EXPOSICIÓ 'EN FUGIDA. REFUGIATS', AL MUSEU D'HISTÒRIA

En fugida. Refugiats. Museu d'Història de Catalunya

Durant la darrera dècada es calcula que el nombre de persones refugiades i desplaçades al món s’ha duplicat. Actualment, aquesta xifra se situa en més de 120 milions de persones: de Síria, Líbia o l’Afganistan, d’Etiòpia o el Sahel, de l’Iraq o Myanmar, de la República Democràtica del Congo, el Sudan del Sud, Burundi o la República Centreafricana, de Veneçuela, Colòmbia o el Salvador, d’Ucraïna o de Gaza. El fenomen del desplaçament i la migració forçada és, possiblement, el problema humanitari més greu del nostre temps. Aquesta exposició és un viatge a la història de les persones que han travessat fronteres amb el que duien posat, que han trobat protecció internacional i refugi, però també rebuig i insolidaritat. 

Exposició oberta fins al 20 de juliol de 2025

EXPOSICIÓ 'RAMÓN MASATS. EL FOTÒGRAF SILENCIÓS'

Sanfermines, 1957-60 © Ramón Masats / VEGAP, Barcelona 2025
Exposició de la Fundació Foto Colectania, Barcelona

L'espai de la Fundació Foto Colectania (passeig de Picasso, 14, Barcelona) presenta Ramón Masats. El fotògraf silenciós, una àmplia selecció de les millors imatges del fotoperiodista Ramon Masats (Caldes de Montbui, Vallès Oriental, 1931 - Madrid, 2024), el fotògraf més influent de la generació que va viure de ple la Dictadura de Franco. Masats va treballar professionament com a fotògraf a les principals capçaleres periodístiques del moment, on va defugir l'estereotip i va enfocar els reportatges amb empatia per la gent del carrer ("destil·laven humanisme", diu la seva filla Sònia).  L'exposició abasta treballs des dels inicis el 1953 fins al 1965, moment en què l'autor abandona la pràctica fotogràfica durant més d’una dècada per dedicar-se al cinema i la televisió.  Masat ha recollit en publicacions diverses sèries que s'han convertit en referents de culte, com per exemple la sèrie Les Rambles. En aquesa exposició hi trobem una selecció de fotografies icòniques dels llibres Neutral Corner i Los Sanfermines, combinades amb algunes d'inèdites. Per gentilesa de la seva filla, a l’exposició es poden veure tots els negatius que el fotògraf va anar revisant al llarg de la trajectòria i còpies originals de l’arxiu.

Exposició oberta fins al 25 de maig de 2025

CASA BATLLÓ, A LA NIT DELS MUSEUS

Hem estat uns del mil privilegiats que hem entrat a la Casa Batlló, de l'arquitecte reusenc Antoni Gaudí, precisament la primera vegada que l'espai forma part del programa de La Nit dels Museus que se celebra cada any, promoguda pel Consell d'Europa. 

A la Nit dels Museus hi participen museus o espais culturals de quaranta països que, a més de portes obertes per  gaudir del fons i de les exposicions temporals, organitzen activitats i actes relacionats amb les matèries i la temàtica que li són pròpies. A Barcelona la iniciativa és de fa anys una festa multitudinària que la ciutadania que hi volem participar hem de preparar amb temps si no volem anar d'un museu a l'altre esquivant cues i sense poder entrar en hores. Aquest any hem triat exclusivament Casa Batlló i ja portàvem els tiquets amb l'hora exacta d'entrar (22:30) 

 

Ens hem trobat amb una organització professional, l'aplicació ens ha convidat a l'orella de cadascú a passejar per la casa, ens ha conduït per la festa visual i sensorial de la llum i el so de l'edifici vibrant. Els videomapatges —el del celobert amb pluja és màgic— que afegeixen moviment i sons a l'edifici esplèndidament conservat, poèticament explicat i respectuosament transitat pels visitants. La visita ha acabat a les antigues carboneres de l'edifici on hem baixat envoltats de l'obra de Kengo Kuma. A dins, l'artista new media Refik Anadol presenta la seva obra  "Gaudí Dreams", una experiència immersiva de la coreografia de colors de l'edifici. Reverència.

 

L'ORQUÍDIA PAPALLONA

Orquídia papallona
Dibuix: © Cori Bach

El nom de l'orquídia papallona (Orquidea phalaenopsis) fa referència a l'aparença de les flors. És una planta d'interior que viu bé en indrets molt ben il·luminats i apartats de corrents d'aire. Per facilitar l'aireig de les arrels, és recomanable barrejar a la terra escorça de pi trossejada. És preferible regar la planta per immersió durant un minut, procurant que no quedi enaiguada. Abans de la floració afegir-hi fertilitzant líquid. No suporta bé els ambients més frescos de 15º.  Per la facilitat de conreu i la floració vistosa i de llarga durada és la varietat d'orquídia més popular.

'ANATOMIA D'UN SUÏCIDI', AL TEATRE NACIONAL

Anatomia d'un suïcidi, d'Alice Birch. Trad: Víctor Muñoz Calafell. 

Direcció: Glòria Balañà Altimira. TNC Sala Petita

Accions simultànies en tres espais físics que corresponen a tres espais temporals: 1973, 1998 i 2028. Les protagonistes són la Carol, l'Anna i la Bonnie, tres dones de tres generacions d'una família. Fins ben entrats els tres quarts d'hora (durada 2:20 h) no s'entén la relació que uneix els personatges. Segurament que els tres espais on les accions transcorren al mateix temps és el que recordarem d'aquest espectacle, tot i que és impossible seguir què s'hi debat, què amoïna a cada dona en cada temps. Deu intèrprets que fan vint-i-sis personatges, discrets, fins i tot insípids. Conjuntar frases (poques) de les tres protagonistes, com si d'una coral es tractés, deu ser complex, però el resultat no mereix l'esforç, si més no en aquesta posada en escena. Per si fos poc, en surto fns al capdamunt de la paraula puto (es veu que al 1973 ja es deia! I, es dirà el 2028!) i de la repetició —D'acord. com a tancament de conversa. Salva la feixugesa d'aquest tríptic una matisada i extensa banda sonora. (D'acord.) 7/10

Llegiu-ne la crítica d'Andreu Sotorra a «Clip de Teatre»

* 

Extracte de la crítica en àudio al canal SPOTIFY

'PLAER CULPABLE', AL TEATRE GOYA

Plaer culpable. Autora i directora: Lara Díez Quintanilla

Intèrprets:: Francesc Ferrer i Mar Ulldemolins

Teatre Goya, Barcelona

El Teatre Goya estrena Plaer culpable, la comèdia guanyadora del Torneig de Dramatúrgia de Temporada Alta del 2022. Un text brillant tant de fons com d'estructura, dosificant efectes. Una comèdia que exigeix dos bons intèrprets que se la creguin (Francesc Ferrer i Mar Ulldemolins, la broden.) Els protagonistes són el Jordi i la Laia, una parella d'enamorats que esperen un fill, després de cinc anys de viure junts. Estan confinats a casa per pandèmia de coronavirus i esperen que d'un moment a un altre hauran de córrer cap a la clínica. Mentrestant,  amerats de felicitat, recorden viatges que han fet plegats  i intenten aplicar el que han après en cursets de preparació per ser pare i mare. La Laia creu que és un bon moment per confiar-se secrets. Som-hi. Ai, la sauna tailandesa. Ai, el comiat de solter. I arriben les justificacions (per sucar-hi pa) i el fill desitjat. En sortim amb el somriure als llavis i amb ganes de recomanar-la a tothom. 10/10

Llegiu-ne la crítica d'Andreu Sotorra a «Clip de Teatre»

*

Extracte de la crítica en àudio al canal SPOTIFY

'UNA MENA D'ALASKA', A L'ESPAI LLIURE

Una mena d'Alaska. Autor: Harold Pinter. Trad: Cristina Genebat. 

Direcció: Ivan Benet. Espai Lliure, Teatre Lliure Montjuïc

El dramaturg Harold Pinter (Metropolitan Borough of Hackney, 1930 - Londres, 2008) es va basar en un fet real per recrear la història d'una adolescent que als anys vint del segle passat va viure —adormida— vint-i-nou anys, afectada per l'epidèmia d'encefalitis letàrgica.  Va ser el neuròleg anglès Oliver Sacks (Londres, 1933 - Nova York, 2015), qui en va deixar testimoni en el seu assaig Despertar, que també va protagonitzar la pel·lícula homònima, del 1990, amb Robert de Niro i Robin Williams.

A Una mena d'Alaska, el personatge de la Deborah (magnètica Mireia Aixalà) parteix de quan la mort formava part d'un ritual domèstic. Pinter inclou a la conversa la germana de Deborah, que li ha dedicat la vida cuidant-la. El doctor Homby que la salva n'és el cunyat. El personatge que balla  (Andrés Corchero, enigmàtic) podria representar la consciència de la malalta, però no ho he aclarit. Espectacle multidisciplinar que embolcalla un text molt curt. 7/10
 

Llegiu-ne la crítica d'Andreu Sotorra a «Clip de Teatre»

*

Extracte de la crítica en àudio al canal SPOTIFY

'REFUGI', AL TEATRE LA BIBLIOTECA

Refugi. Autora: Jessica Goldberg. Trad: Carlota Subirós

Direcció: Mònica Molins Duran. Producció de La Perla 29

Teatre La Biblioteca, Barcelona

Intèrprets: Lua Amat, Joan Esteve, Daniel Mallorquín i Laura Roig. Mònica Molins hi debuta amb nota alta com a directora. L'obra parla de la necessitat de les persones de tenir un recer, un suport i el caliu que sigui el més semblant a una família. Tres dels quatre joves de Refugi són germans abandonats pels pares. Amy, la germana gran s'ha fet adulta de cop i cuida els altres dos que en depenen, el noi per malaltia mental i la noia per addicions. El quart membre és Sam, un xicot solitari, sense feina ni lloc on viure. Diu que està enamorat de l'Amy i podria ser un aprofitat, però resultar ser un personatge positiu que protegeix els altres tres pressumptes orfes i ho fa tan bé com les circumstàncies l'hi permeten. De fet, des de la sensibilitat d'avui la germana gran és l'esclava de tots els altres membres d'aquesta família. Ho fa pensar l'escena final del dia del casament: vestida de núvia fa l'esmorzar per a tots. I els altres tres esperen que els serveixi. 8/10

Llegiu-ne la crítica d'Andreu Sotorra a «Clip de Teatre»

 

* 

Extracte de la crítica en àudio al canal SPOTIFY