EXPOSICIÓ 'LA CUBANA, 40+1 ANYS: UN VIATGE DEL 'NO RES' AL 2021'

Miramar Centre Cultural de Sitges
Oberta fins al 26 de setembre

Festa d'inauguració de l'exposició commemorativa dels 40 anys + 1 de la companyia La Cubana. Al Balcó del Mar, davant del Miramar Centre Cultural. Sitges, 17 juny 2021

    «Amenaçava pluja i tempesta, però al Balcó del Mar de Sitges va sortir el sol de caiguda de tarda. La Cubana no havia preparat un remake de «La tempestad» del 1986 sinó una performance festiva, acolorida i mediterrània, acompanyada de la remor de les ones, però estic segur que si hagués plogut a bots i barrals no els hauria costat gens improvisar i fer creure a tota la concurrència que era cosa seva.

    La Cubana ha fet 40 anys més 1 (una propina a causa de la crisi del coronavirus que no els va permetre celebrar-ho en el seu moment). I a partir d'una proposta de l'Ajuntament de Sitges —pàtria de La Cubana— i d'una idea del director de la companyia, Jordi Milán, ha nascut la macroexposició antològica «La Cubana: 40 anys + 1. Un viatge del ”no res”al 2021», que ocupa tots els espais possibles, des del vestíbul al terrat, del Miramar Centre Cultural.

    La inauguració de l'exposició estava anunciada presumptament segons el cànon convencional establert: tallada de cinta, passeig d'autoritats i visita dels pobletans. Però La Cubana no està per convencionalismes i l'aixecada de teló de la mostra es va convertir en una performance d'arts de carrer amb tots els ets i uts.»

Benvingut, Arturo!, article d'Andreu Sotorra.   

Llegiu l'article sencer a «Clip de Teatre

Extracte de la crítica en àudio al canal IVOOX

Vídeo antològic dels espectacles de La Cubana:

'HISTÒRIA D'UN SENGLAR (O ALGUNA COSA DE RICARD)', A L'ESPAI LLIURE

Història d'un senglar (o alguna cosa de Ricard)

Autor i director: Gabriel Calderón. Traducció: Joan Sellent

Espai Lliure, Teatre Lliure Montjuïc

«El meu regne per un cavall», fa dir Shakespeare a l'últim rei de la casa de York. I Gabriel Calderón (Montevideo, 1982) tanca l'obra Història d'un senglar (o alguna cosa de Ricard) amb «El meu regne per un espectador intel·ligent».  Un espèndid monòleg metateatral ple de contrastos que permet brillar el bon actor que l'interpreta, com ha passat amb Joan Carreras (Barcelona, 1973).  L'esquer és la pressumpta posada en escena de Ricard III de Shakespeare, a càrrec d'un actor de ficció que es pren el repte com una recompensa professional després de molts anys d'ofici. S'imagina tot de distincions públiques per la interpretació memorable que en farà. Mentrestant, narra l'obra fent tots els papers i es neguiteja per les males condicions de treball. I el senglar? És la figura heràldica de la casa dels York. Un animal tranquil que es converteix en salvatge si és malferit. 9/10

Llegiu-ne la crítica d'Andreu Sotorra a «Clip de Teatre»

Extracte de la crítica en àudio al canal IVOOX

MEMÒRIA DE LES OBLIDADES, VIDEODANSA PREMIAT

https://vimeo.com/497587291
(contrasenya: tarragona)
VO i també subtitulat en castellà i anglès.

El documental  'Memòria de les Oblidades', premiat internacionalment, es basa en l'assaig de títol homònim de Tecla Martorell (Tarragona, 1960). És una producció de videodansa que ret homenatge a les dones que van morir al convent-presó de les Oblates de Tarragona a causa de les dures condiciones carceràries i a l’única dona afusellada a la ciutat durant la repressió franquista, la duesaigüenca Elisa Cardona Ollé. L’obra pretén mantenir viu i documentar el record d’aquestes dones a través dels testimonis sobre les seves vides i la seva estada a la presó, abans de ser enterrades a la fossa comuna del cementiri de Tarragona.

Premis i distincions:
* Official Selection Spring Dance Festival 2021 Plat Artístic - [C]Screen
* Honorable Mention Filmóptico - International Art Visual and Film Festival 2021
* Official Selection Muestra Internacional de Cine Experimental y Nuevos Medios La Mirada Inquieta (Cuba)
* Winner - Dance Cinema Award Frostbite International Online Film Festival. Març 2021
* Coreocinema Platform
* Official Selection Zambia Short Film Festival
* IPFF - Virtual Library
* Selecció Oficial Stripart 2021
* Special Screening Lens Dans Fest
* Finalist Best Dance Intl Music Video Underground. Maig 2021
* Finalist Dancentric Film Festival "DFF"

Raquel Rodríguez n'ha fet l'adaptació i la direcció coreogràfica que interpreta la companyia de dansa La Im.Perfecta (Raquel Méndez, Júlia Miralles, Paula Sánchez i Raquel Rodríguez); la direcció audiovisual ha anat a càrrec de Marta Arjona i Maite Blasco. S'ha enregistrat al Convent de les Arts d'Alcover. De la mà de la productora vallenca DansPXL, s'ha estrenat  al Teatre principal de Valls (7 de març d'enguany), en commemoració del Dia de la Dona.

Memòria de les oblidades compta també 

amb una versió teatral

 (Vegeu-ne l'apunt de l'estrena en aquest blog).

MARIA BARBAL, PREMI D'HONOR DE LES LLETRES CATALANES

Maria Barbal rep el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes
Tremp, 11-6-2021

L'escriptora Maria Barbal (Tremp, 1949) excel·leix en novel·la, en històries treballades minuciosament de llargària sostinguda en el temps, amb un fil conductor. Vam conèixer Barbal per la novel·la Pedra de tartera, que va guanyar el Premi Joaquim Ruyra de literatura juvenil, el 1984. Una història explicada en primera persona per una dona, situada al Pallars de la infantesa i adolescència de l'autora, que va sorprendre per la força expressiva el jurat que va concedir-li el premi per unanimitat. Un cop publicat el llibre va tenir més lectors adults que no pas de joves. Després ha estat traduït a l'alemany, l'aranès, l'asturià, el castellà, l'italià, el francès, i el portuguès, entre d'altres. Han obtingut premis les seves novel·les Càmfora, Carrer Bolívia, País Íntim. Aquest 2021, la novel·la Tàndem ha obtingut el Premi Josep Pla. 

Un nen serà un home. I l'home té força per a la terra, per al bestiar, per construir. Però jo no ho acabava de veure clar. Quan pensava en les cases que coneixia bé, hi veia la dona com el puntal més gran. Si pensava en casa meva, era la mare qui feia o acoblava totes les feines. No diguem la tia. La dona tenia els fills, els criava, llaurada..., segava..., tenia cura de la cort, del galliner, dels conills. Feia la feina de casa i ¿Què feia l'home? Passar al davant en les coses de fora. Quan s'havia de vendre una vaca. Quan s'havia de llogar algú per a la sega. No era palpable que l'home fes més o fos més, però tothom repetia: ¿què és una casa de pagès sense un home? I jo penso, ¿què és una casa sense una dona?

MARIA BARBAL, Pedra de tartera, Editorial Laia, El Nus, 51, 1985:55-56

'ALGUNS DIES D'AHIR', A LA VILLARROEL

Alguns dies d'ahir. Autor: Jordi Casanovas

Direcció: Ferran Utzet. La Villarroel

 

El dramaturg Jordi Casanovas (Vilafranca del Penedès, 1978) fa memòria històrica recent amb l'obra Alguns dies d'ahir. Per mitjà d'una ficció, retrata una família de classe mitjana catalana, des de l'atemptat a la rambla l'estiu del 2017,  continua amb la concentració ciutadana pels escorcolls al Departament d'Economia, el 27 de setembre, i tanca amb el referèndum d'independència de l'1 d'octubre i la repressió de l'Estat. Amb naturalitat, a la taula del menjador de la família —pare (Abel Folk), petit empresari implicat en l'organització de l'1-O; mare (Míriam Iscla) mestra, enfonsada per l'accident d'un alumne en unes colònies escolars i sense l'acompanyament del marit que va de reunió en reunió; el fill (Francesc Cuéllar) col·laborant en el Procés des d'un centre cívic, i la filla (Marta Ossó) que es troba enmig de l'eufòria del Procés a casa seva i la pressió de la seva parella antiindependentista—. Flueixen del que diuen i per com arriben al menjador de casa l'entusiasme amb què les entitats es van posar a organitzar, les contradiccions, els desencerts i el desencís per la promesa frustrada. 10/10

Llegiu-ne la crítica d'Andreu Sotorra a «Clip de Teatre»

Extracte de la crítica en àudio al canal IVOOX

SÈRIE 'CHARITÉ: GUERRA FREDA'

Charité (3a part). Alemanya, 2021
Direcció: Sabine Thor-Wiedemann i Christine Hartmann

Charité, l'històric hospital berlinès, és protagonista per tercer cop en una sèrie televisiva. Després de Charité (1888, metges més prestigiosos del món), Charité en guerra (1943, sota el jou nazi), ara, Charité: la guerra freda (1961, aixecament del Mur).

La sèrie revela els descobriments mèdics per a la detecció precoç del càncer en un moment històric en què els treballadors de l'hospital es van veure sotmesos a dilemes tant professionals com personals, ja que l'hospital estava situat en una zona fronterera estratègica entre el Berlín Occidental i l'Oriental. Se centra en la doctora i investigadora Ella Wendt (Nina Gummich) que pensa que a la Charité, l'hospital més important d'Europa a l'època, podrà avançar els seus estudis per a la detecció del càncer.  Però d'un dia per l'altre els professionals de l'hospital es troben l'exèrcit pels pasadissos i a quatre passes de l'entrada s'instal·la, de moment, un triple espiral de filferrat que aïlla l'hospital i separa els berlinesos de les dues bandes. Metges i infermeres no van poder creuar el Mur i  es van quedar a viure a la banda oriental. Tot i que en aquells moment hi havia persones convençudes que tindrien més oportunitats amb el règim comunista.  Filmin 9/10

'SEÑOR RUISEÑOR', DELS JOGLARS

Señor Ruiseñor. Direcció: Ramon Fontserè

Companyia Joglars. Teatre Apolo

Ramon Fontserè és un actor excel·lent, que tenim a la memòria en imitacions memorables.  Fa anys que lidera la Companyia Joglars i ara ha presentat —a l'Apolo, en català, després d'haver fet gira per Espanya en espanyol— Señor Ruiseñor, una satira sobre el procés d'independència de Catalunya, confrontant-la amb Santiago Rusiñol, adinerat cosmopolita del seu temps. A diferència dels muntatges de Boadella que tirava contra un personatge públic, en aquest cas tira contra la identitat de la ciutadania que va protagonitzar un fet democràtic que ha comportat repressió i presos polítics. I ho fa des la identitat fanàtica espanyola del mal gust. Si aquelles obres dels primers Joglars eren caricatures que sorprenien per enginyoses, ara després de 15 anys de crítica política setmanal al programa Polònia, la proposta catalanofòbica de Señor Ruiseñor surt arnada de fàbrica. 6/10

Llegiu-ne la crítica d'Andreu Sotorra a «Clip de Teatre»

    Extracte de la crítica en àudio al canal IVOOX

'JALEIU' DE GUILLEM ALBÀ I LA MARABUNTA

Espectacle recomanat a partir de 8 anys.

El còmic Guillem Albà dirigeix i interpreta un espectacle multidisciplinari que ha inaugurat la Mostra de Teatre Infantil i Juvenil d'Igualada 2021. Repeticions d'accions, joc de malentesos, humor blanc i uns bons músics que també interpreten la coreografia —dissenyada per Ariadna Peya—al servei de la gresca i la improvisació controlada. 7/10

Llegiu-ne la crítica d'Andreu Sotorra  «Clip de Teatre»

Extracte de la crítica en àudio al canal IVOOX