'PAISAJES PARA NO COLOREAR', AL TEATRE LLIURE

«Paisajes para no colorear». Dramatúrgia: Carolina de la Maza i Marco Layera, basada en més de 100 testimonis d'adolescents xilenes. Direcció: Marco Layera. Teatre Lliure Montjuïc, Barcelona

A la Sala Fabià Puigserver del Teatre Lliure, nou joves actrius xilenes expliquen la violència patriarcal que s'exerceix sobre les noies i sobre les dones amb el suport de les lleis de l'estat. Algunes adolescents presenten el seu propi testimoni, i d'altres es posen a la pell d'un centenar de noies que han patit violència patriarcal a casa, en institucions o bé no són respectades per la llei.  És un espectacle visualment colorista, però amb el sentit descarnat d'aquestes veus adolescents no es poden acolorir els embarassos no desitjats, les violacions, els maltractes, les agressions, l'assetjament de qui és diferent. A Xile també es vulneren els drets humans. El muntage dibuixa un paisatge en blanc i negre que respira veritat. 9/10

Llegiu-ne la crítica d'Andreu Sotorra a «Clip de Teatre»

'EL PARE DE LA NÚVIA', AL TEATRE CONDAL

El pare de la núvia. Autors: Joel Joan i Hèctor Claramunt.
Direcció: Joel Joan. Teatre Condal, Barcelona

Un cop vista la comèdia El pare de la núvia, protagonitzada per Joan Pera, no la podré imaginar a les mans de cap altre actor. Gran, gran Joan Pera. S'hi sent bé en aquest registre d'embolica que fa fort i hi fa sentir bé el públic fidel, encara que la trama no brilli per singular. Tant és. És una obra ben seqüenciada, ben interpretada, ben resolta visualment. Joan Pera fa i desfà dins de l'escenari, i també quan s'adreça al públic com a narrador. Menció especial per a l'actor Pep Sais, secretari de l'empresa de galetes familiar, el personatge del qual no ens ha sorprès gaire el gir que fa en el desenllaç, i Marc Rius, brillant sobretot en el personatge del rocker penques, exnuvi de la filla casadora. La resta d'intèrprets, àgils i efectius en els seus papers. Un comèdia on guanya el benintencionat. Ai. 8/10

Llegiu-ne la crítica d'Andreu Sotorra a «Clip de Teatre»

'JUGUEM A LA VERITAT', AL TGB

Juguem a la veritat. Autor: Eric Assous. Trad: Iraida Sardà
Direcció: Ricard Borràs. Teatre Gaudí Barcelona

El dramaturg Eric Assous (Tunis, Tunísia, 1953) ha construït una comèdia amb format de trencaclosques, sense portes que s'obren i es tanquen.  Els protagonistes són un matrimoni de llarg recorregut i un amic comú de la parella. Parlen amb sobreentesos que els espectadors hem d'anar aplegant i fer-los encaixar. El conflicte s'enceta quan la dona vol aclarir les infidelitats del marit. I el marit, les de l'esposa. Tenen la intenció de sincerar-se per fer cau i net. Els dos, asseguren, que no han tingut amants coneguts per l'altre. Ho remarquen massa i fem bé de no refiar-nos-en. Un moment o altre arribaran les bufetades. Bravo, per als veterans intèrprets Iraida Sardà, Lolo Herrero i Màrius Hernàndez. 8/10

Llegiu-ne la crítica d'Andreu Sotorra a «Clip de Teatre»

'RITA', A LA SALA BECKETT

Rita. Autoria i direcció: Marta Buchaca.
Sala Dalt, Sala Beckett, Barcelona

La dramaturga Marta Buchaca va rebre el premi Frederic Roda per l'obra Rita, que hem vist, dirigit per l'autora, a la Sala Beckett. Un treball ben construït en forma de situacions, que l'actor David Bagés i l'actriu Anna Moliner fan creïble amb nota alta el fill i la filla d'una dona afectada d'Alzheimer, ingressada en una residència, en estat vegetatiu. El fill es planteja l'eutanàsia enmig de records que porten els objectes polsosos que habiten les golfes de la casa familiar. En parel·lel, una gossa (que es diu Rita, com la mare) que el fill té en molta estima, ha de ser sacrificada. Tot fa pensar que li dol més la mort de la Rita que no pas la que li produiria la mare. La filla és metgessa, no és partidaria de fer res per tal d'avançar una mort digna a la mare. Un bon duel en un i altre sentit. Recursos per a la reflexió. 8/10

Llegiu-ne la crítica d'Andreu Sotorra a «Clip de Teatre»

'VIEJO AMIGO CICERÓN', AL TEATRE ROMEA

Viejo amigo Cicerón. Autor: Ernesto Caballero.
Direcció: Mario Gas. Teatre Romea, Barcelona

«L'espasa o la toga» ¿Us sona? Forma part del discurs polític de l'orador de l'antiga Roma, Marc Tul·li Ciceró (interpretat per Josep Maria Pou), en el marc de la biblioteca d'una universitat, dialogant amb dos joves estudiosos del personatge (a càrrec de Bernat Quintana i Miranda Gas), investits d'esclau Tiró i de Túl·lia, filla del polític. Ciceró manté amb coherència les seves convicions, fins i tot en circumstàncies adverses. Assassinat per soldats del cèsar Mar Aureli, en van exposar el cap i les mans per humiliar els seus seguidors més enllà de la l'execució. 8/10

Reposició: novembre 2021. 

Acompanyen Josep M. Pou en el repartiment: Alejandro Bordanove i Maria Cirici

Llegiu-ne la crítica d'Andreu Sotorra a «Clip de Teatre»*
Extracte de la crítica en àudio al canal IVOOX

'LA DONA DEL 600', AL TEATRE GOYA

La dona del 600. Autoria i direcció: Pere Riera.
Teatre Goya, Barcelona

El dramaturg i director Pere Riera presenta una comèdia de costums molt actual. El Tomàs, un home gran que viu sol, ha construït peça a peça un cotxe 600 al menjador de casa seva, imitant el que conduïa la seva esposa difunta. Quan ho descobreixen les filles, que fa mesos que no han visitat el pare perquè viuen estressades per motius diversos, es destapen en cadena uns quants secrets de família. L'obra està molt ben resolta, encara que el final no sorprèn. Uns intèrprets d'excepció la fan versemblant: Jordi Banacolocha (pare), Mercè Sampietro (mare, la dona del 600), Rosa Vila (filla gran, funcionària), Àngels Gonyalons (filla petita, metgessa en projectes solidaris arreu del món), Pep Planas (exmarit de la filla funcionària).  Una comèdia on es riu, però amb moderació perquè, a l'entorn d'aquest 600 que omple gran espai de l'escenari, hi ha una reflexió sobre la llibertat individual i sobre les dificultats que tenim els humans per assimilar la pèrdua d'una persona estimada.  9/10

Llegiu-ne la crítica d'Andreu Sotorra a «Clip de Teatre»

EMEMEM, L'ART REPARADOR

Barcelona, mosaic d'Ememem. © Kevin A.

Ememem és un artista urbà que repara voreres malmeses amb les seves obres. Reomple els solcs, allisa els materials i hi incrusta peces ceràmiques que són, diu:  «portes al país de les meravelles».

Ara acaba de fer una intervenció artística en un tram de la vorera de la plaça d’Urquinaona, cantonada amb el carrer de Fontanella. Un mosaic amb rajoles de colors al lloc on la nit de les protestes del 18 d'octubre es van arrencar llambordes. Enmig del mosaic hi ha una peça on llegim «Aquí yace un bache 2017-2019» i en una cantonada, la signatura de l'artista. És un treball d'acabats artesans que actua de suport visual per a la memòria.  No s'ha de malmetre.

Per saber-ne més:

EMEMEM-FLACKING

'LA MORT I LA PRIMAVERA' DE RODOREDA, AL TNC

La mort i la primavera, de Mercè Rodoreda.
Adaptació i direcció:  Joan Ollé. Teatre Nacional de Catalunya
© May Circus

Vaig llegir per primer cop La mort i la primavera de Mercè Rodoreda en l'edició de 1986 i em va deixar un regust agre, per haver-me perdut entre paraules —"una novel·la són paraules"— i no haver-ne entès el sentit del conjunt (de fet, tants en parlen, com tants arguments troben. Vegeu-ho). Per a mi ha continuat hermètica, tot i tornar-hi repetidament i extreure'n fragments per dictar als meus alumnes. Ara Joan Ollé s'ha enfrontat al text críptic i s'ha arriscat a fer-ne una versió teatral. I he pensat que potser, ara, sí, que hi sabria veure la grandiositat de la poesia cruel de la novel·la que diuen que és «l'obra mestra, testament literari» de l'autora. Però, la il·lusió s'ha esvaït a la primera frase, que l'actor ha arrencat sense entonació, amb el final fonèticament desfibrat, inintel·ligible. La resta només l'ha millorada l'actriu Rosa Renom, en el paper de la narradora.  N'he sortit tal com hi he entrat. 6/10

Llegiu-ne la crítica d'Andreu Sotorra a «Clip de Teatre»