Esquema de la comunicació. Extret de PAYRATÓ, Lluís (1996). Català col·loquial. Aspectes de l'ús corrent de la llengua catalana.València: Universitat de València
La pràctica social per excel·lència, la conversa, es desenvolupa cada cop més per escrit. Un dels canals actuals per on circulen els missatges és el correu electrònic. En els àmbits comercials, el registre lingüístic dels correus electrònics ha de ser el propi d'un text formal. Res a dir-hi, aquí. Vull parlar, en canvi, de les comunicacions d'àmbit privat més informal perquè hi he observat un problema d'incompetència. Resulta que un parlant qualsevol se'n sortiria prou bé en una conversa espontània amb l'interlocutor cara a cara, però no tothom domina el codi escrit. El codi escrit té unes normes d'ús convencionals. Sovint rebem correus que, si en desconeguéssim el context, no podríem desxifrar-los. Són emissors que volen imitar en l'escriptura el que seria una conversa informal, cosa que pot ser font de malentesos, si no es domina l'ús dels signes de puntuació. Cal dir, no obstant això, que hi ha d'altres parlants que dominen de forma natural els recursos estructurals que marquen l'organització semàntica del text i traslladen les converses espontànies al codi escrit amb molta eficàcia.
En suma, els signes de puntuació supleixen l'entonació de la parla oral, marquen l'èmfasi, focalitzen una pausa. Però, a més, en un correu electrònic podem suplir l'entonació amb el recurs de títols, subtítols, cos, color i tipus de lletra. També amb icones, tot i que no les recomano perquè, al meu entendre, aporten una expressivitat frívola, poc matisada.
Per saber-ne més:- PUJOL, Josep M., SOLÀ, Joan. (1989) Tractat de puntuació. Barcelona: Columna, 1989.
- -- (1995) Ortotipografia. Manual de l'autor, autoeditor i el dissenyador gràfic. Barcelona: Columna.