 |
| Santolina chamaecyparissus. Foto © Paüls |
L'aroma de l'espernallac (Santolina chamaecyparissus) m'agrada molt. Així que sóc prop d'una mata, hi passo la mà plana per damunt i me'n queda una fragància que és una síntesi de romaní, farigola, marialluïsa, flor de taronger... Per fi en tenim dues mates arrelades. Fa unes quantes temporades que anàvem darrere d'arrelar-ne esqueixos sense èxit. Ara ens en sortirem, al jardí de llicorella trobaran sol a desdir i terra pedregosa. Llegeixo que les fulles semblants al xiprer aporten a la denominació l'epitet específic "chamaecyparissus", que vol dir 'xiprer nan'. Aquest fet em fa pensar que no es pot deixar que el brancam s'allargui en encés perquè es decanta cap a terra. Només en conec l'ús medicinal com a pal·liativa d'infeccions als ulls, però no n'he fet servir mai. Amb l'aroma ja en tinc prou, de moment.
Per saber-ne més: