MARC, DIBUIXA'M UN XAI...

© Marc A. Pérez Oliván

—Sisplau, Marc, dibuixa'm un xai.
I Marc A. Pérez Oliván em va dibuixar aquesta dedicatòria al llibre La camella del meu desert, amb text d'Ignasi Riera, i il·lustracions seves. Va dibuixar un xai adult, és a dir, un marrà. Segurament perquè té interioritzat el text d'El Petit Príncep,  llibre amb què va aprendre a llegir, a l'École Primaire Saint-Exupéry a Port Etienne, l'actual Noaudibou (Mauritània.) Però al dibuix hi ha més informacions a més del mascle de l'ovella: sota l'estora, hi ha el camí cap a un horitzó de dunes i de núvols de bon auguri. Moltes gràcies.

Mon ami sourit gentilment, avec indulgence : 

«Tu vois bien… ce n’est pas un mouton, 

c’est un bélier. Il a des cornes… » 

ANTOINE DE SAINT-EXUPÉRY. Le Petit Prince, cap. 2

UNA VEGADA HI HAVIA... LA GEGANTA ELA

Sessió de contacontes: La geganta Ela

Narradora: Lena Paüls

Fotògrafa: Montse Francisco

Directora d'actors: Anna Llebaria 

Editora i muntadora del vídeo: Iolanda Salvadó

Il·lustradora: Núria Feijoó

Amb la participació dels infants:

Adrià C. M., Ainhoa de H. G., Estel de H. G.,

Genís C. M., Mariona R. F. i Alba B. L.

Conte basat en el llibre La geganta Ela

Barcelona: Edicions del Pirata, 2011

Edició digital (2024)

LA GEGANTA ELA VISTA PER...

Galeria d'imatges de la geganta Ela, fetes per infants després d'escoltar el conte La geganta Ela (Edicions del Pirata, 2011)

© Estel de H. G., 2011

© Ainhoa de H. G., 2011

© Mariona R. F:, 2011

© Alba B. L., 2011

FUMADORS AL CARRER

Plaça Jacint Reventós, Barcelona. Foto: © Paüls, 2011

Places i voreres colonitzades per les terrasses dels bars. Objectiu: aconseguir clientela fumadora. A la plaça Jacint Reventós, al barri de la Ribera de Barcelona, hi ha un bar de tapes que deixa mantes als clients que vulguin dinar o sopar a l'aire lliure. El migdia que vaig fer la foto era rúfol i el termòmetre marcava 7ºC , però tot i així hi havia alguna taula ocupada per fumadors. Als vespres no hi cap ningú més.  Es veu que els fumadors no se'n poden estar, encara que s'arrisquin a pescar un refredat.

...assegut beatíficament, encén el caliquenyo.

Té fama d'ésser un home entès en aquesta classe

de tabacs i com a bon col·leccionista li agrada 

d'imposar els seus principis. Pompeu Fabra tingué 

un dia la debilitat d'acceptar-ne un, i el present es 

repeteix cada vegada que es troben.

JOSEP PLA. Retrat de Joaquim Ruyra

L'HERBA CABRUNA

Herba cabruna (Bituminaria bituminosa)
© Montse Francisco, 2011

Avui n'he après el nom: herba cabruna, herba bruna, barba de cabra, herba fètida o trèvol pudent (Bituminaria bituminosa). És una planta silvestre molt abundant als trossos erms i a les vores dels camins del terme de Duesaigües. No m'he fixat mai en l'olor de betum que fa, precisament d'aquí procedeix el nom llatí [bituminaria], amb l'epítet redundant [bituminosa].
Aquesta planta silvestre preserva el sòl  de l'erosió i de la pèrdua de matèria orgànica, fixa el nitrogen de l’atmosfera i millora la fertilitat de la terra. És fotosensibilitzant, per la qual cosa si la pell es taca del suc de la planta i s'exposa al sol pot sortir-ne cremada. Conté compostos d'interès farmacològic.
He trobat la informació passejant pel web «Menuda natura», de Manel Casanova, que és com un jardí documental, amb informació acurada i fiable, amb les plantes fotografiades en diferents etapes.

Llegiu l'article sobre la Bituminaria bituminosa

LA VAMPIRA DEL RAVAL

La vampira del Raval
Autor: Josep Arias Velasco
Música: Albert Guinovart
Direcció escènica: Jaume Villanueva
Teatre del Raval, Barcelona

         

A la representació de l'estrena del musical La vampira del Raval hi assisteixen familiars de Teresita Guitart Congost, l'última nena segrestada per Enriqueta Martí, l'anomenada Vampira del Raval. L'any 2012 es va posar fi a les activitats delictives d'aquesta veïna del carrer de Ponent, 29 (actual carrer Joaquín Costa) que va segrestar, traficar i assassinar criatures.
La biografia de la captaire i prostituta Enriqueta Martí, l'atmosfera  dels baixos fons i l'ambient de les tavernes i cafès-concert de principi de segle s'han transformat en musical i s'ha estrenat al Teatre del Raval, ben a prop de l'escenari dels fets luctuosos. Amb música d'Albert Guinovart, un dels grans compositors contemporanis (Mar i Cel, Flor de nit, Nissaga de poder, El cor de la ciutat...), amb un repartiment de primera fila: Pep Cruz,  Roser Batalla/ Mercè Martínez (la nit de l'estrena), Mingo Ràfols, Roger Pera, Jordi Coromina i la titellaire Valentina Raposo.
La vampira del Raval és un gran musical que respira autenticitat en aquest teatre.  Auguro que se'n sentirà parlar molt.

Llegiu-ne una crítica més complet a Clip de Teatre»

CACTUS DE TRES CANTELLS

Cactus de tres cantells (Aloe variegata),
al jardí de llicorella. Foto: © Paüls, 2011

Aquest imponent exemplar de cactus ens l'ha regalat l'Adrià C. M. i  n'he volgut investigar el nom. Popularment se'l coneix com àloe tigre i àloe pit de perdiu, nom que fa referència a les marques blanques de les fulles carnoses. Segons el TERMCAT, aquesta planta és un cactus de tres cantells, nom que descriu les fulles triangulars. Pel nom científic (Aloe variegata) podrem trobar molta informació i fotografies espectaculars. És considerada una àloe miniatura perquè la planta adulta no sobrepassa els trenta centímetres d'alçària. Com la majoria dels cactus prefereix la calor i un ambient sec. Un cop la planta té tres anys, a la sortida d'hivern, fa una flor menuda de color rosa a ramells. Per tal que continuï així de bonica, caldrà tenir en compte que no tolera les gelades i s'adapta bé a l'interior ben il·luminat.

VESC PER ENGANXAR LA SORT

Pom de vesc (Viscum album)
Foto: © Paüls

L'Anna L. i la seva filla Alba ens han desitjat bona sort portant-nos unes branques de vesc (Viscum album). Les propietats màgiques d'aquesta planta sembla que vénen dels antics druides. Precisament, al còmic il·lustrat Astèrix, el Gal,  René Goscinny recull aquesta tradició i fa que el druida prepari les pocions màgiques amb vesc.

N'he vist pel camí que puja al castell d'Escornalbou, des de Duesaigües, parasitant arbustos amb poc fullatge, formant una mena de tofa rodona penjada a les branques. Les baies blanquinoses translúcides (tòxiques) són molt apreciades pels ocells; contenen una substància enganxosa amb la qual s'elaborava una pega que es posava en paranys per caçar-los. Ara és una pràctica il·legal.

Quan els tinguérem nets de vesc i engabiats, 
no enssabíem avenir d'ésser posseïdors 
de tanta de riquesa i de tanta de vida.
—Renoi, hi ha un mascle de set llunes, mireu! 
—ens va dir en Xaneta
JOAQUIM RUYRA. La parada