 |
| Pins abatuts per la ventada del 2009. Foto: © Paüls, 2012 |
Passejada a peu pel camí vell de Duesaigües a Riudecanyes vorejant el pantà. Aquest camí dreturer, comença el recorregut paral·lel al barranc de la fondalada i la carretera, i transcorre pel mig d'un bosc propi de muntanya mitjana mediterrània. Fins no fa gaires anys era un caminet de cabra que s'ha convertit en pista forestal molt transitada per ciclistes de muntanya. Abans el senderó era tan poc transitat que l'envaïa la vegetació i cada primavera es trobava a un pas de perdre's. Ara, amb l'eixamplament que hi van fer les màquines i l'erosió que hi produeixen les bicicletes, no resisteix cap episodi de pluja i els escòrrecs se'n fan protagonistes.
 |
| Arrels enlaire a la vora del camí. Foto: © Paüls, 2012 |
A la dificultat del passeig a peu, enguany s'hi han afegit les maleses dels pins caiguts el 2009 i que encara són al bosc, a punt de fer la delícia d'una guspira. Pins arrencats de soca-rel es decanten a les vores del camí. Fa dos anys s'hi va fer una tallada maldestra d'alguns troncs, però no s'han retirat del bosc i es van corcant a terra o decantats sobre els pins sans. Per la vora del camí les arrels descarnades desfan els marges... La passejada a peu pel camí vell de Duesaigües a Riudecanyes ha resultat una passejada de risc.
Mes, tu, ¿per què revéns al desgavell,
i no t'enfiles per la costa sana
a causa de tot el que és alegre i vell?
DANT ALIGHIERI. L'Infern, cant I
