'LA VERITAT SOBRE LA LLUM', AL TEATRE AKADÈMIA

La veritat sobre la llum. Autora: Audur Ava Ólafsdóttir
Adaptació: Anna M. Ricart Codina. Traducció: Macià Riutort
Direcció: Ferran Utzet. Teatre Akadèmia, Barcelona

«Per poder morir, primer cal néixer» diu la llevadora des d'una cantonada de l'escenari. Fa una dotzena d'anys els islandesos van triar la paraula «llevadora» com la més bonica de la seva llengua. Inclou dos conceptes essencials 'mare' i 'llum'. L'obra La veritat sobre la llum enfoca la recerca de la serenitat del jo com a motiu central, amb l'espectacle natural de l'aurora boreal pels volts de Nadal, miratge del trànsit entre la foscor i la llum convertida en necessitat vital. La jove llevadora hospitalària (l'actriu Maria Casellas, concisa, versemblant)  té com a model la seva tia-àvia finada (Rosa Renom, amb actitud de fada o fetillera artesana), que havia estat llevadora a domicili. Diferents perfils generacionals que es completen amb la partera jove (Andrea Portella Fontbernat) i el pare novell (Roger Julià). Un cop presentat el context no hi ha història a desenvolupar, sinó relats per degustar com un conte: les balenes que ajuden el part d'una balena quan arriba el moment, el secret de les patates que creixen en la foscor, el quadre d'una marededéu de mugró prominent que alleta Jesús. «Per poder morir, primer cal néixer». I viure amb la llum. Bravo! 8/10

Llegiu-ne la crítica d'Andreu Sotorra a «Clip de Teatre»

*

Extracte de la crítica en àudio al canal SPOTIFY

TEMPS DE DOLÇOS, L'EXPOSICIÓ

A l'Espai Art de Confiteria Padreny s'hi pot veure l'exposició de dibuixos que l'aquarel·lista Teresa Llorach ha realitzat per al llibre Temps de dolços. Casa Padreny, des de 1815.   

Vídeo de la inauguració (4 d'abril) de l'exposició: 

 

A la inauguració de l'exposició de Teresa Llorach, tots els assistents fem cara de festa, quan Glòria Vicheto, ànima de la confiteria, ens dona la benvinguda i passa la paraula a l'artista conceptual Agustina Sobrino, que explica el context del llibre Temps de dolços. Casa Padreny, des de 1815 per al qual Llorach ha realitzat els dibuixos exposats. A continuació, l'autora relata que la idea del llibre va sorgir l'any passat quan va dibuixar un pastís per cada mes per a un calendari que regala a la família.  Un cop elaborat el projecte del llibre i acceptat per la Confiteria Padreny —Glòria Vicheto confirma que s'hi va interessar de seguida—, Llorach explica com va enfocar la il·lustració dels dolços que s'hi representarien. «He il·lustrat la xocolata, la nata, el sucre cremat, les fruites confitades, fins a 19 deliciosos postres i sempre al costat de la Glòria [Vicheto], de la Carme [Puyol] i de la Lena [Paüls]» Que hagi citat les coautores del llibre mostra la generositat creativa de Teresa Llorach, de qui hem tingut el privilegi de gaudir en primícia els esplèndids dibuixos de cada dolç a punt de degustar i també els que ha fet seguint algunes fases de l'elaboració artesanal. 

Tot seguit, la filòloga i rapsoda Antònia Farré interpreta uns poemes (tankes) que he escrit inspirada en cada dolç del llibre i ha brindat amb un dels versos de la tanka inspirada en la coca amb cireres: «Brindem pel tast de festa» 

Teresa Llorach a la confiteria Padreny
Foto: © Josep Coca

Glòria Vicheto, Lena Paüls, Carme Puyol, Teresa Llorach i Antònia Farré
A la confiteria Padreny de Reus. Foto: © ASA

 

 

'EL PEIX DAURAT', AL TEATRE LLIURE

El peix daurat. Autora i intèrpret: Anna Agulló Prieto

Espai Lliure, Teatre Lliure Montjuïc, Barcelona

El monòleg El peix daurat, òpera prima de la dramaturga Anna Agulló Prieto, es va estrenar a la Sala Atrium fa dos anys. Ara el reestrena revisat i ampliat de contingut escenogràfic a l'Espai Lliure. Acompanyada de la música original de la compositora Clara Peya, incisiva i dialogant amb les paraules de la protagonista. Agulló parla d'ella mateixa i de la seva generació, acadèmicament preparada, però enfonsada en la precarietat laboral. Explica franca, sense filtre aparent, com s'ha sentit pressionada de totes bandes i se n'ha ressentit la salut mental, fins arribar a intents que suïcidi. Però hi ha esperançada en el futur de la humanitat i convida l'auditori a comprometre's a lluitar contra els mals que assetgen el món contemporani. Un muntatge potent i ben resolt. 8/10

Llegiu-ne la crítica d'Andreu Sotorra a «Clip de Teatre»

*

Extracte de la crítica en àudio al canal SPOTIFY

'FANTÀSTIC RAMON', AL TEATRE LLIURE MONTJUÏC

 Fantàstic Ramon. Dramatúrgia i direcció: Clàudia Cedó

Sala Fabià Puigserver, Teatre Lliure Montjuïc, Barcelona

L'obra Fantàstic Ramon que ha escrit i dirigit Clàudia Cedó és un conte de gènere fantàstic, de regust agredolç. L'acció transcorre al poble rural de Santa Aurora de la Pietat, on el Josep i la Clara han tingut un nadó de drap. L'estimen tal com és, sense cap element orgànic, i n'estan encantats de tenir-ne cura. L'alerta comença quan s'adonen que el nen no hi sent ni emet cap so. I l'infant creix i creix al mateix ritme que creixen els problemes del seu encaix a la petita i hermètica comunitat. Per reforçar aquesta mirada i entendre el patiment de qui s'hi troba,  els protagonistes de l'obra són intèrprets amb diversitat funcional que ja coneixem d'altres espectacles de la dramaturga. Sovint les intervencions d'aquests intèrprets són rebudes amb rialles pel públic, sense que la intenció sigui fer riure, la qual cosa posa de manifest que, igual com els habitants de Santa Aurora de la Pietat,  som lluny de normalitzar la diversitat. Una proposta arriscada que agraïm sobretot per l'espontaneïtat desinhibida (i molt treballada) de tota la companyia. Un espectacle singular de dues hores i mitja que milloraria amb un alleugeriment de text i forçant una mica el ritme.  8/10

Llegiu-ne la crítica d'Andreu Sotorra a «Clip de Teatre»

* 

Extracte de la crítica en àudio al canal SPOTIFY

'TRENCANT VAIXELLS, TRENCANT VIDES', AL MUSEU MARÍTIM

Desballestament de vaixells. Exposició Trencat vaixells,
trencant vides, al Museu Marítim, Barcelona.

L’exposició “Trencant vaixells, trencant vides” del Museu Marítim dona a conèixer la vida de la gent que treballa en el desballestament dels grans vaixells (beaching), un dels oficis més perillosos del món. La feina es realitza directament a les platges del sud-est asiàtic, on aquesta activitat té poques exigències legals i la mà d'obra és més barata que en qualsevol altre lloc. No és rendible desballestar un vaixell a Europa a causa de la normativa estricta pel que fa a la seguretat de les persones com pel reciclatge de materials.

Oberta fins al 28 de setembre de 2025

'DONES DE RÀDIO', A LA VILLARROEL

Dones de ràdio. Autora: Cristina Clemente. 
Direcció: Sergi Belbel. La Villarroel, Barcelona

Intèrprets: Sara Diego, Sara Espígul i Àngels Gonyalons. Magnètiques. Un treball delicat de tres grans actrius que es posen a la pell de tres dones de generacions diferents afectades de càncer de pit. S'han sotmès a tractaments de quimioteràpia i radioteràpia i han superat la malaltia amb circumstàncies personals ben diverses i, ara, es dediquen a explicar-ho, en un pòdcast radiofònic. L'autora, Cristina Clemente (Barcelona, 1977), mostra en aquesta obra l'habilitat de crear situacions angoixants que destensa amb un gir cap a l'humor terapèutic. Sense abandonar el realisme que fa esgarrifar —«el càncer no es rosa»—, en fa una mirada optimista. Bravo, Sergi Belbel. Aplaudiments entusiastes. 9/10

Llegiu-ne la crítica d'Andreu Sotorra a «Clip de Teatre»

*

Extracte de la crítica en àudio al canal SPOTIFY

'MORT D'UN COMEDIANT', AL TEATRE ROMEA

Mort d'un comediant. Autor: Guillem Clua 
Direcció: Josep M. Mestres. Teatre Romea, Barcelona

Intèrprets: Jordi Bosch, Francesc Marginet Sensada i Mercè Pons. El fil argumental s'emmiralla en La mort dun viatjant, d'Arthur Miller, que és a l'esplèndida biblioteca teatral del protagonista. El comediant en qüestió és, presumptament, Llorenç Cardona i l'acompanyen la presumpta neboda i un cuidador domiciliari en funció d'espàrring de les obres que ha protagonitzat el comediant durant la seva exitosa i dilatada carrera. És una obra de lluïment de l'actor principal i Jordi Bosch broda cadascun dels fragments escollits de les millors obres de teatre de tots els temps que interpreta. No ens cansaríem d'aquesta classe magistral, però ens arriba de sorpresa el desenllaç en un gir espectacular que deixa l'auditori amb la boca oberta. Bravo, Guillem Clua! Aplaudiments a peu dret. 10/10

Llegiu-ne la crítica d'Andreu Sotorra a «Clip de Teatre»

*

Extracte de la crítica en àudio al canal SPOTIFY

PEL·LÍCULA 'TEMPS COMPARTIT'

Temps compartit [Hors du temps]
Direcció: Olivier Assayas. França, 2024

Mig documental, mig biografia del temps de confinament per la pandèmia de coronavirus. Un director de cinema (alter ego del mateix director i intèrpret Olivier Assayas), i el seu germà, un periodista musical, i les parelles respectives es troben atrapats a la casa estiuenca de la família, envoltada de natura. El marc és la casa del pare, els llibres del pare, la taula de l'estudi del pare i els records d'infància en aquest espai en un intent que contrastin amb aquests temps de crisi i profunds canvis de la societat contemporània. Mentre el món exterior es torna cada vegada més inquietant, els quatre han d'enfrontar-se al pas del temps i resoldre les tensions quotidianes. Descobreixen que les seves millors eines són les arts, que impregnen tots els moments. La història s'allargassaa pels dies que es repeteixen, però el temps de no fer res està molt ben dosificat —amb els rituals que tothom vam fer durant la pandèmia—, entre passejos per un entorn elegant i alhora salvatge.  Filmin 8/10