L'any 2025 ha estat per a mi molt productiu en publicacions de textos literaris en diversos mitjans i formats: poemes, proses poètiques, enregistrament de poemes a Spotify, un conte al Canal Youtube del Centre de Lectura, a més de l'estrena amb lectura en veu alta d'un poemari. Vegeu-ne el resum amb els corresponents enllaços:
Edició digital del poemaHaikus de Solveig, inspirat en l'obra de teatre en vers "Peer Gynt", d'Henrik Ibsen. Il·lustració de la
coberta: Teresa Llorach Manresa. El poema s'ha estrenat al Teatre Fortuny de Reus !2-II-2025), en una lectura col·lectiva a la jam 'Poesia i Teatre', del col·lectiu Safareig Poètic, en la celebració del seu desè aniversari. Enregistrament en pòdcast: Andreu Sotorra.
A la presentació del llibre, a la Pastisseria Casa Padreny (4-IV-2025), Antònia Farré en llegeix diverses tankes. A la presentació del llibre, al Centre de Lectura de Reus (8-IV-2025), en llegeixo diverses tankes.
**
L'articleLa Pastoreta en dos tempsforma part de
l'exposició d'aquarel·les de Teresa Llorach Manresa del recull Escultures de
dones: Amb mirada de Reusenques de Lletres, del col·lectiu Reusenques de
Lletres. Publicat a Reus digital. Publicat, enguany, en el catàleg de la Galeria d'art Anquin's de Reus.
**
Edició digital deVies creuades, recull de 28 narracions centrades en el tren com a
espai literari.
Difonc el llibre a les xarxes amb deu grafismes.
**
El programaContes per somiar Km0del Centre de Lectura
de Reus inclou en el seu canal YouTube el conte Quin groc t'ha picat?, amb imatges i disseny de Pere Prats Sobrepere. Lectura dramatitzada a càrrec de la bibliotecària Marta Vidal.
**
El poemariPlató desertguanya el premi «L'Atiador» L'entitat convocant, l'Ateneu
Torrellenc, i l'Ajuntament de Torrelles de Llobregat publiquen el llibre. Prefaci: Joan Ramell. Al lliurament del premi i presentació del llibre en llegeixo diversos poemes. El llibre també es publica en format digital.
**
Publicació del monòlegMama, vull ser princesadins el volum Reusenques, a escena! (Arola Editors, 2025) del col·lectiu Reusenques de Lletres. Coberta: Teresa Llorach Manresa. A la presentació del llibre al Teatre Bartrina de Reus (19-XI-2025), l'actriu Aïda Pitarch en fa una lectura dramatitzada.
Continuo aprofundint aquest poemari-pel·lícula amb la recreació visual de cada poema en format tridimensional. Cada peça s'acompanya de l'enregistrament sonor del poema. Recitació, fons musical, objectes que sumen capes de sentit a Plató desert. Feu-vos-el vostre:
El dramaturg i director Jordi Casanovas (Vilafranca del Penedès, 1978) signa Göteborg, la cinquantena obra del seu palmarès. Aquest cop, presenta una comèdia romàntica agredolça bastida amb l'estructura de les grans històries. Cinematogràfica. L'actor Roger Coma és ell, el Sergi. I l'actriu Maria Molins és ella, la Paula. Quan eren adolescents, cap al 1993, en un viatge d'estudis a Göteborg es van entendre de meravella durant tres dies. No s'havien vist mai més en trenta-dos anys, i ara la Paula va a trobar el Roger a casa seva per aclarir per què es van distanciar. El record dels tres dies detallat al dietari personal de la Paula de divuit anys —reproduït a escena per dos intèrprets joves [Berta Rabascall i Jan Mediavilla] i la falta d'entesa d'última hora que no va permetre que aprofundissin a estimar-se. ¿Què hauria passat si...? I la sorpresa del desenllaç. Demolidor. 10/10
El Museu Nacional de Catalunya presenta l'exposició Tinta contra Hitler, en homenatge del caricaturista Mario Armengol. Va treballar pels serveis secrets britànics durant la segona Guerra Mundial. L'encàrrec del Ministeri d'Informació britànic era «Matxacar a Hitler gràficament». L’humor gràfic, en temps de guerra, havia d’anar acompanyat d’una
sensibilitat especial que obligava l’artista a esmolar l'enginy i no fer bromes absurdes i, sobretot, estar pendent de l’actualitat
bèl·lica. L’encàrrec era crucial per mantenir la moral dels Aliats
durant la guerra i per empetitir, a ulls dels civils, l’amenaça de l’Eix. És així com fins al 1945, Mario Armengol va dibuixar uns dos mil dibuixos contra Hitler, publicats a diaris de tot el món, de
Nova Zelanda a Xile passant per Haití. Alguns fan riure, d’altres fan estremir.
Entre altres influències, sobresurt la tradició de l’humor gràfic català d’En Patufet, L’Esquella de la Torratxa, Papitu o El Be Negre, de la qual Armengol se sentia hereu.
El llibre d'art 12 fotografies de JOAN RAMELL per a 12 poemes de JORDI ALIGUÉmostra la pulsió de confluències entre els dos creadors.Els poemes d'Aligué han motivat la tria de fotografies de Ramell. Tot i que algunes fotografies són fetes posteriorment a la tria del poema, sembla que la majoria es trobaven latents desitjant paraules amb
qui aparellar-se. Interrelacionant capes de sentit, les "parelles de llum i tinta" resultants aconsegueixen vibrar amb entitat pròpia. La imaginació de l'espectador lector les ha d'interpretar i recrear-les amb gest sobirà.
El llibre es presenta en capsa d'art. Conté les fotografies en làmines fotogràfiques embolcallades amb paper vegetal on s'han imprès els poemes. Tot el conjunt, continent inclòs, és un regal per als sentits.
Germans de sang. Llibret, música i lletres: Willy Russell. Adaptació al català: Albert Mas-Griera. Arranjaments musicals: Andreu Gallén. Escenografia: Alessio Meloni. Vestuari: Marc Udina. Il·luminació: David Bofarull.
Direcció coreogràfica: Ariadna Peya. Direcció musical: Andreu Gallén. Direcció: Daniel Anglès. Intèrprets: Mariona Castillo, Triquell, Xavi Navarro, Albert Salazar, Roc Bernadí, Lucía Torres, Tai Fati, Toni Viñals, Cisco Cruz, Aleix Colomer, Elena Escorcia, Joan Mas, Carla Pizan, Guillem Ripoll, Pol Roselló Weisz, Júlia Sanz, Ferran Soler, Meritxell València, Aran Vázquez.
Sala Petita, Teatre Nacional de Catalunya, Barcelona
Intèrprets: Montse Germán, Antònia Jaume, Àurea Márquez, Usu Tambadou. Manuel Dueso explica tres històries i ho fa donant veu a tres amigues que es troben en un xalet i, en aquest espai aïllat s'expliquen —no deu ser pas la primera vegada— episodis de la seva vida. Abans que acabi la vetllada, arriba un xicot negre i relata la seva història. I canten i ballen plegats «Jambo Bwana» Estructura lligada amb fils prims a partir d'un monòleg inicial que augurava una bona història i ben explicada, però el resultat no passa de les bones intencions. 6/10
Honestedat. Dramatúrgia i direcció: Francesc Cuéllar
Teatre Akadèmia, Barcelona
Intèrprets: Míriam Iscla i Dafnis Balduz. I que expliquin el que vulguin a escena, que ens convencen. A Honestedat
desgranen un discurs de tesi, acomboiat pel director i dramaturg
Francesc
Cuéllar. Com en qualsevol tesi hi ha una idea mantinguda amb arguments i
la conclusió. Els protagonistes són l'actriu protagonista i el director
d'una pel·lícula en curs de rodatge. Van establir un pacte previ i
tenen un contracte signat: l'actriu ha de fer una escena nua.
S'acosta el moment d'enregistrar l'escena compromesa i l'actriu comunica
al director que no vol mostrar intimitats. Li retreu que no l'hagi
tingut en compte a l'hora de preparar l'escena. El director només parla
d'èxit, ni d'emocions, ni de sentiments. Ni de drets, hi hagi o no un contracte vigent. La discussió s'allarga i els
actants s'enroquen cadascú en la seva casella. No resoldran el conflicte
d'intencions amb el combat dialètic. L'obra no el resol, però deixa la reflexió ben modelada. Bravo! 9/10
Dramatúrgia i direcció: Roc Esquius i Sergi Belbel
El to de La Torradora és de comèdia, però el fons no és per posar-se a riure: falsos lloguers de temporada que fa multimilionaris els propietaris de pisos de zones tensionades. Que el propietari ric encara no en tigui prou i caigui de quatre grapes en una trampa ben orquestrada per una torradora, suposadament amiga, programada amb Intel·ligència Artificial... Embolica que fa fort! Ara sí que riem amb el que expliquen i com ho expliquen els intèrprets Antonio del Valle, Ramon Godino i Laura Pau. 8/10
Sèrie 'Los Forsyte' Direcció: Annetta Laufer, Meenu Gaur Guió: Debbie Horsfield. Regne Unit, 2025
Adaptació de les novel·les de John Galsworthy (Nobel de Literatura en 1932). Londres, 1880. Els Forsyte són una família adinerada aparentment unida, però, en realitat, està minada per l'enveja. La competència entre els germans Jolyon i James, es transmet als fills que pugnen pel control de l'empresa familiar d'inversions. Per a un, només preval el guany; per a l'altre, és imperdonable perdre la humanitat. Telons de fons magnífics, vestuari i ambient d'època exuberants. El càsting sorprèn en els joves protagonistes, uns cossos perfectes que distreuen l'atenció en la història que s'hi explica.
Direcció: Isis Martín i Aleix Fauró. Sala Atrium, Barcelona
La versió de Dirty Crusty que presenta la companyia La Virgueria a la Sala Atrium s'escapa de la brutícia i la morbositat que suggereix el títol. Tendeix a mostrar poèticament l'entesa i el consentiment en les relacions íntimes. Un text expressiu i enigmàtic dit amb naturalitat, acompanyat de coreografia dels intèrprets i moviments de tres penells de barres de Led. Un treball singular que fan brillar els intèrprets Patrícia Bargalló, Pau Escobar i Sandra Pujol. Interessant. 8/10
Ai! La misèria ens farà feliços. Autor i director: Gabriel Calderón
Traducció: Joan Sellent. Teatre Lliure Gràcia, Barcelona
Intèrprets: Pere Arquillué, Daniela Brown, Joan Carreras i Laura Conejero. Un quartet d'intèrprets en estat de gràcia defensant personatges de clown. Brillants. Ai! La misèria ens farà feliços és un treball irònic de metateatre amb La vida es sueño o El Teatro del mundo de Calderón de la Barca com a referent. La Intel·ligència Artificial ha arribat a l'escenari i sembla que estem davant dels darrers [ai!] personatges humans que hi actuen i s'hi acomoden [ja no són a temps de rebel·lar-s'hi]: Pere, Joan, Laura, Daniela, els mateixos noms que els intèrprets. Traducció lluminosa de Joan Sellent. Sensació d'haver gaudit d'un espectacle rodó. 10/10
El quadre robat [Le tableau volé] Direcció: Pascal Bonitzer. França, 2024
Egon Schiele. Autumn Sun (1914)
Coicidint amb el robatori de joies al Museu Louvre de París, s'estrena El quadre robat, inspirada en fets reals. L'acció se situa en l'actualitat, quan un subhastador localitza Autumn Sun (1914), del pintor d'Egon Schiele, a casa d'un treballador de la neteja de Mulhouse, que el té per una andròmina per llençar. La pintura és una obra mestra desapareguda el 1939, saquejada pels nazis. El quadre robat explora la memòria històrica sobre l'espoli d'obres d'art (hi ha molts casos pendents de resoldre, encara ara, als tribunals de França, Àustria i Estats Units), el mercat de l'art i les diferències de classe. Explicada amb tocs d'humor des d'una mirada poc convencional sobre la rivalitat professional. Un repartiment exquisit: el subhastador André Masson (a càrrec de l'actor Alex Lutz); Bertina, la seva exesposa i sòcia ocasional (Léa Drucker); i Aurore (Louise Chevillotte), la becària que coneix el submon de les subhastes molt més del que aparenta saber-ne. Filmin. 9/10
Manifest Mangione. Creació i direcció: de Carol López
Espai Lliure, Teatre Lliure Montjuïc, Barcelona
L'espectacle Manifest Mangione és la proposta d'aquesta temporada del programa «Reverberacions» que dona veu i sortida professional a graduats de l'Institut del Teatre, des del 2024. L'ha creat i dirigit la dramaturga Carol López i parteix d'un fet d'actualitat: l'assassinat fa un any de Brian Thompson, el conseller delegat de l'asseguradora mèdica privada United Health Care, a mans de l'activista social Luigi Mangione, de vint-i-sis anys.
L'assumpte es presenta en un collage de seqüències que desgranen diversos personatges: uns policies, una becària d'un mitjà de comunicació, una periodista que exposa el seu ego a l'audiència, una fotoperiodista embarassada que ha de recórrer d'urgència a la medicina privada, una periodista que encara confia que amb la seva feina pot canviar el rumb del món, la mare de Luigi Mangione i, només de tant en tant, en la penombra, la veu reivindicativa del mateix assasí.
Donen vida als personatges vuit graduats que es mouen amb naturalitat estudiada a escena, tots i cadascun amb dicció ben modulada: Judith Forner Gallardo, Asier Gilabert Ibáñez, Arnau Guillén
Carulla, Fidel Pallerols Rossell, Élida Pérez Lucena, Alba Roldán Gil,
Andrea Sánchez Sos, Carlos Ulloa Marín. Bravo! 8/10