'ARRIBARÀS I SERÀ DE NIT', A LA SALA ATRIUM

Arribaràs i serà de nit.  Dramatúrgia i llibret: Marc Artigau.
  Música: Neus Pàmies i Gerard Marsal
 Direcció: Marc Chornet i Projecte Ingenu. Sala Atrium, Barcelona

El musical de petit format Arribaràs i serà de nit explica una història que nega la mort de la persona estimada, recuperada a través de la realitat virtual. Una història cantada individualment a cada espectador a cau d'orella (via auriculars) amb prosa poètica i música electrònica que remet al futur. Al mateix vestíbul de la sala, Àlex (Toni Guillemat) és el narrador que presenta la Irene, morta en un accident de trànsit, i rememora els llocs on van viure moments feliços. Amb la tecnologia reconstrueix virtualment versions de la persona estimada en tres etapes de la vida: la dels vint anys (Paula Jornet), la dels trenta-tants (Neus Pàmies), i la dels seixanta-tants (Isabel Soriano). Una joia. 9/10

Llegiu-ne la crítica d'Andreu Sotorra a «Clip de Teatre»

*

Extracte de la crítica en àudio al canal SPOTIFY

EGOTOPIA

© Nené
Egotopia. Acrílic i tintes, 80 x 50 cm

El dolor sobreïx d'un món de destrucció, de terra erma. Una ratlla de mar brilla al fons, en un entorn que ja és deliri d'uns ciutadans de vacances. I en l'espai verd imaginat, una única alzina de fulla assedegada. Els veïns que colonitzen l'arbre són fets d'un paper porós que s'estova en un no res. El piuleig d'ocells que sentim surt d'uns altaveus del jardí de pedruscall. No arribem a entreveure res més per al futur: la confiança dipositada en un arbre únic i uns núvols que s'han d'engreixar. Però, aturem-nos i parem orella en una pausa dels motors i les motoserres. Sentirem el fresseig d'un niu de mallerengues. Hi ha esperança, encara, en les llàgrimes que reguen aquesta primavera.

ESCOLTEU la prosa poètica Egotopia a Spotify
Veu: Andreu Sotorra

Música: Dunes de somnis

Interpretació: Acadèmica de Música Sons de Natura

Composició: Academia de Relaxamento e Meditaçao

Àlbum: Serè, 2023

 

'DESPRÉS DEL FINAL', A LA SALA VERSUS GLÒRIES

Després del final. Autor: Dennis Kelly. 

Traducció i direcció: Marc Rosich.  Sala Versus Glòries, Barcelona

Intèrprets: Meritxell Calvo i Ramon Pujol.  El perill nuclear pot ser una realitat. Europa rearmada, clams de Putin i Trump, la Xina i l'Iran fregant-se les mans... reactualitzen l'amenaça de guerra nuclear. I ens creiem, d'entrada, aquesta parella de Després del final que intenta sobreviure en un refugi nuclear de jardí. D'entrada hi respira 1984 d'Orwell. Però no es triga gaire a veure incoherències en el que diu i fa el Mark i el que sap i pateix la seva companya de feina, la Louise, a qui el xicot ha portat al refugi desmaiada. Serem testimonis d'escenes violentes i d'abús masclista. I un gir inesperat per al desenllaç d'aquesta peça de petit format que ens deixa amb la boca oberta. «Porta'm xocolata». Bravo! 9/10

Llegiu-ne la crítica d'Andreu Sotorra a «Clip de Teatre»

*

Extracte de la crítica en àudio al canal SPOTIFY

'MARIE, LA ROJA', AL TEATRE NACIONAL DE CATALUNYA

Marie, la Roja. Autora: Rosa Maria Arquimbau. 

Dramatúrgia: Carles Mallol Direcció: Ester Villamor Baliarda. 

TNC, Sala Petita

La  periodista, escriptora i activista Rosa Maria Arquimbau i Cardill (Barcelona, 1909 - 1992) va estrenar Marie, la Roja  el 1938. L'obra va impactar per atrevida. Activista d'esquerres i avançada en el seu temps va escriure contes (signats com a Rosa de Sant Jordi),  articles i reportatges de caràcter social i feminista. 

L'acció de Marie, la Roja se situa en una presó de dones de París. Cada dona explica a les altres com ha arribat a ser empresonada. Se l'escolten i s'hi solidaritzen. Carlota Olcina és Marie, una activista militant d'esquerres que ha estat empresonada per haver colpejat un policia. Mercè Aránega, Meritxell Huertas, Martina Roura, Tai Fati, Antònia Jaume i Alba Montaño es posen a la pell de dones que es prostitueixen, dones que han matat o que han avortat. Els intèrprets masculins hi fan diversos personatges i hi estan ben bé d'adorn, tret de Borja Espinosa en el paper del carceller Jacques Dubois.

Anacronismes en el marc de 1938: tenir uns televisors que amenitzen els vespres, exigir copes menstruals i moure's dins d'imponents estructures de reixes de ferro forjat en contrast amb la realitat que hem vist fotografiada de l'època.  6/10

Llegiu-ne la crítica d'Andreu Sotorra a «clip de Teatre»

*

 Extracte de la crítica en àudio al canal SPOTIFY

'EXPULSIÓ', A LA SALA BECKETT

Expulsió. Autor: Pau Miró. Direcció: Toni Casares

Sala Baix, Sala Beckett, Barcelona

Tothom és expulsat d'un lloc o altre a l'obra Expulsió de Pau Miró. Els protagonistes són tres germans que es retroben després de la mort del pare, a la casa d'estiueig de la família dels afores de Barcelona. Expressen els seus sentiments en veu alta, potser per primer cop. La germana  (Montse Germán, la precisió delicada) adoptada quan tenia dos anys, ara és la propietària de la casa i s'hi quedarà a viure. El seu pare devia voler compensar que se sentís 'expulsada' emocionament de la família. Els altres dos germans (Anna Alarcón i Xavi Sáez, versemblants en les opcions dels seus personatges) reclamen ara una part de la casa i aposten per la venda. També és a la trobada, la filla adolescent (Mia Sala-Patau, un bon debut) del germà en representació dels joves que avui han de compartir pis sine die, 'expulsats' també, en aquest cas de poder accedir a un habitatge propi. A la Barcelona de l'especulació immobiliària d'avui, tenir casa i no sentir-te amenaçat per una expulsió que pot arribar de qualsevol banda és un valor cívic i moral que ultrapassa l'economia. 8/10 

 

Llegiu-ne la crítica d'Andreu Sotorra a «Clip de Teatre»

 

*

Extracte de la crítica en àudio al canal SPOTIFY

 

SÈRIE 'LA VIDA BREVE'

La vida breve. Direcció: Diego Núñez Irigoyen, Adolfo Valor

Movistar plus+   -  6 episodis de 50 min.

Sèrie en format de tragicomèdia luxosa i acurada pel que fa a la part històrica. Recrea amb humor els esdeveniments que van tenir lloc durant el regnat del rei més desconegut, Luis I, primogènic de Felipe V de Borbó i María Luisa Gabriela de Saboya. El regnat més curt de la història d'Espanya: 220 dies.

Aquest Borbó, el primer nascut a Espanya, va quedar orfe de mare amb 7 anys. La sèrie s'inicia amb els prolegòmens del casament, quan tenia 15 anys, amb la seva cosina Luisa Isabel d'Orleans de 12 anys. Un any després del casament, el seu pare va abdicar per problemes mentals i van coronar Luis (10-I-1724). L'adolescent va morir vuit mesos després, afectat de verola i sense haver deixat descendència. En el període que va regnar va intentar, sense èxit, fer avançar una llei presupostària que retallava les despeses de la corona.

Felip V va tornar a ser rei perquè Fernado, el segon fill, només tenia 10 anys quan va morir Luis I.

Les edats dels intèrprets protagonistes no es corresponen als 12 anys de Luisa de Orleans (Alicia Armenteros, magnífica) ni als 16 de Luis I (Carlos Scholz, deliciós), però són ben creïbles per la humanitat, tendresa i veritat que desprenen els seus personatges, primaris en la seva manera de pensar, maldestres en la seva manera de procedir. 

Movistar plus+ 9/10

PEL·LÍCULA 'LA CUINA'

La cuina. Direcció: Alonso Ruizpalacios, Mèxic, EUA, 2024

A la cuina de The Grill, al centre de Nova York, hi treballa un batalló d'immigrants sense papers per un sou que no els permet viure. Aquests esclaus d'avui atenen milers de clients un divendres normal com avui. Han desaparegut diners de la caixa i tots els treballadors són interrogats. Cadascú lluita per defensar la seva feina. Lidera aquesta sàtira l'actor Rooney Mara.
Pel·lícula nominada als premis Oscar. Filmin. 9/10

**

 

Vegeu l'obra de teatre La cuina. Autora: Laura Aubert. 

Inspirada en The Kitchen, d'Arnold Wesker
Direcció: Adrià Aubert.  Sala Beckett, Barcelona, 2024

Crítica i vídeo: https://tuit.cat/Ix6jm

PEL·LÍCULA 'GIRLS WILL BE GIRLS'

Girls will be girls. Direcció: Shuchi Talati. Índia, 2024

Història d'una mare i una filla índies que redescobreixen la sexualitat, en una societat puritana. L'adolescent és una estudiant modèlica, atrevida i rebel que intima amb un company del seu internat, a l'Índia dels anys 90. La relació dels dos joves es posarà a prova en una societat implacable a l'hora d'amagar el desig femení. D'altra banda hi ha mare de la noia que en censura el comporatment i es posarà al mig de la jove parella d'una manera inquietant. Una història explicada en la seva complexitat i, alhora subtilment, que es desenvolupa en els silencis i els gestos reprimits. Interessant per conèixer com funcionen els internats a l'Índia, amb els alumnes i els professorat lligats per normes fèrries.
Pel·lícula premiada al Festival Sundance i Premi al Millor Debut als premis Independent Spirit. 

Filmin. 9/10

EXPOSICIÓ 'INFÀMIA', AL MUSEU MARÍTIM DE BARCELONA

L'exposició Infàmia que presenta el Museu Marítim de Barcelona fa un repàs al passat colonial i la participació catalana en el tràfic de persones captives per a ser esclavitzades. Entre els segles XVI i XIX més de dotze milions de persones van ser raptades a l'Àfrica i venudes a les colònies americanes. L'Estat espanyol va ser el penúltim país del món a prohibir l'esclavisme (1886). El Brasil ho va fer dos anys després. ¿Quants d'aquells capitals es van repatriar a Catalunya i de quina manera aquells beneficis provinents de l'esclavatge van ajudar al desenvolupament del país al segle XIX? 

Aprofitem que som al conjunt monumental de les Reials Drassanes de Barcelona, un dels edificis representatius del gòtic civil més importants del món, per actualitzar la visita a l'exposició permanent del museu. El Museu Marítim de Barcelona sempre ens sorprèn amb nous materials ben contextualitzats i presentació pedagògica, com els de l'exposició Infàmia.

Oberta fins al 5 d'octubre de 2025.

VIOLETA BOSCANA

Violeta boscana (Viola alba Bess)

NOMS: Viola. Viola boscana. Viola d'olor. Violeta. Violeta de la Mare de Déu. Violeta salvatge.  Castellà : Violeta. Francés: Violette blanche. Italià: Viola bianca. Anglés: parma violet. White violet. Alemany: WeißesVeilchen. Font: menudanatura.com

Al nostre jardí de llicorella hi ha diverses mates de violetes del bosc, segurament procedents d'un alzinar. Quan la meva padrina Munda les va plantar, el jardí era un erm assolellat, sense protecció de cap altre tipus de planta. Ara, les mates que es troben a ple sol no fan rebrots. Les altres, en parterres ombrejats, fan les fulles grosses i les arrels produeixen rebrots que donen lloc a noves plantes. Floreix de febrer a maig. A l'estiu, les del sol vegeten i les de l'ombra tenen les fulles en forma de paperina perquè s'hi allotja una crisàlida. Però a la primavera següent els rizomes subterranis llenyosos més humils tornen a brotar i són de les primeres flors que perfumen el jardí. Més val admirar-les a la mateixa planta perquè, si es tallen, no es conserven gaire bé en aigua.

Cantaria, si pogués,
la cançó del temps i el lloc
que ara em toquen.
Cel, mar i muntanya:
inevitable mapa.
Però la història
coixeja de les quatre grapes.
MÀRIUS TORRES. Cobles del temps, fragment

LA VELLA QUARESMA, UN CALENDARI POPULAR

Vella Quaresma, nina artesanal de 33 cm. de nova creació. 

       www.ninesdedrap.cat   -  nines_de_drap_isabel

Aviat vindrà Pasqua

i la mona menjarem.

Ho sentim, Vella Quaresma,

però no et convidarem.

LOLA CASAS

¿Us agradaria regalar o regalar-vos aquesta preciosa nina Vella Quaresma? Poseu-vos en contacte amb la reusenca Isabel Marsal de Nines de Drap. Fa vint anys que dissenya i elabora artesanalment aquestes nines lligades a la tradició popular que actuen de calendari.  Cada nina assenyala la fi del període carnavalesc i anuncia les set setmanes de Quaresma.  Setmana a setmana, des del dimecres de cendra fins al dijous sant se n'ha de separar una de les set cames. Com moltes de les tradicions que perduren aquí, els elements simbòlics que conté la Vella Quaresma pertanyen a la litúrgia catòlica, com Pasqua, Nadal o Reis. 

Totes les nines de la Vella Quaresma de la Isabel són originals i úniques. En cap hi falta els elements simbòlics: l'abstinència de menjar carn representada pel cabàs ple de verdures i el bacallà, considerades menges barates (tot i que actualment el bacallà és el doble de car que no pas el pollastre o fins i tot la vedella.)  Enguany n'ha fet tres models diferents (de 33, 38 i 48 cm) amb faldilla acampanada de cotó estampat, davantal color caldera amb llaç a la cintura i manteleta de punt de caragol. Les set cames són de cotó de colors diversos i porten un velcro a la part que s'ajunta al cos.

Aquest calendari popular en forma de nina té molta acceptació a les escoles de primària. Entre Carnestoltes i les vacances de Setmana Santa serveix com a referent per treballar diversos aspectes del currículum. 

Vegeu alguns exemples 

de la pervivència de la tradició: 

A Reus, la serrada de la cama de la Vella Quaresma a les Peixateries Velles s'ha convertit en una festa col·lectiva. Els menors de sis anys d'una vintena d'escoles canten la cançó "Serra la Vella", mentre una persona o personatge conegut (un nan del seguici festiu, per exemple), enfilat en una escala, serra una de les cames.

Set setmanes de Quaresma,
només hem pogut menjar
arengades rovellades,
mongetes i bacallà.

Carnestoltes, quinze voltes,
i Nadal de mes en mes,
tots els dies fossin festa,
la Quaresma mai vingués.

A les parades dels mercats catalans cada any surt la Vella Quaresma. Com a reclam de venda, les peixateries i parades de pesca salada fan un calendari similar al de la vella amb un bacallà sec on pengen set arengades.

**

La Vella Quaresma ha estat objecte de representació artística. Cada any es regenera amb noves creacions:

 

La Bella Quaresma. Pere Prats Sobrepere, 2025

La Vella Quaresma,  de Pere Prats Sobrepere

 

La Chumbera (1963), de Pablo Picasso
Cliqueu la imatge per saber-ne més

Grafit Vella Quaresma
c/ de la Volta d'en Bufanalla, Barcelona
Cliqueu la imatge per saber-ne més

'GUATEQUE', AL TEATRE AKADÈMIA

Guateque. Dramatúrgia: Jaume Viñas

Direcció: Gemma Sangerman. Teatre Akadèmia, Barcelona

Intèrprets: Aida Llop, Mireia Lorente-Picó, Gerard Frank i Joan Sáez. Una generació d'intèrprets joves que reprodueix les festasses —guateques— a cases particulars, durant l'època de Dictadura franquista. A escena, l'acció se situa al 1968, amb el Festival de Eurovisión com a gran espectacle televisiu (la majoria de les cases no tenien televisor), on va guanyar 'La, la la', cançó interpretada per Masiel. I, entremig, hi cap tot. Des de fragments de textos emblemàtics de poetes catalans fins a ballaruga de sevillanes i fregolisme frenètic per la representació domèstica de l'òpera bufa  Les noces de Fígaro, que emmarca tot l'espectacle.  I final amb pupurri de cançons del seixanta. Bravo, companyia Epidèmia Teatre. 8/10

Llegiu-ne la crítica d'Andreu Sotorra a «Clip de Teatre»

*

Extracte de la crítica en àudio al canal SPOTIFY

'TOTA AQUESTA POR QUE ARA TINC, A LA SALA ATRIUM

Tota aquesta por que ara tinc

Autors: M. Angelet, A. Jiménez, G. Albà 

Direcció: Andrea Jiménez. Sala Atrium

El clown, performer, director, dramaturg, actor i creador Guillem Albà va estrenar la peça de petit format Tota aquesta por que ara tinc dins el Grec'24 al Centre de les Arts Lliures de la Fundació Joan Brossa. Ara l'hem pogut veure a la Sala Atrium. Albà fa una mirada a la seva trajectòria de professional del teatre i assaja canviar de registre. Es troba en una cruïlla —ser o no ser— simbolitzada pel monòleg hamletià. Pensa passar del format còmode del pallasso sense paraules cap a allò desconegut d'un intèrpret que parla. Potser no serà a temps de fer el canvi perquè el ronda la Mort, a càrrec de l'actriu Aitana Giralt, que l'acompanya en escèptica i descarada comicitat. 8/10

Llegiu-ne la crítica d'Andreu Sotorra a «clip de Teatre»

* 

Extracte de la crítica en àudio al canal SPOTIFY

'L'HERÈNCIA', AL TEATRE LLIURE

L'herència. Autor: Matthew López. Traductor: Joan Sellent

Director: Josep Maria Mestres

Sala Fabià Puigserver, Teatre Lliure Montjuïc, Barcelona

El dramaturg nord-americà Matthew López (Panama City, Florida, 1977) s'ha inspirat en la novel·la Howards End, d’E. M. Forster, publicada el 1910. La posada escena és un retaule on fins i tot hi apareix el mateix Forster, en el marc històric del 2016. L'herència és un gran text d'homenatge dels joves homosexuals a la generació anterior que va patir els estralls de la primera etapa de la sida. A l'obra, l'herència és un element físic, però també immaterial de lliçó de vida, de l'amor i el compromís, amb tretze intèrprets lliurats a emocionar l'audiència per la veritat que transmeten. «Viure!» Un espectacle teatral maratonià, de factura rigorosa, monumental pel que s'hi diu i per com s'hi diu. Bravo! 10/10
     

Llegiu-ne la crítica d'Andreu Sotorra a «Clip de Teatre»

*

Extracte de la crítica en àudio al canal SPOTIFY

'A MACBETCH SONG', AL TEATRE LA BIBLIOTECA

A Macbeth Song. Amb The Tiger Lillies. 

A partir de W. Shakespeare. Versió i direcció: Oriol Broggi

Teatre La Biblioteca, Barcelona

Sota les voltes del Teatre La Biblioteca, s'ofereix un espectacle teatral de luxe amb Enric Cambray, Màrcia Cisteró i Andrew Tarbet interpretant un Macbecht, tots tres en anglès. Un Shakespeare, poca broma. Compten amb l'embolcall de vint-i-dues peces musicals originals que fan avançar l'acció,  creades i interpretades pels veterans músics londinencs de The Tiger Lillies. Amb la convenció escènica, hi sentim el clima bèl·lic i hi veiem el bany de sang en una contínua circulació de reis i nobles armats a cavall, assassins i suïcides.  Una branca ens va entendre que la profecia de les bruixes es compleix: el bosc de Birnam es mourà fins arribar al castell i el personatge llegendari no nascut de dona, lord Macduff, degollarà el protagonista.  El to de l'espectacle és el d'un joc picaresc d'una tribu d'artistes de carrer. A xalar! 10/10

Llegiu-ne la crítica d'Andreu Sotorra a «Clip de Teatre»

*

Extracte de la crítica en àudio al canal SPOTIFY

SÈRIE 'SECRETS'

Sèrie Secrets. Direcció: Kaspar Munk i Lone Hørslev
Dinamarca, 2024

Mads i Eva són germans i mantenen, d'adults, un vincle tòxic a partir d'un trauma infantil. Ella és una prestigiosa arquitecta amb un gran projecte frustrat entre mans i ell, és professor de música, alcohòlic i drogaaddicte. Una història realista de dependència emocional, angoixant, destructiva. L'Eva sempre defensa Mads i deixa que envaeixi els seus espais familiars, fins que diu prou. Els espectadors ja fa estona que ens hi barallem  perquè no accepti més xantatges de Mads, però quan està sobri és tan dolç i commou quan promet, i fa creure que es redimirà. Els detalls de la història de fons es van destapant capítol a capítol. Excel·lents fotografia, espais, música. Excel·lent retrat de personatges que es mouen en un guió una mica reiteratiu. Filmin. 9/10

 

SÈRIE 'SO LONG, MARIANNE'

Sèrie So Long, Marianne. Guió: Øystein Karlsen, Jo Nesbø
Direcció: Bronwen Hughes, Øystein Karlsen 

Noruega, 2024

So Long, Marianne és un tema escrit i compost pel cantautor canadenc Leonard Cohen (Montreal, 1934 - Los Angeles, 2016) inclòs en el disc Songs of Leonard Cohen de 1967. La cançó es va inspirar en Marianne Ihlen (Larkollen, 1935 - Oslo, 2016), una jove noruega a qui Cohen va conèixer el 1960 a l'illa grega d'Hidra, aleshores refugi d'artistes bohemis de tot el món. Cohen tenia 26 anys, havia deixat la universitat i fugia del clima londinenc. Feia poc que Marianne havia estat abandonada a l'illa per l'escriptor noruec Axel Jensen, amb un fill de mesos i sense recursos. I en aquell paradís lluminós, Cohen i Marianne s'enamoren. Cohen la va acompanyar a casa seva a Oslo. Més tard van viure a Montreal i finalment Marianne torna a Hidra. La parella es va anar distanciant coincidint amb el triomf imparable de l'artista a Nova York. Van ser parella durant deu anys, i amics fins als darrers dels seus dies.
En el repartiment d'aquesta sèrie de vuit capítols hi destaca Alex Wolff que interpreta Cohen i canta les seves cançons, per a la qual cosa va assajar durant més d'un any la manera de parlar i de cantar de l'artista. I l'actriu noruega Thea Sofie Loch Næss, exquisida. Movistar + plus. 9/10

Vine a la finestra, la meva petita estimada,
M'agradaria intentar llegir el teu palmell.
Acostumava a pensar que era una mena de noi gitano.
Abans de deixar-me portar a casa.
Ara, tant de temps, Marianne, és hora que comencem
Tornar a riure, plorar i plorar i riure de tot.

'LA DONA ÀNGEL JA NO VOL MOSSEGAR LA FRUITA PROHIBIDA'

Rosa Virgili Abelló davant de la seva instal·lació
La dona àngel ja no vol mossegar la fruita prohibida, 2024

Prosa poètica: Lena Paüls

Escolteu-la a Spotify

Veu: Andreu Sotorra

A través de les emocions i la imaginació, compartim l'escena amb una dona que es disposa a lluitar pel somni. I en mostra amb simplicitat diàfana la complexitat de l'esforç. Ha pres la decisió de transformar-se i, ara, nua davant nostre, comparteix preguntes tot acariciant la seda consistent d'una poma roja. La part oculta de la fruita conté les marques de les seves dents. L'ha tastada, doncs, i no es vol permetre llençar-la com a projectil contra ningú. Amb aquest gest sobirà trencarà el simbolisme de la perfecció impossible i disposarà a lloure les seves capacitats.
A punt de metamorfosi, l'objecte contundent que té en reserva, ara és una protecció. Aprofitarà el recurs que percebia com a obstacle i en farà un incentiu ple de possibilitats per reeixir. Nua davant nostre, com que sap que la rebel·lió és començar mil voltes de nou des de dins, compartirà també respostes.

© Rosa Virgili, 2024
Collage/resina epoxi s/ plàstic - 102 x 150 cm

 

Obra seleccionada a la Biennal d'Art 

Contemporani Gastronòmic de Cambrils. 

 

Per saber-ne més:

https://tuit.cat/t4svh

'ARMSTRONG, UN MUSICAL MOLT ESPACIAL', A SANT ANDREU TEATRE

Armstrong, un musical molt espacial

Text i direcció: Dani Cherta. Música original de Keco Pujol

Sant Andreu Teatre (SaT!), Barcelona

L'any 1969, tres homes van arribar per primer cop a la Lluna. L'astronauta Neil Armstrong va ser l'escollit perquè sortís de la nau i deixés l'empremta de la seva sola de bota lunar sobre la sorra aparentment sense vida de la Lluna. El mateix Neil Armstrong —en la ficció— és ara l'avi de la jove protagonista d'aquest nou musical, “molt espAcial”, de la companyia La Roda.

La jove Armstrong vol ser astronauta com el seu avi Neil. I amb el dietari de l'avi que li regala la mare recorda algunes de les operacions que cal seguir per sortir de la Terra i arribar a la Lluna. Una joia que ensenya als seus companys d'estudi,  aspirants com ella a astronautes. Un parell de lladregots —interpretacions còmiques excel·lents— li roben el dietari amb la pretensió d'arribar a la Lluna abans que l'expedició de la neta. Interpretacions, música i cançons enganxadises en directe, coreografies potents. Un magnífic espectacle per a tots els públics. 9/10

Llegiu-ne la crítica d'Andreu Sotorra a «Clip de Teatre»

*

Extracte de la crítica en àudio al canal SPOTIFY

 

'HE MORT EL POP', A LA SALA VERSUS GLÒRIES

He mort el pop. Dramatúrgia: Lluís Anton Baulenas. 

Música: Marc Sambola.  Direcció: Marc Vilavella

Sala Versus Glòries, Barcelona

He mort el pop és una paròdia inspirada en tres peces emblemàtiques d'Àngel Guimerà: Mar i cel, Maria Rosa i Terra baixa. En clau de comèdia musical, s'hi especula la continuació amb mirada actual d'aquestes obres. Les cendres de la Blanca convertides un problema de consciència, sense saber què fer-ne. La Maria Rosa a la presó per l'assassinat de l'assetjador rep una oferta per difondre el seu cas als mitjans. Manelic obsedit per la Marta, mentre s'escapa de la justícia per haver mort l'amo Sebastià. Servides en petit format per a públic adolescent i per a qui no les coneix i, alhora,  picada d'ullet al públic que sap de memòria el conflicte que s'hi debat. Una delícia. 9/10

Llegiu-ne la crítica d'Andreu Sotorra a «Clip de Teatre»

*

Extracte de la crítica en àudio al canal SPOTIFY

'UN DÉU SALVATGE', AL TEATRE GOYA

Un déu salvatge. Autora: Yasmina Reza. 

Traducció: Pablo Macho Otero. 

Direcció: Pere Arquillué. Teatre Goya, Barcelona

Pere Arquillué, Laura Aubert, Ivan Benet i Laura Conejero. Quin quartet! Tots quatre intèrprets tenen un perfil còmic d'alt nivell i aquí el treuen ben seriosos en un ambient formal, a base de silencis i mirades esmolades. L'assumpte que s'hi debat és ben conegut: el reconeixement d'una baralla d'infants per part dels pares de l'agressor. El fill d'una de les parelles ha trencat dues dents al fill de l'altra parella, la que els rep a casa per parlar-ne educadament i acceptar-ne les disculpes. Però, ai, els contrastos de tot tipus entre cada personatge es posen de manifest i la trobada acaba com el rosari de l'aurora. La traducció que n'ha fet el dramaturg i actor Pablo Macho Otero hi afegeix referents de Barcelona, cosa que el fa més proper. Brillant direcció de Pere Arquillué.10/10

Llegiu-ne la crítica d'Andreu Sotorra a «Clip de Teatre»

*

Extracte de la crítica en àudio al canal SPOTIFY

LA CORONIL·LA

Coronil·la (Coronilla valentina)

Amb l'esplendor de ramells de flors grogues de perfum delicat, els arbustos de coronil·les o carolina (Coronilla valentina o Coronilla glauca) ja anuncien la fi de l'hivern i el començament de la primavera.  Els vam tallar després de la floració d'estiu i ara són unes mates arrodonides i sanes de fulla verd blavós. En tenim de diversa mida envaint parterres, ja que els fruits prims en forma de llegum deixen anar llavors que es converteixen en noves plantes, que cal controlar encara que alegrin tant la vista. És una planta molt rústica, resistent a la sequera i a les temperatures baixes. Creix (massa) bé al nostre jardí de llicorella, sec i pobre de nutrients. 

A «Menuda natura», trobem aquests sinònims: Coronil·la glauca. Carolina. Carolina de jardí. Coroneta. Senet. Castellà: Carolina, Coletui, Coletuy, Ruda inglesa. Portugès: Pascoinhas. Serra-do-reino. Italià: Cornetta di Valenza. Francès: Coronille de Valence. Coronille glauques. Anglès: Mediterranean Crownvetch. Shrubby Scorpion-vetch.

Per saber-ne més:  Gènere Coronilla, a «Menuda natura»:
Coronilla glauca L.  Coronilla minima L. subsplotoides

 Cronilla scorpiodes (L.) Koch Coronilla juncea L.

'LES JOURS DE MON ABANDON', AL TEATRE NACIONAL

Les jours de mon abandon, a partir d'I giorni dell’abbandono, d’Elena Ferrante. Text i dramatúrgia de Gaia Saitta i Mathieu Volpe. Concepte, adaptació i direcció: Gaia Saitta. Producció: Théâtre National Wallonie-Bruxelles.  Sala Petita, Teatre Nacional de Catalunya, Barcelona.

 

El relat I giorni dell’abbandono es va publicar el 2002 i se'n va fer una versió cinematogràfica l'any següent dirigida per Roberto Faenza. Però Elena Ferrante (pseudònim) es coneix aquí, sobretot, per la tetralogia de novel·les de L'amiga genial, ambientada al Nàpols dels anys cinquanta i seixanta, de la qual es va fer una sèrie televisiva de quatre temporades.

L'espectacle coproduït pel Teatre Nacional de Catalunya s'ha presentat —només tres dies— en bilingüe francès i italià, subtitulat en català. La història de l'Olga, una dona abandonada pel marit, amb un fill i una filla preadolescents, se situa als anys noranta, en un espai que l'empresona. Una família que semblava estable s'esmicola, els joves agafen les regnes per evitar que la mare caigui al precipici de la desesperació. Dolor que respira final d'etapa, fins i tot el gos deambula esmaperdut. I arriba la transformació, començant per treure de l'espai escènic tot el parament físic del passat. I es disposa a començar de nou. A la platja falta gent! Vieni, vieni... 8/10

Llegiu-ne la crítica d'Andreu Sotorra a «Clip de Teatre»

* 

Extracte de la crítica en àudio al canal SPOTIFY

'LES BÀRBARES', AL TEATRE BORRÀS

Les bàrbares. Autora: Lucía Carballal. 

Traducció i direcció: David Selvas. Teatre Borràs, Barcelona

 

Intèrprets: Berta Gratacós, Francesca Piñón, Cristina Plazas i María Pujalte. Es troben a l'Hotel Joventut tres dones jubilades recordant una amiga morta jove que les ha demanat reunir-se per reflexionar sobre elles mateixes. Per la maternitat i per la feina, ¿a què han renunciat aquestes tres dones? Cadascuna defensa les seves opcions i també les contradiccions, afortunadament sense gaires tòpics. Només al final, un punt que ens sobresalta. I poc més. Excel·lents interpretacions. Acompanyament musical amb cançons dels anys seixanta-setanta, a càrrec de Berta Gratacós. Espectacle bilingüe. 7/10

Llegiu-ne la crítica d'Andreu Sotorra a «Clip de Teatre»

*

Extracte de la crítica en àudio al canal SPOTIFY

EXPOSICIÓ 'PETITA HISTÒRIA DEL METRO DE BARCELONA'

Espai Mercè Sala (Metro Diagonal) Enllaç extern

Oberta fins al 28 de febrer

L'Espai Mercè Sala acull aquesta exposició basada en el llibre Petita història del metro, un viatge de 100 anys a través del les detallistes il·lustracions de Pilarín Bayés i els textos de Daniel Venteo. 

Què hi aprendrem?
* Quan que es va inaugurar la primera línia del metro de Barcelona.

* Que durant la Generalitat republicana el metro ja va arribar a l’Hospitalet de Llobregat.

* Que durant la Guerra Civil espanyola la ciutadania va utilitzar-lo com a refugi per a protegir-se de les bombes.

* Quan es va municipalitzar i convertir en un servei públic.

* Que el 1992, amb els Jocs Olímpics de Barcelona, el metro va fer un nou impuls obrint-se pas cap a Santa Coloma de Gramenet i Badalona.

* Que avui el metro de Barcelona té 125 quilòmetres de vies i fins a 165 estacions que faciliten prop de 280 milions de viatges l’any.

* Que la línia 9 acaba a l’aeroport del Prat, és automàtica (sense conductor) i una de les més modernes d’Europa.

'L'ARANYA', AL TEATRE NACIONAL DE CATALUNYA

L'aranya. Autor: Àngel Guimerà
Dramatúrgia i direcció: Jordi Prat i Coll
Sala Gran, Teatre Nacional de Catalunya, Barcelona

No és Terra baixa ni Mar i cel aquesta obra poc coneguda d'Àngel Guimerà. I no sé si la coneixerem gaire en la versió que n'ha fet el dramaturg Jordi Prat i Coll. L'assumpte de la paternitat frustrada s'explica a través d'un estol de personatges caricaturitzats i això fa que quan arriba el zenit del monòleg on la botiguera (a càrrec de l'actriu Mima Riera) explica que ha estat violada pel propietari de la botiga, no tingui gaire força. El costumisme ofegant i el maltractament de parella en el desenvolupament contrasta amb la mirada i resolució actualitzada en el desenllaç. Grinyola el context. La versemblança queda pendent. 7/10

Llegiu-ne la crítica d'Andreu Sotorra a «Clip de Teatre»

*

Extracte de la crítica en àudio al canal SPOTIFY

CRASSULA SPATHULATA

Crassula Spathulata al jardí de llicorella

M'informa Manuel Casanova de «Menuda Natura» que aquesta planta és una Crassula Spathulata, originària d'Àfrica del Sud, on creix en sortints de roca al llarg de marges del bosc. No en sabem el nom comú en català i ha estat a partir de l'ànglès 'Creeping Crassula' que n'he tret informació que afegeixo a les meves observacions de conreu d'aquesta suculenta resistent a totes les temperatures.

L'epítet específic Spathulata fa referència a la forma de cullera de les fulles. Unes fulles verdes de vores amb dents arrodonides que es tornen de color vermellós si els toca el sol de ple. Creix en cascada desordenada tant a l'exterior com en interiors ben il·luminats. Plantades a terra poden tapissar espais. La floració màxima es produeix a finals de primavera fins a mig estiu, tot i que a qualsevol època surten les petites flors blanques en forma d'estrella. Tots els nostres exemplars creixen en torretes i en cistelles penjants a l'exterior en la semiombra.  No són gaire exigents en el reg, però a l'estiu és millor no deixar assecar gaire la terra.

Crassula Spathulata florida. Febrer, 2025

PEL·LÍCULA 'QÜESTIÓ DE PRINCIPIS'

Qüestió de principis. Direcció: Antoine Raimbault. 

França, 2024

Thriller polític basat en fets reals que mostra, des de dins, el funcionament del Parlament Europeu.  Brussel·les, 2012. Dimiteix de sobte el polític maltès John Dalli, Comissariat de Sanitat i Consum. El seu oponent polític, l'eurodiputat verd José Bové i el seu equip van iniciar una investigació i van descobrir una trama de corrupció que implicava els lobis del tabac. La conspiració es va anomenar "Dalligate" i va acabar amb la carrera de Dalli, precisament quan es disposava a presentar un text sobre els productes del tabac. La pel·lícula és l'daptació del llibre Hold-up à Bruxelles, les lobbies au cœur de l’Europe, 2015, del mateix Bové. Filmin. 8/10

PEL·LÍCULA 'PRIMAVERA EN BEECHWOOD'

Primavera en Beechwood [Mothering Sunday]
Direcció: Eva Husson. Regne Unit, 2021

Josh O'Connor i Odessa Young interpreten els amants clandestins en aquesta detallista adaptació d'embolcall esplèndid de la novel·la de Graham Swift Mothering Sunday (2016).
Beechwood (Anglaterra), 30 de març de 1924. El matrimoni Niven (els oscaritzats Olivia Colman i Colin Firth) pertanyen a la aristocràcia anglesa. Han perdut els fills a la guerra i els tenen sempre presents. Més presents que mai, avui que es preparen per celebrar fora el Dia de la Mare i el compromís de Paul (Josh O'Connor), fill dels estimats veïns, amb Emma (Caroline Harker) que havia estat promesa d'un dels seus fills morts. Els Niven donen el dia lliure a la seva minyona Jane (Odessa Young), òrfena de naixement i amant de Paul des de fa set anys. Amb la casa buida Paul i Jane es troben per primer cop al dormitori del noi, per a la darrera trobada sexual. L'incentiu de la pel·lícula és el tractament poètic de l'útim dia de la història d'amor entre els dos joves de diferent classe social. Pol no arribarà a l'hora del dinar on les famílies anunciaran el compromís. ¿Per què? Filmin.  9/10

SÈRIE 'MR. BATES CONTRA CORREOS'

Mr Bates contra Correos
Direcció: James Strong. Guió: Gwyneth Hughes

Regne Unit 2023

Sèrie basada en un dels pitjors errors judicials de la història britànica. Centenars de treballadors de correus innocents fan ser acusats de robatori i frau comptable. El motiu real era una fallada tècnica en el  software de comptabilitat que tenien totes les administracions. L'oficina postal britànica va negar rotundament i sistemàtica que hi hagués cap deficiència al sistema. Amb Alan Bates (el veterà actor Toty Jones) al capdavant, un dels primers damnificats que ho va perdre tot per saldar a Correus un deute que no habia contret, els responsables d'oficines s'enfronten amb arguments a l'arrogància burocràtica durant quinze anys. Un repartiment estelar d'intèrprets britànics que fan creïble que l'error s'arrossegués tants anys sense esmenar-lo ni tan sols admetre'l.

4 episodis de 50 minuts. Movistar +  9/10

'ELS CONTRABANDISTES DE LLIBRES DE DARAYYA', AL TNC

Els contrabandistes de llibres de Darayya

Autora: Delphine Minoui. Traducció: Albert Tola i Isabelle Bres

Direcció: Iban Beltran. Teatre Nacional de Catalunya, Sala Tallers

Documental servit en format d'espectacle. Els contrabandistes del títol van ser uns joves revolucionaris de Darayya (a 8 Km de Damasc) que el 2012,  amb la ciutat assetjada pel règim de Bashar al-Assad, van salvar milers de llibres de la destrucció dels obusos. Els herois anònims van ser 'descoberts' el 2015 a la xarxa per la periodista Delphine Minoui, especialista en l'Orient Mitjà. Uns fotògrafs joves de Síria parlaven d'una biblioteca clandestina en un soterrani al cor de la ciutat en plena guerra. Hi va connectar via Skype i va començar a investigar i va assistir virtualment a les activitats que es duien a terme en aquell refugi de lectura. El treball es va publicar en francès: Les passeurs de livres de Daraya. Aquí, la periodista sabadellenca Laura Rosel és la narradora que posa veu i cos a Delphine Minoui. L'acompanyen els actors Ilyass El Ouahdani, Marwan Sabri, Jorge-Yamam que, quan parlen amb la seva llengua, aporten riquesa i versemblança al relat. 8/10

Llegiu-ne la crítica d'Andreu Sotorra a «Clip de Teatre»   

*

Extracte de la crítica en àudio al canal SPOTIFY