25 de juny 2012

NEUS SEGRIÀ, TRADICIÓ I MODERNITAT

Ceràmiques de Neus Segrià. Foto: © ASA
La ceramista Neus Segrià (Tarragona, 1931 - Reus, 2021), reusenca de cor, tota generositat, m'ha obert el seu taller del carrer de Balmes a Reus. Hi vaig amb la Maria Marcó, neboda de l'artista i amiga meva, que va ser qui fa molts anys em va donar a conèixer l'obra de la ceramista i ha estat a través d'ella que a casa gaudim de peces que concentren aquell punt màgic de tradició i modernitat.
Neus Segrià al seu taller, sala dels forns.
Foto: © M. Marcó

La Neus es va iniciar en la ceràmica de la mà dels mestres ceramistes Sedó, Cumella i Artigas, artesans del foc a l'hora de fer-hi emergir l'art dels colors de l'esmalt. Ceramista consolidada, mestra i directora de seminaris, les seves peces destaquen per la tècnica acurada, la precisió formal, l'exigència de la qualitat material. Investiga partint de les formes clàssiques en els gerros de tornejats suaus i càlids; en les qualitats variades de tacte sedós o aspre, en acabats mats o brillants; en els esmaltats sense decoració, tret de les col·laboracions que té en gran estima fetes amb artistes que han pintat sobre peces seves, com Ceferí Olivé, Sefa Ferré, Morató Aragonés, Jaime Queralt, Joan Martí i Josep Sala, entre d'altres.
El taller consta de diferents sales, uns espais intensament treballats i viscuts en un desordre ordenat per la Neus i els seus col·laboradors més propers.  Prestatgeries amb motlles, taulells amb peces a mig fer i d'altres amb encàrrecs a punt de lliurar.  El torn d'on extreu les qualitats plàstiques del fang, els forns, les piques i els dipòsits d'esmalts. I el búnker. El búnker és una mena de caixa forta gegant on guarda les joies més preuades, una peça de cadascuna de les exposicions que ha fet a diversos països d'Europa, a Corea, a l'Argentina... Peces úniques on una llepada de planxa pot ser el detall distintiu, irrepetible. La Neus acarona cada peça, en coneix el volum exacte, hi dialoga amb les mans, les deixa en repòs, les mou, les torna a agafar i de tant en tant ens n'allarga alguna. Un calfred. No tinc prou mans. És impossible no emocionar-s'hi.
Plafons ceràmics del mural sobre la vida de Gaudí
Foto © M. Marcó
Entre les descobertes de la visita al taller hi ha un mural sobre passatges de la vida d'Antoni Gaudí, un treball d'una gran força expressiva que la Neus està realitzant en col·laboració amb l'escultor basc Jorge Oteiza. Consta de de 27 plafons ceràmics en els quals la ceramista ha aconseguint ombres de tonalitats diferents en la cuita.
Centre Cumella, de Neus Segrià. Foto: © Paüls
Ens explica que una de les peces més compromeses de coure és el centre Cumella, a causa de la gran diferència entre la massa de la base i la de les parets i l'entorn de la boca. El centre Cumella és una peça d'extraordinària bellesa que la ceramista anomena amb el nom del seu mestre inspirador.
Plats: gegants indis, ofici de boter i vidrieres modernistes, de Neus Segrià
Fotos: © M. Marcó
Unes peces molt populars de la ceramista són les sèries de plats temàtics, com per exemple els d'elements festius de Reus, els d'oficis que es perden i els de vidrieres modernistes.
Joc de cafè blau pigallat, de Neus Segrià
Fotos: © M. Marcó
La Neus continuava pletòrica mostrant-nos  incansable les seves col·leccions, tot i que les feines del taller la reclamaven i hauria d'haver estat pels seus col·laboradors.
Abans de marxar ens va ensenyar la primera redacció del pregó de Festa Major que la vesprada del 24 de juny ha pronunciat al Saló de Plens de l'Ajuntament de Reus on la pregonera Neus Segrià ha convidat tothom a la festa. I, en acabat, ha encès la tronada, aquest element festiu propi de la ciutat que tant ha divulgat en els plats ceràmics. Un honor merescut.

Plat de la Tronada, de Neus Segrià
Foto: © Paüls