 |
| Safari Pitarra Autors: Jordi Oriol i Josep Pedrals. Música: Carles Pedragosa. Direcció: Jordi Oriol. Sala Tallers, Teatre Nacional de Catalunya |
Un safari per l'obra del dramaturg Serafí Pitarra. Una revisió actualitzada en forma de paròdia presentada amb paràmetres del teatre contemporani: diversitat de gèneres sobre l'escenari, combinació de surrealisme descarnat i realisme costumista. Sense pèls a la llengua, s'hi anomenen estafadors i corruptes contemporanis públics i privats, amb noms i cognoms, tot i que avisen que tot és ficció.
L'estàtua de Pitarra situada a la Rambla cobra vida (Lluís Soler, sorprenent com sempre en cada nou paper) en una estàtua humana fora de temps. Li surten dos fills que hauran de gruar per obtenir l'herència de la seva tradició còmica (Nao Albet i Marcel Borràs, quin parell d'actorassos!) i una cuidadora suposadament mexicana i la partenaire del fill mag (Paula Malia i Aina Sànchez, en la nostra funció, que comparteix cartell amb Anna Moliner, espectaculars en els diversos papers.) També són molt agraïts els apunts musicals, amb menció d'honor al músic Carles Pedragosa que, a més, interactua amb els personatges i fins i tot fa imitacions.
Safari Pitarra és un text complex, escrit ara mateix per al públic d'avui, de tal manera que els referents només els entén aquest públic. La rialla s'origina precisament perquè sabem de què parlen. És el que feia Pitarra. Els autors l'han entès. L'han rellegit correctament. 10/10