21 de novembre 2026

'LA PROMESA DE L'ALBA', JOSEP M. FLOTATS, AL ROMEA

La promesa de l'alba. A partir de la narrativa de Romain Gary. 
Traducció: Salvador Oliva. 
Adaptació, interpretació i direcció: Josep Maria Flotats. 
Teatre Romea, Barcelona. 

Josep M. Flotats interpreta el soliloqui La promesa de l'alba (1960), basat en el llibre autobiogràfic de Romain Gary, pseudònim de Roman Kacew (Vílnius, Lituània, 1914 - París, 1980). Hi afegeix fragments d'entrevistes i reflexions de l'autor guanyador dues vegades del Premi Gouncourt. El conjunt és una aproximació personal i íntima a un personatge fascinant de les lletres franceses. Converses entre mare i fill, sovint en la mateixa direcció: el fill s'ha de convertir en una celebritat, França ho facilitarà. Convoca els records des de la fugida de Vílnius i l'adopció francesa, l'experiència de la Gran Guerra i de la Segona Guerra Mundial, la invasió nazi, la resistència del general De Gaulle des de Londres, l'alliberament de la França ocupada i, sobretot, la presència de la mare a través de les cartes. Un relat emotiu, amb algunes pinzellades d'ironia que l'actor regala subtilment matisades amb el tremp interpretatiu  que el caracteritza. Brillant. 9/10 

 
Llegiu-ne la crítica d'Andreu Sotorra a «Clip de Teatre»

*

Extracte de la crítica en àudio al canal SPOTIFY
 
* 

20 de novembre 2026

EXPOSICIÓ WORLD PRESS PHOTO 2026, AL CCCB

Separats per l'ICE © Carol Guzy per al Miami Herald
World Press Photo 2026
Centre de Cultura Contemporània de Barcelona 

La fotografia guanyadora del World Press Photo de l'any 2026 és Separats per l'ICE, obra de la fotògrafa nord-americana Carol Guzy, publicada al Miami Herald. La fotografia documenta l'impacte humà de les polítiques migratòries als Estats Units. Dues nenes s'aferren al seu pare, en Luis, mentre agents del Servei d'Immigració i Control de Duanes (ICE) dels Estats Units se l'emporten. Va ser captada l'agost del 2025 a la sortida d'una audiència d'immigració a l'edifici federal Jacob K. Javits, a Nova York.
El World Press Photo 2026 inclou 42 autors guanyadors dels sis territoris en què el concurs divideix la participació global: Àfrica, Àsia-Pacífic i Oceania, Europa, Amèrica del Nord i Amèrica Central, Amèrica del Sud i Àsia Occidental, Central i del Sud. Per cadascun dels territoris hi ha tres categories: Fotografies Individuals, Reportatges Gràfics i Projectes a Llarg Termini. 
 
Exposció oberta fins al 13 de desembre de 2026
             

19 de novembre 2026

DANSA 'ARXIUS', AMB CESC CELABERT

Arxius. Creació: La Veronal. Intèrprets: Cesc Gelabert
i Valentin Goniot. Pianista: Noelia Rodiles.
Direcció: Marcos Morau.
Sala Fabià Puigserver, Teatre Lliure Montjuïc, Barcelona

Al Teatre Lliure Montjuïc, espectacle de dansa Arxius, en el marc de celebració dels 50 anys del Teatre Lliure. Arxius en funció única. Irrepetible. Aparentment improvisada, però absolutament mil·limetrada pel coreògraf Marcos Morau i l'equip de la companyia La Veronal. S'hi apleguen dues generacions de ballarins: Cesc Gelabert (Barcelona, 1953) i Valentin Goniot (Antibol, Provença, França, 2000). El primer, una de les figures representatives de la dansa contemporània catalana i de la història del Teatre Lliure; i el segon, membre d'espectacles de La Veronal. El duet protagonitza uns quants passos de dos d'antologia. 10/10

Llegiu-ne la crítica d'Andreu Sotorra a «Clip de Teatre»

* 

Extracte de la crítica en àudio al canal SPOTIFY

* 

17 de novembre 2026

PEL·LÍCULA 'LA FILLA PETITA'

La filla petita [La petite dernière]
Direcció: Hfsia Herzi. França, 2025
La Fàtima és la petita de tres germanes. Viu als suburbis de París, en una família francoalgeriana feliç i afectuosa. Bona estudiant, ingressa a la Universitat de París, surt amb un noi i sent atracció per les noies. Va explorant un món nou d'experiències sexuals, mentre malda per mantenir-se fidel a la tradició i, alhora reconciliar diferents aspectes de la pròpia identitat que ho fan impossible. L'excel·lent treball de l'actriu protagonista, Nadia Melliti, va merèixer els guardons de millor actriu als Premis César i al Festival Internacional de Canes.
Filmin. 9/10

16 de novembre 2026

'GAUDÍ': EL DESPERTAR DEL GENI', AL TEATRE POLIORAMA


Gaudí: el despertar del geni. Creació d'Alfredo Ruiz i Cristina Estarelles. 
Intèrprets i músics: Estel Aparicio, Andreu Domènech, Irene Jòdar, Núria Masip, Asier Olabarrieta, Arnau Prats, Natalia Revilla, Lara Streccia i Albert Triola. 
Veu en off: Lluís Soler. 
Direcció: Cristina Estarelles. Teatre Poliorama, Barcelona

La companyia Trípole, en coproducció amb la Casa Batlló va estrenar l'espectacle musical  Gaudí: el despertar del geni al Teatre Fortuny de Reus, en una funció única (26-VI-2026). Ara s'ha estrenat al Teatre Poliorama de Barcelona on farà temporada en caps de setmana familiars i sessions en dies feiners per a escolars a més d'una funció especial solidària amb la Fundació de l'Hospital Infantil de Sant Joan de Déu.

Llegiu-ne la crítica d'Andreu Sotorra a «Clip de Teatre»

* 

Extracte de la crítica en àudio al canal SPOTIFY
*

15 de novembre 2026

ME'N VAIG!, AL TEATRE POLIORAMA

Me'n vaig! Guió: Carles Sans, José Corbacho, Germán Aparicio i Rafel Barceló. 
Intèrpret: Carles Sans.
Direcció: José Corbacho i Carles Sans 
Teatre Poliorama, Barcelona

  

L'actor Carles Sans, que ha compartit trajectòria artística a la companyia Tricicle amb Joan Gràcia i Paco Mir, va sorprendre debutant sol amb l'espectacle Per fi sol!,  on la paraula va passar per damunt del silenci i la narrativa gestual (160.000 espectadors, poca broma!) Hi reincideix, ara, amb  Me'n vaig!, un monòleg íntim de tall humorístic sobre l'anecdotari de la seva quotidianitat, secrets de matrimoni inclosos. Hi combina records dels quaranta-cinc anys d'actuacions per tot el món amb Tricicle.  Afirma que aquest serà el seu darrer espectacle i disposarà, suposadament, de tot el temps del món. Amics i coneguts li proposen activitats de lleure per mantenir-se actiu. Viatjar? Pescar? Caçar? Gimnàstica? Visitar Museus? Les comenta una a una i les va descartant ja sigui perquè ja les ha dut a terme a bastament o perquè no li agraden prou. Però, potser... 
8/10

Llegiu-ne la crítica d'Andreu Sotorra a «Clip de Teatre»

*
    Extracte de la crítica en àudio al canal SPOTIFY

*

14 de novembre 2026

SÈRIE 'ETTY'

Sèrie Etty. Direccio: Hagai Levi 
Alemanya, França, Països Baixos, 2026

La història que desenvolupa aquesta sèrie es basa en els diaris d'Etty Hillesum. Narra la transformació espiritual d'una jove jueva lliure i intel·lectual a l'Amsterdam ocupat pels nazis.  Al centre del seu viatge hi ha la turbulenta relació amb el psicoquiròleg Julius Spier, catalitzador d'un despertar interior davant la creixent amenaça de l'Holocaust. La sèrie trenca amb el drama d'època clàssic mitjançant una proposta estètica contemporània i anacrònica que connecta la història original amb el present. 

Filmin. 6 episodis 55 min. 9/10

13 de novembre 2026

EXPOSICIÓ 'UN TEATRE LLIURE', AL PALAU ROBERT


«Què es pot esperar d’una colla de franctiradors bojos que confonen el teatre amb una aventura personal? Què es pot esperar d’uns afeccionats que barregen la gestió, la producció i fins i tot la posada en escena i l’art amb l’amistat i l’amor? Què es pot esperar d’uns incontrolables que fan del teatre una manera de viure i del lloc de treball la seva pròpia casa?»  FABIÀ PUIGSERVER


L'exposició Un teatre lliure repassa 50 anys de la trajectòria del Teatre Lliure. Cinc dècades d'espectacles que s'han estrenat a la seu del teatre de Gràcia i a la seu del teatre de Montjuïc. S'hi mostra què ha significat el teatre i la petjada que ha deixat en diverses generacions de creadors i d'espectadors. 

Per saber-ne més: 


12 de novembre 2026

VISITES GUIADES PIONERES A CASA NAVÀS

Casa Navàs amb la torratxa
 reconstruïda el 2026

El 26 de març del 1938, els bombardejos feixistes italians que van donar suport aeri a les tropes franquistes durant la Guerra Civil es van acarnissar sobre el centre de la ciutat de Reus. Havia acabat de tocar un quart de nou del matí quan mitja dotzena de bombarders italians, que tenien la base a Mallorca, van llençar una quarantena llarga de bombes de 100 quilos i 24 incendiàries de 20 quilos arreu del centre de la població en una de les ràtzies que la ciutat va patir des del 1937 al 1939. Una d'aquestes bombes va impactar sobre la torratxa de la Casa Navàs, deixant una ferida arquitectònica que ha durat 88 anys.
 
La Casa Navàs per dins amb alumnes de català
Personalment, tinc un lligam sentimental de record, per motius professionals, en relació a Casa Navàs de l'arquitecte Lluís Domènech i Montaner. Quan dels del 1974 exercia de professora de cursos de llengua i cultura catalanes per a adults a Reus, la Casa Navàs no era un punt turístic com ara ni tenia establertes visites ni guies estructurades. Entre 1985 i 1989, des d'Òmnium Cultural i l'Escola de Català Escornalbou vam proposar a la propietària visitar Casa Navàs amb grups d'alumnes dels cursos d'adults.
 
Maria Font de Rubinat Lamarca
al celobert de Casa Navàs
La propietària de Casa Navàs, Maria Font de Rubinat Lamarca (1902-1999), que s'hi havia instal·lat quan ja tenia més de vuitanta anys, ens obria les portes de la casa modernista i ens feia de guia per les diferents estances. En el recorregut n'explicava la història, remarcava aspectes constructius i decoratius i feia èmfasi en el fet que era una casa per viure amb totes les comoditats de l'època. Com a anècdota, alguna vegada no li feia res dir-nos que tenia l'olla al foc i em deixava amb el grup perquè jo mateixa fes les explicacions del recorregut, que coneixia prou bé per les diverses visites que hi havia fet. En alguna altra ocasió, si la visita era a primera hora del matí, demanava que no entréssim a l'alcova perquè encara hi havia el fill dormint. 
 
L'amor per una joia arquitectònica
Maria Font de Rubinat Lamarca tenia dues grans obsessions per reconstruir l'edifici: els vitralls i el pinacle (en deia 'pinacle' de la torratxa). Amb l'arribada de la democràcia, hi va haver alguns intents de buscar la col·laboració institucional que no van fructificar. Als anys vuitanta es calculava que la reconstrucció s'hauria pogut fer amb uns 10 milions de pessetes (60.000 euros actuals). Però ni l'Ajuntament, ni la Diputació, ni la Generalitat de Catalunya van fer el gest i van mirar cap a una altra banda, mentre es produïa una altra barbaritat arquitectònica amb l'enderrocament de la casa del Mercadal on havia nascut el General Prim que es va convertir en una mola de vidre que de seguida es va batejar popularment com a “capsa” que, més endavant, amb el suport de l'Ajuntament de Reus, s'ha convertit en l'espai Gaudí Centre, en homenatge a l'arquitecte de la Sagrada Família. 
 
Han passat 88 anys des del bombardeig del 1938 i ha hagut de ser de nou la iniciativa privada que reconstruís la torratxa. El propietari de Casa Navàs, que ho  és des del 2017, el reusenc Xavier Martínez Serra, director general del hòlding MaserGrup,  ha tancat el cercle que era un dels somnis de Maria Font de Rubinat i ha deixat per al futur un llegat que, si ja ho era prou, ara encara és definitivament la joia modernista de la ciutat de Reus.
 
* * 

Amb motiu del llibre Lluís Domènech i Montaner a Reus. Tres mirades (Cambra de la Propietat Urbana de Reus, 2023), publicat conjuntament amb la historiadora Carme Puyol i la il·lustradora Teresa Llorach, dins del capítol dedicat a la “Casa i botiga Navàs-Blasco”, vaig dedicar aquest poema a Maria Font de Rubinat.
 
El roserar del jardí estimat 
 
Guarda la casa una xarxa de branques
amb pètals nous del roser d'enramar
al vidre emplomat de la claraboia 
on la llum de colors es filtra arreu.
 
Març del trenta-vuit. Avui, vint-i-sis.
Captiva al teu frondós jardí, Maria,
sents el ronc dels bombarders carregats.
Vibren les parets, bruela la torre.
 
Enmig d'un rectangle de cel al foc
t'has oblidat del brou i del pa negre
i apartes el sutge amb tres fills al coll.
 
Núvols de cendra i por: «No passareu!»
La rosa a la galta, ¿qui, si no, et creuria?
No tornaràs fins que en tinguis vuitanta. 
 
 
*** 

08 de novembre 2026

'REUSENQUES DE LLETRES, PASSEJANT AMB GAUDÍ PER LA BOCA DE LA MINA'

Reusenques de Lletres. Passejant
amb Gaudí per la Boca de la Mina
Edita: Ajuntament de Reus, 2026 

Il·lustracions de Teresa Llorach 
Autores dels textos: Àurea Bellera, Monika Escuer, 
Isabel Martínez, Fina Masdéu, Cio Munté, Lena Paüls,  
Empar Pont, Carme Puyol, Victòria Rodrigo i Carme Simó. 
Coordinació: Fina Masdéu i Victòria Rodrigo 

 
Reusenques de Lletres ha presentat l'onzè llibre del col·lectiu: Passejant amb Gaudí per la Boca de la Mina.  Il·lustrat per l'aquarel·lista reusenca Teresa Llorach. Editat per l'Agència de Promoció de Ciutat, de l'Ajuntament de Reus. És un llibre singular, talment ha estat la presentació al Gaudí Centre, un espai esplèndid on el públic ha accedit amb reserva prèvia a causa de l'aforament limitat. Hi han intervingut Noemí Llauradó, regidora de Projecció de Ciutat de l'Ajuntament de Reus i les coordinadores Fina Masdéu i Victòria Rodrigo (la seva filla Marina, reusenca de lletres, es posava de part durant aquest acte). Teresa Llorach ha explicat com va encarar les il·lustracions de cada relat i del conjunt del llibre. Monika Escuer i jo hi hem llegit fragments dels nostres relats. Tots els assistents han tingut un exemplar del llibre de regal. L'activitat ha estat documentada amb imatges per diversos fotògrafs. La foto de grup és de Josep Coca.
 
** 
 
 
Participo a Reusenques de Lletres. Passejant amb Gaudí per la Boca de la Mina amb el relat Aniversari a la Bassa Nova. Il·lustrat per Teresa Llorach. 
Relat llegit per Carme Simó en rutes literàries pel passeig de la Boca de la Mina, de Reus. 7 i 8 de novembre de 2026.
 
Veu: Andreu Sotorra 
 
** 
 

«Passejant amb Gaudí per la Boca de la Mina és un recull de relats breus de temàtica diversa que literaturitzen els punts més emblemàtics del passeig de la Boca de la Mina. Són petites històries que tenen com a escenari o com a llocs de referència la Font del Lleó, el Barranc dels Capellans, la Bassa Nova, el Barranc del Molí, la xemeneia del Molí de la Vila, la Bassa del Bacallà, l’Institut Pere Mata i la Boca de la Mina. Com a fil conductor, hi ha una trobada imaginària de les autores de Reusenques de Lletres amb Antoni Gaudí, tot passejant per aquests indrets prou coneguts. El nexe que connecta Reusenques de Lletres i Antoni Gaudí és la inspiració que els reporten diferents llocs dels passeig en les seves obres, a les autores per escriure els seus textos i a l’arquitecte per projectar, possiblement, les fumeres del Parc Güell i de la Pedrera a partir de la fumera helicoidal del Molí de la Vila.» 

** 

 
**
 
 
**
 
HEMEROTECA
 

 

03 de novembre 2026

SÈRIE 'LA REINA SERP'

Sèrie La reina serp [The Serpent Queen]
Direcció: Justin Haythe, Stacie Passon, Ingrid Jungermann
Estats Units, 2022 
2 temporades, 16 episodis de 50 min.
 
Sèrie nord-americana basada en el llibre Catherine de Medici: Renaissance Renaissance of France, de Leonie Frieda. Caterina de Mèdici (Florència, 1519 - Blois, 1589) és òrfena de pare i mare, tutelada pel seu oncle, el papa Climent VII. Amb catorze anys d'edat, la van casar amb Enric, duc d'Orleans i fill segon del rei Francesc I de França. D'aquest casament se n'espera una fortuna en dot per a la cort francesa i descendència abundosa. Just casada, Caterina descobreix que el seu marit està enamorat de Diana de Poitiers, una dona que ja no té edat d'infantar. 
Un bon repartiment de personatges aporten profunditat al retrat de la vida a la cort francesa durant el regnat de Caterina. A la primera part: maquinacions de la jove per sobreviure amb dignitat a la cort hostil i, a la segona,  intrigues i traïcions que la converteixen en l'heroïna de la seva pròpia història. 9/10
 

02 de novembre 2026

'PERDONA'M COS MEU', AL TEATRE AKADÈMIA

Perdona'm cos meu, de Queralt Riera. 
Direcció: Queralt Riera. Teatre Akadèmia, Barcelona
 
Perdona'm, cos meu, la mala vida. 
Perdona'm, cos meu, la ràbia i el menyspreu 
i el mal i la fam  i l'excés... 
Perdona'm, cos meu, la impertinència i l'autoodi.
QUERALT RIERA

L'espectacle Perdona'm cos meu, que ha dirigit Queralt Riera, la mateixa autora, és constituït per  microescenes on tres dones contemporànies —la Carme (Mireia Aixalà), la Maricarme  (Annabel Castan) i la Carmela (Àfrica Alonso)— exposen una sèrie de reivindicacions, denuncien fets experimentats.   El tercet d'actrius defensa, amb una mesurada dosi d'humor,  cada situació amb un doll d'energia matisada per a cada personatge. Àfrica Alonso hi incorpora el seu vessant d'actriu musical amb la interpretació de mitja dotzena de peces ben encaixades en la trama. Un espectacle rodó en tots els aspectes. 10/10

Llegiu-ne la crítica d'Andreu Sotorra a «Clip de Teatre»

*

 Extracte de la crítica en àudio al canal SPOTIFY 

* 

01 de novembre 2026

EXHUMACIÓ NÚM. 5, UN CLAM CONTRA L'OBLIT

a la Fossa comuna 1 del cementiri de Tarragona, 19-IX-2026 
 
(minuts 6:46 a 9:13)  
L'artista Miquel Garcia (Barcelona, 1975) és l'autor del vídeo creatiu de memòria històrica Exhumació núm. 5.  En col·laboració amb l'Associació de Víctimes de la Repressió Franquista a Tarragona. El documental reflecteix com els familiars dels represaliats van destapant els seus noms i els fets, a través del contacte directe de les  mans sobre la superfície que amaga una llista impresa de cinc mil persones soterrades en fosses comunes a Catalunya. Mitjançant la calor humana les dades dels seus parents tornen a sortir a la llum. L'acció s'ha realitzat a la Fossa 1 de les tres fosses comunes del Cementiri de Tarragona, on van inhumar 797 víctimes de la repressió franquista, entre 1939 i 1949, després de ser commenades en judicis sumarísims del règim franquista, afusellades a la muntanya de l'Oliva de Tarragona.
 
Vegeu en aquest blog:

29 d’octubre 2026

'LA LLEI DE LA GRAVETAT', AL TEATRE NACIONAL DE CATALUNYA

La llei de la gravetat 
Dramatúrgia:  Pep Farrés, Biel Rossell i Daniela Feixas. 
Direcció: Pep Farrés. Sala Tallers, TNC
La Sala Tallers del TNC ha programat La llei de la gravetat en horari escolar per a adolescents. En la meva sessió, els espectadors són alumnes de primer cicle de secundària. Sorollosos i bellugadissos fins que s'han apagat els llums de la sala.  De seguida s'han enganxat a la història de l'Èric, el personatge protagonista que cau del sistema escolar. L'obra planteja dilemes que sorgeixen de les relacions quotidianes entre professorat i alumnat. L'actor Biel Rossell Pelfort fa doblet en el paper de professor maltractat i en el d'alumne desencantat. Amb un domini excepcional de l'expressió verbal, l'intèrpret fa arribar en els monòlegs del professor i de l'alumne el missatge amb claredat i amb múltiples matisos. Al seu costat, Biel Serena Riba, en el paper de músic de carrer,  s'encarrega dels efectes sonors, des de l'enrenou inicial d'una aula que sembla que no té gaire interès en les explicacions de física, al dring d'una moneda a la gorra del músic o d'altres sons ambientals, enregistrats o de percussió en directe. 8/10

En el col·loqui postfunció, conduït i dinamitzat amb eficàcia per una tècnica de l'equip del Servei Educatiu del TNC, els espectadors han demostrat que han estès el que es debatia a La llei de la gravetat i han expressant opinions ben argumentades. Han deixat amb la boca oberta el professorat que els acompanyava i els comptats adults que hem assistit a la representació.

Llegiu-ne la crítica d'Andreu Sotorra a «Clip de Teatre»

* 

 Extracte de la crítica en àudio al canal SPOTIFY

*

26 d’octubre 2026

'JÚLIA – 15 ANYS MÉS TARD', AL TEATRE LLIURE DE GRÀCIA

Júlia – 15 anys més tard (2011–2026). 
A partir de «Miss Julie», d'August Strindberg. 

Adaptació i direcció: Christiane Jatahy. Traducció: Marilia Samper. Intèrprets: Júlia Genís i Moha Amazian. Càmera: Robert Molist Rossell.  Teatre Lliure Gràcia, Barcelona 

Revisió de l'obra Julia de la dramaturga, cineasta i directora brasilera Christiane Jatahy (Rio de Janeiro, Brasil, 1968). La trama del drama Miss Julie d'Strinberg és prou coneguda: Nit de Sant Joan, a la luxosa mansió del senyor comte només hi ha la senyoreta Júlia, filla del propietari, el xofer i la cuinera, que són parella. Després de jugar amb foc, la Júlia (Júlia Genís, esplèndida) mesura forces i humilia el criat Jamal (Moha Amazian, versemblant, immens). Júlia - 15 anys méss tard (2011-2026) és una peça intensa que en aquesta edició al Teatre Lliure posa al límit de l'expressivitat els intèrprets protagonistes reproduint imatges de sexe en directe. El drama transcendeix la realitat escènica del casal comtal, amb accions rodades en directe a les escales del Lliure de Gràcia i la fugida  de la jove mestresa pel carrer Montseny de Barcelona. 9/10

 Llegiu-ne la crítica d'Andreu Sotorra a «Clip de Teatre»  

*

 Extracte de la crítica en àudio al canal SPOTIFY

* 

23 d’octubre 2026

'PANORAMA DES DEL PONT', AL TEATRE GOYA

Panorama des del pont, d'Arthur Miller. 
Traducció: Joan Sellent. Dramatúrgia i direcció: Sílvia Munt. 
Intèrprets: Eduard Buch, Nil Cardoner, Laura Conejero, 
Jan D. Casablancas, Laura Gaja, David Selvas Jansana. 
Teatre Goya, Barcelona
El dramaturg nord-americà Arthur Miller (Harlem, Nova York, 1915 - Roxbury, Connecticut,  2005) ens emociona de nou amb l'obra Panorama des del pont, aquesta vegada dirigida per Sílvia Munt. Amb la mateixa traducció de Joan Sellent que el 2006 es va estrenar al Teatre Nacional de Catalunya,  dirigida per Rafel Duran; i el 2016, al Teatre Romea, dirigida per Georges Lavaudant. Ara l'actor David Selvas s'uneix esplèndid als grans intèrprets catalans —Toni Sevilla i Eduard Fernàndez— que s'han posat a la pell d'Eddie Carbone, l'immigrant d'origen sicilià, estibador al port, que junt amb la seva esposa ha fet gran Catherine, la neboda òrfena. Presentant els fets i donant la paraula a cadascú, hi ha l'advocat i narrador (Eduard Buch) —que podria ser molt bé la veu de l'autor, coneixedor de l'ambient dels barris modestos dels anys vint i trenta de Nova York.
Crec que aquesta obra ens emociona perquè el que s'hi tracta és d'una actualitat esfereïdora. I, sobretot, perquè ens reconeixem en tots i cadascun dels personatges. Entenem el dolor que causa la gelosia a Eddie i la gestió que en fa Beatrice (Laura Conejero, la mesura), som la Catherine (Laura Gaja, excepcional versemblança) enamorada per primer cop; som els dos immigrants (magnífics Nil Cardoner, Jan D. Casablanca), campejant les injustícies, cadascú amb objectiu propi al Brooklyn. 10/10

Llegiu-ne la crítica d'Andreu Sotorra a «Clip de Teatre»

*

Extracte de la crítica en àudio al canal SPOTIFY

* 

22 d’octubre 2026

PEL·LÍCULA 'ELS MÚSICS'

Els músics. Direcció: Grégory Magne. 
França, 2025

L'Astrid aconsegueix fer realitat el somni del seu pare: reunir quatre Stradivarius —dos violins, una viola i un violoncel— per a un concert únic, esperat pels melòmans d'arreu del món. Però la Lise, en George, en Peter i l'Apolline, els quatre virtuosos reclutats per a l'ocasió, no aconsegueixen entendre's. La crisi d'egos esclata al ritme dels assajos. Desbordada, l'Astrid demana ajuda a l'única persona que pot salvar l'esdeveniment: en Charlie Beaumont, el compositor de la partitura. 

Filmin. 9/10

21 d’octubre 2026

EXPOSICIÓ 'EL CULTE A LA BELLESA', AL CCCB

El culte a la bellesa, al CCCB

L'exposició El culte a la bellesa del Centre de Cultura Contemporània de Barcelona recorre a través de 400 peces l'evolució dels cànons estètics al llarg de la història, des de la perspectiva de l'art, la societat, la política, la religió i la medicina. Posa l'èmfasi en la reivindicació dels cossos i les identitats excloses de la norma (diversitat corporal, racial, funcional i de gènere) i inclou objectes històrics i contemporanis com cosmètics, cotilles, perruques i dispositius de bellesa. Una de les seccions de l'exposició està dedicada a les olors, on es poden ensumar perfums i ungüents femenins del Renaixement o una aproximació a l'olor de personatges històrics masculins com Napoleó o Tutankamon. Altres peces destacades són les sèries fotogràfiques, com la que mostra els concursants de Miss Regne Unit amb el maquillatge desfet després del certamen, metàfora de la bellesa efímera. I també les fotografies de JD ‘Okhai Ojeikere, que documenten pentinats tradicionals africans com una forma de bellesa creativa i diversa, demostrant que els ideals estètics varien segons el context cultural. 

Exposició oberta fins al 8 de novembre de 2026 

19 d’octubre 2026

'REUSENQUES, A ESCENA!', AL TEATRE BARTRINA

Dramatúrgia i direcció: Rosa Mateu i Antònia Farré
Músics: Pau Terol i Joan Terol
Espai escènic, llums i so: Albert López
Audiovisuals; Jordi Farré
Cartell: Teresa Llorach
El col·lectiu literari Reusenques de Lletres estrena Reusenques, a escena!, al Teatre Bartrina de Reus. Han confegit l'espectacle i l'han dirigit Rosa Mateu i Antònia Farré, a partir de quatre peces de teatre breu de les setze que conté el llibre del mateix títol: 
Preludi en re menor, d'Antònia Farré. 
Dia de visita, de Romana Ribé. 
Rebaixes!, de Ció Munté. 
Pis en venda, de Victòria Rodrigo.
La representació és a càrrec dels intèrprets Neus Ceballos, Ernest Feliu, Marta Llorens, Carme Merlo, Aïda Pitarch, Putxi Porqueres, Bàrbara Roig i Ferran Rull. Compta amb música en directe i projeccions audiovisuals. Un conjunt de talent de proximitat per a una representació única. 
Aplaudiments a punt. 
 
 
 

HEMEROTECA  

«Diari de Tarragona»
26-X-2026

* Vídeo 'Reusenques, a escena! al Teatre Bartrina. Canal Reus.

* Entrevista - Reusenques, a l'escenari! «Cadena Ser», 21-X-2026

* L'obra Reusenques de lletres, a escena!. Entrevista a Victòria Rodrigo, Rosa Mateu i Antònia Farré. «Canal Reus», programa Fot-li, 21-X-2026

* Reus puja a escena el talent local amb quatre històries nascudes de les Reusenques de Lletres. Article de Paula Montalvo. «Diari de Tarragona», 21-X-2026


* «Tot l'equip, tant tècnic com artístic, és de quilòmetre zero». Entrevista a Antònia Farré i Rosa Mateu, codirectores de l'espectacle Reusenques a escena! «La Guia de Reus», 30-IX-2026

16 d’octubre 2026

'MORNING SUN', A LA VILLARROEL

Morning Sun, de Simon Stephens Traducció: Adriana Nadal. 
Intèrprets: Raquel Ferri, Anna Güell i Miriam Iscla. 
Direcció: Pau Roca. La Villarroel, Barcelona.

Morning Sun ressegueix més de mig segle de la vida de tres dones novaiorqueses: Clodette, l'àvia, nascuda el 1926; la Charley, la filla; i la Tessa, la neta. Tres generacions, baules de la memòria refetes amb narrativitat absoluta, durant tota la trama que es tanca en cercle amb la pregunta «¿Estic fora de perill?» Els sotracs històrics hi són de fons i condicionen la vida de les tres dones, però sobretot s'hi enfoquen les celebracions privades, l'amor per la seva ciutat, les frustacions i els canvis d'objectius vitals. Interessant recurs dramàtic: les tres intèrprets es posen a la pell de diversos personatges i fins i tot se'ls intercanvien. Parlen des de diferents espais temporals i coneixen el que el futur els comportarà. Passen del passat al present, del present al futur i viceversa. Interpretacions brillants de tres grans actrius que fan versemblant qualsevol acció, qualsevol història. 9/10

Llegiu-ne la crítica d'Andreu Sotorra a «Clip de Teatre»

* 

 Extracte de la crítica en àudio al canal SPOTIFY