 |
| Foto: Paüls |
—M'eixugaré les botes amb l'herba —diu, refregant les sabates a les falgueres del marge.
—Massa tard. Has mullat aquesta arrel i rellisco jo, també.
En comptes d'anar cap amunt han anat cap avall i, ara, es troben tots dos en un replà minúscul a tocar de l'aigua.
—M'agradaria quedar-me aquí per sempre —diu el Viktor a l'orella de la Coritxu.
—No diguis bestieses...
—Uf, n'he conegut de més romàntiques.
—Vés a pastar fang.
—¿Més fang del que trepitgem?
LENA PAÜLS. Un riu que creix de nit, cap. 5
