27 de juliol 2019

ANDREA CAMILLERI, IN MEMORIAM

«—¿Montalbano? ¿Què significa aquesta pel·lícula que vostè va al darrere d'un lladre de pastissets? ¿Què vol dir, un maníac?
—Res de maníacs, senyor comandant, es tractava d'un nano que com que tenia gana s'havia fotut a robar els berenars dels altres. Res més.
—¿Com que res més?... ».
ANDREA CAMILLERI. 'El lladre de pastissets'
(Traducció de Pau Vidal)



L'escriptor sicilià Andrea Camilleri ha mort (17 de juliol) als 93 anys, gairebé cec, mentre preparava l'espectacle 'L'autodefensa de Caïm',  que havia de presentar a les Termes de Caracal·la a Roma aquest estiu. Va iniciar el 1994, amb La forma de l'aigua, una sèrie de novel·les policíaques, ambientades a la ciutat imaginària de Vigata, Sicília. Protagonitzades pel comissari Salvo Montalbano, un home amable, llest, irònic i culte, el nom del qual s'inspirava en Manuel Vázquez Montalbán, bon amic de l'autor.
Del centenar de novel·les que ha publicat Camilleri n'he llegit només una dotzena. I em queda el plaer d'haver rigut llegint-les. L'autor estira les situacions realistes fins al límit de l'absurditat i explica les accions més increïbles amb tanta naturalitat que quan me n'adono ja m'ha entabanat i em deixo prendre el pèl a gust perquè em fa dubtar de la veracitat del context i del relat.
Recomano: La forma de l'aigua, El lladre de pastissetsL'excursió a Tínderi, El curs de les coses (rebutjat durant deu anys per les editorials perquè hi alterna italià i sicilià), Un mes amb Montalbano, Un fil de fum, i sobretot, les cartes i converses recollides en l'esplèndida novel·la La concessió del telèfon, que acabo de despenjar ara mateix.
Edicions 62 publicarà en breu dues obres autobiogràfiques de l'autor: Ara parla’m de tu i Exercicis de memòria. I L’altra punta del fil, la darrera novel·la de la sèrie policíaca. Les esperem.