PLATONOV

Foto: © Ros Ribas

L'obra Platonov, que s'acaba d'estrenar a la Sala Gran del Teatre Nacional de Catalunya, és una peça primerenca d'Anton Txèkhov (1860-1904). La va titular Peça inacabada per a un piano mecànic i la va considerar sempre com inacabada. El text original va aparèixer el 1922 a la caixa d'un banc de Moscou. S'hi troben ja els espais i les atmosferes que l'autor rus desenvoluparà en obres posteriors L'hort dels cirerers, L'oncle Vània. Hi ha la febre d'un home —un Don Juan rus, diu el protagonista— foll de desig que arrossega al desastre una societat hipòcrita on tothom devora tothom. El text original tenia una durada de set hores; la versió de Juan Mayorga en dura dues i mitja llargues, sense entreacte. La direcció de Gerardo Vega ha treballat a favor del text i dels intèrprets, tots magnificament modulats, en especial els protagonistes Mijail Platonov (Pere Arquillué) i Anna Petrovna (Mònica López.) Tot i que es fa estrany sentir-los en castellà, fan una aportació molt matisada als personatges, al costat de Carmen Machi i uns secundaris més que notables.

Llegiu-ne una crítica més completa a «Clip de Teatre»

TRESORS DEL CARRER DEL CARME

Entrada de la Biblioteca Sant Pau-Santa Creu.
Les dependències de la biblioteca formaven part de l'antic Hospital de la Santa Creu, traslladat des del principi del segle passat a l'actual Hospital de Sant Pau.

Els botiguers del carrer del Carme de Barcelona s'han posat les piles per revaloritzar aquest carrer que té uns quants segles d'història. Des de l'Associació Carme Comerç han tingut la iniciativa d'organitzar unes visites guiades gratuïtes des de la plaça Pedró fins a la Rambla. Els ciutadans que reservin plaça —93 329 43 68 o carme.comerciants@hotmail.com— (dels dies: 19 i 26 de juny, durada 2,30 hores) per fer el recorregut rebran informació històrica i sentimental in situ de dotze tresors que es poden trobar en edificis que són testimoni de l'evolució de la vida dels barcelonins:

1. L'ermita romànica de Sant llàtzer
2. Edifici de les Escoles (ara rehabilitat com a centre social)
3. Casa d'Erasme de Gònima
4. Façana modernista
5. Escultura de Sant Pau, del 1668
6. Antic Hospital de la Santa Creu i Casa de Convalescència (Biblioteca de Catalunya, Institut d'Estudis Catalans, Escola Massana, Biblioteca Sant Pau-Santa Creu)
7. Jardins del Dr. Flèming
8. Antic Convent del Carme
9. Façana modernista
10. Detalls modernistes a tocar del C/ Jerusalem
11. Església de Betlem
12. Palau de la Virreina

This were to be new made when thou art old.

(Et sentiries nou, malgrat ser vell)

W. SHAKESPEARE. Sonets

CICLÀMENS

Ciclamen del jardí de llicorella, 

a principis de primavera. 

© Paüls

A mitjan juny els ciclàmens (Cyclamen persicum) comencen a fer figa. Aquest hivern, els del nostre jardí de llicorella han patit temperatures de cinc graus sota zero i han tingut durant hores les fulles enravenades pel gebre. Les torretes han anat d'un costat a l'altre, posant-los a recer, però no massa, perquè al cap i a la fi, són plantes d'hivern, força resistents, i calia que se'n sortissin soles. Aquesta planta s'ha fet molt popular perquè fa una flor exuberant quan als jardins i als balcons no hi ha cap color. Hi ha varietats que van del blanc al vermell, n'hi ha de flors granats i violetes i de clapejats de dos colors. Segons he pogut comprovar, els perjudiquen els corrents d'aires i els regs sobre les flors.
A més del ciclamen de la foto, en tenim dos més, —un de flor blanca i l'altre de vermella— i una colla de plantats de llavor que van fent, sense entusiasme, però encara amb les fulles verdes. Els grossos han patit el cop de calor de fa dues setmanes i la humitat xafogosa d'aquesta darrera i les fulles grogues es desprenen només tocar-les.

No s'han d'escoltar mai, les flors. S'han de mirar i s'han d'olorar.
La meva perfumava tot el planeta, però no en vaig saber gaudir.
ANTOINE DE SAINT-EXUPÉRY. El petit príncep

PARAL·LEL BENET ROSSELL

Benet Rossell (Àger, 1937) és un artista de tarannà subversiu que, per fi, presenta una bona mostra del seu art a l'exposició que li dedica el Museu d'Art Contemporani de Barcelona (MACBA.) El trobem a la inauguració envoltat d'amics i familiars que han vingut a fer-li costat: "Sempre em trobareu amagant-me", ens diu, lluny d'on els convidats prenen una copa i a tocar del públic que s'aboca entusiasta als seus quadres d'escriptura críptica, a les seves pel·lícules fetes amb càmera i sense, elaborades amb cel·luloide raspat, pintat o foradat. Des d'avui a les sales del segon pis del MACBA s'hi poden veure 250 obres inèdites la majoria, entre les quals no falten les personals cal·ligrafies o micrografies que duen el nom de l'autor (benetes), dibuixades sobre cartró ondulat i altres obres que van del 1965, realitzades a París, fins al darrer projecte d'enguany Penso amb la punta del pinzell, on hi ha la instal·lació que reprodueix el magatzem de 409 pintures embalades, no visibles. Per a aquesta exposició ha desenvolupat el projecte Paral·lel, paral·lel, que té el cabaret d'El Molino com a referent, amb uns telons pintats que Benet Rossell va recuperar dels contenidors quan els nous propietaris del local els llençaven en començar les obres actuals, i que ens hauria agradat veure desplegats. L'exposició és una joia rara, com el seu inclassificable artista. És oberta fins al 23 de gener de 2011.

LA BIBLIOTECA PERSONAL ÉS UN DRET

Un col·lectiu d'autors i d'autores de literatura infantil i juvenil, del qual formo part, ha elaborat un «Manifest per la NO reutilització del llibre literari a les aules», en defensa dels drets intel·lectuals dels creadors, d'una banda i, de l'altra, en defensa dels drets dels infants i dels joves a tenir en propietat els llibres que llegeixen durant l'etapa escolar.

PERQUÈ les primeres lectures formen part del creixement com a persones, amb el valor afegir que han estat comentades col·lectivament amb els companys de la mateixa generació; PERQUÈ possiblement el llibre conté la dedicatòria personal que el propi autor li va escriure o li va enregistrar en vídeo en un col·loqui a l'escola. Aquests primers llibres són, en definitiva, documents biogràfics que formen part de l'itinerari formatiu de cada lector. Privar als infants i joves d'iniciar la biblioteca personal amb els llibres que han llegit a l'escola o a l'institut és desposseir-los d'una de les peces materials amb què han bastit, maó a maó, el seu patrimoni intel·lectual i emocional.
Per tot això, us demano que dediqueu cinc minuts a llegir el manifest que hi ha a l'enllaç i, si hi esteu d'acord, que el signeu i el difongueu:

Manifest per la no reutilització del llibre literari a les aules

ANGELINA, DE JARDIEL PONCELA

Foto: © Chicho

No havia vist cap obra de Enrique Jardiel Poncela (1901-1952). Sembla que fa cinquanta anys que no se'n veia una als escenaris de BCN. Ara, el Teatre Romea presenta la que diuen que és la seva millor obra, Angelina o el honor de un brigadier, estrenada el 1934, produïda i dirigida per Juan Carlos Pérez de la Fuente. L'obra amb què Jardiel va conquerir Hollywood és una obra complexa i de producció costosa (12 actors, canvis de mobiliari i d'utillatge, de bambolines i de telons pintats). L'acció se situa a finals del XIX i és una paròdia de Don Juan, amb una protagonista innocent que fuig amb l'home bala perduda, però se'n penedeix i, feta un mar de llàgrimes, vol que la torni a casa. Els intèrprets diuen el text original en vers —mostrari d'ironia i tocs d'humor— amb fortuna diversa. En destaca Carolina Lapausa (Angelina) que fa anar les frases amb cursi malícia. Don Marcial, el brigadier que ja trobem al títol, es bat en duel amb qui li ha pres la filla i resulta que descobreix que la seva dona li posa banyes amb el mateix personatge. I ja tenim l'honra ofesa, la humiliació i tot allò. Per sort el director s'ho ha pres de riure. I ens ho encomana.

Llegiu-ne una crítica més completa a «Clip de Teatre»

PERSIANES LLIURES

Grafiter: Werens

Grafiter: Treze

Els carrers podrien ser un museu singular si té èxit la campanya de la plataforma Persianes lliures. Els promotors són l'agència de publicitat Luzinema i Montana colors, pintura en esprais. Volen aconseguir 1.500 persianes d'establiments barcelonins per tal que els grafiters hi puguin fer les seves creacions artístiques. L'agència es compromet a impulsar els contactes entre comerciants i grafiters, gestionar els espais lliures, transformar espais morts en espais en canvi constant i fomentar la formació dels artistes a partir de concursos i exhibicions.

Aquelles persones que vulguin contribuir al projecte cedint una persiana obtindran una obra artística a cost zero, i contribuiran a la renovació del seu barri. L'experiència ha començat amb bon peu al barri del Guinardó.

Ja no queden genis:
Einstein va morir, Bach també
i jo tinc mal de cap. 

(Grafit, gentilesa de Carmina Mauri)

MUSEU DE L'AVI: L'HORT

Vista general d'un hort de Duesaigües, a inicis de primavera. Vegeu a l'esquerra el barranc dels Masos (que transcorre sota el pont) i el canyar que hi creix; l'envolten, a la dreta, parets de pedra de llicorella. Al fons de la parada hi ha la bassa i el rafal; a la dreta, arbres fruiters davant d'una cabana natural; al centre, plantació de verdures diverses en crestalls; en primer terme, plantació de faveres.

Eines per treballar el tros: aixada, càvec de punta (per terreny pedregós), arpiots, aixadell.

Els horts de Duesaigües són de superfície reduïda, adaptats a les condiciones d'aridesa pròpies del terreny. Se situen al voltant dels barrancs, dels quals s'extreuen l'aigua de reg quan no és suficient la de la pluja local. L'aigua es distribueix per sèquies o canalons que la transporten i és recollida pel sistema de vasos comunicants a la bassa de cada parada. Es reparteix pel mètode de la força de la gravetat per la diferència de nivell entre la bassa i la terra, sense energia artificial. En obrir la clau de la bassa, l'aigua es condueix cap a la zona a regar. Circula pel corredor entre dos crestalls on hi ha les plantes sembrades a la cresta, i l'inunda fins a l'extrem. Aleshores el pagès hi atura l'aigua per mitjà de preses o cavallons manuals, tot variant-ne la direcció cap a l'altre corredor, i així successivament. D'aquesta manera s'aprofita cada gota d'aigua.

Als horts de Duesaigües s'hi conreen verdures (albergínies, apis, carxofes, faves, bledes, cols, pebrots, tomàquets, enciams, escaroles, bajoques, patates, bròquils, fesols, cebes, alls, carbassons, espinacs, melons, síndries...), flors (gladiols, lliris de sant Josep) i arbres fruiters variats per al consum familiar, exclusivament. Fins no fa gaire, s'hi feia servir com a adob els fems que generaven els animals i guano. Ara, l'ús generalitzat dels agroquímics ha bandejat l'ús de fertilitzants naturals.

L'hort comporta seguir un calendari d'alternança d'hortalisses i de feines segons les estacions, la qual cosa requereix un manteniment continuat i pacient. Els pagesos dedicaven als bancals les hores de menys calor a l'estiu i les més assolellades a l'hivern. Feien diversos àpats al tros, ja sigui prenent el menjar de casa en una carmanyola o fent-se'l amb les verdures del temps. Al municipi de Duesaigües els horts són encara un patrimoni cultural que mantenen força famílies.

Albarques de goma per regar, tap de bassa, corriola i llibant de pou, ferrada. MUSEU DE L'AVI de Duesaigües.

Els pagesos feien diversos àpats al tros. A la foto: senalló, càntir, setrilleres matrimoni, carmanyola, plat i oueres individuals d'alumini, cassola i plat de fang, coberts i saler fet de canya. MUSEU DE L'AVI de Duesaigües.

Detall de l'organització de reg d'un hort de Duesaigües: la bassa emmagatzema l'aigua que, en obrir la clau de pas, surt repartida pel mètode de la força de la gravetat per la diferència de nivell entre la bassa i la terra. Circula pel corredor entre dos crestall on hi ha les plantes sembrades a la cresta, i l'inunda fins a l'extrem.

Fotos: Montse Francisco, 2010
Gentilesa de Jordi Rabascall, del MUSEU DE L'AVI, de Duesaigües