Gavina sobre els terrats del centre de Barcelona. Foto: © Paüls, 2010Des de l'àtic del centre de Barcelona, des d'on ara escric, sento el parrupeig tranquil d'una gavina. Tot i ser ocells marins, les grans gavines del port s'aventuren a buscar menjar a les places obertes de la ciutat. Aquesta que sento tan a prop, no he vist que hagi construït el niu als fumerals del nostre edifici, però sospito que hi busca lloc. M'he aixecat i he fet soroll amb la ballesta de la terrassa i el gosset de la veïna ha bordat. La gavina ha emmudit, però no s'ha mogut. Si s'hagués mogut hauria fet ombra amb les seves ales que, desplegades, fan ben bé un metre. Sovint en aquesta època hi ha ciutadans que denuncien que han estat atacats per gavines amb vols rasant o en picat. I és que el sentit de la territorialitat de les gavines —sobretot si suposen que algú s'acosta als nius amb pollets—, pot afectar la seguretat dels veïns quan surten als terrats i a les terrasses. A peu pla són agressives, ataquen els coloms i estan disposades a lluitar pel menjar.
Sembla que la solució per reduir tant el nombre de gavines com el de coloms són els depredadors naturals: els falcons. A l'àrea metropolitana de Barcelona n'hi viuen 15. Són falcons pelegrins (Falco peregrinus) que cacen 5.500 aus l'any. Cauen en picat sobre les seves preses: coloms, cotorretes i gavines a 400 Km hora i a 300, en caiguda obliqua.
El cap de setmana passat en va néixer una pollada al niu de la Sagrada Família, al campanar de Sant Bartomeu. El pare és un mascle alliberat el 2001 al Port de Barcelona i la mare va néixer als penya-segats de Montjuïc el 2006.
El cap de setmana passat en va néixer una pollada al niu de la Sagrada Família, al campanar de Sant Bartomeu. El pare és un mascle alliberat el 2001 al Port de Barcelona i la mare va néixer als penya-segats de Montjuïc el 2006.