Els premis literaris són una selva en la qual no es gosa penetrar a
cara descoberta per por que s'hi pugui perdre alguna cosa. He gosat endinsar-m'hi perquè no tinc ni tan sols por que
m'etiquetin d'haver iniciat la croada que permeti retratar les entitats
privades i institucions públiques que avui convoquen premis literaris si fa no fa com a l'inici dels Jocs Florals, a mitjan segle XIX.
En tres articles precedents (vegeu-ne els enllaços que encapçalen aquest apunt) he fet una lectura crítica de les bases dels premis literaris vigents, amb l'objectiu de fer patent que els cal amb urgència una actualització per dignificar els drets de l'autor tant morals com materials, vulnerats a vegades ja en les mateixes bases i sovint un cop concedit el premi. La síntesi: falta de respecte dels convocants cap al concursant i desprotecció de l'autor.
En aquest quart article recullo incidències que m'han explicat autors concursants de premis, la majoria dels quals ja han dimitit de presentar-se als premis literaris que demanen originals en còpies en paper i, cada cop més, estudien a fons les bases, abans de presentar-se a cap convocatòria. Com que bona part de les incidències es refereixen a usos i pràctiques força comunes —queda pendent un article per als comptats premis que ja s'han posat al dia— em reservo de dir de quins concursos literaris es tracta. D'altra banda, per confidencialitat amb les fonts d'informació i per la dignitat dels autors, tampoc no faig públic el nom dels autors que m'han informat de les experiències que han viscut.
PER CORREU POSTAL, ENCARA
—Hem fet números (fotocòpies, enquadernació, correu postal) i ens surt a
compte recuperar les còpies, encara que hàgim de pagar els ports.
Demanem als convocants que ens les retornin i, de les cinc que vam
enviar-hi, només en rebem tres, una de les quals amb una taca d'oli a la
cartolina de la coberta. No cal reclamar res: «els organitzadors no es
responsabilitzen de les possibles pèrdues o del deteriorament que puguin
patir les obres», llegim a les bases.
—Hem enviat un original per correu certificat i ens l'han tornat perquè els convocants no l'han anat a recollir a l'oficina de Correus en quinze dies.
—El termini és a mig setembre i no podem enviar els originals durant l'agost perquè els convocants fan vacances. Els enviem la tercera setmana de juliol, el correu postal en retarda el lliurament, i ens els retornen.
—Hem enviat un original per correu certificat i ens l'han tornat perquè els convocants no l'han anat a recollir a l'oficina de Correus en quinze dies.
—El termini és a mig setembre i no podem enviar els originals durant l'agost perquè els convocants fan vacances. Els enviem la tercera setmana de juliol, el correu postal en retarda el lliurament, i ens els retornen.
JURATS NO QUALIFICATS
—Presentem
un conte per a infants a un premi. No guanya. Al cap de vuit mesos
justos, un membre del jurat publica en un àlbum magníficament il·lustrat
un conte que ens recorda tant el nostre (personatges, espai, tema) que
ens fa pensar que tanta coincidència no és possible. El nostre conte
encara és al calaix. Podem emprendre accions legals per plagi o
confitar-nos-el, cosa que ens resultarà més econòmica.
—No podem guanyar un premi local, perquè un membre del jurat s'entesta a
dir que la mètrica que fem servir no té res a veure amb la poesia
catalana: són haikus i tankas a la manera japonesa!
—Un
cop concedit el premi no ens el lliuren perquè ens diuen que el nostre
treball no és inèdit. Se n'havia recitat una part en el funeral civil
d'una companya nostra i algú que hi era present ho va comunicar als
convocants i el jurat no va saber-ne defensar l'originalitat.
PUBLICACIONS QUE NO ES DIFONEN
—El
nostre treball ha estat premiat amb dotació econòmica i publicació en
suport tradicional. Signem contracte amb l'editorial per quinze anys,
però no promou el llibre —que sovint és fora de col·lecció— i al cap de
cinc anys ens n'anuncia la descatalogació.
PREMIS EX AEQUO
—Hi
ha bases que preveuen dividir el premi en accèsits, però també ens
trobem amb jurats que, sense que les bases ho especifiquin, atorguen
premis ex aequo. Els dos autors premiats ens trobem en el dilema
d'acceptar o no el premi per la meitat de l'import.
FINALISTES SENSE PREMI
—Quedem finalistes d'un premi que convoca una entitat, ens truquen de l'editorial de prestigi que publica el premi i ens comunica que volen publicar el nostre original, atenent la recomanació del jurat. Si hi estem d'acord, ens enviaran l'esbós de contracte, ens diuen. Ho acceptem, però no rebem cap altra comunicació (s'han oblidat de la proposta, invariablement).
—Concursos d'un sol guanyador (amb dotació econòmica i/o publicació) i tres, cinc o vuit finalistes que perdem l'obra a canvi de res o de molt poca cosa: si la publiquen en algun blog de l'entitat ja deixa de ser inèdita i, com bé sabem, ja no es pot optar a d'altres premis.
—Tres anys després d'haver-nos presentat a un premi del qual no vam saber el resultat, com ja és habitual, ens assabentem per casualitat, a la web de l'ajuntament convocant, que vam ser finalistes en aquella convocatòria i que ens havien d’haver enviat una pintura inspirada en el nostre text. No vam rebre cap trucada comunicant-nos-ho, tampoc l'acta del jurat ni la pintura. Fem recapitulació i ens adonem que al voltant del dia que va atorgar-se el premi hi van haver eleccions municipals i va canviar el regidor de cultura.
PREMIS QUE COMPORTEN COMPROMISOS
—Ens atorguen un premi i al cap d'un any ens truquen els convocants per concretar on volem que ens enviïn els originals per llegir. Quan ens sorprenem, s'apressen a llegir-nos les bases del premi que vam guanyar: el premi comportava l'obligació de formar part del jurat de la convocatòria següent.
CONCURSOS PER FER CLIENTS
—Dues
setmanes abans d'acabar el termini, enviem uns treballs per concursar a
un premi que convoca una editorial i, acte seguit, ens escriuen i ens
ofereixen publicar-lo perquè hem quedat finalistes (?!), però com que
—diuen ensabonant-nos— és un treball de «sensibilitat extraordinària»,
ens ofereixen coeditar-lo (pagant la meitat del que costaria l'edició).Vegeu:
