El gener del 1976, el cantant Lluís Llach tornava a Barcelona després de l'exili amb un concert emblemàtic que va oferir (dies 15-16-17) al Palau d'Esports de Barcelona i que va ser enregistrat en el disc «Barcelona, Gener 1976».
16 de gener 2026
14 de gener 2026
EXPOSICIÓ 'MERCÈ RODOREDA, UN BOSC', AL CCCB
 |
Comissària: Neus Penalba Centre de Cultura Contemporània |
L'exposició de gran format Mercè Rodoreda, un bosc converteix l’espai museístic en un bosc que representa i analitza l’univers rodoredià. A través de quatre-centes peces, s'hi mostren creativament «les arrels literàries i vitals i l’experiència del desarrelament provocat per l’exili; els troncs de la vivència de la guerra; les branques que volen tocar els grans noms de la cultura occidental –escriptors, pintors i cineastes–; les capçades que acullen ocells i freguen el cel; i també les llavors, que acaben germinant i donant fruit en creadors actuals.»
Els grans temes recurrents i les metàfores que apareixen en les obres de Rodoreda s'enfoquen en fragments escrits i s'il·l·lustren amb obres d'art (que majoritàriament l'autora no va conèixer ni va inspirar) procedents de museus i institucions catalanes i també del Musée d'Art
Moderne de París, del Museo del Prado i del Reina Sofia.
Rodoreda, un bosc reivindica la influència de la novel·lística de l’autora en artistes plàstics que l'han llegida. Veiem instal·lacions de nova creació de Carlota Subirós, Èlia Llach,
Oriol Vilapuig, Mar Arza i Cabosanroque. També s'hi mostra l'impacte literari de les obres de l'autora en escriptors
d’arreu del món: Mariana Enriquez, Pol Guasch, Wadji Mouawad, Colm Tóibín.
La projecció internacional de Rodoreda s'explica amb 220 volums de traduccions a una
trentena de llengües (in situ, es poden escoltar
en catorze llengües.)
Exposició oberta fins al 25 de maig de 2026
12 de gener 2026
PLATÓ DESERT: EL PLATÓ DE GELSOMINA
 |
A les cinc, el flagell fa esclatar cors, sota els
plàtans, davant de les parades de flors. I LES PARAULES QUEDEN SUSPESES i tot
és silenci llegible. El plató de Gelsomina Poema visual A partir del poemari Plató desert. © Lena Paüls Premi «L’Atiador», de l'Ateneu Torrellenc, Torrelles de Llobregat, 2025 |
Escolteu el pòdcast del poema
al canal IVOOX o bé al canal SPOTIFY
Veu: Andreu Sotorra
 |
A propòsit del poema visual El plató de Gelsomina:
«Dos trossos d’arpillera cosits per donar continuïtat a un missatge visual que no és res més que la torna d’un poema que s’ha escrit abans per ser llegit després. I, dins de la imatge, el poema retallat pels plecs: i les paraules queden suspeses / i tot és silenci llegible. Una composició orgànica on el text conviu amb els elements, cosits tots ells amb l’agulla de la humilitat i el fil de la sensibilitat, enganxats tots ells a una textura que brolla d’un cel invertit o d’un mar d’ones blanques o de la saba d’un terra immaculat.»
JOAN RAMELL
11 de gener 2026
'VALENTINA', AL TEATRE LLIURE MONTJUÏC
 |
Valentina. Autora i directora: Caroline Guiela Nguyen. Producció: Théâtre National de Strasbourg. Sala Fabià Puigserver, Teatre Lliure Montjuïc |
L'obra teatral Valentina és una adaptació del conte «Valentina ou la Vérité» escrit per la mateixa directora Caroline Guiela Nguyen, publicat a l'editorial Actes-Sud Papiers, 2025. Tracta de les dificultats de comunicació de les persones exiliades, refugiades o immigrades quan no parlen ni entenen la llengua del país amfitrió. La Valentina (interpretada per Cara Parvu, en la nostra funció) és una nena romanesa de 9 anys escolaritzada en llengua francesa que es veu obligada, malgrat la seva edat, a fer
de traductora de la llengua francesa de la metgessa cardiòloga a la seva mare en llengua romanesa. Però el diagnòstic de la malaltia coronària de la mare fa esgarrifar i la Valentina intenta disfressar-ne la gravetat amb la traducció. L'acció transcorre amb la família pendent de l'avís que hi hagi un donant de cor, un fet que a l'obra es converteix en un miracle celestial.
Recomanada a espectadors a partir de 10 anys.
Recomanada a espectadors a partir de 10 anys.
9/10
Llegiu-ne la crítica d'Andreu Sotorra a «Clip de Teatre»
*
Extracte de la crítica en àudio al canal SPOTIFY
10 de gener 2026
'AVUI NO PLORARÉ', AL TEATRE GOYA
 |
| Avui no ploraré. Autor i director: Nelson Valente. Traducció: Sergi Belbel.Teatre Goya, Barcelona |
La companyia T de Teatre es diposa a fer riure l'auditori amb Avui no ploraré, la quinzena obra que estrena. Ja fa trenta-cinc anys que ho aconsegueix. Aquesta vegada en un gran plató mòbil de tres diorames es reuneixen tres germanes, dos cunyats i una amiga de la germana petita que ha fet al manicomi on ha estat ingressada per rehabilitar-se després d'un intent de suïcidi. Sembla estrany que d'aquest parament se'n pugi fer riure. De fet, qui s'emporta la palma de la rialla són, gairebé en exclusiva, les situacions que provoca l'amiga, pel contrast del que diu amb el que es veu. Tots els altres personatges tenen el seu moment seriós de glòria pel que manifesten, pel que amaguen, pel que aspiren a ser i pels fets que ens fan entendre que no hi arribaran mai. Després de la celebració familiar del dinar de benvinguda a la germana, s'inicia el desenllaç tot trencant la quarta paret. Un minimonòleg a tall d'epíleg explica als espectadors què ha fet cada personatge després del tràngol familiar que hem presenciat. Ai. 7/10
Llegiu-ne la crítica d'Andreu Sotorra a «Clip de Teatre»
*
Extracte de la crítica en àudio al canal SPOTIFY
08 de gener 2026
PEL·LÍCULA 'THE QUIET GIRL'
 |
The Quiet Girl [An Cailín Ciúin] Guió i direcció: Colm Bairéad. Irlanda, 2022 |
Adaptació cinematogràfica del relat curt Tres llums, de Claire Keegan. Tracta els complexos vincles familiars i la capacitat de superar el dol. L'acció s'ambienta al camp irlandès, el 1981. Cait (Carrie Crowley) és una nena de nou anys desatesa pels seus progenitors. Forma part d'una família nombrosa i disfuncional. S'acosta un nou part de la mare i envien la petita a la granja d'uns parents llunyans, desconeguts. En aquesta llar hi regna l'afecte i no sembla haver-hi secrets. Al mateix ritme pausat amb què es va fent lloc al cor de la parella que l'acull, la Cait descobreix el drama silenciós que viuen.
Amb aquesta pel·lícula, Irlanda va ser nominada per primera vegada a l'Oscar (Millor
llargmetratge internacional.) Filmin. 9/10
05 de gener 2026
PLATÓ DESERT: CÀSTING
 |
—¿Qui voldrà tantes ones d'un únic mar? Càsting Poema visual A partir del poemari Plató desert. © Lena Paüls Premi ‘L’Atiador’, de l'Ateneu Torrellenc, Torrelles de Llobregat, 2025 |
|
Comentari a propòsit del poema visual Càsting:
Les ostres amaguen el tresor de nacre que una perla atresora dins d’una closca rugosa. Com nosaltres, banyats per un mar únic, que ens obrim i ensenyem els nostres sentiments amb la precaució de no prendre mal, que no ens el facin, que no ens els robin. JOAN RAMELL
04 de gener 2026
ESCULTURES 'SAFAREIG', DE NATÀLIA FERRÉ
 |
Fotos: © Cesca Toledano En homenatge a les dones que hi van rentar |
Lo safreig de Masroig, els rentadors de Reus, els rentadors de Duesaigües i els de tots els pobles i ciutats són testimoni viu
de la duresa del dia a dia de les nostres àvies i besàvies. Ens recorden d'on venim.
Les generacions d'avui, les honorem cada cop que aquests espais patrimonials demanen manteniment i l'hi
proporcionem, i en tenim cura continuada.
 |
| Caps de dona, 2,10 m. Instal·lació Safareig |
 |
| Instal·lació a Lo Safreig de Masroig (Priorat) |
La instal·lació de les escultures Safareig s'acompanya amb una representació de plantes de les quals tenim cura les dones, als balcons i als terrats familiars. Aquesta nit ha nevat i les nostres besàvies i les nostres àvies, aliades del sol, no anirien a rentar aquest matí als rentadors. Tindrien cura de treure la neu de damunt de les plantes i les posarien a cobert. Les mans balbes.
Per saber-ne més:
Subscriure's a:
Missatges (Atom)