PUBLICACIONS DE LA COLLITA DE 2025

L'any 2025 ha estat per a mi molt productiu en publicacions de textos literaris en diversos mitjans i formats: poemes, proses poètiques, enregistrament de poemes a Spotify, un conte al Canal Youtube del Centre de Lectura, a més de l'estrena amb lectura en veu alta d'un poemari. Vegeu-ne el resum amb els corresponents enllaços:

Edició digital del poema Haikus de Solveig, inspirat en l'obra de teatre en vers "Peer Gynt", d'Henrik Ibsen. Il·lustració de la coberta: Teresa Llorach Manresa. El poema s'ha estrenat al Teatre Fortuny de Reus !2-II-2025), en una lectura col·lectiva a la jam 'Poesia i Teatre', del col·lectiu Safareig Poètic, en la celebració del seu desè aniversari. Enregistrament en pòdcast: Andreu Sotorra.

**

Publicació de dinou tankes dins del volum Temps de dolços. Casa Padreny, des del 1815. Referències històriques: Carme Puyol i Glòria Vicheto.

Il·lustracions: Teresa Llorach Manresa.

Edita: Casa Padreny, abril 2025.

2.ª edició, juliol 2025, 

A la presentació del llibre, a la Pastisseria Casa Padreny (4-IV-2025),  Antònia Farré en llegeix diverses tankes. A la presentació del llibre, al Centre de Lectura de Reus (8-IV-2025), en llegeixo diverses tankes.

**

L'article La Pastoreta en dos temps forma part de l'exposició d'aquarel·les de Teresa Llorach Manresa del recull Escultures de dones: Amb mirada de Reusenques de Lletres, del col·lectiu Reusenques de Lletres. Publicat a Reus digital. Publicat, enguany, en el catàleg de la Galeria d'art Anquin's de Reus.

**

Edició digital de Vies creuades, recull de 28 narracions centrades en el tren com a espai literari.

Difonc el llibre a les xarxes amb deu grafismes.  

**

El programa Contes per somiar Km0 del Centre de Lectura de Reus inclou en el seu canal YouTube el conte Quin groc t'ha picat?, amb imatges i disseny de Pere Prats Sobrepere. Lectura dramatitzada a càrrec de la bibliotecària Marta Vidal. 

**

El poemari Plató desert guanya el premi «L'Atiador» L'entitat convocant, l'Ateneu Torrellenc, i l'Ajuntament de Torrelles de Llobregat publiquen el llibre. Prefaci: Joan Ramell. Al lliurament del premi i presentació del llibre en llegeixo diversos poemes. El llibre també es publica en format digital. 

**

Publicació del monòleg Mama, vull ser princesa dins el volum Reusenques, a escena! (Arola Editors, 2025) del col·lectiu Reusenques de Lletres. Coberta: Teresa Llorach Manresa. A la presentació del llibre al Teatre Bartrina de Reus (19-XI-2025), l'actriu Aïda Pitarch en fa una lectura dramatitzada.

** 

'PLATÓ DESERT', EN EDICIÓ DIGITAL

 

 LLEGIU el poemari Plató desert en línia

 DESCARREGUEU el poemari en format PDF

A més de l'edició tradicional en paper, el poemari Plató desert, guardonat amb el Premi «L'Atiador» de l'Ateneu Torrellenc de Torrelles de Llobregat, (vegeu aquí la crònica del lliuramenet del premi i de la presentació del llibre) es pot llegir també en línia i/o descarregar el llibre en format PDF.

Continuaré aprofundint aquest poemari-pel·lícula amb la recreació visual de cada poema en format tridimensional. Mostraré a les xarxes cada peça acompanyada de l'enregistrament sonor del poema. Recitació, fons musical, objectes que sumen capes de sentit a Plató desert. Feu-vos-el vostre.

 

'GÖTEBORG', A LA VILLARROEL

Göteborg. Autor i director: Jordi Casanovas

La Villarroel, Barcelona

El dramaturg i director Jordi Casanovas (Vilafranca del Penedès, 1978) signa Göteborg, la cinquantena obra del seu palmarès. Aquest cop, presenta una comèdia romàntica agredolça bastida amb l'estructura de les grans històries. Cinematogràfica.  L'actor Roger Coma és ell, el Sergi. I l'actriu Maria Molins és ella, la Paula. Quan eren adolescents, cap al 1993, en un viatge d'estudis a Göteborg es van entendre de meravella durant tres dies. No s'havien vist mai més en trenta-dos anys, i ara la Paula va a trobar el Roger a casa seva per aclarir per què es van distanciar. El record dels tres dies detallat al dietari personal de la Paula de divuit anys —reproduït a escena per dos intèrprets joves [Berta Rabascall i Jan Mediavilla]  i la falta d'entesa d'última hora que no va permetre que aprofundissin a estimar-se. ¿Què hauria passat si...? I la sorpresa del desenllaç. Demolidor.  10/10

 Llegiu-ne la crítica d'Andreu Sotorra a «Clip de Teatre»

* 

Extracte de la crítica en àudio al canal SPOTIFY

EXPOSICIÓ 'TINTA CONTRA HITLER', AL MNAC.

Col·lecció A. L. & P. A. Kiddey 

Entre el Purgatori i l’Infern, c. 1943-1945

Museu Nacional de Catalunya, Barcelona  

El Museu Nacional de Catalunya presenta l'exposició Tinta contra Hitler, en homenatge del caricaturista Mario Armengol. Va treballar pels serveis secrets britànics durant la segona Guerra Mundial. L'encàrrec del Ministeri d'Informació britànic era «Matxacar a Hitler gràficament». L’humor gràfic, en temps de guerra, havia d’anar acompanyat d’una sensibilitat especial que obligava l’artista a esmolar l'enginy i no fer bromes absurdes i, sobretot, estar pendent de l’actualitat bèl·lica. L’encàrrec era crucial per mantenir la moral dels Aliats durant la guerra i per empetitir, a ulls dels civils, l’amenaça de l’Eix. És així com fins al 1945, Mario Armengol va dibuixar uns dos mil dibuixos contra Hitler, publicats a diaris de tot el món, de Nova Zelanda a Xile passant per Haití. Alguns fan riure, d’altres fan estremir. 

Entre altres influències, sobresurt la tradició de l’humor gràfic català d’En Patufet, L’Esquella de la Torratxa, Papitu o El Be Negre, de la qual Armengol se sentia hereu. 

Oberta fins al 6 de febrer de 2026

POEMES DE JORDI ALIGUÉ / FOTOGRAFIES DE JOAN RAMELL

12 fotografies de JOAN RAMELL 

per a 12 poemes de JORDI ALIGUÉ, 2025

 

Tota imatge amaga una manera de mirar; 

tota paraula, una manera de dir el que s'ha vist. 

 John Berger

El llibre d'art 12 fotografies de JOAN RAMELL per a 12 poemes de JORDI ALIGUÉ mostra la pulsió de confluències entre els dos creadors. Els poemes d'Aligué han motivat la tria de fotografies de Ramell. Tot i que algunes fotografies són fetes posteriorment a la tria del poema, sembla que la majoria es trobaven latents desitjant paraules amb qui aparellar-se. Interrelacionant capes de sentit, les "parelles de llum i tinta"  resultants aconsegueixen vibrar amb entitat pròpia. La imaginació de l'espectador lector les ha d'interpretar i recrear-les amb gest sobirà.  

El llibre es presenta en capsa d'art. Conté les fotografies en làmines fotogràfiques embolcallades amb paper vegetal on s'han imprès els poemes. Tot el conjunt, continent inclòs, és un regal per als sentits. 

 

***  

 

Per saber-ne més, en aquest blog:

FOTOGRAFIES DIARI D'OMBRES, DE JOAN RAMELL

POST SCRIPTUM, FOTOGRAFIES DE JOAN RAMELL 

12 POEMES / 12 FOTOGRAFIES', PARCERISAS / RAMELL

L'AVENTURA CREATIVA DE L'HEBDOMADARI -COMBUSTIÓ ESPONTÀNIA-

RASTRES D'UN MISSATGE, DE JOAN RAMELL

EL FOTÒGRAF JOAN RAMELL EXPOSA SILENT

MUSICAL 'GERMANS DE SANG', AL TEATRE CONDAL

Germans de sang. Llibret, música i lletres: Willy Russell. Adaptació al català: Albert Mas-Griera. Arranjaments musicals: Andreu Gallén. Escenografia: Alessio Meloni. Vestuari: Marc Udina. Il·luminació: David Bofarull.

Direcció coreogràfica: Ariadna Peya. Direcció musical: Andreu Gallén. Direcció: Daniel Anglès.
Intèrprets: Mariona Castillo, Triquell, Xavi Navarro, Albert Salazar, Roc Bernadí, Lucía Torres, Tai Fati, Toni Viñals, Cisco Cruz, Aleix Colomer, Elena Escorcia, Joan Mas, Carla Pizan, Guillem Ripoll, Pol Roselló Weisz, Júlia Sanz, Ferran Soler, Meritxell València, Aran Vázquez. 

Teatre Condal, Barcelona.
Excepcional. 10/10

Llegiu-ne la crítica d'Andreu Sotorra a «Clip de Teatre»

* 

 Extracte de la crítica en àudio al canal SPOTIFY

'JAMBO BWANA', AL TEATRE NACIONAL DE CATALUNYA

Jambo Bwana. Autor i director: Manel Dueso

Sala Petita, Teatre Nacional de Catalunya, Barcelona  

Intèrprets: Montse Germán, Antònia Jaume, Àurea Márquez, Usu Tambadou. Manuel Dueso explica tres històries i ho fa donant veu a tres amigues que es troben en un xalet i, en aquest espai aïllat s'expliquen —no deu ser pas la primera vegada— episodis de la seva vida. Abans que acabi la vetllada, arriba un xicot negre i relata la seva història. I canten i ballen plegats «Jambo Bwana»  Estructura lligada amb fils prims a partir d'un monòleg inicial que augurava una bona història i ben explicada, però el resultat no passa de les bones intencions.  6/10    

Llegiu-ne la crítica d'Andreu Sotorra a «Clip de Teatre»

*

 Extracte de la crítica en àudio al canal SPOTIFY

*

'HONESTEDAT', AL TEATRE AKADÈMIA

Honestedat. Dramatúrgia i direcció: Francesc Cuéllar 

Teatre Akadèmia, Barcelona

Intèrprets: Míriam Iscla i Dafnis Balduz. I que expliquin el que vulguin a escena, que ens convencen. A Honestedat desgranen un discurs de tesi, acomboiat pel director i dramaturg Francesc Cuéllar. Com en qualsevol tesi hi ha una idea mantinguda amb arguments i la conclusió. Els protagonistes són l'actriu protagonista i el director d'una pel·lícula en curs de rodatge. Van establir un pacte previ i tenen un contracte signat: l'actriu ha de fer una escena nua. 

 

 S'acosta el moment d'enregistrar l'escena compromesa i l'actriu comunica al director que no vol mostrar intimitats. Li retreu que no l'hagi tingut en compte a l'hora de preparar l'escena. El director només parla d'èxit, ni d'emocions, ni de sentiments. Ni de drets, hi hagi o no un contracte vigent. La discussió s'allarga i els actants s'enroquen cadascú en la seva casella. No resoldran el conflicte d'intencions amb el combat dialètic. L'obra no el resol, però deixa la reflexió ben modelada. Bravo! 9/10

Llegiu-ne la crítica d'Andreu Sotorra a «Clip de Teatre»

* 

Extracte de la crítica en àudio al canal SPOTIFY

'LA TORRADORA', A LA SALA VERSUS GLÒRIES

La torradora. Sala Versus Glòries

Dramatúrgia i direcció: Roc Esquius i Sergi Belbel

El to de La Torradora és de comèdia, però el fons no és per posar-se a riure: falsos lloguers de temporada que fa multimilionaris els propietaris de pisos de zones tensionades. Que el propietari ric encara no en tigui prou i caigui de quatre grapes en una trampa ben orquestrada per una torradora, suposadament amiga, programada amb Intel·ligència Artificial... Embolica que fa fort! Ara sí que riem amb  el que expliquen i com ho expliquen els intèrprets Antonio del Valle, Ramon Godino i Laura Pau. 8/10   

Llegiu-ne la crítica d'Andreu Sotorra a «Clip de Teatre»

* 

Extracte de la crítica en àudio al canal SPOTIFY

SÈRIE 'LOS FORSYTE'

Sèrie 'Los Forsyte'
Direcció: Annetta Laufer, Meenu Gaur
Guió: Debbie Horsfield. Regne Unit, 2025

Adaptació de les novel·les de John Galsworthy (Nobel de Literatura en 1932). Londres, 1880. Els Forsyte són una família adinerada aparentment unida, però, en realitat, està minada per l'enveja. La competència entre els germans Jolyon i James, es transmet als fills que pugnen pel control de l'empresa familiar d'inversions. Per a un, només preval el guany; per a l'altre, és imperdonable perdre la humanitat. Telons de fons magnífics, vestuari i ambient d'època exuberants. El càsting sorprèn en els joves protagonistes, uns cossos perfectes que distreuen l'atenció en la història que s'hi explica. 

Movistar + 6 capítols de 52 min. 8/10

'DIRTY CRUSTY', A LA SALA ATRIUM

Dirty Crusty. Autora: Clare Barron. Traducció: Isis Martín.

Direcció: Isis Martín i Aleix Fauró. Sala Atrium, Barcelona

La versió de Dirty Crusty que presenta la companyia La Virgueria a la Sala Atrium s'escapa de la brutícia i la morbositat que suggereix el títol. Tendeix a mostrar poèticament l'entesa i el consentiment en les relacions íntimes. Un text expressiu i enigmàtic dit amb naturalitat, acompanyat de coreografia dels intèrprets i moviments de tres penells de barres de Led. Un treball singular que fan brillar els intèrprets Patrícia Bargalló, Pau Escobar i Sandra Pujol. Interessant. 8/10

Llegiu-ne la crítica d'Andreu Sotorra a «Clip de Teatre»

*
Extracte de la crítica en àudio al canal SPOTIFY

'AI! LA MISÈRA ENS FARÀ FELIÇOS', AL TEATRE LLIURE DE GRÀCIA

Ai! La misèria ens farà feliços. Autor i director: Gabriel Calderón 

Traducció: Joan Sellent.  Teatre Lliure Gràcia, Barcelona

Intèrprets: Pere Arquillué, Daniela Brown, Joan Carreras i Laura Conejero. Un quartet d'intèrprets en estat de gràcia defensant personatges de clown. Brillants.  Ai! La misèria ens farà feliços és un treball irònic de metateatre amb La vida es sueño o El Teatro del mundo de Calderón de la Barca com a referent. La Intel·ligència Artificial ha arribat a l'escenari i sembla que estem davant dels darrers [ai!] personatges humans que hi actuen i s'hi acomoden [ja no són a temps de rebel·lar-s'hi]: Pere, Joan, Laura, Daniela, els mateixos noms que els intèrprets. Traducció lluminosa de Joan Sellent. Sensació d'haver gaudit d'un espectacle rodó. 10/10

Llegiu-ne la crítica d'Andreu Sotorra a «Clip de Teatre»

*

 Extracte de la crítica en àudio al canal SPOTIFY

PEL·LÍCULA 'EL QUADRE ROBAT'

El quadre robat  [Le tableau volé]
Direcció: Pascal Bonitzer. França, 2024

Egon Schiele. Autumn Sun (1914)

Coicidint amb el robatori de joies al Museu Louvre de París, s'estrena El quadre robat, inspirada en fets reals. L'acció se situa en l'actualitat, quan un subhastador localitza Autumn Sun (1914),  del pintor d'Egon Schiele, a casa d'un treballador de la neteja de Mulhouse, que el té per una andròmina per llençar.  La pintura és una obra mestra desapareguda el 1939, saquejada pels nazis.  El quadre robat explora la memòria històrica sobre l'espoli d'obres d'art (hi ha molts casos pendents de resoldre, encara ara,  als tribunals de França, Àustria i Estats Units), el mercat de l'art i les diferències de classe. Explicada amb tocs d'humor des d'una mirada poc convencional sobre la rivalitat professional. Un repartiment exquisit: el subhastador André Masson (a càrrec de l'actor Alex Lutz);  Bertina, la seva exesposa i sòcia ocasional (Léa Drucker); i Aurore (Louise Chevillotte), la becària que coneix el submon de les subhastes molt més del que aparenta saber-ne. Filmin. 9/10

'MANIFEST MANGIONE', A L'ESPAI LLIURE

Manifest Mangione. Creació i direcció: de Carol López 

 Espai Lliure, Teatre Lliure Montjuïc, Barcelona

L'espectacle Manifest Mangione és la proposta d'aquesta temporada del programa «Reverberacions» que dona veu i sortida professional a graduats de l'Institut del Teatre, des del 2024. L'ha creat i dirigit la dramaturga Carol López i parteix d'un fet d'actualitat: l'assassinat fa un any de Brian Thompson, el conseller delegat de l'asseguradora mèdica privada United Health Care, a mans de l'activista social Luigi Mangione,  de vint-i-sis anys.

L'assumpte es presenta en un collage de seqüències que desgranen diversos personatges: uns policies, una becària d'un mitjà de comunicació, una periodista que exposa el seu ego a l'audiència, una fotoperiodista embarassada que ha de recórrer d'urgència a la medicina privada, una periodista que encara confia que amb la seva feina pot canviar el rumb del món, la mare de Luigi Mangione i, només de tant en tant, en la penombra, la veu reivindicativa del mateix assasí.

Donen vida als personatges vuit graduats que es mouen amb naturalitat estudiada a escena, tots i cadascun amb dicció ben modulada: Judith Forner Gallardo, Asier Gilabert Ibáñez, Arnau Guillén Carulla, Fidel Pallerols Rossell, Élida Pérez Lucena, Alba Roldán Gil, Andrea Sánchez Sos, Carlos Ulloa Marín. Bravo! 8/10

Llegiu-ne la crítiva d'Andreu Sotorra a «Clip de Teatre» 

* 

Extracte de la crítica en àudio al canal SPOTIFY

'DESAPARELLATS', A L'ESPAI TEXAS

Desaparellats. Autor: Ramon Pardina. 

Direcció: Roc Esquius. Espai Texas, Barcelona

Comèdia romàntica de gènere fantàstic que transcorre a casa d'una parella jove d'un barri barceloní. A Gràcia, per exemple, ja que Desaparellats s'hi estrena, a l'Espai Texas. El lavabo de l'habitatge és la porta d'altres dimensions temporals. Es transforma qui hi entra i quan en surt es troba immers en una realitat diferent cada vegada. A càrrec de dos intèrprets que fan brillar el text: Ricard Farré i Esther López. Bravo!

L'autor de Desaparellats, l'escriptor, guionista i dramaturg Ramon Pardina (Barcelona, 1977) recorre a l'humor de proximitat,  amb referents autòctons (espais, personatges icònics, grups musicals...). Hi té la mà trencada perquè la seva targeta de presentació compta amb avals com «Polònia», «El foraster», «Zona Franca» entre d'altres. Diu que la idea de Desaparellats parteix d'una vinyeta del ninotaire Miguel Noguera, on un home tancat en un lavabo vol sortir i des de fora li diuen: «El món està ocupat!» 8/10

  Llegiu-ne la crítica d'Andreu Sotorra a «Clip de Teatre

* 

Extracte de la crítica en àudio al canal SPOTIFY

SÈRIE 'YAKARTA'

Yakarta. Espanya, 2025
Direcció: D. San José, E. Trapé

J. Cámara, F. Delgado-Hierro

Magnífiques interpretacions dels protagonistes Javier Cámara i Carla Quílez, talent en estat de gràcia desgranant una història complexa i emotiva, una preciosa road movie de perdedors que commouen per la seva fragilitat. 

José Ramón Garrido, conegut com a Joserra, és un exjugador olímpic de bàdminton que sobreviu fent classes d'educació física en un institut públic de Vallecas. Divorciat i sense horitzons, manté la il·lusió amb un objectiu: aconseguir competir als Jocs Asiàtics 2018,  a Jakarta, amb la Mar, una jugadora que ha descobert en un torneu escolar.  Joserra i Mar hauran d'aprendre a suportar-se en un viatge ple de pensions ronyoses, poliesportius que cauen de vells i dinars en estacions de servei que passa per Totana, Ponferrada, Torrelavega i Tardajos abans d'arribar a la capital d'Indonèsia. Si hi arriben.

Movistar + 6 episodis de 35 min. 9/10

VINS DEL CELLER MAS AMFRES

Foto: © Joan Carrion
Celler familiar Mas Amfres. Partida Blancafort de Reus

Visites guiades i tasts entre vinyes
Amfitrions: Cristina Roigé Mestre i Joaquim Auqué Coca

Reserves: masamfres@gmail.com

 

El celler familiar Mas Amfres recupera la història del vi al Baix Camp. Les vinyes són a la partida Blancafort, ubicades a cavall entre els termes de Reus i Riudoms.  El nom de Mas Amfres fa referència a una antiga família de boters que va existir a la ciutat de Reus en els anys de proliferació de la indústria del vi. Les vinyes de Mas Amfres es conreen sota el concepte de l’agricultura regenerativa, mantenint la coberta vegetal entre les fileres de ceps per aprofitar al màxim l’aigua.

 

La natura marca el ritme, 

i nosaltres l’acompanyem.

 JOAQUIM AUQUÉ COCA

La propietat vitícola de Mas Amfres anterior a 1817, que va ser arrendada per la família Coca Dalmau des de 1907 i que quasi un segle després, en Joaquim Auqué Coca (enòleg i enginyer agrícola), besnet d’aquells masovers que van tenir cura de la finca, ara l’ha retornat al món del vi amb un projecte sòlid, empresarial. 

L’any 2014 va plantar mitja hectàrea de vinya i des d’aleshores s'ha confirmat que el vi que en sorgia era d'una qualitat excepcional basada en la peculiaritat del sòl petrocàlcic (fortament calcari, d'aquí ve la denominació de la partida Blancafort) de la finca. 

Vins que comercialitza Celler Mas Amfres:

Mas Amfres Negre. Garnatxa negra 100%. Vi negre sec de tanicitat controlada i afruitat. És un homenatge als constructors de les mines d’aigua dels termes de Reus i Riudoms del s. XVII, que encara reguen les finques.

Mas Amfres Blanc. Garnatxa blanca, macabeu, xarel·lo i picapoll blanc. Vi blanc sec, salí i fresc amb un caràcter umami i tocs cítrics.

Airosa. Garnatxa 100%. Vi rosat, delicat i fresc, amb detalls d’herbes aromàtiques i fruita vermella.

Bambalines. Garnatxa negra 100% de maceració carbònica. Vi especialment afruitat, molt lleuger en boca, amaga la seva potència darrere una vibrant acidesa. D’estètica modernista, és un homenatge a la gent del teatre i a les emocions que genera.

Odisseu. Garnatxa Blanca i Xarel·lo. Vi blanc potent, intensitat gustativa i integració de l'acidesa amb un grau alcohòlic notable. Anyada 2024. Símil del retorn del vi a la nostra comarca amb el llarg viatge d’Ulisses i el seu retorn a casa.

L'arquitecte. Macabeu 100% Vi blanc, extraordinàriament salí i delicat, expressa la idea de mediterraneïtat. Homenatge als dos veïns il·lustres, l'arquitecte Antoni Gaudí i l’escultor Artur Aldomà Puig, a través l'escultura Gaudí nen, Reus 2002.  

Cliqueu la imatge per saber-ne més

'PLATÓ DESERT', PREMI DE POESIA «L'ATIADOR» 2025

 

LLEGIU el poemari Plató desert en línia 
i/o 

DESCARREGUEU el poemari en format PDF 

El jurat ha atorgat per unanimitat el VII Premi de Poesia ‘L’Atiador’ al poemari Plató desert del qual soc autora. Ha estat escollit entre els 38 originals presentats a concurs pel jurat format per Jordi Boladeras Sancho, Jordi Roig Pi i Míriam Cano Manzano. Assisteix com a secretari del jurat Joan Ramell Perpinyà, membre de la Junta Directiva de l’Ateneu Torrellenc i de la secció Litteraria. Segons l'acta, el jurat ha valorat en el poemari Plató desert:

«L'originalitat del plantejament a partir del camp semàntic de món del cinema (com a recurs referencial); un recurs, tanmateix, que no es tanca en la ficció, sinó que s'instal·la en la realitat del dia a dia que va desgranant amb una llengua rica, imaginativa i amb metàfores i imatges sorprenents. Una pulsió de dinamisme recorre el llibre i empeny a llegir-lo, i els poemes es poblen d'actors inesperats que no ho són pas: són gent, situacions i ciutats reals d'ara o d'altres temps, incloent-hi la mateixa poeta, la veu de la qual, intensa i apassionada, ens hi acompanya i, és clar, hi diu la seva, sempre d'una manera ben singular» 

 

 

Col·lecció l'Atiador de l'Ateneu Torrellenc

 

 

 

Ateneu Torrellenc, Torrelles de Llobregat

11-XI-2025

 Durant l'acte de lliurament del 

Premi de poesia «L'Atiador» 

s'ha presentat el llibre del poemari premiat.

 

Reportatge gràfic:
 

HEMEROTECA 

COMENTARIS DE LECTURA

«Quina admiració que sento per la teva capacitat creativa volcànica. Ets com una terrabastalldora dels mots, de les idees, de les vivències, de com esmicoles la realitat i lo quotidià en volves finíssimes plenes de subtileses, de com dius l'ara amb mirada amorosa i com l'origen sempre és presència... felicitats.» CARME ANDRADE, filòloga i poeta. 28-XI-2025 

 

FOTOGRAFIES 'DIARI D'OMBRES', DE JOAN RAMELL

Fotografia de la sèrie Diari d'ombres, de Joan Ramell
Exposició 'Donem-li voltes', de Jordi Aligué - Joan Ramell

Oberta fins al 21 de desembre de 2025

El fotògraf d'art Joan Ramell (Almenar, 1957) difon les creacions en suports i formats diversos. Podem gaudir de les fotografies editades en opuscles que recullen les seves impressions visuals i escrites de viatges intensament viscuts d'arreu del món. Joies rares. I també en llibres d'art, bellament editats, acompanyades de textos d'altri. Alhora, exhibeix la seva obra en exposicions, com la que encara es pot veure a terres de Sòria, en una col·lectiva al costat d'altres artistes catalans de disciplines diverses. 

Ara exposa una selecció de fotografies de la sèrie Diari d'ombres, a Vallgrassa Centre Experimental de les Arts al Parc del Garraf. L'autor presenta la mostra amb aquest relat suggestiu: 

«Fotografiar una ombra és mirar allò que no es veu, la forma sense cos, la veu muda de la llum que ens parla. L’ombra és una petjada fugaç: revela sense mostrar, parla sense dir. Fotografiar una ombra és registrar una absència definida per la llum, un espai on la llum no arriba o arriba esmorteïda, provocant un buit aparent on s’hi concentra informació i sentit. Quan fotografiem només l’ombra d’un cos o d’un objecte absent, fora de l’enquadrament, estem documentant un fenomen secundari que conté l’empremta del principal: una dada indirecta, un testimoni físic d’allò que no veiem. L’ombra, així, esdevé una cartografia efímera de la relació entre la llum i el món que veiem.»

Comparteix l'exposició d'art 'Donem-li voltes' la sèrie fotogràfica  La vida secreta del desús, del fotògraf i poeta Jordi Aligué (Barcelona, 1953), que presenta un recull d'imatges de restes de construccions i marques d'una decadència forçada. Al pròleg del catàleg, Ester Xarxay en diu:

 «En aquesta mostra, Jordi Aligué centra la seva mirada artística en l’arqueologia industrial de l’illa de Sardenya. El seu treball recorre els indrets on, al voltant de la Segona Guerra Mundial, s’endegà una puixant indústria minera fins que aquesta explotació del sòl va entrar en crisi i les instal·lacions foren abandonades»

 

CALENDARI 2026, DE FINA VECIANA

L'artista Fina Veciana presenta el Calendari 2026
12 pintures de la sèrie 'Talismans' 

Contacte: 667 49 38 13

L'artista reusenca Fina Veciana té galeria digital oberta permanentment a Instagram i hi manté un col·loqui constant amb els receptors. Els assidus i els fans esperen cada any el seu calendari poètic i interactiu per emmarcar-se les pintures de cada mes un cop passat l'any.

Enguany, al vuitè calendari, les dotze pintures que hem escollit els instagramers de les vint-i-quatre que ha proposat l'autora són de la sèrie que titula "Talismans". En aquest procès ens haurem apropiat simbòlicament de les dues pintures creades per a cada mes i, alhora, és una forma imaginativa de divulgar el calendari. El de 2026, amb objectes quotidians (amulets, mascotes, fetitxes, objectes patrimonials...), situats en primer pla sobre fons meravellosos, amb versos encoratjadors seus escrits de pròpia mà que hi aporten calidesa.

Primer alè de l'any

un sol entre les mans 

 

Un pont invisible entre dos cors. 

Paraules que ressonen plegades dins el paper. 

 

També podeu obtenir el vostre 'talismà' 

preferit en postal (format 14 x 14 cm)  

Fina Veciana va publicar el primer calendari el 2019, l'únic que no va ser participatiu. Va sorgir del projecte #Estimo la dona que sóc #mestimo, al qual vaig posar paraules. Va tenir continuïtat en una presentació en format performance en el marc de la Mostra d'Arts Visuals Montbriat, de Montbrió del Camp. Inoblidable.

Si sou de Reus, podeu adquirir el Calendari 2026 'Talismans' en aquests establiments:

* Confiteria Padreny 
* Tomàs Barberà
* Batabat 
* Llibreria Gaudí
* Llibreria Domingo 

PEL·LÍCULA 'SONGS WITHIN'

Songs Within. Direcció: Katalin Gödrös 
Luxemburg, Suïssa, 2024

A Song Withinh hi respira Terra baixa! Després de ser violada pel senyor per al qual treballa de criada, Elsie, una noia amb talent musical que desitja dedicar-se professionalment a la música queda embarassada. L'amo l'obliga a casar-se amb Jacob, un mosso de quadra que somia a tenir un cavall en propietat, com a únic objectiu a la vida. Es muden a una masia abandonada en un territori remot entre la natura salvatge alpina. Allí aprenen que només poden escapar de la manca d'oportunitats treballant en equip. Elsie s'aferra discretament a la seva passió per la música, fins que arriba un desconegut que canvia el seu destí per sempre. La superstició rural i la violència abunden en un entorn meravellós i implacable.  8/10

EXPOSICIÓ 'ANTIFÉMINA', DE COLITA, AL MUSEU DEL DISSENY

Retrat de Maria Aurèlia Campany. Barcelona, 1978 

© Arxiu Colita Fotografia 

 

«Però un home vell encara és un home, 

tot i que sigui vell; una dona vella no és res. 

Ha de ser un cos apetible, un cos fecundable, 

ha deixat de ser el genèric que ha estat 

acceptat com l’essència de la feminitat. 

La fèmina s’ha convertit en antifèmina.»

MARIA AURÈLIA CAMPMANY 

 

Disseny Hub Barcelona revisa les fotografies esplèndides que va escollir Colita [Isabel Steva Hernández, Barcelona, 1940-2023] per a Antifémina, un llibre reivindicatiu del 1976 fet en col·laboració amb Maria Aurèlia Capmany. Es considera el primer llibre gràfic feminista de l'època de la Transició. Una obra on Maria Aurèlia Capmany i Colita, escriptora i fotògrafa, feministes, amigues i compromeses políticament, van voler explicar què era ser dona en un país profundament masclista i on van obrir reflexions tan actuals com les que giren al voltant de la maternitat, la vellesa, la sexualització del cos femení, l’ús de l’espai públic i la religió. 

 Dones al Paral·lel. Barcelona, 1965. De la sèrie 'Esquarterar un cos' 

© Arxiu Colita Fotografia

Les imatges van ser escollides per Colita d'entre les que havia fet entre els anys seixanta i primers dels setanta. Són en la majoria dels casos fotografies de gran bellesa plàstica. Però, sobretot,  són documents històrics rellevants de la vida quotidiana d’una època. Amb els mateixos apartats del llibre, s'exhibeixen fotografies dedicades a la vellesa, les nenes, les núvies, les treballadores, les monges, les prostitutes, les models, les dones gitanes i també, cosa que ara ens sembla insòlita, les ‘majorettes’.

El llibre Antifémina va ser publicat originàriament per Editora Nacional, una editorial de Madrid de propietat estatal que en aquell moment tenia un editor jove i  progressista que va apostar pel llibre. En va fer una primera tirada de 3.000 exemplars, però només 200 van arribar a les llibreries, la resta es van triturar per a pasta de paper.  Just després de la seva publicació, l'editor va ser acomiadat. Cap altra editorial va voler recuperar el projecte fins al 2021, que el van reeditar l'Editorial Terranova i l’Ajuntament de Barcelona. Ara, amb motiu de l'exposició se n'ha fet la segona edició.

Exposició oberta fins al 25 de gener de 2026