BARRETETS CRUIXENTS

Foto: © Paüls

Una altra collita de tardor: barretets de bisbe (Umbilicus Rupestris). Tendríssims.

Vegeu en aquest mateix blog:
BARRETETS DE BISBE A L'AMANIDA

2a FIRA DEL CONTE A TORDERA

La cita: 
Tordera (Maresme)

La Fira del Conte de Tordera enguany es dedica a l'àlbum il·lustrat. Compta amb una vintena de representants d'editorials, escriptors, llibreters, il·lustradors i contacontes. S'hi faran tallers creatius per a totes les edats. Els comerços han decorat els aparadors amb temàtica de contes per a infants. Els restaurants locals aporten la seva creativitat a la fira, amb la «Ruta Gastronòmica del Conte», tot oferint un menú especial amb la literatura com a ingredient principal. Una oferta lúdica per donar a conèixer autors i il·lustradors. Amb activitats com aquesta, lectors i creadors estem d'enhorabona.

El paradís, doncs, arribaria 

al món, i ben aviat.

DORIS LESSING. Dintre meu

TALLER 'PINTEM EL VIDRE'

Informació i inscripcions:
info@calmasso.cat
finaveciana@hotmail.com

La cita:
Centre d'Art Cal Massó
Pròsper de Bofarull, 7, Reus
25 d'octubre, d'11:00 a 13:00 h

LICEISTES I CRUZADOS, DE PITARRA

Liceistes i cruzados. Autor: Serafí Pitarra.
Adaptació i direcció: Jordi Prat i Coll.
Sala Petita. Teatre Nacional de Catalunya, Barcelona

¿Per on es pot agafar avui la pràctica dels casoris concertats habituals aquí en altre temps? Només es pot agafar per la caricatura, si no es volen enfocar les cultures que conviuen a casa nostra en les quals els pares contracten els matrimonis. Una lectura caricaturesca, doncs, és la que fa el director Jordi Prat i Coll del text Liceistes i cruzados, de Pitarra, un retrat hiperbòlic de la classe benestant barcelonina del segle XIX. Podria semblar que el tema són les disputes entre els partidaris del Teatre de la Santa Creu (cruzados) i els del Gran teatre del Liceu, però l'objectiu és aclarir amb qui es casarà la filla de la casa (interpretació contundent d'Anna Moliner). Tota la companyia s'aboca amb convicció a la gran paròdia de les aparences  i en surt un muntatge atractiu, molt ben resolt.  Direcció musical i pianista en escena: Andreu Gallén. Aquest muntatge és un bombó amb ànima goldoniana. 10/10

Llegiu-ne la crítica d'Andreu Sotorra a «Clip de Teatre»

LES PRINCESES ES FAN PETS, AL POLIORAMA

 Dramatúrgia i direcció: Joan Sors. 
Música: Ramon Bau. 
Teatre Poliorama, Barcelona

Per a espectadors a partir de 3 anys.

A l'espectacle musical Les princeses també es tiren pets trobem la madrastra de la Blancaneu parlant amb el seu mirall màgic. El mirall, que és un bocamoll, confirma a la Reina del Mirall que no és la dona més bonica de l'univers, que l'avantatgen en bellesa la Blancaneu, la Ventafocs i la Sireneta, però que, tot i així, aquestes princeses no són perfectes. També li xamulla que les descendents reials escriuen els secrets en un llibre que guarden al País de les Princeses, un lloc on només hi pot entrar un princep enamorat. I, mireu quina casualitat, passava per allà el Príncep Blau, enamoradíssim, que... Al vestíbul del teatre hi ha una paradeta de llibres del conte original (Animallibres i Bromera Edicions). Els petits no s'hi han aturat, s'han estimat més fotografiar-se amb els intèrprets.  9/10

Llegiu-ne la crítica d'Andreu Sotorra a «Clip de Teatre»

FLOR DE NIT (EL CABARET), AL TEATRE ALMERIA

Flor de nit (el cabaret). Text: Manuel Vázquez Montalbán
Lletres cançons: J. L. Bozzo. Música: Albert Guinovart
Direcció: Víctor Álvaro.  Almeria Teatre, Barcelona

Flor de nit, en concert escenificat al Teatre Almeria. És una versió de l'espectacle musical produït per Dagoll Dagom el 1992.  El context històric d'avui fa que l'obra s'entengui més que quan es va estrenar.  La Rosa (continguda i creïble Beth Rodergas) canta cuplets al Paral·lel per necessitat, el seu estimat Quimet (polifacètic Lluís Canet) és un obrer anarquista sense feina que comparteix l'amor de la noia amb Sebastià Reynals (contundent Jorge Velasco), un intel·lectual, cronista de la nit del Paral·lel. Una nit on es fonen dues Barcelones, la dels obrers i la del capital, amb personatges com la Coloma, promesa de Sebastià, que suporta el doble joc del xicot; noies de saló (eficaç Bealia Guerra), la cupletista Mimí (deliciosa Gracia Fernández), el transformista Paquitu (Joan Vázquez, una feliç descoberta). A escena, tres músics actuen en directe, al local «Flor de nit», dirigit pel Gran Thonet (Frank Capdet, que ens emociona un cop més). Un muntatge de petit format que es mereix l'aplaudiment entusiasta (que ens va valer un bis). 10/10

Llegiu-ne la crítica d'Andreu Sotorra a «Clip de Teatre»

I SOM ON SOM. MÉS VAL SABER-HO I DIR-HO.

Plaça de Catalunya (19 octubre). Acte central de la campanya «Ara és l'hora» de l'ANC i Òmnium Cultural.  Fragment del poema Ara mateix, de Miquel Martí i Pol interpretat per l'actriu Sílvia Bel, acompanyada al piano per Lluís Llach.

I som on som; més val saber-ho i dir-ho

i assentar els peus en terra i proclamar-nos

hereus d'un temps de dubtes i renúncies

en què els sorolls ofeguen les paraules

i amb molts miralls mig estrafem la vida.

De res no ens val l'enyor o la complanta,

ni el toc de displicent malenconia

que ens posem per jersei o per corbata

quan sortim al carrer. Tenim a penes

el que tenim i prou: l'espai d'història

concreta que ens pertoca, i un minúscul

territori per viure-la. Posem-nos

dempeus altra vegada i que se senti

la veu de tots solemnement i clara.

Cridem qui som i que tothom ho escolti.

I en acabat, que cadascú es vesteixi

com bonament li plagui, i via fora!,

que tot està per fer i tot és possible.

            Miquel Martí i Pol

EMILIA, AL TEATRE LLIURE

Emilia
Autor i director: Claudio Tolcachir
Teatre Lliure Montjuïc, Barcelona

Vam veure l'obra  La omisión de la familia Coleman, de Claudio Tolcachir (Buenos Aires, 1975) el 2011, al Teatre Borràs. Ara n'acabem de veure Emilia a la Sala Fabià Puigserver. En els dos casos la trama es desenvolupa en el marc d'un pis familiar on s'esgratinyen diversos membres d'una família en procés d'esfondrament. Ara és el personatge Emilia, la dida del pare de família, que entra a la vida de la parella amb un fill adolescent en un moment de canvi d'habitatge, amb tot per desembalar. És una dona vella que treu records d'infantesa del noi a qui estima per damunt, fins i tot, del seu fill. Però la narració que fa de l'episodi del reencontre, se situa en el passat, abans que estigués a la presó, que és des d'on ens ho conta. ¿Què ha passat entremig? Sabrem la veritat a base de zooms, fins que esclatarà sinistra als ulls de l'espectador en el darrer minut. Una obra d'excepcional arquitectura dramàtica, que potser demana una sala amb més contacte amb el públic perquè se'n puguin copsar més els matisos. 8/10

Llegiu-ne la crítica d'Andreu Sotorra a «Clip de Teatre»