Comentari a propòsit del poema visual 'Banda sonora':
El fil repunta les notes musicals que, entre les pàgines obertes, esperen a ser cantades. Descansen en silenci, mentrestant, en el pentagrama, esperant que tu i jo temperem les veus per poder descabdellar els batecs atrapats en el paper. Ho farem en veu baixa.
Comentari a propòsit del poema visual L'heroïna i els àngels desenfeinats.
Just ara han arribat a l’establia i s’esperaran nou mesos fins que surti del ventre. El pessebre de la meva infantesa era a Jerusalem, però aquest any no podrà ser. JOAN RAMELL
El treball de recerca Com es crea un best-seller: anàlisi dels llibres més venuts dels últims 50 anys, de Maria Urban Casanovas (Barcelona, 2008) ha obtingut el Premi Núvol de Cultura i ha estat seleccionat com a un dels 10 millors projectes d'investigació de la XXVII Exporecerca Jove de la categoria C (batxillerat).
L'autora ha creat un treball de recerca ben estructurat, amb molta documentació administrada amb excel·lència, entrevistes a escriptors —Care Santos, Pep Coll, Maria Carme Roca, Regina Rodríguez, Laura Casanovas, Albert Vilaró, Lena Paüls, Pol Castellanos—i com a conclusió, ha creat un prototip propi de best-seller. L'ha exposat amb precisió per escrit i en fa la síntesi apassionada en exposicions de viva veu.
Des de l’any 2000, joves d’arreu del món presenten els seus projectes d’investigació —científics, tecnològics, artístics, socials, humanístics— durant tres dies en estands personalitzats pels autors del treballs, difonen i donen a conèixer la seva recerca al públic visitant. Durant els dies de la mostra, els treballs són avaluats per un jurat qualificat independent.
La final de la XXVII Exporecerca Jove tindrà lloc el 23 de març de 2026 a la Casa de la Convalescència UAB - Recinte de Sant Pau. La Maria Urban Casanovas presentarà el seu treball a les 15:30 h. Hi serem. L'autora descobrirà a qui vulgui escoltar-la com es crea un best-seller i com s'ha de procedir per tal que tots els factors positius s'hi alineïn a favor. I ja ho tindríem!
Una batalla tras otra [One Battle After Another] Direcció: Paul Thomas Anderson Estats Units, 2025
A l'Amèrica del Nord actual, un ex revolucionari, després d'anys apartat de la lluita, es veu obligat a tornar a l'acció en un ambient de corrupció, racisme, tensió política i violència militar. Una història coral explicada des del punts de vista de diferents personatges que hi aporten acció, drama, humor, alternant el ritme i el to narratiu. Interpretacions antològiques de Leonardo DiCaprio, Benicio Del Toro, Sean Penn, Teyana Taylor, Regina Hall, Wood Harri. Oscar a la millor pel·lícula, 2025.
Les bengales de colors escopien espurnes que ballaven entre els papers brillants mentre les serpentines omplien l’aire d’espirals. Abans que portin el pastís d’aniversari, li regalaran un ramell de flors silvestres. JOAN RAMELL
El fotògraf nord-americà Walker Evans (1903-1975), pioner de l’estil documental, va captar la quotidianitat d’un país en transformació en imatges concises,
contundents i sòbries. El centre KBr de la Fundació Mapfre presenta una exposició retrospectiva que enfoca els moments estel·lars de la seva trajectòria com a cronista visual dels Estats Units. Des dels primers autoretrats dels anys vint fins als seus darrers
experiments amb Polaroid dels anys setanta. El nucli de la mostra són
les fotografies dels anys trenta, les del drama social de la Gran
Depressió. Posteriorment, entre 1938 i 1941, Evans va inmortalitzar centenars de
ciutadans anònims que cada dia s'usaven el metro de la metròpoli, en
juxtaposició a la modernitat i a l'optimisme dels gratacels.
Direcció: Oriol Broggi. Teatre de Sarrià, Barcelona
A La nit de les tríbades, el dramaturg suec Olow Enquist (1934-2020) recrea amb tots els tics masclistes la conflictiva relació del dramaturg August Strindberg amb les dones. Enfoca l'homofòbia d'Strindberg i la relació de la parella femenina. La versió de Joan Yago (basada en la traducció de Jem Cabanes) reforça aquests aspectes i hi aporta tocs d'humor. A la memòria hi ha l'espèndida estrena de l'obra al Teatre Lliure, amb direcció de Fabià Puigcerver, el 1978. Ara, Oriol Broggi s'encara amb l'assaig realista en un teatre de Copenhaguen de La més forta, l'obra d'Strindberg que es representa al text. L'estrena al Teatre de Sarrià, un teatre antic de barri, no pot ser més versemblant. L'actriu Clara Mir i l'actor Joan Marmaneu (Strindberg) són la parella en procés de divorci i l'actriu Cristina Arenas i l'actor Jordi Llovet són els dos convidats i també voyeurs de la violència verbal de la parella, mentre assagen. 8/10
Idea original: Oriol Burés.Text: Blanca Bardagil. Lletres de les cançons: Blanca Bardagil i Marc Gómez. Música: Adrià Barbosa. Direcció: Oriol Burés,Víctor G. Casademunt i Gara Roda. Direcció musical: Gerard Alonso.
Teatre Tívoli, Barcelona. Musical de gran format. Fet i produït a Catalunya. Excepcional en tots els sentits. Millor encara que quan es va estrenar a la Sala Gran del Teatre Nacional de Catalunya fa dos anys. La protagonista és la Greta, una jove que vol ser dibuixant de films d'animació. Es presenta a una convocatòria dels estudis de Walt Disney per formar part del grup de dibuixants de la pel·lícula La Blancaneu i els set nans, la primera en color (estrenada el 1937). Malgrat els seu talent i imaginació es veu marginada pel fet de ser dona. La història i la qualitat del conjunt té incentius per emocionar a tots els públics. 10/10
El Mercat Central de Reus s'ha convertit en un escenari poètic amb Safareig poètic: poesia estesa al Mercat una
experiència única dins del programa «Març, Marçot, Versos per tot» de
les Biblioteques Municipals. Al matí, durant tres hores els visitants
han pogut descobrir versos repartits entre les parades, gaudir de
lectures en directe i participar a un micro obert que ha convidat tothom
a compartir la poesia.
A la imatge: Elena Giménez, Eduard López rapsodes de Safareig poètic. Pep Alcanyís, músic
La rapsoda i activista cultural Elena Giménez ha llegit un fragment del poema 'Novembre', i 'Avellanes', ambdós de Temps de penyora, poemari del qual soc autora.
Per sou, una rosta d'oli nou, la resta en herència de paelles de ferro amb forats on torreu castanyes; de moniatos colgats entre la cendra, de panses i secallons, de finestrons que baten l'ametlla i el sucre. ¿Què em queda per empenyorar? Els dits mascarats i les clofolles a la paperina fumada
***
Fins avui, taula parada de muntanyes de gra d'avellana i de closques que destriaves per a mi.
A fora, vidres als bassals d'aigua. No em podràs estalviar relliscades, en el meu hivern
Absalon, Absalon!, de William Faulkner Adaptació i direcció: Séverine Chavrier Sala Gran, Teatre Nacional de Catalunya
Macroespectacle de la directora Séverine Chavrier (Lió, França, 1974) coproduït pel Teatre Nacional de Catalunya. Aquesta versió lliure de la novel·la Absalon, Absalon! de William Faulkner (Edicions 62, en català) va inaugurar el Festival d'Avinyó el 2024. I la temporada passada es va veure a l'Odéon Théâtre de l'Europe de París i a diversos escenaris europeus. A la Sala Gran del TNC ha començat a les sis de la tarda, amb mitja entrada d'espectadors i no gaire més d'una tercera part hem aguantat les cinc hores i quart de durada. Espectacle en francès majoritàriament vist en vídeo en pantalla gegant. La traducció subtitulada era a massa altura o a baix del tot que no permetien seguir alhora les evolucions a escena i el text. La desmesura en tot.
Per entendre que es debat a l'espectacle teatral no caldria haver llegit la novel·la de Faulkner ni tan sols saber la història del sud dels Estats Units. Potser ajudaria conèixer la referència bíblica d'Absalon, el fill rebel de David. Doncs, res d'això m'ha valgut per alleujar-me l'avorriment. Sort dels galls dindi que es passejaven per l'escenari. 6/10
Comentari a propòsit del poema visual Filtre primer:
“Que vinguin totes les mosques! / Que s’escampi l’olor per tot arreu! / Que les prostitutes dictin les ordres! / Que aparegui la llum geomètrica! / Que leviti la fragmentació!”, va deixar escrit Ferran Garcia Sevilla en un poema sense esquitxos ni taques, més enllà del conceptualisme de la seva obra pictòrica, al límit entre la imatge i la seva representació.
Ara, amb la maquineta de la determinació, ella li ha tret punta, al poema del Ferran, i, dels encenalls que han quedat sobre la taula, ha fet un poema visual que ha desat al fons d’una capsa negra mentre la fragilitat, directora d’una orquestra invisible, branda amb violència una batuta molt lleugera en l’intent de compassar l’ordre i el caos.
El paper que la capsa regurgita, esbocinat i rebregat, és l’evidència d’una fragmentació que ja hi era abans, quan s’amagava sota l’aparença d’unicitat.
Nua. Autora: Elena Santiago. Traducció: Arnau Guillén.
Direcció: Irina Robles. La Villarroel, Barcelona
L'actriu i creadora de l'espectacle Nua, Elena Santiago (Andorra,
1994) —formada a l'Institut del Teatre de Barcelona i també a la Sala
Beckett entre altres espais i guanyadora del Premi Born de Teatre de fa
dos anys, presenta un espectacle interactiu. Inclou els espectadors en l'acció, hi participen llegint sentències que han trobat dins de sobres, fan de fotògrafs de l'actriu o s'asseuen al seu costat a l'escenari com a mostra de solidaritat. La història que explica parteix de l'adolescència del personatge i avança amb la càrrega psicològica que representa ser víctima d'un assetjament en clau de pornovenjança i trobar-se sola i desprotegida, "nua" —com diu el títol—, observada per tothom i saturada per multitud de notificacions que li bloquegen les aplicacions del mòbil. 7/10
En la mesura de l'impossible. Autor: Tiago Rodrigues Traducció i direcció: Cristina Genebat. Teatre La Biblioteca, Barcelona
Sobre el sorral de la nau gòtica del Teatre La Biblioteca, l'espectacle documental En la mesura de l'impossible desgrana les conseqüències de tota demència bèl·lica. Transmet les impressions recollides per diversos cooperants d'oenagés o institucions com Creu Roja i Metges sense Fronteres que van
relatar a la companyia de Tiago Rodrigues algunes de les seves
experiències viscudes en missions humanitàries. A l'obra, els països que viuen la misèria de la guerra són anomenats pobles de l'Impossible, espais on regna la tragèdia, fronterers amb el poble Possible on regna la cultura i el benestar. La narració recau en els monòlegs de cadascun dels quatre intèrprets de solvència consolidada: Joan Amargós, Màrcia Cisteró, Andrew Tarbet i Elena Tarrats. Es posen a la pell de cooperants i representa que expliquen a una companyia de teatre el que han viscut i com ho
han viscut. Amb l'acompanyament de les
videoprojeccions de la compositora Mar Orfila que interpreta en directe, a la guitarra, la banda sonora de l'espectacle a la qual s'afegeix també en algun moment com a cantant l'actriu Elena Tarrats. Ens emportem llavors de menta de record d'aquest document excepcional. Poden créixer en terrenys àrids com els que ens esperen. Les plantarem. 9/10
Vània. Versió: Simon Stephens, a partir de L'oncle Vània de Txékhov
Traducció: Joan Sellent. Direcció: Nelson Valente. Teatre Romea
L'actor Joel Joan diu que la primera vegada que es va enfrontar a la lectura de Vània —l'adaptació de Simon Stephens de L'oncle Vània d'Anton Txékhov— no en va entendre res. Jo tampoc, si més no les tres quartes parts primeres del text. A la darrera part, el conflicte familiar, el poc rendiment de la finca i l'especulació, a més de la pèrdua de l'espai natural i vital es presenta amb nitidesa. El públic de la nostra sessió, fora d'estrena, va aplaudir dempeus. Va entendre com a propi el conflicte intemporal de la pèrdua del llegat familiar. Hi ha tantes coses en l'obra de la qual parteix... que s'agraeix la distenció, encara que sigui mínima, que hi aporta la interpretació. Un treball actoral excepcional que representa moure's entre el cos i l'ànima de vuit personatges alhora
només amb el vaivè d'un balancí, el balandreig d'un drap de cuina,
l'eufòria d'un conyac de casa, l'aigua escalfada de la cafetera, el joc
de cadires i una única porta d'una escenografia que representa un espai
d'assaig encara a mig fer. Bravo! 8/10
Recuperado del enemigo. Els dipòsits franquistes al MNAC.
Comissariat:
Gemma Domènech i Eduard Caballé.
L'any 2021 el Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC) a l'exposicio Museu en perill! reivindicava la tasca de salvaguarda del llegat artístic català per part de la Generalitat republicana en el daltabaix de la Guerra Civil. El 21 de juliol de 1936, només tres dies després de l’inici de la
revolta, el Govern de la Generalitat va decretar la confiscació dels
edificis religiosos del país per protegir-los de l’incendi i del
saqueig. En els dies següents, diversos decrets van posar sota la tutela
del Departament de Cultura el patrimoni artístic, històric i documental
de Catalunya, i es va organitzar una xarxa de comitès locals i dipòsits
per garantir-ne la seguretat i concentrar les obres en llocs adequats.
Amb la derrota republicana, aquells dipòsits organitzats per la
Generalitat van passar a mans dels vencedors. El Servicio de Defensa del Patrimonio Artístico Nacional franquista en va assumir la
gestió i va tornar a utilitzar el museu com a centre de recepció,
custòdia i administració de les obres. Aquest doble paper —com a
institució museística i alhora com a dipòsit d’art tant durant com
després del conflicte— explica que avui el MNAC conservi obres directament vinculades a aquelles operacions de salvaguarda i apropiació. Un patrimoni que els propietaris legítims (desconeguts) no han reclamat.
Centre d'Art Cal Massó, de Reus, 27 i 28 de febrer de 2026 A partir del llibre Reusenques, a escena! (Arola Editors, 2025) del col·lectiu literari Reusenques de Lletres.
Centre d'Art Cal Massó de Reus, 27-II-2026
Preludi en Re Menor, d'Antònia Farré Sanfeliu. Interpretat per Soraya Àvia, Rosa Mateu i l'autora.
Ai, JeckgepeT..., de Núria Naval. Interpretat per l'autora.
Un espai estrany, de Carme Puyol Torres. Interpretat per Mercè Bes, Cori Martínez i Carme Sànchez.
Pis en venda, de Victòria Rodrigo. Interpretat per Laia Morell.
Mama, vull ser princesa, de Lena Paüls. Interpretat per Aïda Pitarch.
Centre d'Art Cal Massó de Reus, 28-II-2026
Rebaixes, de Ció Munté. Interpretat per Joan Bové i Alfons Barceló.
Fot-li mam!, de Carme Simó. Interpretat per Mercè Folch, Ernest Feliu i l'autora.
Literatura catalana (optativa), de Fina Masdéu. Interpretat per Mabel Bofarull.
Dia de visita, de Romana Ribé. Interpretat per Martí Llaurador i Jordi Mateu.
Dins del mirall, de Monika Escuer. Interpretat per Dolors Mallafré i l'autora.
**
Mama, vull ser princesa. Lectura dramatitzada a càrrec d'Aïda Pitarch
Entrevista
a Fina Masdéu i Victòria Rodrigo, de Reusenques de Reusenques de
Lletres, a propòsit de la novetat literària 'Reusenques, a escena!', que
es presenta al Teatre Bartrina. «Canal Reus», Notícies, 18-XI-2025.
