'GLORIOUS!', AL TEATRE POLIORAMA

Glorious! Autor: Peter Quilter

Traducció: Alexander Herold. Adaptació i direcció: de Paco Mir.  

Teatre Poliorama, Barcelona

Intèrprets: Eva Cartañà, Meritxell Duró, Ramon Gener, Santi Millán, Marta Ribera i Annabel Totusaus. Bravo! El dramaturg Peter Quilter basa aquest bioptic tendre i divertidíssim en la història real de la popular i excèntrica cantant nord-americana Florence Foster Jenkins (Wilkes-Barre, Pennsilvània, EUA, 1868 - Manhattan, Nova York, EUA, 1944). Coneguda com «la pitjor cantant del món» era una entusiasta de la música lírica. I va persistir tota la vida a conrear la seva passió com a intèrpret. Costejats amb la seva fortuna privada heretada dels pares, va protagonitzar múltiples concerts i va enregistrar cinc discos. Va aconseguir un gran nombre de seguidors i va ser invitada a cantar al Carnegie Hall el 1944 amb revenda d'entrades i ple absolut de públic delerós de sentir els seus gloriosos galls. Va morir d'un atac de cor, un mes després d'haver viscut el seu gran somni. 9/10

Llegiu-ne la crítica d'Andreu Sotorra a «Clip de Teatre»

*

 Extracte de la crítica en àudio al canal SPOTIFY

'NAUTA', DE COR DE TEATRE, AL TEATRE CONDAL

Nauta, de David Costa i Franc Aleu 

Direcció musical: David Costa. 

Teatre Condal, Barcelona

Fa catorze anys, la compayia Cor de Teatre de Banyoles ens va sorprendre i emocionar amb Operetta, espectacle musical lluminós i lúdic que ha tingut una gira intensa per escenaris del país i d'Europa. Ara, amb l'espectacle Nauta, remet l'espectador a  les tenebres d'un món de gènere fantàstic combinant les veus excepcionals del cor amb el moviment, la coreografia —col·laboració de Mal Pelo—, la caracterització futurista i la videocreació d'un espectacular mapping escenogràfic.
Amb la veu com a instrument principal, sempre a cappella, però també, aquesta vegada, amb un reforç instrumental i sonor enregistrat, adapten peces de Monteverdi, Händel, Mozart, Scarlatti, Grieg o Mahler, entre altres. Tanca el repertori la nadala ucraïnesa Xtxèdrik que Mikola Leontòvitx, que fa estremir l'auditori. Amb aquesta peça la companyia Cor de Teatre connecta amb les inquietuds socials, culturals i mediambientals del seu temps, com en altres treballs. 9/10

Llegiu-ne la crítica d'Andreu Sotorra a «Clip de Teatre»

*

 Extracte de la crítica en àudio al canal SPOTIFY

'LA CORONA D'ESPINES', AL TEATRE NACIONAL DE CATALUNYA

La corona d'espines. Autor: Josep Maria de Sagarra

Direcció: Xavier Albertí 

Sala Gran, Teatre Nacional de Catalunya, Barcelona

Intèrprets: Manel Barceló, Jan D. Casablancas, Jordi Domènech, Abel Folk, Oriol Genís, Àngels Gonyalons, Pau Oliver, Júlia Roch, Laia Valls, Rosa Vila, Roger Vilà.  

Solsona 1793, mentre a França degollaven Maria Antonieta i Lluís XVI, a la mansió del senyor de Bellpuig, s'ordia un casament de conveniència. Queda en no res quan es descobreix que la família d'un i de l'altra estan més pelats que una rata. Porta la corona d'espines una mare a qui han negat el dret de ser-ho davant de tothom. El seu fill està a punt de repetir la història. Passió, descoberta de la veritat. S'agraeix que hi hagi poc histrionisme en aquesta posada en escena austera, malgrat la portalada grandiloqüent prescindible. Hauria volgut gaudir del doll meravellós de la llengua de Sagarra. i... quina llàstima! m'he repetit durant les dues hores d'espectacle. Si a un lateral de la vuitena fila arribava amb prou feines (i no tinc cap dèficit d'audició), m'imagino com han patit els de les grades altes. Segurament es podrà copsar amb tota la plenitud en la gira per escenaris més recollits que el de la Sala Gran del TNC. 8/10

 Llegiu-ne la crítica d'Andreu Sotorra a «Clip de Teatre

* 

Extracte de la crítica en àudio al canal SPOTIFY

'BURPEES', AL TEATRE AKADÈMIA

Burpees. Dramatúrgia i direcció: Miquel Mas Fiol   

Teatre Akadèmia, Barcelona

Bravo!, pels intèrprets Biel Montoro, Ann Perelló i Joan Sureda. Un jove que és víctima voluntària d'una estafa digital comparteix protagonisme amb un influencer dels múltiples que colonitzen les xarxes xocials i engalipen milers de seguidors obsedits per aconseguir un cos perfecte. Suposadament, saben com aconseguir fama i fortuna. S'explica també la realitat financera que s'amaga darrere la façana del personatge. L'espectacle alterna llengua i registres: l'espanyol fatxenda de l'influencer; el català estàndard de la relació de carrer i la ràdio; el català occidental d'Andorra i el català de les Illes.

7/10

Llegiu-ne la crítica d'Andreu Sotorra a «Clip de Teatre»

*

Extracte de la crítica en àudio al canal SPOTIFY

EXPOSICIÓ 'WORLD PRESS PHOTO 2025'

Mahmoud Ajjour, nou anys, de Samar Abu Elouf
World Press Photo 2025 

Centre de Cultura Contemporània de Barcelona 

El retrat Mahmoud Ajjour, nou anys, (infant mutilat mentre fugia d’un atac israelià a Gaza) de la fotògrafa palestina Samar Abu Elouf per The New York Times, ha guanyat el World Press Photo de l’Any.  Es pot veure al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona, a la vint-i-unena edició de la Mostra Internacional de Fotoperiodisme més reconeguda a escala mundial. Inclou 42 autors guanyadors dels 6 territoris en què el concurs divideix la participació global: Àfrica, Àsia-Pacífic i Oceania, Europa, Amèrica del Nord i Amèrica Central, Amèrica del Sud i Àsia Occidental, Central i del Sud. Mostra treballs, majoritàriament inèdits aquí, escollits per la seva qualitat visual i que ofereixen diversos punts de vista sobre l’actualitat. 

Els treballs guanyadors del concurs World Press Photo 2025, que representen esdeveniments i temàtiques del 2024, se centren en alguns dels problemes més urgents a què s’enfronta el món avui en política, qüestions de gènere, migració, conflictes i crisis climàtica. De les protestes a Kenya o El Salvador, a les devastadores guerres al Líban i Palestina, les múltiples cares de la crisi climàtica al Perú, Brasil o Filipines, o la persecució de la comunitat LGBTQI+ a Nigèria, entre molts altres temes. 

Els guardons d’enguany han reconegut el treball Les ombres ja tenen nom, del fotògraf barceloní Samuel Nacar, que ha rebut un premi en la categoria de reportatge gràfic de la regió Àsia Occidental, Central i del Sud. El projecte tracta sobre supervivents de les presons de Síria que relaten les tortures que van viure durant el règim de l'expresident Bashar al-Assad.  

Exposició oberta fins al 14 de desembre de 2025 

EXPOSICIÓ 'L'ART I LA CULTURA DE PANÀFRICA', AL MACBA

Projectar un planeta negre. L’art i la cultura de Panàfrica
Museu d'Art Contemporani de Barcelona.
Exposició oberta fins al 6 d'abril de 2026

Projectar un planeta negre. L’art i la cultura de Panàfrica és una mostra de prop de 500 peces d'un centenar d'artistes que analitza les manifestacions culturals del panafricanisme des dels anys vint del segle passat fins a l’actualitat. Tot i que el panafricanisme ha estat àmpliament reconegut com una força important en la història del món del segle xx, fins ara no s’havia programat una gran mostra que examinés aquest moviment en el camp de l’art i la cultura.

L'exposició pren com a punt de partida la data del primer Congrés Panafricà (1919) i explica el panafricanisme com un conjunt d’idees galvanitzants, de projeccions d’una altra visió d’un món que ha existit però que no s’ha explicat a través de formes d’art o bé no s’ha considerat prou rellevant en termes polítics.  

L'exposició ha estat comissarada per la directora del museu, Elvira Dyangani Ose, juntament amb Antawan Byrd, Adom Getachew i Matthew S. Witkovsky. S’exhibirà també a les tres altres institucions que han impulsat el projecte: Art Institute of Chicago en col·laboració amb dues institucions de referència més com són el Barbican Centre de Londres i el KANAL Centre Pompidou de Brussel·les.

SÈRIE 'ELS DINERS DELS ALTRES'

Els diners dels altres

[Alemany: Die Affäre Cum-Ex Danès: Andre folks penge)
Creador i productor:  Jan Schomburg   
Alemanya, Àustria, Dinamarca, 2025

Els diners dels altres és un thriller basat en el frau fiscal i l'escàndol polític que es va iniciar a Dinamarca i es va estendre a tot el món, a principi del segle XXI. Es va destapar el 2008 i va continuar fins al 2020.  CUM-EX, l'enrevessada estafa a les arques públiques més gran de la història d'Europa. La xarxa delictiva d'inversors, banquers i advocats va orquestrar una trama fraudulenta de 146.000 milions d’euros arreu d’Europa. Dues altes funcionàries van lluitar per posar-hi fi. El punt de partida de la sèrie és la investigació dels periodistes alemanys i danesos Oliver Schröm, Christian Salewski, Niels Fastrup i Thomas G. Svaneborg. La sèrie de ficció desenvolupa aquesta complexa història, tot i que no s'acaba d'entendre com va poder funcionar durant tants anys la xarxa delictiva dels bancs implicats en aquesta enginyeria financera.

Filmin. 8 capítols de 45 min. 8/10

 

PEL·LÍCULA D'ANIMACIÓ 'LA MERCADERIA MÉS BONICA'

La mercaderia més bonica  a plus precieuse des marchandises]
Música: Alexandre Desplat. Direcció: Michel Hazanavicius
França, 2024

Durant la Segunda Guerra Mundial, un pare d'una família jueva que és deportada amb tren al camp d'extermini d'Auschwitz,  llença des de la finestra una de les seves filles bessones de pocs dies, en un gest desesperat quan veu una persona al pas del comboi. El nadó cau al tou de neu i és rescatat immediatament per una parella de llenyataires que viuen miserablement. Adopten aquesta "mercaderia" preciosa i la seva vida i els que els envolten canvia per sempre. La història s'explica amb una narrativitat plena d'el·lipsis visuals, comptant amb el que sap l'espectador adult, com per exemple mostra una filera de fumeres fumejant com a metàfora de l'holocaust. Amb dibuixos animats, apropa la sordidesa del nazisme i a la desesperació dels que la van patir, de forma sobria, amb la poètica descarnada de la senzillesa.  

Filmin 10/10