28 de febrer 2017

LA REBEL·LIA POSSIBLE, A LA SALA MUNTANER

La rebel·lia possible, Autors: J. G. Yagüe i L. García Araus
Traducció: Gemma Roura. Sala Muntaner, Barcelona
La rebel·lia possible és una obra de denúncia que parla del descontent generalitzat del poble ras. Explica les deficiències de la societat del benestar, els jocs de mans a què està sotmesa la població i, vistos sobre un escenari, els casos que desenvolpa semblen tan extrems —tot i que no hi ha cap espectador que no n'hagi estat víctima— que ratlla la comicitat. Riem per no trencar la cara a algú pel fet que en l'era de la comunicació, les multinacionals, les institucions públiques, les institucions religioses, els bancs, les immobiliàries  hagin tallat tota mena d'opció a la queixa raonada, a donar-se de baixa de serveis, a ser compensat pel que s'ha pagat sense rebre res a canvi. 
El nucli de l'acció es basa en un fet real. Un ciutadà va reclamar a una companyia telefònica la devolució de 28 cèntims que no li corresponien pagar. No el van atendre i  va iniciar un calvari de denúncies, judicis, recursos i va costejar les despeses corresponents,  però va salvar la seva dignitat (van tornar-li els vint-i-vuit cèntims a ell i a molts milions de consumidors). Teatre social que ens retrata. 8/10


JANE EYRE, AL TEATRE LLIURE DE GRÀCIA

Jane Eyre. Adaptació d'Anna Maria Ricart, 
a partir de la novel·la de Charlotte Brontë. 
Música original: Clara Peya
Direcció: Carme Portaceli. 
Teatre Lliure Gràcia, Barcelona


Vaig llegir Jane Eyre, de Charlotte Brontë, en la traducció que M. Dolors Ventós va fer per a Edicions Proa el 1996. Em va quedar un bon regust, per l'alè autobiogràfic de l'autora, per l'atmosfera victoriana i pel contast entre el patiment i la superació constant de la protagonista, amb un final feliç, potser massa.
L'enamorat Edward Rochester diu de la Jane que és una fada. I, és que de fet, aquesta novel·la romàntica és un conte de fades per a adults. Una noia òrfena, recollida per una tia que l'odia, tancada en un orfenat, institutriu i escàpola quan descobreix... etc. es converteix en una dona rica, que es casa amb l'home que estima.
Després de diverses adaptacions al cinema, ara s'hi encara la directora teatral Carme Portacelli i la resol en un espectacle d'excel·lent factura i, alhora, amb la suficient força i delicadesa perquè arribin als espectadors l'angoixa i els sentiments que s'hi debaten. Els intèrprets  brillen en el mesuradísim to dels soliloquis i en la coreografia. En primer lloc, l'actriu  Ariadna Gil (Jane Eyre) fent tàndem amb un esplèndid Abel Folk (Edward Rochester), junts modelen els matisos de la fragilitat de cada personatge. Els altres cinc intèrprets es posen a la pell d'una vintena de personatges. Un mèrit, perquè pràcticament no es canvien de vestit. Subratllats musicals en directe, creats i interpretats per Clara Peya. Dues hores de teatre electritzant que clava els espectadors a les butaques.  9/10




27 de febrer 2017

LA SENYORA FLORENTINA I EL SEU AMOR HOMER, AL TEATRE NACIONAL DE CATALUNYA

La senyora Florentina i el seu amor Homer. Autora: Mercè Rodoreda
Direcció: Sergi Belbel. Sala Gran, Teatre Nacional de Catalunya

Obra coral de grans intèrprets. La senyora Florentina serà per sempre més l'actriu Mercè Sampietro, amb permís de l'estimada Rosa Novell que va desempolsar el 1994 aquesta obra de teatre de Rodoreda (i va portar 30.000 espectadors al teatre!) I les veïnes, inoblidables Margarida Minguillón, Teresa Urroz, Carme Callol. ¿I la minyona Zerafina? Esplèndida, Elisabet Casanovas. I Toni Sevilla, en un afinadíssim senyor Homer. No em deixo de remarcar Enric Cambray, dúctil en tres o quatre papers, irreconeixible, i la Gemma Martínez, efiçaç en dos altres. I la galeria i el jardí hiperbòlics, de Max Glaenzel. Bravo, Sergi Belbel, per dirigir aquest muntatge sense complexos. Al Teatre Nacional de Catalunya, ¿on si no? 9/10



26 de febrer 2017

EL SOMNI DE GULLIVER, AL TEATRE NACIONAL DE CATALUNYA

El somni de Gulliver, basat en el text de Jonathan Swift. 
Idea, direcció i llibret: Roland Olbeter. Composició musical: 
Elena Kats-Chernin. Traducció del llibret: Rosina Nogales.
Disseny i software de control: Urbez Capablo. Enginyeria 
teatre: Simeó Ubach. Sala Tallers, Teatre Nacional de Catalunya
Només el títol —El somni de Gulliver— ens remet a un espectacle per a infants. Amb bon criteri, a la nostra sessió són ben pocs els pares que hi han portat la canalla. Allò que fa l'espectacle singular són les marionetes i altres elements automatitzats com a únics "intèrprets" en escena. Seixanta motors, dos-cents cinquanta pistons pneumàtics per moure quaranta marionetes i robots de totes mides, al servei d'una història de descoberta del món,  cantada durant seixanta minuts per veus de primera línia,  amb projeccions audiovisuals ajustades als autòmats. La idea i la direcció és de Roland Olbeter (Hannover, 1955), escenògraf i enginyer naval alemany establert a Barcelona,  que ha treballat amb La Fura dels Baus, entre molts d'altres artistes d'avantguarda. Es palpa la fredor que tanta ferralla  motoritzada produeix en l'ànim dels espectadors que no aconseguim que —a banda de valorar el treball ingent que ha calgut per fer funcionar els mecanismes— ens impressioni gaire el conjunt.  7/10



25 de febrer 2017

'REALPOLITIK', A LA SECA ESPAI BROSSA

Realpolitik Autors: Elies Barberà i Carles Fernández Giua
 Direcció: Carles Fernández Giua. La Seca Espai Brossa
¿És impossible la revolució sense violència? L'espectacle Realpolitik dona elements per argumentar la resposta.  Una sèrie de persones —vianants diversos i compradors ocasionals— són testimonis d'una bufetada a la parada del peix, en època de campanya electoral.  Qui la rep és un polític que, tocat i enfonsat, dimiteix el mateix dia de prendre possessió del càrrec. A partir d'aquest efecte, els testimonis de la bufetada creen un grup per bufetejar quan calgui els que manen. Però, la bufetada pacífica va derivant en altres formes dins del mateix grup, fins que s'adonen que per enfrontar-se al sistema són a un pas de convertir-se en un grup terrorista. Discurs social ben articulat en un espectacle agraït que invita a reflexionar. 8/10



24 de febrer 2017

'OQUES CRETINES', A LA SECA

Oques cretines, de Karl Valentin. Trad: Feliu Formosa 
Direcció: Lluïsa Mallol.  La Seca Espai Brossa
Ferran Castells, Josep Maria Mas i Blanca Pàmpols, dirigits per Lluisa Mallol, recuperen l'univers literari de  Karl Valentin, pseudònim artístic de Valentin Ludwig Fey (Munic, 1882 - 1948) en un espectacle de petit format deliciós. Una dotzena de peces breus on predomina l'enginy en els jocs de paraules i ens fan somriure per la quotidianitat absurda que posen al descobert. L'admirable versió de Feliu Formosa, fa pensar que l'obra s'ha escrit originàriament en català. 9/10

23 de febrer 2017

'LA MARE', A LA VILLARROEL

La mare. Autor: Florian Zeller. Traducció: Ernest Riera
Direcció: Andrés Lima. La Villarroel, Barcelona
La mare que ha creat el dramaturg Florian Zeller (París, 1979) és una dona malalta.  Es podria haver enfosat en una depressió a causa de la síndrome del 'niu buit' o bé per qualsevol altre detonant. En el seu deliri, considera tancat el seu cicle vital, però tot i així no s'està de fer xantatge emocional al marit i sobretot al fill amb qui manté un vincle malaltisament protector. ¿Amb quins recursos dramàtics es desenvolupa La mare? En primer lloc, per mitjà de la interpretació de la protagonista (Emma Vilarasau, el matís il·lustratiu) i el text repetit en cercle obsessiu d'escenes, en l'ambient reclòs entre dos finestrals tancats, en l'absència de claror per fer evident el pou d'angoixa on està submergida la protagonista o bé il·luminant les poques estones que —suposadament— s'adreça al fill (Òscar Castellví, versemblant), al marit (Pep Pla, eficaç sempre), a la parella del fill (Ester Cort, brillant).
La temporada passada vam veure al Teatre Romea «El pare», interpretada per Héctor Alterio, on Zeller explorava els entramats degeneratius de la malaltia d'alzheimer. Com en La mare que hem vist ara a La Villarroel,  el protagonista navegava en un mar de desconcert. El missatge ens arriba nítid en els dos casos, hi contribueixen el talent interpretatiu dels dos intèrprets i una bona direcció. Bravo! 9/10

22 de febrer 2017

'EL LLIBRE DE LA SELVA', AL TEATRE REGINA

El llibre de la selva. Sobre el relat de Rudyard Kipling. Versió:
Macià G. Olivella. Direcció de Gerard Nicasi. Jove Teatre Regina
Espectacle recomanat a partir de 3 anys.

Un musical per explicar la història de Mowgli, el petit humà que es va criar entre llops i va ser educat per una pantera i un os. Ben interpretat i ben coreografiat, música original que atrapa, vestuari magnífic, un treball ben acabat com tots els de la Companyia La Trepa. Sembla que s'ha pensat per a espectadors a partir de 5 anys, però he estat testimoni de l'interès que ha suscitat l'os Baloo en l'espectador del meu costat, de poc més de dos anys.  La versió de Macià G. Olivella aprofundeix en el respecte pel dret que tenen les persones a decidir de quina comunitat volen formar part. Potser els petits no ho han entès del tot, però alguna cosa queda quan es parla de llei natural. 8/10