NADALA SENSE TÍTOL

 © Fina Veciana. S/T. 2024
Tècnica mixta sobre paper. 42 x 30 cm (+marc de cartó)

Mentiríem si diguéssim que tenim llibres pendents de lectura que expliquen guerres tan llunyanes que no ens en toca ni el ressò. A l'escalfor de casa, reunits en un banquet d'entremès, galets, gall dindi i postres dolces, a l'hora del brindis, un infant recitarà un poema que parla de l'alegria de les persones de bona voluntat. Somriures, aplaudiments i l'abraçada dels avis. La parella de l'altre pis del replà té ordre de desnonament. Tornaran de dinar en un menjador solidari i el plor del seu nadó retronarà al buc de l'escala. Serà el fons musical de la nostra nadala sobre un infant —nuet, nuet— nascut en una establia. Cantarem a ple pulmó per ofegar el plor del veí, però sabem que conté l'esperança de canviar el rumb del món. I que la pau no serà només fum, fum, fum...

'EL MISANTROP', AL TEATRE LLIURE MONTJUÏC

El misantrop. A partir de Molière. Dramat: Sergi Pompermayer

Versificació: Pablo Macho Otero. Direcció: David Selvas

Sala Fabià Puigserver, Teatre Lliure Montjuïc, Barcelona

Els textos clàssics són adaptables a moltes èpoques i contextos. La història del misantrop que va escriure Molière fa més de 350 anys, en aquesta versió del dramaturg Sergi Pompermayer, dirigida per David Selvas és el nom d'una discogràfica d'avui. L'Alceste (magnífic Pol López) continua sent el protagonista, un home de pensament lliure, sincer i recte en un món d'hipòcrites i de malvolences regides per les xarxes socials. Ho deixa tot per anar a viure en plena natura. Céliméne (Mireia Aixalà, l'excel·lència en versemblança) no el segueix. Amb la mirada d'avui, no pot continuar aparellada amb qui ha desconfiat del seu amor. L'obra s'ha reescrit de cap i de nou en llengua col·loquial i argot juvenil, versificada en alexandrins que els intèrprets diuen amb naturalitat.  Pablo Macho Otero, bravo!

Andreu Sotorra relaciona les versions que el teatre català ha obert en els darrers quaranta anys: «El 1982, el Teatre Lliure de Gràcia va recuperar la traducció de Joan Oliver "Pere Quart" amb direcció de Fabià Puigserver; el 1989, Josep Maria Flotats, instal·lat ja al Teatre Poliorama, hi va tornar, però amb una versió de Xavier Bru de Sala, cosa que, com era costum i esport nacional a l'època, va rebre el boicot de certs sectors que li retreien que no hagués aprofitat la que existia de Pere Quart i que, a més, hagués pagat la de Xavier Bru de Sala, aleshores amb càrrec institucional; l'any 2005, en els inicis del que seria La Perla 29 al Teatre La Biblioteca, Oriol Broggi va repetir amb un nou “misantrop”; i encara el 2011, el Teatre Nacional de Catalunya la va fer grossa amb una nova traducció de Sergi Belbel —entrat el nou segle ningú ja no trobava a faltar la traducció de Pere Quart—, dirigida en aquest cas pel francès George Lavaudant —ja havia passat també l'època de retreure als directors dels teatres públics catalans que posessin el plat a taula als directors de fora.»

Llegiu-ne la crítica d'Andreu Sotorra a «Clip de Teatre» 

*

Extracte de la crítica en àudio al canal SPOTIFY

EXPOSICIÓ "AGNÈS VARDA", AL CCCB

Exposició Agnès Varda. Fotografiar, filmar, reciclar

Centre de Cultura Contemporània, Barcelona

Agnès Varda (Brussel·les, 1928 - París, 2019) va ser fotògrafa, artista, cineasta i pionera de la Nouvelle Vague. Va ser una de les poques dones directores de la seva generació. L’exposició recorre la vida, l’obra i les històries fascinants d’una creadora lliure, moderna i compromesa amb el seu entorn polític i social. Temàtiques que va abordar: el feminisme, l'activisme, l'ecologisme o la marginalitat. Va filmar més de quaranta pel·lícules, entre llargmetratges i curtmetratges i entre la ficció i el documental, i va treballar tant en el cinema analògic com en el digital. De gran, va crear instal·lacions artístiques per a museus. A l’exposició es reuneixen per primer cop a Catalunya quatre de les instal·lacions de Varda, a més d’una selecció de curtmetratges imprescindibles de la seva filmografia, que es poden visionar en sales de projecció dins l’espai expositiu.

L'exposició Agnès Varda. Fotografiar, filmar, reciclar és una adaptació ampliada de la mostra «Viva Varda!», concebuda i produïda per la Cinémathèque française de París en col·laboració amb Ciné-Tamaris i la contribució de Rosalie Varda i Mathieu Demy.

Oberta fins al 8 de desembre 2024

'12 POEMES /12 FOTOGRAFIES', PARCERISAS / RAMELL

© Joan Ramell

Hi ha paraules que només es diuen
amb les finestes tancades.
Francesc Parcerisas, de Boca de plor

El fotògraf d'art Joan Ramell ha connectat dotze imatges seves a dotze poemes de Francesc Parcerisas i Vázquez (Begues, Baix Llobregat, 30 de novembre de 1944),  poeta, traductor i crític literari.  En la lectura que Ramell fa dels poemes de Parcerisas afegeix context o el redefineix. Primer la mirada enfoca la imatge que remet a les paraules i invita a endinsar-s'hi. Gestos de la quotidianitat, el detall, la impressió i el sentiment. Singular.

L'aparellament de fotografies a les paraules ha estat un regal que ha fet Ramell al poeta en motiu del seu 80 aniversari. S'ha editat un àlbum del conjunt i ha estat motiu d'una exposició a la Llibreria Francesa de Barcelona.

'GOLA', AL TEATRE NACIONAL DE CATALUNYA

Gola

Creació i direcció: Pau Matas i Oriol Pla

Intèrpret: Oriol Pla. TNC, Sala Petita

Llegiu-ne la crítica d'Andreu Sotorra a «Clip de Teatre»

* 

Extracte de la crítica en àudio al canal SPOTIFY

BOMBES DE LLAVORS, EN ÒRBITA

Cliqueu la imatge per sentir 'Carnaval Celest'
Veu: Mònica de Dalmau Mommertz
A la imatge: Laia Espallargas, ballarina
i les rapsodes Alba Closa i Antònia Farré.

 

En record de Josep Lomas Fortuny (Reus, 1945-2023)

fotògraf de natura. Gràcies, pel teu 'Carnaval celest'

Bombes de llavors, edició digital, 2019.  Presentàvem el llibre de 20 proses poètiques inspirades en 20 obres d'art. Ho fèiem en format performance a Cal Massó, de Reus, avui fa cinc anys. Una presentació singular i lúdica amb la participació de molts creadors que van apropar als assistents les obres d'art i les paraules que s'hi inspiraven. Les imatges que n'han quedat per al record m'emocionen. La performer Laia Espallargas va interpretar amb el seu cos 'Carnaval celest' (vegeu-ne la imatge) embarassada de la Lia. Llavors, llavors. Que les llavors esclaten.

REPORTATGE GRÀFIC:

http://puntiacap.blogspot.com/p/bombes-de-llavors.html

Rapsodes: Alba Closa i Antònia Farré. Obres d'art de Carme Andrade, Teresa Llorach, Josep Lomas, Sara Mauri, Marc Pérez Oliván, Cesca Toledano, Fina Veciana i Rosa Virgili. Coberta: Fina Veciana.

**

ESCOLTEU les proses poètiques a Spotify: https://tuit.cat/hY5fx

en la veu de Mònica de Dalmau Mommertz, Antònia Farré i Andreu Sotorra.

**

CRÈDITS:

* Performers: Carme Andrade, Cristina Duran, Laia Espallargas, Teresa Llorach, Sara Mauri, Lena Paüls, Martina Rius Mauri.

* Música: Cristina Duran

* Guió de la performance: Carme Andrade

* Direcció artística de la performance: Fina Veciana

* Model del mosaic 'Reforestació d'espais erms': Mariona Rabascall Francisco

* Reportatge gràfic: ASA, Farners Casas, Josep Coca, Francesc Corpas, Mònica de Dalmau Mommertz, Joan Ferrando, Humbert Ferré Cervera, Elena Giménez, Sara Mauri, Lena Paüls, Núria Olesti, Cesca Toledano i Fina Veciana.

 

Llegiu en línia el llibre Bombes de llavors

i/ o  

descarregueu-lo AQUÍ en format PDF 

 

PEL·LÍCULA 'LUBO'

Lubo. Direcció: Giorgio Diritti
Suïssa, Itàlia, 2023

Amb to de melodrama èpic, 'Lubo' s'emmarca el 1939, a la frontera entre Suïssa i Alemanya.  El gitano Lubo (interpretació inoblidable de Franz Rogowski), la seva dona i tres fills petits fan de músics ambulants per poblets suïssos.  És cridat a fer el servei militar a l'exèrcit suís per defensar les fronteres contra el risc d'invasió alemanya. Gairebé per casualitat sap que la seva dona ha mort tot intentant impedir que els gendarmes s'emportessin els fills per reeducar-los. Lubo deserta de l'exèrcit i no tindrà mai més pau fins aconseguir recuperar el fills. Totes les seves accions —assassinat, usurpació d'identitat...— s'encaminen a trobar els petits. S'aprofita de dones que el poden acostar als objectius. La història s'allargassa en períodes de deu anys i s'afeixuga sense indicis de resolució. La durada de la pel·lícula és de 175 minuts. Milloraria amb mitja hora menys. Filmin. 8/10

GALA 'AMUNT EL TELÓ PER VALÈNCIA'

Escolteu La Moixiganga en la cloenda de la gala

Veu i música: Vicent Torrent, d'Al Tall. 

Cors en directe: Companyia de Mar i cel de Dagoll Dagom

El sector de les arts escèniques de Catalunya ha fet pinya a la gala solidària Amunt el Teló per València al Teatre Tívoli per donar suport als professionals de les arts escèniques del País Valencià, afectats per les inundacions provocades per la dana.  75 artistes entre actors, ballarins i músics. Guió: Jaume Viñas. Presentador: Santi Millán.

Tota pedra fa paret, Andreu Sotorra

Crònica de la gala «Amunt el Teló per València».

Pòdcast: https://tuit.cat/LiW9z