SÈRIE RADIOFÒNICA 'LA TORRE DE VIDRE', A CATALUNYA RÀDIO

 

Catalunya Ràdio estrena la seva primera sèrie radiofònica de ficció en audio immersiu, 'La torre de vidre', escrita per Albert Sánchez-Pinyol, interpretada per Pere Arquillué, Nausicaa Bonnín, Artur Busquets, Lluís Marco, Pep Anton Muñoz. Dirigida per Santi Faro. Sis capítols amb un disseny impressionat de so que permet als oients —prèviament equipats amb auriculars— escoltar el relat experimentant en 360º tots els efectes, la veu, els sons i, en definitiva, l'atmosfera creada al voltant dels personatges.

Llegiu-ne la crítica d'Andreu Sotorra a «Clip de Teatre/radiofònic»

*

Extracte de la crítica en àudio al canal IVOOX

Cliqueu la imatge per escoltar els capítols

FESTIVAL NATURES, A L'ALZINA DE L'AGUDA

"Cultivem l'Art, la Dansa i la Natura"

La tercera edició del Festival Natures situa en el mapa el municipi de l'Alzina de l'Aguda, comarca de la Noguera. De fet, encara que no l'hàgim sentit anomenar mai, l'Alzina de l'Aguda —de 27 persones empadronades fa dos anys— ja era al mapa, envoltat de camps de cereals, situat entre els pobles de Guissona i Ponts. Prop de Tàrrega, Artesa, Agramunt i Cervera.  Però ara, a més, el poble lidera i desplega el mapa d'accions artístiques de tardor integrades en el paisatge. 

Amb l'eslògan "Cultivem l’Art, la Dansa i la Natura" el festival proposa una programació imaginativa, difosa profusament, que promet endinsar els participants en el conreu creatiu de la dansa, el circ, la performance i les arts plàstiques en diàleg amb la natura. M'agradaria conèixer qui va tenir aquest somni i el va saber comunicar per fer-lo realitat.  Aplaudiments entusiastes.

 

Festival Natures tindrà lloc els dies 2 i 3 d'octubre de 2021, 

amb jornades amb públic, 

i del 9 al 12 d'octubre, amb laboratoris de creació. 

Vegeu-ne la programació i enllaços per adquirir-ne les entrades

MINISÈRIE 'A LA CAZA DEL AMOR'

A la caza del amor. Regne Unit, 2021

Guió i direcció: Emily Mortimer

Una sèrie feminista d'època, tres episodis de factura brillant basats en la novel·la homònima de Nancy Mitford. La història se situa Oxfordshire, en temps d'entreguerres, en un moment històric en el qual no es veu venir el daltabaix de la II Guerra Mundial, el 1941. Comença després d'una bomba el 1941 i explica en retrospectiva la construcció de l'amistat de dues cosines, Fanny i Linda, que busquen l'amor de manera molt diferents. La Linda busca desesperadament l'amor perfecte  i la Fany busca una relació tranquil·la. Les noies han conviscut amb personatges extravagants de l'entorn familiar que els han marcat la joventut i, d'adultes, malgrat prendre camins a vegades divergents, es donaran suport i s'acompanyaran tota la vida. 

Movistar. 8/10

 

'ASSASSINAT A L'ORIENT EXPRESS', AL TEATRE CONDAL

Assassinat a l'Orient Express. Autora: Agatha Christie

Adapt: Ken Ludwig. Versió cat: Alícia Serrat, Iván Morales

Direcció: Iván Morales. Teatre Condal, Barcelona

En la versió teatral catalana de l'Assassinat a l'Orient Express, basada en la coneguda novel·la d'Agatha Christie, hi ha talent interpretatiu per parar un tren, començant per l'actor Eduard Farelo que interpreta un versemblant Hercule Poirot,  tot i ser més jove que el detectiu belga de ficció. L'envolta un repartiment de luxe, com el reusenc David Bagés, magnífic en el paper de director de la companyia internacional Wagons-Lits; Rubén Ametllé, l'amatent encarregat del tren;   Javier Vélez en el paper d'Hector MacQueen, l'assassinat del qual investigarà Poirot; David Vert, militar de doble vida; les dames nobles que viatgen: Anna Barrachina en el paper d'Helen Hubbard, Clàudia Benito, interpretant la comtessa, Maria Ribera en el paper de Mary Debenham, Isabel Rocatti, la princesa russa i la seva acompanyant ultrareligiosa Greta Oholsson, que interpreta l'actriu Vanessa Segura. Personatges carregats de secrets que tenen el seu moment de glòria, afegint atmosfera enrarida a cada interrogatori. ¿Qui deu ser l'assassí? Tant és, al final, Agatha Christie ensenya les seves cartes en veu de Poirot i tot quadra.  9/10

 Llegiu-ne la crítica d'Andreu Sotorra a «Clip de Teatre»

*

Extracte de la crítica en àudio al canal IVOOX

PEL·LÍCULA 'EL PROFESSOR DE PERSA'

El professor de persa. Direcció Vadim Perelman
Rússia, 2020

Un drama sobre l'enginy humà per sobreviure en un camp d'extermini nazi, basat en l'obra Creació d'un llenguatge, de Wolfgang Kohlhaase.  Gilles, un jove jueu d'Anvers (interpretat per l'actor argentí Nahuel Pérez Biscayart), fa veure que ha nascut a l'Iran i es veu obligat a ensenyar persa, una llengua que no coneix en absolut, a Klaus Koch, un oficial de les SS (interpretat per l'actor alemany Lars Eidinger). Aconsegueix mantenir-se amb vida a còpia d'ensenyar una llengua inventada. Una història d'intimitat patètica a l'infern, que transcorre amb incomoditat, compensada per algun toc d'humor. Un final de calfred. Filmin. 10/10

PEL·LÍCULA 'UN AMOR IMPOSSIBLE'

Un amor impossible. França, 2018
Direcció: Catherine Corsini

Un amor impossible de Catherine Corsini és una pel·lícula que passa de les dues hores, però és la llargària justa perquè els sentiments es puguin expressar en el temps i els personages principals es puguin dir a la cara el que l'espectador espera que es diguin. Basada en la novel·la de Christine Angot publicada el 2015. Ha estat nominada a quatre premis Cesar, entre els quals el de Millor actriu (Virginie Efira) i el de Millor guió adaptat.
A través de quaranta anys narrats amb la veu en off de la filla, sabem que a finals dels 50, Rachel (Virginie Efira) té 25 anys i no té parella. Treballa de funcionària al municipi on va néixer, Châteauroux, on coneix Philippe (Niels Schneider), un jove políglota i seductor de família burguesa parisenca. De les trobades neix Chantal, però Philippe rebutja casar-se amb algú que no és del seu cercle social i torna a París a continuar la seva vida. A les primeres escenes, doncs, el mascle ensenya les cartes d'aquesta relació cruel i es fa patent el conformisme per amor de la noia. Rachel cria la filla sola amb el suport de la seva mare i la seva germana. Sempre pensa en aquell home idealitzat, que reapareix arrogant quatre anys més tard, es mostra glacial amb la nena, però torna a encaterinar Rachel. De fet, aleshores encara no sabíem on podia arribar l'egoisme implacable de Philippe quan reapareixeria anys després, precisament quan la petita Chantal seria una adolescent. Al final de la pel·lícula, la senzilla reflexió que la filla adulta fa a la mare és dolorosa com n'hi ha poques al cinema. Filmin 10/10

TARDOR DE REPRESA

Mòbil de tardor. © Paüls

Ramats armats amb càmera hi troten displicents.* ...pels espectacles de la natura que rugeix desfermada i colga tot allò que li intercepta el pas; pels rostres de la misèria de les famílies desplaçades; pels boscos efervescents de vida i pels mars en calma, també.

El teatre existeix quan algú el mira.* Ens hem fet grans en el ritual del teatre a la intempèrie de cada dia, i ens hem guanyat ser a l'escenari, sense cadires buides a la platea.

Punts de llibre a mig llegir.* I a mig escriure, si tenim alguna cosa a dir i trobem algú que vulgui compartir-la.

Bona tardor creativa!

(*vers de Teló de fons)

'LA TERANYINA' D'AGATHA CHRISTIE AL TEATRE DEL RAVAL

La teranyina. Autora: Agatha Christie

Traducció i adaptació: Tamar Aguilar. 

Direcció Empar López. Teatre del Raval

A la cartellera teatral de Barcelona hi ha dues obres d'Agatha Christie: La Teranyina' al Teatre del Raval, que s'està especialitzant en obres de gènere negre,  i la versió teatral d'Assassinat a l'Orient Exprés al Teatre Condal. Anem a veure en primer lloc La Teranyina, on brilla l'actriu Cristina Brondo interpretant Clarissa Hailsham-Brown, segona esposa d'un diplomàtic que es troba amb la seva fillastra, la petita Pippa, a la gran mansió llogada de fa poc. Hi venen a passar la tarda un oncle seu, el jutge de pau i un fadrí convidat. A darrera hora, una visita inesperada que es converteix en cadàver. Els tres amics l'ajuden a amagar-lo. Afegim-hi un canterano molt cobejat, la jardinera que ho sap tot de la casa, un majordom inquietant que acaba d'aterrar, un inspector que interroga tothom qui se li posa davant i la Clarissa imaginant situacions i complicant la investigació amb mentides de bona fe. Quan els espectadors estem atrapats a la teranyina, l'autora ens desmunta qualsevol deducció que hàgim fet en el recorregut de la trama i ens plantifica la seva conclusió.

L'obra es va estrenar a Londres, el 1954, i s'ha mantingut en aquesta posada en escena l'ambient i el vestuari de l'època. L'escenografia sòbria i funcional i tota la companyia al seu lloc, aportant-i tocs còmics en les dues hores ben aprofitades d'espectacle. 8/10

Llegiu-ne la crítica d'Andreu Sotorra a «Clip de Teatre»

*

Extracte de la crítica en àudio al canal IVOOX