Lluís Homar (Un clàssic català per a una sola veu). Amb poques transicions, l'actor fa de Manelic, de Sebastià, de Marta, de Nuri. Teatre. És tan versemblant en la interpretació —sense afectació— de tots els personatges que és supletori qualsevol atrezzo. Teatre. Aplaudiments del públic dret. 10/10

Llegiu-ne la crítica d'Andreu Sotorra a «Clip de Teatre»

UN CAPELLÀ HOMOSEXUAL

La realitzadora polonesa Malgorzata Szumowska critica a la pel·lícula Amaràs al prójimo (2013) els procediments de l'església catòlica. Adam és capellà en una petita comunitat rural a Polònia. Acaba d'arribar al poble i ningú sap res del seu passat.  Aquí es farà càrrec d'un grup de joves que són carn de reformatori. És molt respectat pels seus col·laboradors, però té un secret que reprimeix: l'homosexualitat. Els espectadors el descobrim quan, en estat d'embriaguesa, es confessa a la seva germana per vídeoconferència. S'enamora d'un dels xicots i els seus valadors es tornen els seus enemics. Una història contemporània, amb alguns instants de tensió eròtica que traspassen la pantalla. 8/10

WORLD PRESS PHOTO, EDICIÓ 2014

Platja de la República de Djibouti, Àfrica Oriental
 © John Stanmeyer, 2013, per a «National Geographic» 
Fotografia guanyadora World Press Photo 2014

Des de fa deu anys l'exposició anual de World Press Photo a Barcelona té un públic fidel, interessat per la fotografia documental de qualitat, que omple a vessar les sales del Centre de Cultura Contemporània. Enguany no volíem trobar-nos enxampats en les cues que es formen a la rampa i al Pati de les Dones del CCCB com ens havia passat en altres edicions. Pensàvem que les tres del diumenge podria ser una bona hora per escapar-nos-hi,  i ens trobem amb cinc-centes persones —pel cap baix—que  han fet el mateix pensament i allà ens teniu fent cua per veure els treballs guardonats de fotoperiodistes de tot el món.

© Pau Barrena, 2013. Núvia berber
3r premi categoria 'Retrats en l'entorn'

El fotògraf nord-americà John Stanmeyer ha obtingut el premi a la millor fotografia, entre 98.671 imatges presentades per 5.754 fotògrafs. La fotografia guanyadora enguany és la imatge de siluetes d'homes a contrallum de la lluna en una platja de la República de Djibouti, parada d'immigrants africants a la recerca d'una vida millor a Europa. Amb els telèfons mòbils enlaire intenten captar el senyal de Somàlia. Un missatge visual sintètic que promou una lectura de contingut socioeconòmic.

El tercer premi en la categoria de retrats ha estat per al barceloní Pau Barrena. La imatge va ser presa l'agost de l'any passat. Mostra una dona que espera asseguda passivament de la qual només veiem les mans tatuades d'henna. Porta el vestit de núvia tradicional berber i el cap cobert amb un vel vermell que ha d'aixecar el marit deprés de la cerimònia. No puc deixar de mirar l'endoll, no és casualitat que el fotògraf l'hi hagi deixat. Forma part del missatge.

L'equip format per David Airob, David Ramos i José Bautista han obtingut el tercer premi de curtmetratges amb Calcio Storico.

Quan després de deus hores sortim de l'exposició imaginant que ara entenem una mica més les bondats i les misèries humanes, la cua d'aspirants a entrar al CCCB ja fa tres giragonses al Pati de les Dones. Encara bo, ens diem.

Exposició oberta fins al 8 de desembre.

Per saber-ne més:

WORLD PRESS PHOTO AL CCCB 

UMA, DE FINA VECIANA, A CAL MASSÓ

L'artista plàstica Fina Veciana ha retocat amb pintura fotografies del seu alter ego UMA (a Instagram) i n'exposa  una mostra al Centre d'Art Cal Massó.   Presentarà l'acte: Marta Magrinyà. Tast de vins del celler Mas Vicenç.

La cita:
Cafè del Centre d'Art Cal Massó
(Pròsper de Bofarull, 7)
20:00 h

WHY? PER QUÈ?

Carme Solé Vendrell amb la pintura WHY? PER QUÈ?
destinada al balcó de l'Ajuntament de Barcelona

20 novembre de 2014. Es compleixen 55 anys de la proclamació de la Declaració Universal dels Drets dels Infants (1959) i 25 anys de la ratificació per l'Assemblea General de les Nacions Unides (1989). La convenció dels Drets de l'Infant va ser signada per 192 països i és el tractat que ha rebut més adhesions en tota la Història de la Humanitat. L'infant passava de ser considerat objecte de protecció per passar a ser subjecte de dret. Un recull de bones intencions, no acomplertes. Why? Per què?, pregunten els infants tristos que pinta Carme Solé Vendrell.

Pintura d'infant trist al carrer

Al balcó de l'Ajuntament de Barcelona (a les 9:30), al de Cornellà i al de Ripoll es penjaran pintures de rostres d'infants que expressen l'horror, la por, el patiment, pintats per Solé Vendrell. La pintora fa una crida a tothom qui vulgui penjar els seus llenços als balcons per denunciar la situació dels infants víctimes de maltractament i de les guerres.

Al Museu de la vida rural, a l'Espluga de Francolí es pot veure l'exposició itinerant La croada dels nens, on Solé Vendrell aprofundeix en el mateix tema dels infants tristos que sortiran als balcons de Catalunya.

JULIO MANRIQUE ÉS 'TIMÓ D'ATENES'

Timó d'Atenes. Autor: William Shakespeare.
Traducció: Salvador Oliva. Direcció: David Selvas.
Biblioteca de Catalunya, Barcelona

Shakespeare escriu Timó d'Atenes a principis del segle XVII, hi crea un personatge que confia en l'amistat, és generós fins al punt que s'arruïna. Suposa que els amics el salvaran, però tots aquells a qui ha fet favors se li giren d'esquena. Traït, es reclou en la immundícia. Assumeix la indigència i prepara botxins per a una venjança a gran escala. Sergi Pompermayer i David Selvas (que també la dirigeix) n'han fet un personatge contemporani i han posat de manifest, un cop més, la radical intemporalitat del fons de les obres shakespearianes. Els intèrprets Marta Marco, Jordi Rico, Mireia Aixalà, Albert Ribalta, Enric Auquer, Oscar Rabadán i Fèlix Pons defensen amb vigor els seus personatges. Julio Manrique hi brilla antològic de matisos. 10/10

Llegiu-ne la crítica d'Andreu Sotorra a «Clip de Teatre»

SECRET DE FAMÍLIA A 'ABSENTEE'

Absentee. Autoria i direcció: Denise Duncan
Teatre Tantarantana. Barcelona

A l'escenari del Teatre Tantarantana es ventila un secret familiar a Absentee. El Lluc viu en un piset de mala mort i la visita del seu germà Pau l'incomoda. El Pau tampoc voldria haver de visitar-lo. Parlen amb sobreentesos que deixen a banda l'espectador, el qual es converteix en testimoni dels insults, de l'odi mutu que traspuen els dos germans. ¿De quines profunditats arrenquen les esgarrapades contínues d'aquests diàlegs entretallats?  Pau porta a Lluc una sorpresa en forma de germana desconeguda. Els intèrprets d'Absentee s'han fet seu el text de la dramaturga i directora de l'espectacle i el validen amb força. ¿O és a l'inrevés, i l'autoria hauria d'anar signada pels intèrprets? Plegats haurien pogut trobar un altre títol. 8/10

Llegiu-ne la crítica d'Andreu Sotorra a «Clip de Teatre»

POLÒNIA, EL MUSICAL (LA INDEPENDÈNCIA TENIA UN PREU)

Polònia, el musical (la independència tenia un preu)
Idea original de «Minoria Absoluta»
Direcció: Xavier Ricart.Teatre Poliorama, BCN

Autors d'aquest guió de thriller polític en clau de sàtira humorística: Jordi Galceran, Jaume Buixó, Júlia Cot, Pau Escribano, Toni Soler i Joan Rufas. Intèrprets que imiten, canten, ballen i entren i surten per tots les portes imaginables, tal com mana el cànon: Bruno Oro, Queco Novell, Ivan Labanda, Mireia Portas, Xavi Serrano, Agnès Busquets, David Olivares i Anna Bertran.

Tinc les barres desencaixades de tant de riure. 10/10

Llegiu-ne la crítica d'Andreu Sotorra a «Clip de Teatre»

Tràiler:

Els ous se'ns inflaran:

CICLE CAPVERSPRES POÈTICS, A LA CAIXA D'EINES

La llibreria La Caixa d'Eines obre el cicle «Capverspres poètics» amb un recital de poemes dels llibres Terres i vents, de Conxita Jiménez, nascuda a Girona, tortosina de sentiment i Escandall, de Joan-Elies Adell, natural de Vandellòs. Els poemaris han estat publicats per Edicions Saldomar i Meteora, respectivament, les quals formen part del grup d'editorials Llegir en català, associades per fer activitas conjuntes. L'autora i l'autor seran els rapsodes d'aquest recital. El capverspre promet.

La cita:
Llibreria La Caixa d'Eines, C/ Aragó, 367, BCN
20 de novembre, 19:00 h  

KRUM (EL CROSTA), AL TEATRE LLIURE

Krum (el Crosta). Autor: Hanoch Levin
Traducció: Sergi Belbel i Roser Lluch
Direcció: Carme Portaceli. Teatre Lliure de Gràcia, BCN

El 1975, el dramaturg israelià d'origen polonès, Hanoch Levin (1943 -1999), va estrenar Krum, subtitulada aquí el Crosta. Hi retrata en clau de caricatura una petita societat tancada, mostrant el viure quotidià ple de somnis de vol curt. L'únic personatge que té somnis de més volada és el Crosta (protagonitzada per Pere Arquillué, versàtil), un home que torna de l'estranger amb el fracàs per bagatge.  És un ésser passiu, un espectador amargat de la vida, que retroba el veïnat de sempre atrapat en les petites misèries del dia a dia. Hanoch Levin fa en aquesta obra una mena de joc d'adults, tipus cabaret, que la direcció de Carme Portacelli focalitza en els tocs d'humor verbal, molt ben resolts, i en la gestualitat grotesca de la dotzena de personatges d'aquest barri.  9/10

Llegiu-ne la crítica d'Andreu Sotorra a «Clip de Teatre»

JAMS POÈTIQUES ALS BARS EN HOMENATGE A JOAN VINYOLI

La cita:
Bar Teïna, plaça de la Farinera, 7 - Reus
Jam poètica, 15 de novembre, 22:45 h

El 30 de novembre farà trenta anys de la mort del poeta Joan Vinyoli.  El biògraf de l'autor, Pep Solà, coordina la crida als lectors a retre-li un homenatge col·lectiu dels dels bars, organitzant jams poètiques, al voltant d'aquesta data.
Diu Pep Solà («El Punt Avui», 14-XI) que "els bars arriben a la poesia de Vinyoli en el llibre Realitats, l'any 1963, i ho fan en poemes com Aperitiu a la platja amb acompanyament de trons, on invoca la terrible enyorança d'alguna cosa que no pot explicitar i acaba amb una determinació: “Beguem la copa dels somnis i morim a l'últim glop”, proposant així una mena de mort plaent, potser embriagadora."

Estem al bar.
Qui sap res de la vida?
A palpentes anem pel carrer clar tot ple de sol,
com fantasmes buscant realitat.
Homes del bar:
Tu, què vols prendre?
Vermut amb gin, o bé un antibiòtic,
gel amb torment o somnis fracassats,
cafinitrina si et fa mal el cor,
o bé xampany exaltador de somnis?
JOAN VINYOLI. Fragment d'Amics del bar. 

Estrofa central del poema inèdit citat per PEP SOLÀ, La bastida dels somnis. Vida i obra de Joan Vinyoli. Girona: Curbet Edicions, 2010

Per saber-ne més 

Crida a homenatjar Joan Vinyoli des dels bars 

Poemes de Vinyoli il·lustrat pel fotògraf Joan Nebot

Joan Vinyoli durant la guerra civil

 

ESTUDIANTS NUS EN UN CALENDARI LITERARI

Deu alumnes dels catorze matriculats a 4t de filologia catalana a la Universitat Rovira i Virgili (URV) s'han despullat per segon any per reivindicar la literatura catalana i per recollir diners pel viatge de fi de carrera. La nuesa és el reclam del calendari 2015, que titulen Literatura al descobert, però l'han treballat creativament en dotze imatges on recreen escenes d'obres de la literatura catalana, des de l'edat mitjana fins a l'actualitat. Un calendari per aprendre-hi Història de la literatura, per animar les matrícules perquè els alumnes hi aprendran alguna cosa, si atenem els que han promogut aquesta iniciativa.

Rostes d'oli nou en cada paraula,

i en els gestos de cada dia

un pam de saó, si més no.

LENA PAÜLS,  fragment de La claca

LE NOM DES GENS, DE LECLERC

El director de cinema Michel Leclerc fa una comèdia romàntica de contrastos a Le nom des gens (Los nombres del amor), estrenada el 2010. La Bahía (Sara Forestier), filla d'argelià, empra el sexe per convertir homes conservadors en lliberals. Coneix l'Arhur (Jacques Gamblin), fill de jueva, biòleg seriós i discret. La tendresa de la noia per salvar tot allò vivent, descol·loca l'home; per a la noia, —que el provoca amb desvergonyiment en el primer encontre—,  no serà un conservador més per redimir. Tot i l'aparença frívola, la pel·lícula conté profunds nivells de lectura. Disponible a Filmin.es 9/10

EL PRESIDENT, AL TEATRE NACIONAL

El president. Autor: Thomas Bernhard
Traducció: Bernat Puigtobella. Direcció: Carme Portaceli
Teatre Nacional de Catalunya, Sala Tallers

El president i la presidenta d'una república europea s'esplaien en privat, més ben dit, davant de testimonis muts. Dos monòlegs interiors —d'una hora cadascun— brodats en veu alta per  intèrprets d'excepció: Francesc Orella i Rosa Renom. La dona del president és davant del mirall del seu tocador i està molt alterada perquè el president ha sortit il·lès d'un atemptat en el qual han mort un coronel i el gos de la presidenta. Es vesteix per al funeral d'estat. Mentre la dona desbarra, sentim que el president esbufega a la cambra del costat en mans del seu massatgista. Fa l'entrada triomfal a punt de signar un indult. Després, de vint-i-un botó, el trobem emborratxant-se amb la seva amant al millor hotel d'Estoril. El que diu aquest home depravat és una síntesi de valors en decadència. 8/10

Llegiu-ne la crítica d'Andreu Sotorra a «Clip de Teatre»

NINES D'HIVERN

Castanyeres. © Nines de Drap Isabel

Nines àvies de braser de carbó, 

nines follet de bosc encantat, 

nines que porten la neu al cos. 

Nines d'hivern. 

Nines de la Isabel.

Exposició Nines de Drap Isabel, a la Llotja de Reus

Fins al dia 13 

DEL FRUIT QUE NO MADURA

Foto: © Paüls

Arrenca ja l’escorça
del fruit que no madura. 

JOAN VINYOLI. Vent de tardor.

9-N: WHATS GOING ON IN CATALONIA?

Tenim la raó

contra bords i lladres

el meu poble i jo. 

SALVADOR ESPRIU 

9N: Què passa a Catalunya? Whats going on in Catalonia? ¿Qué pasa en Catalunya?
Interactiu del diari «ARA» que explica el 9N 

en català, anglès i espanyol a tot el món.  

Visualitzeu-lo aquí

L'ÚLTIMA TROBADA, AL TEATRE

L'última trobada. Autor: Christopher Hampton
Basat en la novel·la homònima de Sándor Márai
Versió i direcció: Abel Folk. Teatre Romea, Barcelona

¿Per què m'ha emocionat anar a veure L'última trobada? Perquè Abel Folk serveix un monòleg esplèndid, ben interpretat, amb Jordi Brau d'espàrring gestual, però molt especialment perquè he sentit què vol dir sentir-se en deure amb algú a qui no he tractat personalment, l'actriu Rosa Novell, ara fràgil i coratjosa. El muntatge comença amb la maquilladora pintant, encara, el rostre de Folk, transformant-lo en Henrick. La regidora distribueix per l'escenari fulles seques, la il·luminació no és a punt i... arrenca la Novell, deliciosa, amb aquelles pauses inspirades cap endins que tant enyoràvem, avisant-nos que desconnectem el mòbil; convidant-nos a sortir si tenim un atac de tos i, en tot cas que aprofitem ara per aclarir la gola; ens explica com ho hem de fer per desembolicar un caramel. Un poema. Ja entrats en l'obra, amb el monòleg de Nini, dida del protagonista, posa paraules a la peça Polonesa Fantasia Op. 61 en la bemol Major de Chopin i aconsegueix un dels moments de màgia escènica del muntatge. Sí, L´última robada s'ha d'anar a veure perquè hi actua la Novell. Moltes gràcies, Abel Folk. 9/10

Llegiu-ne la crítica d'Andreu Sotorra a «Clip de Teatre»

CONSTEL·LACIÓ VINYOLI, A REUS

Revista «NW Reus», núm. 31, oct. 2014

Enguany es commemora el centenari del naixement del poeta Joan Vinyoli (Barcelona, 1914-1984), amb una munió d'actes promoguts per la Institució de les Lletres Catalanes. Molt de soroll i no sé sabrà mai quantes nous, però alguna cosa en quedarà en la memòria de qui hagi llegit Vinyoli. El poeta concilia Eros i Thànatos en un cicle interminable els extrems dels quals es toquen en una poesia intemporal molt a l'abast dels estudiants de secundària, que tindran el seu poemari Vent d'Aram com a lectura obligatòria fins al 2020.

Vinyoli va mantenir amistat amb Gabriel Ferrater i —segons Pep Solà, biògraf del poeta—, el 1957 plegats van ser a Alforja, al mas del músic Francesc Taverna Bech (més tard li musicaria un poema), van visitar l'Arc de Berà i la pedrera del Mèdol, (vegeu poema 'Reclinatori', al llibre Realitats, 1963).

La ciutat de Reus té una escultura dedicada a Vinyoli: Constel·lació Vinyoli, de l'artista Enric Pladevall. Un cilindre de ferro (una castanyera gegant, en diu el veïnat), una representació arbòria que ens remet a la simbologia de relligament còsmic. Un tronc buit amb forats i inscripcions de paraules entallades: terra, foc, aire i aigua. Una escultura inquietant de dia, espurnejant de nit per la il·luminació interior que surt per les petites finestres dels estels i les paraules escampades pel con. Pladevall es va inspirar en l'obra de Vinyoli i en especial en el poema 'Redossada en la nit' del llibre El callat (1956) on parla del procés íntim de creació literària. A la vorera, hi ha un monòlit d'una mica més d'un metre d'alçària amb una placa on llegim... ¿què hi diu? La peça necessita una rehabilitació.

Constel·lació Vinyoli, a Reus. Escultura d'Enric Pladevall
Foto: © Francesc Domènech

Redossada en la nit

del pensament, cantessis,

ànima trista en aquest lloc

abrupte, sense foc

i ple de vent, o fessis

almenys un crit.

Abandona trofeus

de vagaroses veus

i somniades hores

de quietud;

vés-te'n de nit, pel negre

mar sense fons ni vores,

cap al teu port d'origen:

l'inconegut.

JOAN VINYOLI. Redossada en la nit

PORTADA ANIMADA DE THE NEW YORKER

"Rainy Day", de Christoph Niemann

La parella Harold Ros i Jane Gran van fundar la revista cultural «The New Yorker» el 1925. La publicació se centra en l'agenda de Nova York i publica reportatges, crítiques, assajos, vinyetes, poesia i relats de ficció d'autors contemporanis.  Ha inclòs al llarg de la seva història contes de Vladimir Nabokov, Truman Capote, Philip Roth, Salinger,  Roald Dahl,   Stephen King, Milan Kundera, Haruki Murakami,  entre molts d'altres. En surten cinc edicions quinzenals. S'ha distingit per una edició molt acurada, sempre a l'avantguarda de fons i de forma. En el número d'octubre presenta la primera portada animada amb un gif. Subtilitat i bon gust.

Vegeu The New Yorker

TALLERS CREATIUS DE NOVEMBRE A CAL MASSÓ

El Centre d'Art de Cal Massó es va consolidant com a espai creatiu d'alt nivell. Durant els dissabtes de novembre, l'artista plàstica Fina Veciana (Reus, 1971) dirigirà els tallers de dibuix, pintura i manualitats per a infants. Veciana és graduada en l'especialitat de pintura mural, a l'Escola d'Arts Aplicades i Oficis Artístics de la Diputació de Tarragona. Actualment té l'estudi a Reus. (Vegeu-ne  el CATÀLEG).

Essencialment pintora, però també autora de peces de bijuteria original, instal·lacions, escenografies, performances, il·lustració de llibres, decoració d'aparadors... El conjunt de la seva obra transmet contemporaneïtat, sense renunciar al patrimoni dels objectes recuperats de la memòria, una figuració particular i simbòlica.

Veciana compta amb una dilatada experiència docent. Els participants d'aquests tallers alternaran les manualitats amb procediments pictòrics, en unes sessions construiran joguines a partir de materials reciclats, d'altres faran dibuix al natural i d'altres pintaran amb draps, esponges, sanguines... sota la mirada creativa d'aquesta artista singular i multidisciplinar.

La cita:

8, 15, 22 i 29 de novembre, d'11:00 a 13:00 h

Centre d'Art Cal Massó (pròsper de Bofarull, 7 Reus)

Informació i inscripcions: 

info@calmasso.cat    —   finaveciana@hotmail.com
977269 629  —  667493813

GISELA I UN LLIBRE (MÀGIC)

Gisela y el libro mágico. Direcció: Jaume Morató i Gisela.
Teatre Borràs, Barcelona

Per a espectadors a partir de 3 anys.
Els infants són majoria aquesta tarda (25-X) al Teatre Borràs. Han vingut a veure Gisela y el libro mágico que protagonitza la cantant i actriu Gisela  —Gisela Lladó Cánovas, el Bruc, Anoia, 1979— que es va fer popular en una edició d'Operación Triunfo i avui ha comptat amb l'acompanyament a la platea del seu club de fans. La trama de l'obra és prima: una fetillera dolentíssima (espectacular Elsa Anka) té empresonades les tres germanes de Gisel, la fada bona. Un llibre màgic indicarà a la jove i inexperta fada el camí per alliberar-les amb l'ajuda del bruixot del bosc (Carlos Gramaje, veterania i talent escènic), que ha protagonitzat els episodis d'humor i els jocs de màgia. Entremig, cançons de pel·lícules de Disney que Gisela ha doblat en espanyol: Peter Pan, La Sireneta, La Bella i la Bèstia, Mary Poppins, entra d'altres.  I, després dels aplaudiments de justícia, Gisela ha regalat a l'auditori la interpretació de '¡Suéltalo!', cançó de la pel·lícula Frozen: El regne del gel que els petits del públic han demostrat saber-se de memòria tot corejant-la enfilats a l'escenari i des de la platea.  Una festa. 9/10 

Llegiu-ne la crítica d'Andreu Sotorra a «Clip de Teatre»

Gisela canta ''Suéltalo!', a pel·lícula Frozen: el regne del gel

 Gisela canta 'Aquella estrella de allá' a la pel·lícula Peter Pan

INTERSECCIONS, RELATS D'UN LLETRALLEGIT

Eduard López (Reus, 1961) és un lletrallegit —parauleta que he llegit darrerament al manifest Una literatura en crisi, un país sense cultura? d'«Els Marges»— que acaba de publicar el primer llibre de relats: Interseccions.  Ho fa en una editorial nova, Ifeelbook, de Palma de Mallorca, amb  Miquel Horrach i Josep M. Pijuan al capdavant. Els editors potser no ho saben, però han fet una bona aposta. L'Eduard és un lletraferit llegit i aquest fet dóna molt de joc en literatura. Friso per llegir aquests vint relats.

"Interseccions és una magistral barreja de personatges solitaris, de mons que
acaben i que s’esbuquen escombrats pel vent de l’existència i d’altres que
sorgeixen amb la força de l’erupció d’un volcà, constatant el flux inesgotable
i la infinitud de combinacions possibles de la vida, on l’atzar esdevé vertader
protagonista."

Per saber-ne més:
Interseccions i relleus, article d'Ignasi Revés

Col·lectiu d'antiartistes

DON MARIANO, ESO NO SE HACE.

Niño,
    deja ya de joder con la pelota.
    que eso no se dice,
    que eso no se hace,
    que eso no se toca.
JOAN MANEL SERRAT
*

Esto no se hace.
MARIANO RAJOY   *
Per saber-ne més:
Eso no se hace! (amb lletra de la cançó 'Esos locos bajitos')  Article d'«Els Quatre Gats». Fòrum independent d'opinió
Circular núm.155, oct. 2014

DIA DE MALALA

"Pareu de fotografiar-me. Prou de parlar-ne. Feu coses, actueu!" Són paraules de Malala Yousafzai, (Swat, Jaiber Pastunjuá, 1997), premi Nobel de la Pau 2014. Aquesta jove activista pakistanesa va ser tirotejada el 2012 dins un transport escolar ¿Per què la volien eliminar? Perquè volia continuar anant a l'escola tot i la prohibició dels talibans. Aquest atemptat crida l'atenció mundial i Malala, en treu la força i la determinació de reclamar per a ella i per a les noies de tot el món el dret a ser tractades amb dignitat, el dret a la igualtat d'oportunitats, el dret a rebre educació.

Editorial Joventut ha publicat l'àlbum il·lustrat Benvolguda Malala, un text en forma de carta amb fotografies de nenes d'arreu, recollides per l'equip de Plan International Commnications, que expressen la solidaritat i l'admiració per ella. Són les representants de seixanta-cinc milions de nenes víctimes de la pobresa extrema, la discriminació, la violència de gènere...

Rosemary McCarney, l'autora d'aquest àlbum, dirigeix l'equip canadenc de Plan International, que va dur la iniciativa d'aconseguir que les Nacions Unides declaressin un Dia Internacional de la Nena. Arreu del món se celebren «Dies de Malala»

Un nen, un mestre, un llapis i una llibreta
poden fer canviar el món.
MALALA YOUSAFZAI.
Discurs davant l'Assemblea Juvenil de les Nacions Unides