La reflexió. De la sèrie 'Contradiccions', 2013 Esmalts, plàstica i grattage s/ llenç, 50 x 70 cm.
«Soc
allò que dono», penses, feta voluptat macerada. En un perol reposa el
filtratge centellejant de la polpa i les peles de pruna negra. És l'hora
de la feina feta, quan la memòria dòcil i fecunda que guardes a la
capsa daurada dels projectes creix endins. Avui, però, de l'univers que
l'anima, en surt un canemàs invasor que sacseja la base del somieig. Et
fa adonar que estàs lluny del pensament de tothom, que ningú espera el
que puguis donar. Tremolant, encara, escampes el coulis fúcsia a
rajolins sobre la terra calcària del jardí que sembla nevat de tan
eixut. La capsa es gronxa sobtadament. Amb el vaivé diu que no, que no.
Haurà d'aclarir per què. Darrere d'un gest en ve un altre, darrere
d'una paraula, més.
Prosa poètica: Lena Paüls Pintura: Rosa Virgili Veu del pòdcast: Mònica de Dalmau Mommertz
La meravellosa família Hardwicke, de Christopher Durang Trad: Cristina Genebat. Dir: David Selvas. La Villarroel
Fascinació perl'Oncle Vània d'Anton Thékhov. En té l'estructura i l'amosfera, però en versió còmica. El títol original remet de ple a l'autor rus: Vanya and Sonia and Masha and SpikeI. Els dos primers noms recorden Oncle Vània, el tercer Les tres germanes i el darrer és la incògnita que ho desllorigarà tot. L'acció no es desenvolupa a Rússia a finals del XIX, sinó a l'estat nord-americà de Delaware, avui. Vanya i Sonia són germans i viuen a la propietat de Masha, la germana que ha triomfat com a actriu de cinema, ha fracassat en cinc matrimonis i ara arriba acompanyada d'Spikel, un jove capverd. Hi haurà un ball de disfresses i una lectura d'una obra dramàtica a mig escriure sobre el canvi climàtic i Masha deixarà anar la bomba: té intenció de vendre's la casa i els seus germans que se la campin. Endavant els retrets creuats i tot allò. El text és una preciositat, la traductora el fa brillar i el director treu el millor de cada personatge, brodats per Carme Pla, Marta Pérez, Albert Ribalta, Paula Jornet, Alejandro Bordanove i Lide Uranga. Bravo! 10/10
Comèdia romàntica que fa un intel·ligent repàs pels assumptes de parella, la maternitat i el compromís. Julie (brillant Renate Reinsve) ronda els trenta i la seva vida és un desastre. Prometia en els estudis, però en deixa uns quants a mitges i finalment treballa de dependenta en una llibreria. Aksel, el seu xicot, de quaranta-i-tants és un novel·lista gràfic d'èxit que la pressiona perquè tinguin un fill. Quan Julie coneix Eivind s'hi embolica amb l'esperança d'un nova perspectiva vital, però potser ja ha fet tard. Un final imprevist i tot a punt de recomençar. Una narració fluïda i l'optimisme que desprèn la història de relacions creuades arriben al cor. A més d'una quinzena de premis i nominacions, premi BAFTA i Premi al Festival de Cannes a la millor actriu. Filmin. 10/10
Còpia del guió «En Peret Ganxet», filferro i sedalina verda.
Música del vídeo: Sardana «En Peret Ganxet» (fragment), de Josep M. Baiges i Jansà. Interpretació: Cobla Reus Jove Enregistrament: Disc «La sardana de l'any'07» Concert final. Teatre Fortuny de Reus, 2008
¿Com es construeix la llegenda d'un personatge?
El Peret Ganxet podria ser una icona reusenca com ho és el Manneken Pis
a Brussel·les. Un i altre són figures d'un infant en escultura de
bronze. L'escultura belga es troba en un lloc destacat al centre
històric de la ciutat i és un personatge estimat per al qual la
ciutadania crea vestuari (una mitjana de 130 vestits cada any), li
lliura símbols i condecoracions.
L'acció de la figura de Brussel·les —orinant en públic en una font— es relaciona amb l'esperit desinhibit dels seus habitants. ¿Quin esperit inspira el Peret Ganxet de Reus? Podem escatir-ho, a partir de la figura riallera aspirant a posseir una cultura enciclopèdica i de les creacions populars, literàries i musicals que ha inspirat.
L'escultura de bronze que es troba al jardí de darrere del Santuari de Misericòrdia és una rèplica de l'original en tres dimensions feta per Ramon Ferran. Es va inaugurar el 2005 —45 anys després del naixement del personatge— en el marc de l'Aplec Baix Camp, amb tres cobles interpretant de conjunt En Peret Ganxet, la sardana del compositor Josep M. Baiges i Jansà (Riudoms, 1924 - Reus, 1991), estrenada el 1960.
La figura és un nen de cap caricaturitzat —basat en el disseny original del dibuixant Romà Bonet BON— que mira enllà de l'horitzó o bé a un adult, si se situa en un pla més baix, i porta un gran llibre a sota del braç. Es troba encimbellat en una font piramidal mig revestida de trencadís gaudinià —actualment en mal estat—, amb una pica quadrada vorejada per un dragó, la canella de la qual és sovint objectiu d'actes vandàlics, no pas ocasionats per la canalla que rarament s'acosta sense acompanyants adults a l'indret. No hi interacciona ningú en positiu a causa, sobretot, de la ubicació arraconada.
En canvi, nombroses iniciatives han fornit materials per a l'imaginari entorn d'aquest personatge, des de la seva creació el 1958 (vegeu l'article de Josep Baiges, que enllaço al final d'aquest apunt). Una síntesi: la primera sardana del compositor Josep M. Baiges, estrenada el 1960; un gegant sorgit del Taller Avall, que balla amb la música
de la sardana, impulsat per l'Associació de Veïns del Santuari; un capgròs de l'escultora Dolors Baena, promogut per la Jove Cambra; un vermut embotellat per Vermuts Miró; una tapa del Xivarri del restaurador Juan Diego; un pa amb la silueta del Peret elaborat pel Forn Sistaré; cançons dels músics Fito Luri i
Ariel Santamaria; una figura de xocolata de la Confiteria Poy, la creació per un dia, en el marc de l'Any Peret Ganxet, 2019, de l'orquestra de cambra Peret Ganxet, que va
estrenar la versió per a orquestra de corda i piano de la sardana de Josep M. Baiges.
Segons
recull el mestre Baiges a la lletra de la sardana, el Peret Ganxet puja al campanar quan vol, té línia directa amb la Pastoreta, arrenca
somriures de la gent. A banda d'aquests privilegis, que el fan un personatge màgic, és un bon amfitrió de la ciutat en els quatre volums de Les aventures de Peret Ganxet, de Maria del Carme
Bigorra i Maria Josep Salvadó, amb il·lustracions de Marc Díez, editats
per Recull d’Estudis Històrics entre 2016-2019. Mostren al paper la transformació de l'escultura en infant de carn i ossos i, amb un fil narratiu mínim, aquest ésser innocent va descobrint els llocs emblemàtics de la ciutat i el tarannà dels seus habitants, amb l'avidesa de qui ho vol aprendre tot.
El personatge emet bones vibracions i té molt de material per engruixir
l'imaginari col·lectiu. Ara falta donar-li visibilitat sobre una peanya
ben dissenyada i en un lloc preeminent on ningú de la ciutat no pugui
respondre «¿Peret Ganxet? No sé qui és.»
La col·lecció d’Art de Postguerra i Segona Avantguarda del Museu Nacional d'Art de Catalunya incorpora obres de dones artistes que s'ocupen de temes íntims des de múltiples dimensions, com la sèrie de dibuixos referits a l'embaràs, de l'artista Núria Pompeia (pseudònim de Núria Vilaplana Buixons, Barcelona, 1931-2016).
El corpus iconogràfic del fons del museu sobre el procés de gestació comprèn obres de Mari Chordà, Roser Bru, Parvine Curi, entre d'altres que ara es poden veure aplegades en l'exposició Maternasis, que és el títol homònim del llibre de Pompeia, publicat el 1967.
Busques el blau i el trobes, encara que sigui en un laberint de tenebra, de fum o de gent desdibuixada. I aleshores, en un flaix t'adones que també el blau et buscava i no pots deixar de mirar-lo com ell et mira, dins d'aquest espai de llum efímera. És tan electritzant aquest instant de pau, que no et sap greu dir amén.
Prosa poètica: Lena Paüls
Pintura: Rosa Virgili
Veu del pòdcast: Mònica de Dalmau Mommertz
Estranys en un tren. Direcció: Empar López Teatre del Raval, Barcelona
Ei! Quina idea que he tingut! Podríem assassinar-los
tots dos i beneficiar-nos-en. Jo mataré la teva esposa
i tu mataràs el meu pare! Ens hem trobat en aquest
tren i ningú no sap que ens coneixem! La coartada
de cada un de nosaltres és perfecta. Te n'adones?
Estranys en un tren. PATRICIA HIGHSMITH
El Teatre del Raval s'ha especialitzat les darreres temporades en obres d'Agatha Christie (Testimoni de càrrec, La teranyina o La visita inesperada). Històries conegudes, presentades amb versions dignes i que han comptat amb molts addictes. Acaben d'estrenar en català per primera vegada la traducció d'Estranys en un tren, de Patricia Highsmith, en la versió de Craig Warner, del 2013, també versionada per a la ràdio. Guy Haines i Charles Bruno [brillants, José Barón i Xavi Carreras, respectivament] se les heuen amb el text que ha traduït amb precisió i sense floritures Tamar Aguilar. Amb tota la càrrega biogràfica dels dos personatges. És d'aquells textos dramàtics on ja hi és tot. Fins i tot la dona d'un i el pare de l'altre, objectius absents dels delictes. 8/10
No
i sí, tot és u. Cupriers de l'atzar, babèlics, entortolligats per
l'esgrima. Garbuix, fúria i caos. Remolí i espiral. Desembulles els fils
de la troca. ¿Qui és qui?
Prosa poètica: Lena Paüls
Pintura: Fina Veciana Veu del pòdcast: Mònica de Dalmau Mommertz
Mòbil «Peret Ganxet», de Lena Paüls
