![]() |
La promesa de l'alba. A partir de la narrativa de Romain Gary. Traducció: Salvador Oliva. Adaptació, interpretació i direcció: Josep Maria Flotats. Teatre Romea, Barcelona. |
Extracte de la crítica en àudio al canal SPOTIFY
![]() |
La promesa de l'alba. A partir de la narrativa de Romain Gary. Traducció: Salvador Oliva. Adaptació, interpretació i direcció: Josep Maria Flotats. Teatre Romea, Barcelona. |
![]() |
Separats per l'ICE © Carol Guzy per al Miami Herald World Press Photo 2026 Centre de Cultura Contemporània de Barcelona |
![]() |
| Arxius. Creació: La Veronal. Intèrprets: Cesc Gelabert i Valentin Goniot. Pianista: Noelia Rodiles. Direcció: Marcos Morau. Sala Fabià Puigserver, Teatre Lliure Montjuïc, Barcelona |
Al Teatre Lliure Montjuïc, espectacle de dansa Arxius, en el marc de celebració dels 50 anys del Teatre Lliure. Arxius en funció única. Irrepetible. Aparentment improvisada, però absolutament mil·limetrada pel coreògraf Marcos Morau i l'equip de la companyia La Veronal. S'hi apleguen dues generacions de ballarins: Cesc Gelabert (Barcelona, 1953) i Valentin Goniot (Antibol, Provença, França, 2000). El primer, una de les figures representatives de la dansa contemporània catalana i de la història del Teatre Lliure; i el segon, membre d'espectacles de La Veronal. El duet protagonitza uns quants passos de dos d'antologia. 10/10
Llegiu-ne la crítica d'Andreu Sotorra a «Clip de Teatre»
*
Extracte de la crítica en àudio al canal SPOTIFY
*
![]() |
| La filla petita [La petite dernière] Direcció: Hfsia Herzi. França, 2025 |
La companyia Trípole, en coproducció amb la Casa Batlló va estrenar l'espectacle musical Gaudí: el despertar del geni al Teatre Fortuny de Reus, en una funció única (26-VI-2026). Ara s'ha estrenat al Teatre Poliorama de Barcelona on farà temporada en caps de setmana familiars i sessions en dies feiners per a escolars a més d'una funció especial solidària amb la Fundació de l'Hospital Infantil de Sant Joan de Déu.
Llegiu-ne la crítica d'Andreu Sotorra a «Clip de Teatre»
*
Extracte de la crítica en àudio al canal SPOTIFY
*
Llegiu-ne la crítica d'Andreu Sotorra a «Clip de Teatre»
*
Extracte de la crítica en àudio al canal SPOTIFY
*
![]() |
| Sèrie Etty. Direccio: Hagai Levi Alemanya, França, Països Baixos, 2026 |
Filmin. 6 episodis 55 min. 9/10
«Què es pot esperar d’una colla de franctiradors bojos que confonen el teatre amb una aventura personal? Què es pot esperar d’uns afeccionats que barregen la gestió, la producció i fins i tot la posada en escena i l’art amb l’amistat i l’amor? Què es pot esperar d’uns incontrolables que fan del teatre una manera de viure i del lloc de treball la seva pròpia casa?» FABIÀ PUIGSERVER
L'exposició Un teatre lliure repassa 50 anys de la trajectòria del Teatre Lliure. Cinc dècades d'espectacles que s'han estrenat a la seu del teatre de Gràcia i a la seu del teatre de Montjuïc. S'hi mostra què ha significat el teatre i la petjada que ha deixat en diverses generacions de creadors i d'espectadors.
![]() |
| Casa Navàs amb la torratxa reconstruïda el 2026 |
![]() |
| Maria Font de Rubinat Lamarca al celobert de Casa Navàs |
«Passejant amb Gaudí per la Boca de la Mina és un recull de relats breus de temàtica diversa que literaturitzen els punts més emblemàtics del passeig de la Boca de la Mina. Són petites històries que tenen com a escenari o com a llocs de referència la Font del Lleó, el Barranc dels Capellans, la Bassa Nova, el Barranc del Molí, la xemeneia del Molí de la Vila, la Bassa del Bacallà, l’Institut Pere Mata i la Boca de la Mina. Com a fil conductor, hi ha una trobada imaginària de les autores de Reusenques de Lletres amb Antoni Gaudí, tot passejant per aquests indrets prou coneguts. El nexe que connecta Reusenques de Lletres i Antoni Gaudí és la inspiració que els reporten diferents llocs dels passeig en les seves obres, a les autores per escriure els seus textos i a l’arquitecte per projectar, possiblement, les fumeres del Parc Güell i de la Pedrera a partir de la fumera helicoidal del Molí de la Vila.»
**
![]() |
Sèrie La reina serp [The Serpent Queen] Direcció: Justin Haythe, Stacie Passon, Ingrid Jungermann Estats Units, 2022 2 temporades, 16 episodis de 50 min. |
![]() |
Perdona'm cos meu, de Queralt Riera. Direcció: Queralt Riera. Teatre Akadèmia, Barcelona |
L'espectacle Perdona'm cos meu, que ha dirigit Queralt Riera, la mateixa autora, és constituït per microescenes on tres dones contemporànies —la Carme (Mireia Aixalà), la Maricarme (Annabel Castan) i la Carmela (Àfrica Alonso)— exposen una sèrie de reivindicacions, denuncien fets experimentats. El tercet d'actrius defensa, amb una mesurada dosi d'humor, cada situació amb un doll d'energia matisada per a cada personatge. Àfrica Alonso hi incorpora el seu vessant d'actriu musical amb la interpretació de mitja dotzena de peces ben encaixades en la trama. Un espectacle rodó en tots els aspectes. 10/10
Llegiu-ne la crítica d'Andreu Sotorra a «Clip de Teatre»
*
Extracte de la crítica en àudio al canal SPOTIFY
*
![]() |
Acció a càrrec de Pilar i Montserrat Camarasa Cardona a la Fossa comuna 1 del cementiri de Tarragona, 19-IX-2026 |
![]() |
La llei de la gravetat Dramatúrgia: Pep Farrés, Biel Rossell i Daniela Feixas. Direcció: Pep Farrés. Sala Tallers, TNC |
En el col·loqui postfunció, conduït i dinamitzat amb eficàcia per una tècnica de l'equip del Servei Educatiu del TNC, els espectadors han demostrat que han estès el que es debatia a La llei de la gravetat i han expressant opinions ben argumentades. Han deixat amb la boca oberta el professorat que els acompanyava i els comptats adults que hem assistit a la representació.
Llegiu-ne la crítica d'Andreu Sotorra a «Clip de Teatre»
*
Extracte de la crítica en àudio al canal SPOTIFY
*
![]() |
Júlia – 15 anys més tard (2011–2026). A partir de «Miss Julie», d'August Strindberg. |
Adaptació i direcció: Christiane Jatahy. Traducció: Marilia Samper. Intèrprets: Júlia Genís i Moha Amazian. Càmera: Robert Molist Rossell. Teatre Lliure Gràcia, Barcelona
Llegiu-ne la crítica d'Andreu Sotorra a «Clip de Teatre»
*
Extracte de la crítica en àudio al canal SPOTIFY
*
Llegiu-ne la crítica d'Andreu Sotorra a «Clip de Teatre»
*
Extracte de la crítica en àudio al canal SPOTIFY
*
![]() |
Els músics. Direcció: Grégory Magne. França, 2025 |
L'Astrid aconsegueix fer realitat el somni del seu pare: reunir quatre Stradivarius —dos violins, una viola i un violoncel— per a un concert únic, esperat pels melòmans d'arreu del món. Però la Lise, en George, en Peter i l'Apolline, els quatre virtuosos reclutats per a l'ocasió, no aconsegueixen entendre's. La crisi d'egos esclata al ritme dels assajos. Desbordada, l'Astrid demana ajuda a l'única persona que pot salvar l'esdeveniment: en Charlie Beaumont, el compositor de la partitura.
Filmin. 9/10
![]() |
El culte a la bellesa, al CCCB |
L'exposició El culte a la bellesa del Centre de Cultura Contemporània de Barcelona recorre a través de 400 peces l'evolució dels cànons estètics al llarg de la història, des de la perspectiva de l'art, la societat, la política, la religió i la medicina. Posa l'èmfasi en la reivindicació dels cossos i les identitats excloses de la norma (diversitat corporal, racial, funcional i de gènere) i inclou objectes històrics i contemporanis com cosmètics, cotilles, perruques i dispositius de bellesa. Una de les seccions de l'exposició està dedicada a les olors, on es poden ensumar perfums i ungüents femenins del Renaixement o una aproximació a l'olor de personatges històrics masculins com Napoleó o Tutankamon. Altres peces destacades són les sèries fotogràfiques, com la que mostra els concursants de Miss Regne Unit amb el maquillatge desfet després del certamen, metàfora de la bellesa efímera. I també les fotografies de JD ‘Okhai Ojeikere, que documenten pentinats tradicionals africans com una forma de bellesa creativa i diversa, demostrant que els ideals estètics varien segons el context cultural.
Exposició oberta fins al 8 de novembre de 2026
![]() |
Dramatúrgia i direcció: Rosa Mateu i Antònia Farré Músics: Pau Terol i Joan Terol Espai escènic, llums i so: Albert López Audiovisuals; Jordi Farré Cartell: Teresa Llorach |
HEMEROTECA
![]() |
«Diari de Tarragona» 26-X-2026 |
* Vídeo 'Reusenques, a escena! al Teatre Bartrina. Canal Reus.
![]() |
Morning Sun, de Simon Stephens Traducció: Adriana Nadal. Intèrprets: Raquel Ferri, Anna Güell i Miriam Iscla. Direcció: Pau Roca. La Villarroel, Barcelona. |
Morning Sun ressegueix més de mig segle de la vida de tres dones novaiorqueses: Clodette, l'àvia, nascuda el 1926; la Charley, la filla; i la Tessa, la neta. Tres generacions, baules de la memòria refetes amb narrativitat absoluta, durant tota la trama que es tanca en cercle amb la pregunta «¿Estic fora de perill?» Els sotracs històrics hi són de fons i condicionen la vida de les tres dones, però sobretot s'hi enfoquen les celebracions privades, l'amor per la seva ciutat, les frustacions i els canvis d'objectius vitals. Interessant recurs dramàtic: les tres intèrprets es posen a la pell de diversos personatges i fins i tot se'ls intercanvien. Parlen des de diferents espais temporals i coneixen el que el futur els comportarà. Passen del passat al present, del present al futur i viceversa. Interpretacions brillants de tres grans actrius que fan versemblant qualsevol acció, qualsevol història. 9/10
Llegiu-ne la crítica d'Andreu Sotorra a «Clip de Teatre»
*
Extracte de la crítica en àudio al canal SPOTIFY