Duesaigües (Baix Camp), amb els viaductes d'Enseula i dels Masos |
El dia 10 d'octubre de 1994 un temporal d'excepcional virulència va afectar el prelitoral català. A les muntanyes es van arribar a enregistrar 400 mm. Al Camp de Tarragona van resultar deu persones mortes i danys materials incalculables. Quan es parla d'aquest aiguat es parla sobretot de Porrera perquè la campanya que es va fer per recuperar els desperfectes del poble va ser impactant i impecable (amb Lluís Llach al capdavant), però Duesaigües i l'Argentera, pobles veïns del Priorat, també els va tocar l'aiguat de ple.
DUESAIGÜES, 10-10-1994. COM RECORDO L'AIGUAT
Els primers dies d'octubre van ser xafogosos. El dilluns, dia 10, no vam agafar el tren del matí cap a BCN perquè plovia amb ganes. Tot el dia va persistir la cortina d'aigua. A les cinc del matí del dimarts dia 11 ens va despertar un brogit desconegut, com si fossin trons terrenals. Plovia moderadament, però el barranc Reial o de l'Argentera baixava rugint, estrepitós. El barranc de la Xurivia també baixava bramant. Des de dalt del refugi de la Vinyeta vam veure un cotxe (havia estat anys mig desguassat davant dels rentadors públics) que donava tombarelles junt amb una pedra de la mateixa mida, enmig de la torrentada d'aigua de color marró.
Ens havíem quedat sense llum i sense telèfon. Els trens no circulaven.
A mig matí feia quatre gotes i vam anar cap a dins del poble. Els veïns eren a les portalades de les cases respectives espantats per les conseqüències. Segons semblava, tothom estava bé i no s'havia produït cap dany material important dins del nucli urbà. Duesaigües està encerclat per tres barrancs (barranc Reial dit també de l'Argentera, barranc de la Xurivia i barranc dels Masos), però les cases estan encimbellades i el pendent i la diferència de nivell per on passen les aigües dels barrancs fa que no hi pugui haver inundacions. Una altra cosa era saber com havia quedat l'entorn i com restablir al més aviat possible els serveis i les comunicacions.
PRIMERES AVALUACIONSLes cases de Duesaigües estan encimbellades. El pendent i la diferència de nivell amb els tres barrancs fan que no s'inundi el nucli urbà. |
Cap a migdia, un grup de veïns vam acompanyat l'alcalde de Duesaigües (Sebastià Bondia) a fer un recorregut pels voltants del poble. Els barrancs encara baixaven amb fúria amb l'aigua de color de terra i la carretera era un toll de fang i pedruscall. Els troncs dels arbres arrencats de soca-rel i les pedres havien taponat els ulls dels ponts i l'aigua hi passava per damunt.
Els horts del voltant dels barrancs havien desaparegut sota muntanyes de canyes i runa. Els camins veïnals estaven impracticables a causa de l'esfondrament de les parets seques i dels escòrrecs.
Pont de la carretera de Duesaigües cap a l'Argentera. Va quedar taponat per canyes i material d'arrossegament. Va resistir l'embat. Al fons, el viaducte del barranc d'Enseula. |
Vam veure com la línia del pantà de Riudecanyes, fins aleshores invisible, havia pujat fins dalt amb tot el que hi arribava d'aigua i de materials diversos.
Sobreeixidor del pantà de Riudecanyes, materials en superfície. Foto: © Magda Aragonès Ros |
EL RESTABLIMENT DE LA NORMALITAT
La carretera es va restablir de seguida perquè els tractors van apartar-ne arbres i runa. L'Argentera, en canvi, va quedar aïllada perquè es van fer esvorancs insalvables a la carretera. El cas és que nosaltres teníem compromisos a Barcelona i vam marxar el dia 12, dimecres, a primera hora amb un amic que ens va deixar a Cambrils, després vam anar a Reus amb taxi i vam afagar el tren. Cambrils havia rebut les aigües de la riera d'Alforja que s'havia desbordat abans d'arribar al mar i els carrers anaven a l'ample.
Els horts de Duesaigües es van refer, tant com va ser possible, quan va deixar de ploure. En un pla a tocar del barranc de l'Argentera, que havia quedat totalment buit d'arbres, el propietari hi va fer plantar fileres de pollancres.
Els camins i els marges de pedra erosionats es van anar refent a poc a poc.
Riera d'Alforja, desbordada al pas per Cambrils. Foto: GENCAT |
Pla de cal Forcada. Pollancres plantats el 1994 |
Els camins i els marges de pedra erosionats es van anar refent a poc a poc.
SI SABÉSSIM LLEGIR LA NATURA...
Era l'octubre i encara hi havia orenetes. La tarda del dia 9, van fer uns vols sobre el poble d'un gran nerviosisme, batement d'ales i girs impossibles. Els gossos del poble van estar plorant insistents tot el dia. Els gats s'amagaven com si els empaités algú. Els animals veien venir el que s'apropava, ens avisaven, però no ho va saber interpretar ningú.
Anàlisi meteorològica. Els núvols eren brillants a gran part de Catalunya, tot i així el pas del front càlid va maquillar les petites cèl·lules convectives que van provocar els alts registres de precipitació. Alhora la resolució del Meteosat no era tan bona i era òptima per escala sinòptica. Font: www.sat.dundee.ac.uk
"Les inundacions de l'octubre de 1994 al Camp de Tarragona"
Un treball molt documentat a càrrec de Joan Gilabert i Eloi Guinjaon,
Universitat de Barcelona, maig 2010.