Disseny Hub Barcelona revisa les fotografies esplèndides que va escollir Colita [Isabel Steva Hernández, Barcelona, 1940-2023] per a Antifémina, un llibre reivindicatiu del 1976 fet en col·laboració amb Maria Aurèlia Capmany. Es considera el primer llibre gràfic feminista de l'època de la Transició. Una obra on Maria Aurèlia Capmany i Colita, escriptora i fotògrafa, feministes, amigues i compromeses políticament, van voler explicar què era ser dona en un país profundament masclista i on van obrir reflexions tan actuals
com les que giren al voltant de la maternitat, la vellesa, la
sexualització del cos femení, l’ús de l’espai públic i la religió.
Dones al Paral·lel. Barcelona, 1965. De la sèrie 'Esquarterar un cos'
Les imatges van ser escollides per Colita d'entre les que havia
fet entre els anys seixanta i primers dels setanta. Són en la majoria dels casos fotografies de gran bellesa plàstica. Però, sobretot, són documents històrics rellevants de la vida quotidiana d’una
època. Amb els mateixos apartats del llibre, s'exhibeixen fotografies dedicades a la vellesa, les nenes, les núvies, les
treballadores, les monges, les prostitutes, les models, les dones
gitanes i també, cosa que ara ens sembla insòlita, les
‘majorettes’.
El llibre Antifémina va ser publicat originàriament per Editora Nacional, una editorial de Madrid de propietat estatal que en aquell moment tenia un editor jove i progressista que va apostar pel llibre. En va fer una primera tirada de 3.000 exemplars, però només 200 van arribar a les llibreries, la resta es van triturar per a pasta de paper. Just després de la seva publicació, l'editor va ser acomiadat. Cap altra editorial va voler recuperar el projecte fins al 2021, que el van reeditar l'Editorial Terranova i l’Ajuntament de Barcelona. Ara, amb motiu de l'exposició se n'ha fet la segona edició.
Helen Levit. Fundació Mapfre, Espai KBR. Barcelona Oberta fins a l'1 de febrer
Amb aquesta exposició antològica la Fundació Mapfre KBr ret homenatge a la fotògrafa Helen Levitt (Nova York, 1913-2009), una de les més famoses i alhora més desconegudes artistes del panorama fotogràfic dels Estats Units del segle XX. El mestratge d'Henri Cartier-Bresson i Walker Evans inspira la seva obra d'un realisme descarnat que mostra la complexitat de l'existència. Les imatges revelen tanta informació com n'amaguen, inciten a la interpretació múltiple tot connectant amb les emocions de qui les observa.
Levitt és reconeguda especialment per la fotografia en escenaris de la quotidianitat. Les seves fotografies de nens als carrers del Harlem hispà i altres barris pobres de Nova York ocupen un lloc central a la seva obra i són, probablement, el més conegut de la seva producció. La mostra inclou els treballs realitzats a Mèxic el 1941 i bona part de la seva obra en color, tècnica que va abordar a partir de la dècada del 1950. A més, es presenta el documental In the Street (1948), del qual va ser codirectora, i una projecció de les seves diapositives en color. Va evitar de manera deliberada construir una narrativa explícita a les
seves imatges, no hi afegeix comentaris ni tan sols els títols les
expliquen més enllà de la ciutat i l'any.
El monòleg Mama, vull ser princesaés la meva aportació al llibre Reusenques, a escena!, del col·lectiu literari Reusenques de Lletres, publicat per Arola Editors, 2025.
Aïda Pitarch interpreta Mama, vull ser princesa Foto: Isidre Puig Fortuny. Teatre Bartrina, 19-XI-2025
Formant part de l'acte de presentació de llibre, l'actriu reusenca Aïda Pitarch ha interpretat una versió reduïda de la peça teatral Mama, vull ser princesa, de la qual soc autora. L'actriu i directora Rosa Mateu ha dirigit la lectura dramatitzada de fragments de quatre dels setze textos de què consta el llibre i el pianista reusenc Pau Terol hi ha posat música. Vegeu-ne vídeo:
**
Reportatge gràfic de la presentació del llibre. Fotos: ASA i Isidre Puig Fortuny
Pilar de los Hielos, Lourdes Jurado, Elisabet Márquez, Fina Masdéu,
Ció Munté, Núria Naval, Lena Paüls, Empar Pont, Carme Puyol,
Romana Ribé, Victòria Rodrigo i Carme Simó.
Les autores del col·lectiu literari Reusenques de Lletres ens hem especialitzat a explorar terrenys literaris nous. Tret del primer llibre que mostrava el que sabíem escriure individualment, hem escrit i publicat narrativa de diverses temàtiques. Ara, amb el novè volum ens endinsem en el gènere dramàtic: Reusenques a escena!Conté setze peces de teatre de petit format per ser representades, ja sigui en lectura dramatitzada o en una posada en escena. Les autores hem comptant durant tot el procés d'escriptura amb el guiatge i assessorament de l'actriu i directora reusenca Rosa Mateu, encarregada també de dirigir de l'acte de presentació del llibre. L'esplèndida aquarel·la de la portada és de l'artista plàstica reusenca Teresa Llorach. Signa el pròleg Mabel Bofarull, directora reusenca de grups amateurs de teatre.
L'editor
Alfred Arola s'ha aliat un cop més amb el col·lectiu d'escriptores
reusenques per posar en circulació el llibre i difondre'l. Arola Editors
té un catàleg de obres teatrals impressionant en qualitat i quantitat,
la qual cosa ens ha permès comptar amb les eines adients per oferir una
edició professional.
Com en els vuit llibres precedents, Fina Masdéu i Victòria Rodrigo han plantejat i coordinat amb mestria i dedicació generosa el projecte Reusenques, a escena!,en totes les fases de creació, d'edició i de programació d'activitats a l'entorn del llibre. Continuarà...
Entrevista a Fina Masdéu i Victòria Rodrigo, de Reusenques de Reusenqus de Lletres, a propòsit de la novetat literària 'Reusenques, a escena!', que es presenta al Teatre Bartrina. Canal Reus, Notícies, 18-XI-2025.
Presentació del llibre Reusenques, a escena! Al Teatre Bartrina de Reus, 19-XI-2025 Direcció: Rosa Mateu. Lectura dramatitzada a càrrec de Joan Bové, Monika Escuer, Dolors Esquerda, Antònia Farré, Elisabet Màrquez, Aïda Pitach, Montse Viladés. Música: Pau Terol.
Amb la col·laboració per gentilesa de Jaume Salvat de Vilaplana (avellanes), Celler Mas Amfes de Reus i Cava Portell-Vinícola Sarral.
**
Fotos: ASA i Isidre Puig Fortuny
**
Entrevista a Fina Masdéu i Victòria Rodrigo, coordinadores de RdL
A càrrec de Clara Marquiegui de «Canal Reus«, Connecta 10 comarques.
Al Teatre Bartrina de Reus, 19-XI-2025
**
Crònica de la presentació de Reusenques, a escena!
A càrrec de Judit Fernández. «Reus digital», 19-XI-2025
**
Crònica de la presentació de Reusenques, a escena! A càrrec de Jaume Vich «Diari de Tarragona», 19-XI-2025
**
Entrevista a Núria Naval i Lena Paüls de Reusenques de Lletres.
Al vestíbul del Teatre Bartrina. A càrrec de Clara Marquiegui,
per al programa 180º, de «La Xarxa», 19-XI-2025
**
Crònica de la presentació a «Canal Reus», Notícies, 20-XI-2025
El jurat ha atorgat per unanimitat el VII Premi de Poesia ‘L’Atiador’ al poemari Plató desert del qual soc autora. Ha estat escollit entre els 38 originals presentats a concurs pel jurat format per Jordi Boladeras Sancho,
Jordi Roig Pi i Míriam Cano Manzano assistint com a secretari del jurat en Joan Ramell Perpinyà,
membre de la Junta Directiva de l’Ateneu Torrellenc i de la secció Litteraria. Segons l'acta, el jurat ha valorat en el poemari Plató desert:
«L'originalitat del plantejament a partir del camp semàntic de món del cinema (com a recurs referencial); un recurs, tanmateix, que no es tanca en la ficció, sinó que s'instal·la en la realitat del dia a dia que va desgranant amb una llengua rica, imaginativa i amb metàfores i imatges sorprenents. Una pulsió de dinamisme recorre el llibre i empeny a llegir-lo, i els poemes es poblen d'actors inesperats que no ho són pas: són gent, situacions i ciutats reals d'ara o d'altres temps, incloent-hi la mateixa poeta, la veu de la qual, intensa i apassionada, ens hi acompanya i, és clar, hi diu la seva, sempre d'una manera ben singular»
Traducció: Alexander Herold. Adaptació i direcció: de Paco Mir.
Teatre Poliorama, Barcelona
Intèrprets: Eva Cartañà, Meritxell Duró, Ramon Gener, Santi Millán, Marta Ribera i Annabel Totusaus. Bravo! El dramaturg Peter Quilter basa aquest bioptic tendre i divertidíssim en la història real de la popular i excèntrica cantant nord-americana Florence Foster Jenkins (Wilkes-Barre, Pennsilvània, EUA, 1868 - Manhattan, Nova York, EUA, 1944). Coneguda com «la pitjor cantant del món» era una entusiasta de la música lírica. I va persistir tota la vida a conrear la seva passió com a intèrpret. Costejats amb la seva fortuna privada heretada dels pares, va protagonitzar múltiples concerts i va enregistrar cinc discos. Va aconseguir un gran nombre de seguidors i va ser invitada a cantar al Carnegie Hall el 1944 amb revenda d'entrades i ple absolut de públic delerós de sentir els seus gloriosos galls. Va morir d'un atac de cor, un mes després d'haver viscut el seu gran somni. 9/10
Fa catorze anys, la compayia Cor de Teatre de Banyoles ens va sorprendre i emocionar amb Operetta, espectacle musical lluminós i lúdic que ha tingut una gira intensa per escenaris del país i d'Europa. Ara, amb l'espectacle Nauta, remet l'espectador a les tenebres d'un món de gènere fantàstic combinant les veus excepcionals del cor amb el moviment, la coreografia —col·laboració de Mal Pelo—, la caracterització futurista i la videocreació d'un espectacular mapping escenogràfic. Amb la veu com a instrument principal, sempre a cappella, però també, aquesta vegada, amb un reforç instrumental i sonor enregistrat, adapten peces de Monteverdi, Händel, Mozart, Scarlatti, Grieg o Mahler, entre altres. Tanca el repertori la nadala ucraïnesa Xtxèdrik que Mikola Leontòvitx, que fa estremir l'auditori. Amb aquesta peça la companyia Cor de Teatre connecta amb les inquietuds socials, culturals i mediambientals del seu temps, com en altres treballs. 9/10
La corona d'espines. Autor: Josep Maria de Sagarra
Direcció: Xavier Albertí
Sala Gran, Teatre Nacional de Catalunya, Barcelona
Intèrprets: Manel Barceló, Jan D. Casablancas, Jordi Domènech, Abel
Folk, Oriol Genís, Àngels Gonyalons, Pau Oliver, Júlia Roch, Laia Valls,
Rosa Vila, Roger Vilà.
Solsona 1793, mentre a França degollaven Maria Antonieta i Lluís XVI, a la mansió del senyor de Bellpuig, s'ordia un casament de conveniència. Queda en no res quan es descobreix que la família d'un i de l'altra estan més pelats que una rata. Porta la corona d'espines una mare a qui han negat el dret de ser-ho davant de tothom. El seu fill està a punt de repetir la història. Passió, descoberta de la veritat. S'agraeix que hi hagi poc histrionisme en aquesta posada en escena austera, malgrat la portalada grandiloqüent prescindible. Hauria volgut gaudir del doll meravellós de la llengua de Sagarra. i... quina llàstima! m'he repetit durant les dues hores d'espectacle. Si a un lateral de la vuitena fila arribava amb prou feines (i no tinc cap dèficit d'audició), m'imagino com han patit els de les grades altes. Segurament es podrà copsar amb tota la plenitud en la gira per escenaris més recollits que el de la Sala Gran del TNC. 8/10
Bravo!, pels intèrprets Biel Montoro, Ann Perelló i Joan Sureda. Un jove que és víctima voluntària d'una estafa digital comparteix protagonisme amb un influencer dels múltiples que colonitzen les xarxes xocials i engalipen milers de seguidors obsedits per aconseguir un cos perfecte. Suposadament, saben com aconseguir fama i fortuna. S'explica també la realitat financera que s'amaga darrere la façana del personatge. L'espectacle alterna llengua i registres: l'espanyol fatxenda de
l'influencer; el català estàndard de la relació de carrer i la ràdio;
el català occidental d'Andorra i el català de les Illes.
Mahmoud Ajjour, nou anys, de Samar Abu Elouf World Press Photo 2025
Centre de Cultura Contemporània de Barcelona
El retrat Mahmoud Ajjour, nou anys, (infant mutilat mentre fugia d’un atac israelià a Gaza) de la fotògrafa palestina Samar Abu Elouf per The New York Times, ha guanyat el World Press Photo de l’Any. Es pot veure al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona, a la vint-i-unena edició de la Mostra Internacional de Fotoperiodisme més reconeguda a escala mundial. Inclou 42 autors guanyadors dels 6 territoris en què el
concurs divideix la participació global: Àfrica, Àsia-Pacífic i Oceania,
Europa, Amèrica del Nord i Amèrica Central, Amèrica del Sud i Àsia
Occidental, Central i del Sud. Mostra treballs, majoritàriament inèdits aquí, escollits per la seva qualitat visual i que ofereixen diversos punts de vista sobre l’actualitat.
Els treballs guanyadors del concurs World Press Photo
2025, que representen esdeveniments i temàtiques del 2024, se centren en
alguns dels problemes més urgents a què s’enfronta el món avui en
política, qüestions de gènere, migració, conflictes i crisis climàtica.
De les protestes a Kenya o El Salvador, a les devastadores guerres al
Líban i Palestina, les múltiples cares de la crisi climàtica al Perú,
Brasil o Filipines, o la persecució de la comunitat LGBTQI+ a Nigèria,
entre molts altres temes.
Els guardons d’enguany han reconegut el treball Les ombres ja tenen nom, del
fotògraf barceloní Samuel Nacar, que ha rebut un premi en la categoria
de reportatge gràfic de la regió Àsia Occidental, Central i del Sud. El
projecte tracta sobre supervivents de les presons de Síria que relaten
les tortures que van viure durant el règim de l'expresident Bashar
al-Assad.
Projectar un planeta negre. L’art i la cultura de Panàfrica Museu d'Art Contemporani de Barcelona. Exposició oberta fins al 6 d'abril de 2026
Projectar un planeta negre. L’art i la cultura de Panàfrica és una mostra de prop de 500 peces d'un centenar d'artistes que analitza les manifestacions culturals del panafricanisme des dels anys vint del segle passat fins a l’actualitat. Tot i que el panafricanisme ha estat àmpliament reconegut com una força
important en la història del món del segle xx, fins ara no s’havia
programat una gran mostra que examinés aquest moviment en el camp de
l’art i la cultura.
L'exposició pren com a punt de partida la data del primer Congrés Panafricà (1919) i explica el panafricanisme com un conjunt d’idees galvanitzants, de projeccions d’una altra visió d’un món que ha existit però que no s’ha explicat a través de formes d’art o bé no s’ha considerat prou rellevant en termes polítics.
L'exposició ha estat comissarada per la directora del museu, Elvira Dyangani Ose, juntament
amb Antawan Byrd, Adom Getachew i Matthew S. Witkovsky. S’exhibirà també a les tres altres institucions que han impulsat el projecte: Art Institute of Chicago en
col·laboració amb dues institucions de referència més com són el
Barbican Centre de Londres i el KANAL Centre Pompidou de Brussel·les.
[Alemany: Die Affäre Cum-Ex Danès: Andre folks penge) Creador i productor: Jan Schomburg Alemanya, Àustria, Dinamarca, 2025
Els diners dels altres és un thriller basat en el frau fiscal i l'escàndol polític que es va iniciar a Dinamarca i es va estendre a tot el món, a principi del segle XXI. Es va destapar el 2008 i va continuar fins al 2020. CUM-EX, l'enrevessada estafa a les arques públiques més gran de la història d'Europa. La xarxa delictiva d'inversors, banquers i advocats va orquestrar una trama fraudulenta de 146.000 milions d’euros arreu d’Europa. Dues altes funcionàries van lluitar per posar-hi fi. El punt de partida de la sèrie és la investigació dels periodistes alemanys i danesos Oliver Schröm, Christian Salewski, Niels Fastrup i Thomas G. Svaneborg.La sèrie de ficció desenvolupa aquesta complexa història, tot i que no s'acaba d'entendre com va poder funcionar durant tants anys la xarxa delictiva dels bancs implicats en aquesta enginyeria financera.
La mercaderia més bonica [La plus precieuse des marchandises] Música: Alexandre Desplat. Direcció: Michel Hazanavicius França, 2024
Durant la Segunda Guerra Mundial, un pare d'una família jueva que és deportada amb tren al camp d'extermini d'Auschwitz, llença des de la finestra una de les seves filles bessones de pocs dies, en un gest desesperat quan veu una persona al pas del comboi. El nadó cau al tou de neu i és rescatat immediatament per una parella de llenyataires que viuen miserablement. Adopten aquesta "mercaderia" preciosa i la seva vida i els que els envolten canvia per sempre. La història s'explica amb una narrativitat plena d'el·lipsis visuals, comptant amb el que sap l'espectador adult, com per
exemple mostra una filera de fumeres fumejant com a metàfora de
l'holocaust. Amb dibuixos animats, apropa la sordidesa del nazisme i a la desesperació dels que la van patir, de forma sobria, amb la poètica descarnada de la senzillesa.
Sèrie 'Bookish' Direcció: Mark Gattis i Carolina Giammetta Regne Unit, 2025
Gabriel Book, el llibreter que, gràcies al seu enginy i excentricitat resolent casos, s'ha guanyat el cor de tot el Regne Unit, fins al punt de ser considerat el nou Sherlock Holmes. L'acció se situa al Londres del 1946, just acabada la Segona Guerra Mundial, a la llibreria que porta el nom del seu propietari: Book. Antic espia militar reconvertit en detectiu poc convencional, Book gaudeix ajudant la policia a resoldre els seus casos més complexos. Quan Jack, un jove amb un passat com a convicte, és enviat a treballar a la llibreria, no triga a sospitar que la seva arribada no ha estat per casualitat. Sèrie profunda i enginyosa, amb personatges que llegeixen i es fan estimar. És la primera temporada però n'auguro moltes més. En volem més, vaja.
Una meravella formal en blanc i negre que ressalta la sordidesa de les
de les situacions. La Karoline [interpretada per Victoria Carmen Sonne] és una jove embarassada, que es troba sense feina i lluita per sobreviure a la ciutat de Copenhaguen posterior a la Primera Guerra Mundial. És acollida per una dona gran [Trine Dyrholm], que ajuda a trobar famílies d'acollida per als fills no desitjats. Karoline no té on anar i accepta el paper de dida. Ambdues estableixen una forta connexió, fins que el descobriment sobtat de la veritat esgarrifosa que s'amaga rere la seva feina, es converteix en malson. Una "joia nòrdica",
nominada per a l'Oscar a la millor pel·lícula de parla no anglesa. 10/10
Els últims dies de Quisling [Quisling - The Final Days] Direcció: Erik Poppe. Noruega, 2024
La sèrie Els últims dies de Quisling reprodueix la relació d'un sacerdot protestant, Peder Olsen (Anders Danielsen Lie, magnífic) durant els darrers dies d'un dels traïdors de la Segona Guerra Mundial: el polític i militar noruec Vidkun Quisling (impressionant Gard B. Eidsvold), col·laborador nazi amb l'Alemanya del III Reich. Quisling era primer ministre quan va demanar a Hitler que ocupés Noruega. La invasió nazi va durar cinc anys i fins al darrer dels seus dies Quisling va defensar, com a mal menor, les atrocitats que havia comportat i fins i tot promogut contra la població. El 1945, un cop retornat el govern a l'exili, va ser condemnat a mort per delicte d'alta traïció i afusellat.