Foto: © Iolanda Salvadó |
La Sara torna a la tenda a asserenar-se i a agafar
la llanterna, però la poca claror de la lluna, que ara està amagada entre els
núvols, no li permet veure els vents de la seva tenda i s'entrebanca. Una pila
de plats d'alumini va per terra amb tant de terrabastall que tothom es
desperta.
—¿Què és aquest soroll?
—Un porc senglar!
—Una guineu!
—¿Que hi ha una serp?
—No. Sóc jo que...
—Un porc senglar!
—Una guineu!
—¿Que hi ha una serp?
—No. Sóc jo que...
LENA PAÜLS. Un riu que creix de nit, cap. 7