12 d’octubre 2023

'PAPERS DE LA GUERRA', AL TEATRE LA BIBLIOTECA

Idea: Lluc Castells. Textos: Pepe Castells i Pubill
Dramatúrgia i interpretació: Pau Vinyals
Direcció: Pau Vinyals i Rita Molina Vallicrosa
Teatre La Biblioteca (La Perla 29), Barcelona
El muntatge Papers de la guerra el conformen fragments de cartes, dietaris, dibuixos i notes de Pepe Castells (1918 - 1993), fragments de Núria Castells (del pròleg del llibre Papers de la guerra) i de Marina Garcés (Males companyies). Pepe Castells tenia 19 anys quan el 1937 va ser cridat a files i destinat a primera línia de foc, al front d'Aragó. Deixa a Cardedeu  la mare vídua de feia un any de qui espera notícies que no arriben al front. Separat dels altres joves de la seva edat del poble, s'enfronta sol a la gana, la por, el cansament. S'enyora i escriu sobre el patiment i de com sobreviu cada dia amb minúscules alegries de la natura, enmig del terror.
L'actor Pau Vinyals, esplèndid en matisos, fa versemblant el relat esfereïdor de l'autor. L'acompanya en cada sessió un dels fills bessons de Castells —Jordi o Josep—, escenògrafs, que pinten en directe el paisatge. 10/10

Llegiu-ne la crítica d'Andreu Sotorra a «Clip de Teatre»

*

Extracte de la crítica en àudio al canal SPOTIFY

11 d’octubre 2023

'DE NAO ALBET I MARCEL BORRÀS', AL TNC

De Nao Albet i Marcel Borràs
Direcció: Nao Albet i Marcel Borràs. 
Sala Petita, Teatre Nacional de Catalunya, Barcelona
Autoria, interpretació, escenografia, vestuari, il·luminació, espai sonor, vídeo, caracterització, assessors de moviment, arts marcials, veus en off i documentació: Nao Albet i Marcel Borràs. Alumnes de Nao Albet i Marcel Borràs. A la frontera que han marcat a terra, Nao Albet i Marcel Borras parlen de l'amistat que van iniciar d'infants, reconstrueixen anècdotes privades dels muntatges que han presentat Nao Albet i Marcès Borràs. Surrealistes d'espontaneïtat calculada. Riem de Nao Albet i Marcel Borràs i amb ells de la tensió que són capaços de crear a l'escenari.  Potser sí que l'any 2064 estaran cansats l'un de l'altre. Però, mentrestant, Nao Albet i Marcel Borràs junts o en companyia l'un de l'altre donaran moltes i inesperades alegries als espectadors. 9/10

Llegiu-ne la crítica d'Andreu Sotorra a «Clip de Teatre» 
*

10 d’octubre 2023

'LA PLAÇA DEL DIAMANT', AL TEATRE NACIONAL

La plaça del Diamant. Autora: Mercè Rodoreda. 
Adaptació: Ferran Dordal i Carlota Subirós. 
Dramatúrgia: Ferran Dordal
Sala Gran, Teatre Nacional de Catalunya, Barcelona


L'espectacle que porta el títol de la novel·la de Mercè Rodoreda es va estrenar al Festival Grec d'aquest estiu i ara torna a l'espai tancat de la Sala Gran del Teatre Nacional que per l'amplitud respira per totes bandes. El text gairebé íntegre de la novel·la narrat a onze veus. Onze actrius de diferents edats que es posen a la pell de la Natàlia i s'expliquen en primera persona mentre translladen en mil·limètrica coreografia tot d'estris significatius del fons de l'escenari a primer terme. I escampen veces i, ai, les escombren. Aquí no ha passat res. I, sí. El relat de por, misèria i superació ha activat la memòria col·lectiva dels espectadors. I perquè venim d'on venim i som el que som hem vessat llàgrimes a resguard de la foscor de la platea. I hem aplaudit a peu dret Mercè Rodoreda que haver sabut explicar aquest personatge mirall de tota una generació de dones que van perdre una guerra i per les intèrprets i la directora que se n'han fet seva la història. 9/10

Llegiu-ne la crítica d'Andreu Sotorra a «Clip de Teatre»

*

Extracte de la crítica en àudio al canal SPOTIFY

08 d’octubre 2023

MEDALLONS AMB EFECTE ESGRAFIAT

Esgrafiats a les façanes, esgrafiats a les parets mitgeres, esgrafiats als arrambadors de les escalinates, esgrafiats... de diversa complexitat i de colors variats. Mig any immersa en l'obra reusenca de l'arquitecte modernista Domènech i Montaner ha donat els fruits creatius (a banda dels relats literaris que he realitzat per al llibre Lluís Domènech i Montaner a Reus. Tres mirades, en combinació amb Teresa Llorach (aquarel·les i dibuixos) i Carme Puyol (relat històric i patrimonial), elaborant l'edició que ha promogut la Cambra de la Propietat Urbana de Reus, dins l'Any Domènech i Montaner. 

Vegeu uns quants dels medallons amb efecte esgrafiat que m'han inspirat els projectes domenequians en paral·lel als textos literaris destinats al llibre.

Els medallons tant per dur penjant  amb cordó al coll com amb agulla de pit han estat laboriosos i plaents de fer. M'imaginava el mestre d'orquestra d'artesans que m'encomanava de fer-los per a l'equip de 'Tres mirades' que hem creat acuradament la publicació des de diferents camps. I ara em plau de fotografiar-los i de mostrar-los acabats (els destinataris ja saben que n'espero una foto per a l'arxiu privat). Vegeu-ne el procediment:



Si el dia de la presentació del llibre Lluís Domènech i Montaner. Tres Mirades veieu algun d'aquests medallons, ja sabreu d'on surten.
  
Articles, entrevistes i objectes




06 d’octubre 2023

'LA DONA FANTASMA', AL TEATRE ROMEA

La dona fantasma. Autor i director: Mariano Tenconi
Traducció: Sergi Belbel.   Teatre Romea, Barcelona

Les actrius de T de Teatre en estat de gràcia, Mamen Duch, Marta Pérez, Carme Pla i Àgata Roca, acompanyades dels músics Joan Palet i Rafel Plana i la veu en off de l'actriu Elisabet Casanova. Tot preparat per tal que en un exercici de metateatre, en mode caricatura visual, s'expliquin quatre mestres —'senyoretes' de noies— dels anys setanta del segle passat, que pateixen la influència opressora de l'església i les darreres cuetades de la dictadura falangista. Vistes des d'avui, la Dèlia, l'Iris, la Lena i la Nàdia es mostren extraordinàriament alliberades de llenguatge i de fets, encara que, de moment, només sigui en la intimitat. Remarcables els jocs lingüístics dels monòlegs que respiren antecedents literaris (Espriu, Brossa, Francesc Vicent Garcia...) i culturals ben patents. Les dones fantasma hi són. Potser no les veu tothom, però només sabent que hi podrien ser, ens preguntem què és el teatre i per a què serveix. Sortim del Teatre Romea amb la resposta que hem trobat en aquest espectacle. 9/10


*


05 d’octubre 2023

'INTRIGUES A LA CARTA', NOUS RELATS DE REUSENQUES DE LLETRES

Arola Editors, 2023

Reusenques de Lletres celebra enguany deu anys de literatura i d'activitats literàries a la ciutat i entorn. Com a colofó, hem fet el que sabem fer: escriure. I el resultat és Intrigues a la carta,  el vuitè llibre de creació col·lectiva, el setè que editem en complicitat amb Arola Editors. Una publicació intensament treballada i acaronada des del disseny del projecte fins a la presentació en societat al Casal de les Dones (28-9-2023). 

Per ara, tret del primer volum que mostrava el que sabíem escriure individualment, ens hem especialitzat a explorar terrenys narratius nous. Aquesta vegada, relats d'intriga. Divuit històries enigmàtiques explicades amb diversitat de veus narratives. I un repte (que justifica 'a la carta' del títol): els protagonistes cuinen, s'alimenten per necessitat o per plaer. Sense que ens hàgim posat d'acord, trobem als relats la lleugeresa dels primers plats, la consistència de plats principals i el perfum de postres, cafè i dolços. Intrigues a la carta és un llibre editat amb cura, com tots els set precedents, amb la coordinació de les escriptores Fina Masdéu i Victòria Rodrigo. La coberta és de la pintora Josepa Filella, que n'ha fet una composició de simbologia complexa.

La presentació del llibre ha anat a càrrec de l'actriu i directora de teatre Rosa Mateu, autora del pròleg; n'han llegit fragments les rapsodes Pilar López, Monika Escuer i Carme Simó. Rigor i amenitat que m'han deixat la sensació que la creativitat de Reusenques de Lletres no s'atura. Que continuarem aprenent juntes per abordar nous projectes. Per abordar l'escriptura teatral, per exemple, em martellejava la intenció.

La meva aportació a Intrigues a la carta és el relat 
'Hi havia pètals surant a l'aigua', en forma de diàleg. 
Podeu llegir-lo en línia i /o descarregar-lo clicant la imatge.

«Una història xinesa, amb ànec lacat, on la Lena Paüls 
ens descobrirà la necessitat de destruir un quadern 
que sembla diabòlic, abans de saber-ne el contingut.» 
(Rosa Mateu)

**


 
**




04 d’octubre 2023

DOCUMENTAL 'LA VIDA DE CHARLOTTE SALOMON'

Documental 'La vida de Charlotte Salomon' 
Direcció: Delphine i Muriel Coulin
Veus: Vicky Krieps i Mathieu Amalric
El 2019 vam poder veure a les sales del Monestir de Pedralbes l'exposició biogràfica Vida? O teatre? de l'artista jueva Charlotte Salomon (Berlín, 1917 - Camp de concentració d'Auschwitz, 1943).  Era un tast  dels 1.325 guaixos que va lliurar en una capsa al seu metge de capçalera: “Cuidi-la. És tota la meva vida”. 
Ara el relat del documental La vida de Charlotte Salomon, dirigit per Delphine i Muriel Coulin, amplifica el talent transgresssor d'aquella primera mostra, amb escenes estàtiques i, alhora plenes de vida, amb diverses accions i múltiples detalls en una mateixa làmina— i vídeos en blanc i negre de l'època, explora la seva vida de l'autora marcada pel drama (la mare se suïcida quan Charlotte tenia 9 anys). Charlotte Salomon va viure intensament i s'explica sempre al llindar de l'horror, patint la repressió familiar, la deportació al camp d'Auschwitz. A partir de vivències íntimes, parla del seu Berlín d'infància, de l’ascens del nazisme, de l’exili al sud de França a cals avis i del suïcidi de l'àvia.  Per mitjà de la creació, Charlotte va aconseguir sobreviure al mateix destí de les dones de la seva família. Va morir amb només vint-i-sis anys a Auschwitz, embarassada de cinc mesos, assassinada pels nazis. El testimoni artístic de la seva vida és un llegat sentit i bellíssim. Corprenedor. 

Tots els quadres van ser pintats entre 1940 i 1942. Damunt de cada imatge va afegir un full transparent amb unes línies explicatives sobre la música que havia d'anar amb les imatges. El 2014 es va estrenar una òpera basada en la seva obra.

Filmin 10/10

Vídeo Paula i Albert Salomon a «Pariser Journal», 1963

02 d’octubre 2023

'EL LECTOR POR HORAS', A LA SALA BECKETT

El lector por horas. Autor: José Sanchis Sinisterra.  
Direcció: Carles Alfaro. Sala Baix, Sala Beckett, Barcelona

Vam assistir a l'estrena d'El lector por horas, de José Sanchis Sinisterra, el 1999 al TNC. La protagonista cega era la Clara Sachis, filla de l'autor; Jordi Dauder interpretava el pare que tria les lectures i Juan Diego el lector arribat al càrrec des no se sap on. En tinc un viu i bon record. En aquest muntatge de la Beckett que homenatja l'autor dins del cicle "Tardor Sanchis", són Mar Ulldemolins, Pep Cruz i Pere Ponce els que defensen amb convicció el seu personatge. Amb tota la intenció enfocada més cap a l'escoltadora cega que no pas cap al lector enigmàtic ni cap als textos escollits (Madame Bovary, El guepard, El cor de les tenebres, Pedro Pàramo). Admiració renovada per aquest personatge lúcid i insolent que es mou, escolta i veu en les seves tenebres. Ulldemolins vibrant en els darrers deu minuts majúsculs de l'obra. 9/10

*