M.A.R.I.L.U.L.A

M.A.R.I.L.U.L.A.   Autora: Lena Kitsopoulou.
Traducció: Joan Sellent. Adaptació: Joan Sellent,
Josep Maria Mestres i Mònica Glaenzel.
Direcció: Josep Maria Mestres. La Seca Espai Brossa, BCN

L'actriu Mònica Glaenzel és posa a la pell de M.A.R.I.L.U.L.A. i ens serveix un monòleg apassionat d'aquesta dona grega deprimida i revoltada contra el món en crisi de valors. La protagonista diu estar mitjanament bé de salut, mitjanament bé en la seva relació sexual, mitjanament bé de diners. Una mediocritat a la qual no es resigna i li causa un buit existencial que ningú ni res omple.  Ha decidit descavalcar de la vida i ho justifica des del menjador de casa seva, a crits, amb histèria lúcida. En l'epíleg, ens mostra que l'altra vida tampoc és com ens l'han explicada. 10/10

Llegiu-ne la crítica d'Andreu Sotorra a «Clip de Teatre»  

TEATRE NACIONAL, ESTRENA DE SARSUELA

Per començar, sarsuela!
Dramatúrgia:Albert Arribas, Lluïsa Cunillé i Josep Maria Miró
Orquestracions: Jordi Cornudella, Jordi Nus i Xavier Pendon
Coordinació: Xavier Pujolràs. Direcció musical: Wanda Pitrowska
Sala Gran, Teatre Nacional de Catalunya, Barcelona

Festa d'inauguració de la temporada del Teatre Nacional. Una nota de societat: el públic dret ha aplaudit el president de la Generalitat quan ha entrat a les grades del teatre. Les esperances dipositades en el moment històric s'ho val.

Diu Xavier Albertí, director del TNC que en la Sarsuela Catalana hi ha un tresor amagat. Ha fet una selecció de partitures plenes de referents a l'actualitat política. En principi la inauguració de la temporada s'ha presentat com un concert clàssic, una orquestra d'una vintena d'intèrprets de negre, cantants  de gala: un tenor, una soprano, una mezzo, un baríton i a més un actor i dos artistes de circ..., però la presència de la directora d'orquestra polonesa —Wanda Pitrowska, pseudònim artístic d'Albertí— ja va presagiar que riurem, com en la inauguració de la temporada passada.

Setze peces entre fragments de sarsuela i cançons populars estrenats entre 1864 i 1946, amb gags blancs, tirant a picants, on intervenen el contorsionista i el trapezista. La recaptació de les quatre funcions d'aquest espectacle únic, es destinaran a finançar les activitats de l'Associació Apropa Cultura. 10/10

Llegiune la crítica d'Andreu Sotorra a «Clip de Teatre»  

VICTÒRIA D'ENRIC V

Victòria d'Enric V. Autor: William Shakespeare.
Versió i direcció: Pau Carrió. Teatre Lliure Gràcia, Barcelona

Som a la cort anglesa del primer terç del segle XV. El jove príncep Enric és un baliga-balaga. Li tocarà regnar de ben jove —amb el nom d'Enric V— i sorprendrà el món exigint els seus drets sobre el tron francès. Els emissaris li porten un dot humiliant i declara la guerra a França. I la guanya. Els actors de La Kompanyia Lliure expliquen la història de la Victòria d'Enric V al públic, tal com ho feia Shakespeare, amb el rigor i l'austeritat que recorden els millors anys del Teatre Lliure. Onze intèrprets que posen la carn a les graelles, dels quals sobresurt el protagonista, Pol López, energia vibrant. 10/10 

 Llegiu-ne la crítica d'Andreu Sotorra a «Clip de Teatre» 

Sabem que no hi ha entre nosaltres

 un sol cor que no vagi al ritme del nostre. 

I no ens deixarem enrere cap que no vulgui 

que ens acomanyin l'èxit i la victòria. 

W.SHAKESPEARE. Victòria d'Enric V, acte III, escena 2 

MUSEU NACIONAL D'ART DE CATALUNYA

Un al·licient més per tornar al Museu Nacional d'Art de Catalunya: la nova presentació de les col·leccions d'Art Modern. (Gratuït el primer diumenge de cada mes, de 10:00 a 15:00 h)

S'acaba de reobrir la primera planta (4.000 m2) després d'un procés de renovació de les col·leccions, les sales i la museografia. Ara ofereix un nou relat concís i crític que evita la simple  successió d’estils i d'artistes, ja que inclou diverses manifestacions artístiques del període: escultures, pintures, fotografies, cartells, il·lustració, grafisme, caricatura, cinema, arquitectura i arts decoratives. La distribució temàtica de més de 1.350 obres permet una lectura àgil del context social, històric i artístic, i posa en relleu les connexions internacionals dels artistes i dels moviments de Barcelona i Catalunya.

La presentació actualitzada de la col·lecció per als segles XIX i XX arriba per primera vegada fins als anys 1950, incloent-hi el moviment Dau al Set. S’estructura en quatre àmbits i un epíleg: L’ artista modern, Modernisme(s), Noucentisme(s), Art i Guerra Civil i De l’avantguarda a la postguerra.

Per saber-ne més:
Vegeu vídeos dels diversos àmbits

SUNSET PARK, DE PAUL AUSTER

Sunset Park. Autor: Paul Auster
Traducció: Albert Nolla
Adaptació i direcció: Ivan Padilla
Teatre Gaudí Barcelona

El muntatge teatral Sunset Park es basa en la novel·la de Paul Auster, traduïda per Albert Nolla (Edicions 62, 2010). Tres okupes d'una casa abandonada novaiorquesa ratllen la trentena i són universitaris  sense sortida professional. S'hi afegeix un jove de Florida que va abandonar els estudis i família a Nova York per marxar amb una menor cubana òrfena. Es van teixint relacions,  alhora que es desvetllen els conflictes que arrossega cadascú. El dia de la nostra sessió no funcionaven els llums de sala i vam perdre'ns el disseny que n'ha fet Rubén Taltavull, però tot i així ens mirem el muntatge com un assaig força acabat i ens arriba la complexitat del món d'aquest grup de "pobres i escanyats, tots amb talent i intel·ligència". 9/10

Llegiu-ne la crítica d'Andreu Sotorra a «Clip de Teatre»

BARTOMEU LLEBARIA, LES VELES DESPLEGADES

Bartomeu Llebaria, a Duesaigües. Foto: © Paüls

Segurament trobaríem l'aquarel·lista i escriptor Bartomeu Llebaria Grau al seu estudi de Duesaigües (Baix Camp) dedicat a la construcció d'un vaixell de fusta, la seva darrera maqueta. L'afició al modelisme naval és una font creativa per aquest artista polifacètic, que s'imagina pescant plàcidament, navegant en un mercant o fent un viatge d'exploració amb les veles desplegades dels vaixells que surten de les seves mans.

Estudi Llebaria Grau, a Duesaigües. Foto: © Anna Llebaria

Bartomeu Llebaria Grau va néixer a Barcelona el 21 abril de 1929. Va tastar poc l'escola de la República perquè la Guerra Civil l'enxampava als set anys. Després, la Dictadura es va encarregar d'estafar a la seva generació i les següents l'ensenyament català tant en llengua com en continguts. Als 13 anys va guanyar el Primer Premio Nacional de Dibujo que organitzava la Falange, amb un dibuix que va enviar a concurs el seu mestre sense demanar-li consentiment. Ha  desenvolupat el seu talent artístic de forma autodidacta i en contacte amb altres pintors, en llargues sessions de pintura a l'aire lliure.  També va aprendre la tècnica popular de construir pessebres i n'ha guanyat premis:

Pessebre premiat al XXI Concurs de Pessebres
de l'Associació Pessebrista de Reus, Nadal 2001
Reproduït a la Nadala, 2004

Crear pessebres és l'art d'una il·lusió.

Llebaria Grau guarda records precisos de la seva professió com a comercial. Va col·laborar en molts dissenys originals per a l'estampació tèxtil. Ha viatjat incansable i ha conegut molta gent. De tota manera, si fem cas d'allò que ha escrit,  és escèptic pel que fa a la bondat de les persones. Se'n malfia. Ofereix als seus interlocutors comprensió i respecte i també en demana per les seves opinions. Una controvèrsia que defensa és la presa de pèl de segons quines obres de les quals el mercat n'ha dit "art". Tot el que no sigui la representació figurativa de la realitat, no entraria en aquest concepte. 

Diu que prefereix el mar, però des del 1990 es va establir a Duesaigües, poble de muntanya (el mar a un cop de pedra de mitja hora!) d'on prové la seva família:  

Baix Camp, enmig del serè i el garbí

 espetec de ventall i colors

Allí, deslliurat del tràfec dels viatges professionals es dedica a la seva passió, la pintura. Sovint acompanya i justifica pintures amb poemes intensos, melangiosos, com per exemple la metàfora de l'estat anímic aplicat a una barca varada a l'arena:

 ... desgastada de cantons rascats i cansada.

Vella barca varada. © Llebaria Grau 2002

El temps que passa, allò que es perd és irrecuperable:  

A la sorra hi ha gegants 

 ja no queda Puigmarí, 

ja no sento la granota, 

 tampoc sento el rossinyol.

Sense el Puigmarí. © Llebaria Grau

Una part important de l'obra pictòrica de Llebaria Grau es troba en propietats privades i en institucions públiques. Té galeria permanent amb obra exposada al seu estudi de Duesaigües. Hi trobem un conjunt esplèndid d'aquarel·les transparents i lluminoses que encomanen la força de la natura i dels humans que la viuen. Aquarel·les de tall realista on predominen les marines plàcides, enyor d'un passat que va dedicar a la pesca recreativa: 

Portes  al mar 

la cançó primera de les ones.  

Tot i que també s'espaia en l'harmonia dels paisatges rurals més propers amb muntanyes arrodonides per les mestralades, humanitzades amb ametllers florits, oliveres plantades als replans fixats amb parets de pedra seca, i vinyes de pàmpols tardorencs que coven la llum on deixar-hi anar els pensaments:  

Voltat de serres, muntanyes i conreus

 terra seca, regada de suors

 d'esforçats nadius d'aquestes terres.

¿Com va canviar-li la vida un quadern que li va regalar l'Anna, la seva filla? Influït per la lectura de Ofrendas. 365 pensaments de mestres budistes, recollits per Daniela-Föllmi i Oliver Föllmi, Llebaria Grau, aboca en aquest quadern reflexions vitals, comentaris crítics i opinions. Després d'aquell quadern en vindrien d'altres. Els dos primers els titula "Ofrendas y Recuerdos" i els següents "Vivencias y opiniones."

Escriu les proses en castellà, en canvi, quan expressa el sentiment poètic, des del primer moment, es llença a l'escriptura en català. Cada any n'edita opuscles que regala a familiars i amics. Ha format part de l'Agrupació Poetes de l'Ebre. L'emoció de l'acolliment generós en aquest col·lectiu li va oferir una nova perspectiva i ha estat un actiu per a la creació literària en aquest caminar de vida. Actualment forma part del grup literari Poemes al Vent.

Tot i que l'angoixa el fet de madurar, també la mort pot ser objecte estètic. Quan arribi, trobarà Llebaria Grau creant i en farà un treball artístic minuciós i commovedor com tot el que toca.

La mort em vindrà a buscar,
si amb pinzell em troba,
feliç seré si es deixa pintar.

Vegeu en aquest blog l'apunt:

LA NADALA DE BARTOMEU L.

PENSAMENTS SECRETS, DE DAVID LODGE

Pensaments secrets. Autor: David Lodge.
Traducció: Llorenç Rafecas. Adaptació i direcció: Lluís Soler.
 Sala Muntaner, Barcelona

L'actor Lluís Soler debuta com a director, amb la comèdia romàntica Pensaments secrets, basada en la novel·la Thinks... (2001), de David Lodge. Ha comptat com a matèries primeres amb un actor i una actriu generosos i un text equilibrat entre tesi i sentiments. L'acció d'aquesta obra se situa en un campus universitari, amb dos protagonistes adults, de formació antagònica: un professor de Ciència Cognitiva (Àlex Casanovas,  versàtil) i una escriptora d'èxit i professora de Literatura (Mercè Pons, fragilitat i decisió). Tot i que l'obra es titlli de comèdia, d'humor, poc. Els sentiments que s'hi expressen són universals i qualsevol espectador es pot sentir identificat amb cadascun dels protagonistes. 10/10

Llegiu-ne la crítica d'Andreu Sotorra a «Clip de Teatre»    

DES DE BERLÍN, A LOU REED

Desde Berlín. Tributo a Lou Reed
Text: Juan Villoro, Juan Cavestany, Pau Miró i Andrés Lima.
Direcció: Andrés Lima. Teatre Romea, Barcelona

El juny de 1989, en el marc d'un Festival de Tardor preolímpic, vam sentir Lou Reed (Lewis Allen Reed, Nova York, 1942 - Long Island, 2013) en directe, al Velòdrom d'Horta i vam emocionar-nos amb els devots del poeta de Nova York. Tres entusiastes del músic n'han fet el muntatge teatral Desde Berlín. Tributo a Lou Reed, un homenatge intimista basant-se en el disc Berlín (1973), que parla de l'inici d'una relació, la degradació a causa de les drogues i la desfeta dramàtica. Els dos intèrprets (Pablo Derqui i Nathalie Poza) arriben al cor, propers, amb tota la complexitat dels grans. Corglacen. 10/10

Llegiu-ne la crítica d'Andreu Sotorra a «Clip de Teatre» 

 
'Desde Berlin' llisca com un poema visual 
que fa de testimoni epidèrmic d'un temps present. 
ANDREU SOTORRA