'L'HEURE DE LA SORTIE', THRILLER APOCALÍPTIC

L'heure de la sortie. Direcció: Sébastien Marnier
França, 2018

Menció especial del Festival de Sitges. L'heure de la sortie—títol que aquí s'ha traduït per L'última lliçó— tracta el canvi ecològic a través d'una història angoixant situada en un marc escolar.  Uns adolescents superdotats s'obsessionen per l'amenaça ecològica. A la primera escena, el professor de francès del prestigiós institut St Joseph es llença per la finestra enmig d'una classe. El professor substitut és conscient d'on es posa i intenta ajudar els alumnes a superar el que han viscut, però els alumnes es mostren impenetrables i el reben amb una hostilitat tan desmesurada com soterrada. A poc a poc, descobreix els estranys hàbits que ritualitzen. El professor suïcida va fer-los amb el seu acte, l'última lliçó que han après bé: cal endurir-se físicament, no hi ha esperança en el futur. 

'BRASSIC', SÈRIE D'HUMOR CORROSIU

Brassic. Guió: Daniel Brocklehurst, Alex Ganley
Direcció: Daniel O'Hara, Jon Wright, Saul Metzstein
Regne Unit, 2019

 

Comèdia britànica d'humor negre de sis capítols sobre les vides de Vinnie (Joseph Gilgan), un home amb transtorn bipolar, i el seu amic inseparable, Dylan (Damien Molony), que han crescut a Lancashire (nord de Manchester), un entorn rural avorrit, on ronden personatges que sobreviuen trastocats per l'absència d'oportunitats. Els dos protagonistes són buscavides que formen part d'una colla que, per evadir-se de la realitat es droguen, conreen marihuana, fan de lladres i estafen amb un sistemes rocambolescos, que sempre fallen. La comicitat en la resolució de les situacions absurdes es veu tintada de drama amb el suïcidi latent, que no es consuma mai, precisament, per inoperància. Quan la parella de Dylan vol marxar del poble buscant una vida millor per a ella i el seu fill, el xicot ha d'enfrontar-se a la decisió més difícil de la seva vida. Personatges molt ben definits, connectats amb un guió d'orfebreria. Com el personatge Vinnie, l'actor Joseph Gilgan pateix la mateixa malaltia mental i ha col·laborat en el guió.  Brassic s'acaba d'estrenar i ja esperem més històries d'aquesta entranyable colla.
 

PS

Segona temporada de deu capítols, cadascun dels quals protagonitzat per un o dos membres de la colla. Humor negre decantat aquesta vegada cap a l'escatalogia. La malaltia de Vinnie gairebé ja no s'hi tracta. 9/10

Disponible a Filmin.

'EL FUTUR', A L'ESCENARI JOAN BROSSA

El futur. Dramatúrgia i direcció: Joan Yago.
Escenari Joan Brossa. Foto. © Genia Badano

Com serà el futur? Fa dos segles algú va imaginar-lo tirant llarg, però va fer curt. Joan Yago ens ho recorda amb escenes que respiren veritat. Un aplec d'accions de personatges que capgiren el present i busquen futurs possibles. Em quedo amb a parella que visita un pis per llogar i imaginen el futur del fill que ha de néixer.  Fan ficció, creuen en el futur. Els habitants del futur estaran més comunicats que mai amb la resta del món i buscaran com ara ser estimats i estimar, la resta no és imaginable. Els nou intèrprets fan caure la quarta paret i ens recomanen de començar a parlar en positiu. Creuen en el valor de la paraula. 9/10

Llegiu-ne la crítica d'Andreu Sotorra a «Clip de Teatre»

'FLY ME TO THE MOON', A LA SALA ATRIUM

Fly me to the Moon. Dramatúrgia de Marc Angelet.
Direcció: Sïlvia Navarro. Sala Atrium, Barcelona

La història que ha escrit el dramaturg Marc Angelet s'inspira en un fet real. El 1980, Dennis Hope, un ventríloc nord-americà en decadència,  de camí cap una actuació va tenir pana al seu atrotinat cotxe. No passava ningú per auxiliar-lo i es desficiava conversant amb el seu ninot Mel sobre el seu divorci i recordant èxits i fracassos de la seva carrera, amb la lluna com a testimoni.  I va ser aquella nit que se li va acudir demanar la propietat de la Lluna. Va cursar la reclamació al·legant haver trobat una llacuna en el dret internacional. Ara és un empresari que ven parcel·les lunars. N'ha venut dos milions i mig. Interpretació excepcional del duet Dani Arrebola (Dennis Hope) i Marçal Bayona (Mel). 8/10

Llegiu-ne la crítica d'Andreu Sotorra a «Clip de Teatre»

'VASELINA', A LA VILLARROEL

Vaselina, de Gabriele di Luca. Traducció: Joan Negrié.
Direccio: Sergi Belbel. La Villarroel, Barcelona

Els membres d'aquesta família viuen al límit i no es podem veure, però, al cap i a la fi és l´únic que tenen. Irreverents, individualistes, amb les emocions a flor de pell, humans. Cada personatge suporta  la  biografia  marcada per les addcions que l'atenallen. Van de fracàs en fracàs. Només cal que pensin un desig perquè tot s'hi giri en contra. Els espectadors, testimonis a banda i banda de la sala d'estar on es debat el dia a dia i s'hi il·luminen les plantes de mariahuana, anem de sorpresa en sorpresa, de somriure tendre a somriure que se'ns glaça als llavis. Bravo, Sergi Belbel. Bravo, intèrprets: Joan Negrié, Artur Busquets, Lluïsa Castell, Karin Barbeta i Joan Miquel Reig. 10/10

Llegiu-ne la crítica d'Andreu Sotorra a «Clip de Teatre»

UN NUS NO VA MAI SOL

Nus, renús, de l'artista Fina Veciana, que hem enxampat preparant l’attrezzo d’una de les accions de la performance que dirigeix el 17 d’octubre a @calmasso amb motiu de la presentació del llibre digital Bombes de llavors. Llegiu el llibre i imagineu a quina de les vint llavors fa referència. I, si a més de voler-ne sentir parlar, voleu viure'l, no deixeu passar de llarg l'experiència reforestadora. El 17 d'octubre,  a les 8 del vespre. Qui avisa...

LA CONVAL·LÀRIA

Conval·lària (Ophiopogon japonicus)  © Paüls

Al jardí de llicorella tenim diverses mates de conval·lària (Ophiopogon japonicus) d'uns vint centímetres que a mesura que creixen afegeixen densitat a les fulles estretes i llargues de color verd brillant, de tal manera que inviten a seccionar-les i fer-ne noves plantacions. Viuen en qualsevol terra que estigui ben drenada, suporten temperatures altes entre sol i ombra i són resistents al fred. Sembla que hi ha varietats amb flors de diversos colors, però totes les nostres fan una flor de color blanc, no gaire vistosa, que deixa pas a unes boletes de color blau. Les tenim en torretes perquè ens agrada fer-les anar d'un costat a l'altre, però a terra també podrien viure. Fins i tot es planten en substitució de la gespa, tan difícil de mantenir. I es deixen trepitjar. No se'ns acut ni provar-ho.

 

Per saber-ne més

Conval·lària. Cintetes, «El jardí de Menuda Natura»

 

'MAYA' DE LA CINEASTA MIA HANSEN-LOVE

França 2018

Maya és la darrera pel·lícula de Mia Hansen-Love,  autora que mostra una sensibilitat especial per explicar vides reals, emmarcades en espais que no els permeten créixer com a persones. És una història feta de detalls, de mirades càlides, de superfície i profunditat de dues persones amargades en el món reduït i fràgil a l'illa de Goa, a l'Índia. Ell, Gabriel, un fotoperiodista,  s'amaga a l'Índia de la seva infància (on viu la seva mare) per curar-se les ferides psicològiques d'un segrest que ha sofert per l'Estat Islàmic, visita el seu padrí, propietari d'un hotel de luxe a Goa; la filla del padrí, la Maya, és una adolescent melanconiosa lligada a la idealització que els seus pares han fet de l'espai familiar on el paisatge bellísisim i indiferent ho engoleix tot i ens remet de ple a El riu de Jean Renoir, del 1951. En acabar, els personatges han crescut, però en surten adolorits.