DIÀLEGS CALLATS, DE 'BOMBES DE LLAVORS'

© Fina Veciana. 'Diàlegs callats', 2018
Tècnica mixta sobre paper, 29,7 x 21 cm.

Arreu hi ha les parets esgrafiades amb jeroglífics que demanen les pesssigolles d'un bes, el perfum del jardí, un bocí d'alba. Tots els actes compten, dius, mentre afines les reixes de dins i de fora. Ara, llimadures.

Prosa poètica: Lena Paüls
Pintura: Fina Veciana
Veu del pòdcast: Mònica de Dalmau Mommertz

   *

Escolteu la prosa poètica Diàlegs callats

al canal SPOTIFY o bé  al canal IVOOX

 

*

 

Llegiu en línia i/o descarregueu el recull 

Bombes de llavors

 

Performer: Fina Veciana. Rapsodes: Alba Closa i Antònia Farré
Foto: Elena Giménez.  Centre d'Art Cal Massó, 2019

PEL·LÍCULA 'L'ESDEVENIMENT'

L'esdeveniment. Direcció:Audrey Diwan
França 2021

Adaptació de la novel·la autobiogràfica L'événement, d'Annie Ernaux. França, 1963. La interrupció de l'embaràs és una pràctica il·legal. L'Anna (electritzant, Anamaria Vartolomei) es queda embarassada i veu que no podrà continuar estudiant i escapar-se del limitat entorn social. El temps se li tira a sobre, els exàmens s'acosten, el seu ventre es va arrodonint. La pel·lícula se centra exclusivament en el recorregut, en la soledat, que va des del moment que sap que està embarassada fins que es juga la vida avortant en la clandestinitat. Des del primer fotograma, la pantalla traspassa a l'espectador l'angoixa que travessa el cos de la noia, sense estalviar detalls de la ferida que s'expandeix a cada pas que dona.  Lleó d'Or en el Festival de Venècia. Filmin. 9/10

 

Esperes que l'Amo et faci l'honor de tocar-te 

almenys un cop. Ho fa, una nit, amb els plens 

poders que exerceix damunt teu i que tot el 

teu ésser ha suplicat. L'endemà ja no hi és.

ANNIE ERNAUX. Memòria de noia

LA LLAVOR PENDENT, DE 'BOMBES DE LLAVORS'

© Cesca Toledano

Ha gelat i és hivern, encara. Les branques d'ametller sostenen  llavors de la temporada passada i flors noves i brunzit d'abelles, i llucs estèrils, també. Evoques els teus vint troncs segats com espigues, les branques seques dels quals vau abraçar com si fossin garbes, abans de llençar-les coster avall. Però havien fet córrer tanta aigua que de les arrels tornen a aflorar brots tendres, incansablement agraïts de la llicorella. No ens els mereixem.

Prosa poètica: Lena Paüls
Fotografia: Cesca Toledano
Veu del pòdcast: Mònica de Dalmau Mommertz *

Escolteu la prosa poètica La llavor pendent

al canal SPOTIFY o bé  al canal IVOOX

 

*

Llegiu en línia i/o descarregueu el recull 

Bombes de llavors

 

Performer: Laia Espallargas
Foto: © ASA Centre d'Art Cal Massó, Reus, 2019

SEGELLS PER ENTINTAR

Papers i teixits estampats amb segells artesanals i fulles

Emprenc la tardor artística fent estampació sobre paper i roba, amb segells artesanals i fulles. Les impressions sobre paper seran fons per fer postals i targetes on cal·ligrafiaré poemes. Les impressions sobre teixit de cotó formaran part de fulls de microllibres.

© Pere Prats Sobrepere.  Quin groc t'ha picat?

M'he inspirat en una làmina de l'àlbum il·lustrat Quin groc t'ha picat? realitzada per Pere Prats Sobrepere. El mestre del disseny gràfic i la il·lustració de llibres per a infants hi va estampar unes fulles fetes amb un segell de goma d'esborrar entintada. 

Així, doncs, he fet els primers temptejos de segells escarbant dibuixos sobre goma d'esborrar, un material dúctil i de resultat agraït si tenim un dibuix nítid de base. Després, n'he modelat amb fang, n'he tallat en goma Eva i sobre taps de suro; n'he fet repujats amb gomes, cordills, botons, cartrons...  Per facilitar el maneig a l'hora d'estampar, he muntat els objectes petits sobre peces de fusta o sobre taps de suro. Per entintar, he fet servir tinta de tampó i pintura acrílica distribuïdes sobre el dibuix amb una esponja. 

 Cada vegada costa més entendre
per a què poden servir la música,
la literatura o l'art.
NUCCIO ORDINE. La utilitat de l'inútil

'LA TRENA', AL TEATRE GOYA

La trena. Direcció: Clara Segura Crespo
Teatre Goya, Barcelona

El best-seller La trena (Editorial Salamandra), de Laetitia Colombani, acabava de sortir en català una mica abans del confinament per la pandèmia i es va convertir en aquells mesos en una lectura estimulant. L'actriu i traductora Cristina Genebat i l'actriu Marta Marco han emprès el repte de fer una adaptació de la història de les tres dones protagonistes que no es coneixen: de l'Smita de l'Índia, de la Giulia de Palerm i de la Sarah del Quebec. Tres vides trenades en dues hores que vibren  de veritat en mans del talent i la generositat de les mateixes Genebat i Marco, a més de Carlota Olcina i Clara Segura Crespo, que també les dirigeix. Tres vides de lluitadores que confluiran en el dolor tan divers com profund. Esgarrifances per tot allò que tenim d'elles. Bravo! 10/10

    «A les que estimen, crien, esperen, cauen mil vegades

 i es tornen a aixecar. Que es dobleguen però no sucumbeixen. 

Conec les seves lluites, comparteixo les seves llàgrimes 

i les seves alegries. Cadascuna d’elles és una mica jo.» 

LAETITIA COLOMBANI,  dedicatòria de la novel·la

 

Llegiu-ne la crítica d'Andreu Sotorra a «Clip de Teatre»

*

Extracte de la crítica en àudio al canal IVOOX

 

MINISÈRIE 'THE CONTROL ROOM'

The control Room. Guió: Nick Leather. Direcció: Amy Neil
Regne Unit, 2022

Intriga d'alt voltatge en tres episodis. El protagonista és Gabe (Iain De Caestecker), un bon xicot que treballa a emergències del Servei Escocès d'Ambulàncies a la seva ciutat, Glasgow. Un dia atén la trucada desesperada d'una dona que diu que ha matat accidentalment un home. Mentre parlen, Gabe i Sam es reconeixen. Per mitjà de flashbacks sabem que eren amics íntims d'infància, units per l'experiència comuna d'haver perdut la mare. A partir d'aquesta trucada, Gabe es troba dins un remolí de circumstàncies desafortunades i decisions precipitades per ajudar la Sam. Girs de guió imprevisibles que ens obligaran a aixecar de la butaca sense encertar-ne ni una. Filmin. 10/10

DRÍADA, DE 'BOMBES DE LLAVORS'

 © Marc Pérez Oliván - Nené
Tècnica mixta sobre paper, 30x21 cm

La pomera d'or ha estat tallada de soca-rel. I, ara, serena, acares el temps, dríada, nimfa protectora, cabell madurat en sediment d'un vestit negre. Núvols de fang a l'horitzó d'aquesta platja de les Hespèrides. I, a tocar mateix, la llibertat per créixer, florir, fruitar, ¿qui la vol seduïda amb violència de robins?

Prosa poètica: Lena Paüls
Pintura: Marc A. Pérez Oliván /Nené
Veu del pòdcast: Andreu Sotorra
*

Escolteu la prosa poètica Dríada

al canal SPOTIFY o bé  al canal IVOOX 

* 

Llegiu en línia o descarregueu el recull 

Bombes de llavors

Foto: © Francesc Corpas
De la performance de presentació del llibre
Centre d'Art Cal Massó, Reus, 2019

'NI RASTRE DE QUI VAM SER', AL VERSUS GLÒRIES

Ni rastre de qui vam ser

Autors i intèrprets: Fel Faixedas i Carles Xuriguera 

Direcció: Robert Molist. Sala Versus Glòries, Barcelona

 

A la dècada dels noranta Fel Faixedas i Carles Xuriguera van crear la companyia Teatre de Guerrilla amb Quin Masferrer (El foraster) i vam riure a cor què vols, perquè es posaven a la pell de personatges d'una societat rural menystinguda en espais televisius i teatres. Ho feien des del mirall de l'absurd, amb una llengua col·loquial que identificàvem —encara— com a pròpia. Ara, aquests dos actors han portat per diversos escenaris l'espectacle de petit format «Ni rastre de qui vam ser», abans de fer estada a la renovada Sala Versus Glòries. Gags grotescos que ens mantenen amb el somriure i que despeguen en alguna cleca incontenible. Venen a ser un Didi i un Gogo que no esperen Godot sinó el Ramon que els donarà feina si un cas la de vigilant d'escenari s'acaba. Però podria ser que el Ramon no existeixi i mentrestant s'entretenen inventant paraules, buscant-los una destinació i somiant una vida millor. En volem més. 9/10

Llegiu la crítica d'Andreu Sotorra a «Clip de Teatre»

*

Extracte de la crítica en àudio al canal IVOOX