LES CASTANYERES

Castanyera davant del Mercat de Sant Antoni. Foto: © Paüls, 2011

A primers d'octubre, a Barcelona, les castanyeres obren les parades. Tant si fa fred com si fa vint-i-set graus a l'ombra, com avui, el centre de la ciutat s'omple de casetes de fusta on només hi cap la venedora. A les portes obertes hi dipositen les paperines de diferents mides. El bidó amb les brases i la graella, l'han de situar a l'exterior.
Tot i que només s'hi acosten compradors al capvespre, al migdia ja tenen la parada plena de moniatos que han fet al primer caliu. Després, van alimentant el foc per torrar una dotzena de castanyes, a tot estirar, que remenen amb una espàtula. Em sembla que sempre són les mateixes castanyes i que només les tenen a la graella per fer ambient de tardor, perquè els vianants olorem el gènere.
Més endavant, quan comenci a bufar i fer fred de bufanda, guants i barret, vindran de gust les castanyes. És quan les castanyeres trauran tot el potencial. Faran torrades multitudinàries de castanyes i les desaran en sacs per tal que amb la diferència d'humitat entre el gra i la pellofa, siguin fàcils de pelar. En fer-se fosc, en vendran a cor què vols.
Pels volts de Tots Sants,  davant de moltes escoles, grups de nois i noies vendran castanyes als seus familiars, però també als vianants, amb la finalitat de fer bossa per al viatge de fi de curs. A les castanyeres els sortirà una competència deslleial.