PEL·LÍCULA 'SOTA EL VOLCÀ'

Sota el volcà
Direcció: Damian Kocur. Polònia, 2024

La invasió russa enxampa d'imprevist una família ucraïnesa de vacances a Tenerife. El cineasta polonès Damian Kocur domina la tensió d'aquest drama en erupció a l'ombra del Teide. La família protagonista —una parella que viatja amb la filla adolescent i el fill de sis anys de l'home— ignora  que la seva vida és a punt de canviar per sempre, quan arriben a l'aeroport i els informen que el seu vol s'ha cancel·lat: Rússia ha invaït Ucraïna [24 de febrer de 2022.] Atrapats a l'illa, es converteixen en refugiats. Al seu entorn, a l'hotel i a les platges els turistes continuen amb les festes, els bufets lliures, les capbussades al mar de nit. Una història tan versemblant que fa estremir, sobretot perquè sabem com continua. 

Filmin. 9/10

LA GUINEU I EL RAÏM

Guineu roja, rabosa, renard, volp, guinarda
Il·lustració: © Milo Winter

La guineu (Vulpes vulpes) ha fet una visita de reconeixement a les parres del nostre jardí de llicorella. No l'hem vista, però l'olor de carn feta malbé descobreix la presència d'aquest mamífer. Tot i que és un carnívor —golafre de pollastres i lladre de conills—, es deleix pel raïm, però ¿com ho sap que ja està madur? Possiblement l'avisa el gat que ronda pel jardí, amb qui té bona relació, segons diuen les faules. De fet, el raïm de les nostres parres encara no deu estar prou madur, perquè quan ho estigui, no hi haurà doble malla que aturi la guineu. 

Dibuix: © Àngel Domínguez
Contes clàssics d'animals (Ed. Joventut)

La guineu evoca astúcia a les faules d'Isop —segle VII aC—, recollides als contes medievals Roman de la Renard i a les Faules de Samaniego. En diverses  Faules de La Fontaine, que m'han arribat en la versió de Xavier Benguerel. Com la més coneguda El renard i els raïms:

Un cert Renard Normand, d'altres diuen Gascó,

quasi mig mort de gana,

veié dalt d'un parral uns Raïms ja en saó,

recoberts d'una pell color de grana.

Se n'hauria cruspit, el murri, tots els grans,

però no hi arribava.

«Són massa verds, va dir, i bons per a bergants.» 

Planyent-se, què hi guanyava? 

La guineu —Na Renard—  també es presenta com un personatge astut a l'apòleg politicosocial del Llibre de les bèsties de Ramon Llull (Gràcies, Lola Badia) on Fèlix durant el seu viatge troba uns frares que li expliquen que prop d'allí hi ha un gran aplec d'animals per escollir un rei.  El lleó guanya a les votacions i com que no inclou Na Renard a la seva cort, aquesta intenta ascendir al poder a través de l'engany i la por. Al final hi ha una batalla que guanya el lleopard, però el rei el mata i Na Renard passa a ser membre del consell. 

No ens refiem de les guineus! Posem doble capa de malla i no perdem de vista les parres (amb l'escombra a punt.)

SÈRIE 'LA JOVE GEORGE SAND'

La jove George Sand. Protagonista: Nine d'Urso

Direcció: Rodolphe Tissot. Bèlgica, França, 2025

Biopic sobre l'escriptora francesa del segle XIX més rebel: Aurore Dupin (París, 1804 - 1876) coneguda sota el pseudònim masculí George Sand. Casada amb el baró Casimir Dudevant, abusiu i violent, amb el qual va tenir dos fills: Maurice i Solange. El 1830 va fugir del castell de Nohant i va establir-se a París amb el seu amant Jules Sandeau. 

El 1932 en la novel·la Indiana va utilitzar per primer cop el pseudònim George Sand. Per adoptar un nom masculí i vestir-se d'home, va haver d'obtenir un permís oficial [permission de travestissement]. Posteriorment, va emprendre una batalla legal pionera per obtenir el divorci i la custòdia dels fills. El procés va marcar un avenç significatiu per als drets de les dones.

Va publicar més de setanta novel·les i assaigs i una autobiografia. Va enfronar-se als prejudicis socials arran de les relacions amb diversos escriptors i intel·lectuals de l'època. La relació amb Chopin, amb qui a viure deu anys, va ser posterior a l'època en què se centra la sèrie.

Actualment el castell de Nohant és un museu dedicat a l'escriptora. Les escenes que s'hi desenvolupen a la sèrie van ser enregistrades al castell de Hodebert, també situat a Indre-et-Loire. 

4 capítols de 50 min. Filmin. 8/10

PERE PRATS SOBREPERE, MENCIÓ HONORÍFICA MUNICIPAL

Pere Prats Sobrepere, 2025

L'Ajuntament de Reus ha concedit enguany a Pere Prats Sobrepere (Reus, 1943), la Menció Honorífica Municipal «en reconeixement de la seva trajectòria com a artista en el camp del disseny gràfic i la seva aportació destacada a la literatura infantil i juvenil, àmbit en què s'ha consolidat com a dibuixant de referència.» (Lliurament: Palau Municipal, 19 de setembre,  a les 20 h)  

Pere Prats Sobrepre dibuixant, dissenyador gràfic, il·lustrador, periodista... Una trajectòria impressionant marcada pel talent creatiu, el rigor, l'actitud de servei. I sobretot generosa i il·lusionant. L'autor s'ha fotografiat amb una mostra dels vuitanta llibres que ha il·lustrat i dissenyat.  Majoritàriament adreçats a infants i que poden llegir els adults. D'entre els quals, un dels darrers Quin groc t'ha picat? (a la foto: en primer terme, inferior dret), un conte esplèndidament il·lustrat del qual tinc el privilegi de ser coautora «d'algunes» frases del text. 

Ha treballar en diaris —El Correo Catalán, La Vanguardia, Avui— com a dibuixant, maquetista de suplements, cartògraf, compaginador i cap de la secció de disseny. Així mateix, ha il·lustrat regularment articles d'opinió. Ho ha alternat amb col·laboracions en entitats com l'Arxiu Municipal i Comarcal de Reus, el Centre de Lectura de Reus, Centres Cívics i amb revistes com Novagestió, Perspectiva Escolar, revista del RACC, Oriflama i Mestral... També ha fet tires còmiques i treballs de disseny gràfic (logotips, portades, cartells). 

I malgrat aquest historial no li cauen els anells. Naturalment, selecciona al seu gust els espais on vol intervenir i amb quin text i amb quina activitat o acte vol anar de bracet. Pel que sé ho ha fet sempre, però soc testimoni que dissenya amb la mateixa passió un cartell d'un acte d'àmbit nacional com fa un grafisme anunciant una fase lunar a les xarxes.  Sembla que el seu estat natural sigui interpretar en imatges un conte acabat d'imaginar, muntar una historieta en maqueta única (Vegeu el booktràiler del conte La caseta de fruita) o dissenyar una portada d'una publicació digital.   Que sigui per molts anys.

El cavaller arrebossat (2023)
Historieta gràfica

'FISTERRA', A LA SALA VERSUS GLÒRIES

Fisterra. Autor: Ferran González

Direcció: Xènia Reguant. Sala Versus Glòries, Barcelona. 

Les actrius Gemma Martínez i Marta Tomasa broden la comèdia de Ferran Gonzàlez, els personatges de la qual —la taxista i la viatgera— s'adrecen a  Fisterra,  on acaba el turístic Camí de Santiago. No hi arribaran, però aquestes dues dones que no es coneixien abans de coincidir dins un taxi a Galícia, desgranen una història esbojarrada d'humor negre. A cop de secrets inconfessables pujant i baixant d'un taxi que no passaria l'ITV. Fugida toca!, per aquests parell de Thelma i Louise contemporànies. Espectacle en català, castellà i gallec. 9/10    

Llegiu-ne la crítica d'Andreu Sotorra a «Clip de Teatre»

*

 Extracte de la crítica en àudio al canal SPOTIFY

JARDÍ CONNECTION

Mural de Fina Veciana, 2025

Papallones d’aigua, jocs d’estiu.
El verd guarda secrets, records sota les fulles.
Natura infinita, la vida petita és casa.

Versos d'Antoni Veciana i Fina Veciana 

 

L'artista plàstica i performer reusenca Fina Veciana inaugura el mural floral de gran format del qual ha mostrat el procés de creació a Instagram. Es troba emplaçat en una paret que fa de marge al xalet familiar de Maspujols. El resultat és un mural esplèndid que representa un ecosistema de records sota les fulles, papallones d'aigua. A més del conjunt de flors imaginades hi és tot, però no tot es veu. Una de les últimes peces de la natura que ha dibuixat és un grup de marietes (Coccinella septempunctata),  coleòpter que s'alimenta de petits insectes, pugons i àcars que viuen a les plantes. 

Natura infinita, al mural també hi ha les abelles que pol·linitzen les flors; els caragols (amb la closca segellada, amb aquesta calor!); els cucs de terra; un escorpí arrupit sota una pedra; dues  llagostes que d'un salt acaben de sortir del camp visual; una papallona macaó en la fase de crisàlide fixada en una branca. No hi falta el niu de la merla, que no es veu perquè és darrere de la lluna. No es veuen, però hi són. El verd guarda secrets.

Gràcies, Fina, per connectar el teu jardí —la vida petita és casa— amb el microosmos del jardí de llicorella. La fauna que hi habita està retratada aquí: No sense la meva Llima (p. 15-36)

PEL·LÍCULA 'BEING MARIA'

Being Maria. Direcció: Jessica Palud. França, 2024

Drama biogràfic que explica l'abús sexual a què va ser sotmesa la jovenissima actriu Maria Schneider  (a càrrec d'Anamaria Vartolomei) per l'estrella del cinema Marlon Brando (aquí Matt Dillon) en el rodatge el 1969, de The Last Tango a París, de Bernardo Bertolucci.  La pel·lícula es va fer famosa per la violència sexual que s'hi mostrava. En especial per una seqüència —l'anomenada de 'la margarina'— que no estava al guió i que Marlon Brando va accedir a executar sense immutar-se. L'escena era convincent, els plors eren reals. La pel·lícula va tenir un gran èxit popular. Maria no estava preparada ni per a l'èxit desbordant ni per fer esclatar l'escàndol. Va callar.  Els fets van ser silenciats durant dècades per l'entorn del director i per tothom qui en va ser testimoni. La narrativitat de la història és caòtica, tot i així funciona com a reivindicació de la feina de l'actriu humiliada pel sexisme sense control de Bertolucci i Brando. Les conseqüències anímiques que va patir l'actriu porteriorment són predecibles.

PEL·LÍCULA 'GRÀCIES PER CONFIAR EN EL NOSTRE BANC'

Gràcies per confiar en el nostre banc 

[Thank You for Banking with Us]

Direcció: Laila Abbas. Palestina, 2024

Melodrama familiar amb el malestar polític que ja s'està congriant als carrers. Dues germanes llimen les seves diferències quan mor el seu pare. L'home deixa una gran suma de diners al banc. Les filles uneixen forces per esquivar la llei islàmica, segons la qual el seu germà mascle té dret a emportar-se el doble del que els hi correpon. Hi ha una carrera contrarellotge per aconseguir treure els diners del banc abans d'anunciar la mort del pare. Les subtrames mostren el rerefons social i justifiquen la rebel·lió de les dones. Contundent. Filmin. 9/10

EXPOSICIÓ 'CREANT PERSONATGES DE CINEMA', A CASA SEAT

Exposició 'Creant personatges de cinema'. Casa SEAT
Oberta fins al 10 de setembre

L’exposició Creant personatges de cinema que presenta Casa SEAT, recull la trajectòria de 40 anys de l'estudi barceloní  Grangel Studio, centre creatiu multimèdia fundat pels germans Carlos Grangel i Jordi Grangel.  Esplèndida.

La mostra reuneix més de 300 peces originals, esbossos i il·lustracions inèdites de pel·lícules com Pinotxo de Guillermo del Toro, La Novia Cadáver, Madagascar, Cómo entrenar a tu dragón, El príncep d'Egipte, Kung Fu Panda, Hormigaz o Hotel Transilvània. 

També s'hi mostren els dissenys de la seva darrera creació: CAT, la mascota del FC Barcelona, pel 125 aniversari.

Del còmic a l’animació. En els primers anys Grangel Studio es va dedicar a la il·lustració i el còmic, i en els darrers 35 s’ha centrat en l’animació i han treballat en 32 pel·lícules, tres de les quals encara no s’han estrenat. El seu art ha conquerit Hollyvwood. Diverses pel·lícules han estat nominades a l'Òscar i, finalment, el 2023 els el van atorgar per la creació de Pinotxo, de Guillermo del Toro.

EXPOSICIÓ 'SIMBIÒPOLIS', AL PALAU ROBERT

 Cúpula audiovisual.
Simbiòpolis. Tecnologia, persones i natura en equilibri
Palau Robert, Barcelona

M'agradaria saber a qui s'adreça l'exposició Simbiòpolis. Tecnologia, persones i natura en equilibri que presenta el Palau Robert. Després del recorregut interactiu —tenebrós, entre cortinatges de pes— no he aclarit quines són les perspectives que dialoguen. Diu que els actants que posa en comunió i contrast són l'humanisme a través del concepte Societat 5.0, que és la base de les instal·lacions d'innovació tecnològica i "les visions emparentades amb el posthumanisme".  Ficció i art digital a la ciutat del futur, potser? No ho sé. L'exposició és més profitosa pel que explica a internet que no pas in situ. Si una funció ha de tenir una exposició —interactiva o en qualsevol altre format— en espais de titularitat pública és la informativa, que proporcioni materials per a la reflexió i posi en circulació coneixements a l'abast d'un públic ampli. Simbiòpolis desconcerta. En surto sense que m'hagi aportat res. Potser m'hauria hagut d'apuntar al taller infantil. Pel que he pogut llegir, en els tallers entendran què es debat a la ciutat d'avui i què hi ha en joc. Ai.

Exposició oberta fins al 31 d'agost de 2025. 

'ELS PLANS', AL TEATRE GAUDÍ

Els plans, de Yago Alonso i Eva Mor. 

Direcció: Yago Alonso.Teatre Gaudí Barcelona

Bravo! Roger Cantos, Núria Deulofeu, Llorenç Gonzàlez i Laura Porta.  Dues parelles han anat aprofundint l'amistat des que les filles respectives anaven a la guarderia. Una de les parelles se sent ofegada per l'altra organitzadora compulsiva de sortides i plans que comporten fer-se presents, obsessivament. La parella assetjada no sap com sortir-se'n.  Inventen una estratègia que consisteix a dir que se separen. Que s'han acabat els sopars i les activitats conjuntes. Mentides d'aparador que només els espectadors coneixem d'una parella i de l'altra. Comèdia d'estructura mil·limètricament dissenyada, dossificant efectes. Riure assegurat. 9/10

Llegiu-ne la crítica d'Andreu Sotorra a «Clip de Teatre»

* 

Extracte de la crítica en àudio al canal SPOTIFY

EXPOSICIÓ 'LA CATALUNYA EMERGIDA'

Pantà de Sau, campanar de l'església de Sant Romà
Exposició 'La Catalunya emergida'. Palau Robert, Barcelona 

 «El pare parlava sovint del dia que el pantà 

va començar a inundar els camps; un munt 

de gent s’ho va anar a mirar, i tothom plorava...». 

Mercè Solà, veïna de Coll de Nargó.

Vint-i-un embassaments catalans amaguen històries personals i col·lectives i un patrimoni que aflora en temps de sequera. L'exposició La Catalunya emergida. Descoberta del país que va quedar sota l'aigua recupera per a la memòria i l'estudi elements patrimonials (pobles, masies, ermites, carreteres, ponts, molins, conreus...) que van quedar submergits. L’exposició té l’origen i està basada en el llibre La Catalunya emergida. Històries d’un bocí de país que els pantans van engolir, dels periodistes Òscar Palau Just i Jesús Jordi Pinatella, amb fotografies de Josep Maria Montaner Fontarnau, editat per Cossetània, el 2024. Els autors del llibre comissarien l'exposició.

Bloc 1. “Un canvi de paradigma al Pirineu” Els pantans nord-occidentals de la conca de l’Ebre: el de Sant Antoni o Talarn, el de Terradets, el de Camarasa, el de Baserca, el d’Escales, el de Canelles, el de Santa Anna, el d’Oliana i el de Rialb.

Bloc 2.  “Els dipòsits de la metròpoli”, el conformen els pantans del nord de les conques internes: Sau, Susqueda, la Baells, Darnius-Boadella, la Llosa del Cavall i Sant Ponç.

Bloc 3. “Secrets amb història a la Catalunya seca” Dels embassaments del sud: els Guiamets, el Catllar, Siurana, Riudecanyes, Foix i Riba-roja.

Abans aquestes terres les unia un riu, 

ara les separa un pantà». 

Blai Montserrat, Centre Excursionista de Lleida. 

Amb un passeig més aprofundit, trobem temes relacionals amb els pantans: “L’adeu dels raiers” (com els pantans van suposar l’extinció definitiva d’un ofici ancestral), “El desplegament de l’energia hidroelèctrica” (un dels progressos gràcies a les preses), “El vincle heretat” (la constatació que la transmissió dels orígens no es perd, amb els cementiris com a llocs més vius dels pobles morts), “Pels orígens de Leo Messi” (la desconeguda història d’una de les besàvies del futbolista argentí, nascuda en un poble inundat pel pantà de Canelles), “Les colònies tèxtils” (la història de les que van ser abandonades per la construcció del pantà de Sau), “El ferrocarril ofegat” (la línia ferroviària que va acabar sota el pantà de la Baells) i “La musa de Jesús Moncada” (el poble vell de Mequinensa, abandonat arran del pantà de Riba-roja, com a font d’inspiració de la gran obra de l’escriptor). 

El recorregut es clou amb l'epíleg que conformen els pobles de nova construcció que van allotjar el veïnat desplaçat, així com les esglésies i d’altres elements patrimonials que van ser salvats, desmuntats i reconstruïts fora de l’aigua. I no hi falta la veu de testimonis de persones que van haver d’abandonar el seu poble i que recorden l’experiència amb emoció.

Exposició oberta fins al 7 de setembre. 

**

«Érem incultes, i enher 

es va aprofitar de nosaltres». 

Hermenegildo Pallarès, pastor d’Aulet.

 

* 

«Hi ha una xarxa ancestral de camins 

que amb els pantans desapareix d’un dia 

per l’altre. És com un petit genocidi». 

Josep Maria Rispa, geògraf del Pont de Suert.

 

* 

«Jo hi tinc la infantesa, aquí, moltes històries. 

M’entren unes ganes d’agafar el tractor
i entrar-hi a llaurar...»
Josep Angrill de ca l’Espinal, Aguilar de Bassella.

*

MURAL CERÀMIC 'LA ROTONDA DELS TRANSPORTS'

Mural 'La rotonda dels transports'  
Intercanviador de metro i FGC, sota la plaça de Catalunya

A la rotonda de l'intercanviador de metro i FGC de la plaça de Catalunya de Barcelona torna a lluir amb l'esplendor original el mural ceràmic dedicat als mitjans de transport. S’hi veuen representats vehicles de diverses tipologies i cronologies. Cadascun va acompanyat d’un nom i una data que solen indicar l’inventor o el nom del mitjà de transport i l’any en què va aparèixer.

El mural havia perdut tessel·les de gres ceràmic per caiguda o per vandalisme. Tant la restauració anterior, fa més de vint anys, com l'actual, han anat a càrrec de professorat i estudiants de l'Escola Massana, que és d'on van sorgir els sis plafons, el 1969.

Els treballs s’han fet en el marc del centenari del metro de Barcelona, impulsat per TMB i pel Servei d’Arqueologia de Barcelona. 

Gaudim-ne sense presses. El tren i el metro ens esperaran i encara arribarem d'hora. 

EXPOSICIÓ 'CITISSIMUM, ALTISSIMUM...', A SANTA MÒNICA

Mateo Maté. Cànon. Instalació escultòrica. 2025

L'exposició Citissimum, Altissimum, Fortissimum que presenta el centre d'art Santa Mònica  (La Rambla, 7,  Barcelona) reinterpreta en superlatiu el lema olímpic Citius altius fortius  (Més ràpid, més alt i més fort). Versa sobre l'esport de competició a través d'una desena de peces artístiques que amb ironia i humor crític exploren conceptes com el rendiment, el cos, l’espectacle o la imatge mediàtica. 

Donem voltes pel magnífic claustre desert, sense que ningú ens indiqui que algunes obres són interactives (hauríem mirat d'encisellar pilotes a la pista central i, si no encertàvem, ens hauria agradat saber quina música saltava per animar-nos.) 

 

Realmente Bravo. Material gràfic amb conceptes. 2025

Durant la nostra visita a la planta baixa, Santa Mònica sembla un mas robat. Ni visitants ni personal. No hem intuït cap diàleg entre l'obra sonora i performàntica de Cabosanroque, la paròdia estètica dels trofeus a càrrec de Curro Claret o la dissecció de codis visuals de banderes i marques que fa Realmente Bravo. No hem intuït diàlegs en el recorregut ni els cartells referencials minúsculs ens han invitat a fer-ho. Per fi, en una de les sales del primer pis hi ha vida, uns indigents s'hi refresquen (Santa Monica és un refugi climàtic). En sortim amb el cartell grandiloquent plegat i sense que puguem destacar res del que hem vist. Hauríem agraït disposar d'un manual d'ús, si més no.

Exposició oberta fins al 15 de setembre de 2025. 

PEL·LÍCULA 'SANTOSH'

Secrets d'un crim [Santosh]
Direcció: Sandhya Suri
Índia, Alemanya, França, Regne Unit, 2024

 

La directora Sandhya Suri explora en aquest thriller social la violència sistèmica contra les dones a  l'Índia i la corrupció endèmica de la policia. 

Santosh, una jove viuda, hereta el lloc de treball del seu marit com a agent de policia en una remota zona rural del nord de l'Índia, gràcies a un programa governamental que pretén evitar la indigència de les dones en la seva situació. Sense experiència prèvia i rebutjada per ser una dona i també per ser de casta baixa, Santosh investiga la violació i l'assassinat d'una adolescent. Guiada i protegida per una veterana inspectora s'endinsa en l'estructura del cos policial que perpetua la deshumanització i les desigualtats. 

El que atreu la mirada i les emocions d'aquesta història no és tant la resolució del crim, sinó el retrat d'ambients. Un retrat esfereïdor del poder institucional de la policia que denigra encara més els desvalgusts i protegeix els poderosos. Bon maneig del ritme narratiu que s'emparenta amb el ritme natural de la realitat sociopolítica de l'Índia. Filmin. 8/10