SÈRIE TV 'FLESH AND BLOOD'

Flesh and Blood. Direcció: Louise Hooper. Regne Unit, 2020

Sèrie de quatre episodis de 45 minuts: Flesh and Blood [Sang i fetge]. Un títol no gaire encertat per al melodrama ple de secrets i mentides d'una família burgesa (mare vídua, tres fills amb relacions sentimentals complicades). Construïda com a relat d'intriga a partir dels interrogatoris policials per un accident que s'ha produït a la festa d'aniversari dels 70 anys de la mare (interpretada per Francesca Annis). Precisament el dia que anuncia que manté relacions amb un metge jubilat (Stephen Rea), la dona comença a patir desmais per causes desconegudes. Vol gaudir de la vida que li queda i accepta la proposició de matrimoni, però tanta pressa aixeca sospites en els fills que veuen interessos econòmics poc clars en el pretendent. En la trama hi té relleu l'ambigua i reservada veïna de tota la vida de la idíl·lica casa de la platja (Imelda Staunton). Brillant trencaclosques, amb resolució tipus Agatha Christie. 9/10

PEL·LÍCULA 'CAFARNAÜM', DE NADINE LABAKI

Direcció: Nadine Labaki. França, Líban, 2018

Premi del Jurat al Festival de Cannes i nominada a l'Oscar a la Millor Pel·lícula de Parla No Anglesa. 

La directora libanesa Nadine Labaki relata a Cafarnaüm  el viatge del Zain, un nen de dotze anys, indocumentat, que sobreviu als perills d'un barri marginal del Líban. Fent valer els seus drets, demanda en un jutjat de Beirut els seus pares per haver-lo dut al món. Un guió esplèndid i un treball corprenedor d'actors no professionals per a una història que emociona vivament. Inoblidable. 10/10
VOS Filmin

 Zain Al Rafeea, el nen que interpreta el protagonista, 

 de refugiat sirià a la catifa roja del Festival de Cannes:

PEL·LÍCULA 'CROCE E DELIZIA'

Itàlia, 2019. Festival 'Mostra Viva l'Italia'

La comèdia Croce e delizia [An Almost Ordinary Summer] té un bon punt d'inici: una pareja homosexual que ratlla la seixantena organitza unes vacances al mar (un deu per a la localització!), cadascú amb la seva família i per separat per fer-los saber que pensen casar-se. Desenvolupament trepidant a base d'impediments per la conxorxa del fill d'un i una filla de l'altre, sense gaire convicció. Repartiment excel·lent: Fabrizio Bentivoglio, Alessandro Gassmann, Jasmine Trinca (amb la interpretació de Fortunata, va guanyar un Globo d'Oro), Filippo Scicchitano, Lunetta Savino, Anna Galiena, Clara Ponsot. La pel·lícula ha estat reconeguda amb diversos premis i nominacions.  8/10 

VOS Filmin.

SÈRIE NORUEGA 'CAÇA DE BRUIXES'

Caça de bruixes [Heksejakt]. Noruega, 2020

Direcció: Eva Sørhaug i Stian Kristiansen

Una sèrie de TV sobre el blanqueig de diners en l'àmbit de les altes finances noruegues. La protagonista, Ida Waage, és directora financera d'un dels bufets d'advocats més importants d'Oslo. Ha d'ordenar el pagament d'una factura de 450.000 € emesa per una firma holandesa desconeguda. Consulta l'operació als socis i als directors del bufet. A mesura que s'adonen que ha descobert la trama de corrupció que hi ha al darrere d'aquesta factura, treuen tota l'artilleria legal per defensar-se i Ida és represaliada. Inicia una croada personal per demostrar el frau. ¿Quin preu haurà de pagar l'Ida si gosa desemmascar la pandilla d'advocats corruptes? 9/10

VOS Filmin

PEL·LÍCULA 'BENVINGUTS AL BARRI'

Benvinguts al barri [Jusqu'ici tout va bien]
Mohamed Hamidi. França 2019

Després d'una inspecció fiscal, l'empresari d'una important agència de publicitat es veu obligat, si vol continuar gaudint d'exempcions, a deslocalitzar l'empresa al barri de la Courneuve, una zona conflictiva de la perifèria de París. Un barri amb grans mancances socials. Aprendre a conviure amb la gent del barri no és fàcil. Uns i altres viuen un xoc cultural que el guió resol amb humor negre. No ens creiem aquesta comèdia de conte de fades, però seria tan bonic que no fos una ficció... 7/10

VOS Filmin

ESTRENA DE L'ESPECTACLE ''DE VI VA VEU'

Projecte Bartrina, amb espectacles de proximitat.

Direcció: Rosa Mateu

Estrena 'De Vi va veu', al jardí de Casa Rull, 26-9-2020
Foto: © Estel Bové Munté

 

 

 

Espectacle multidisciplinari a partir d'una selecció 

de poemes realitzada per Fina Masdéu. 

Peces breus interpretades a través de diferents disciplines.
La paraula dita per Dolors Esquerda i Bàrbara Roig. 
La música festiva creada i interpretada per Aleix Bové 
i Sara Sambola. Moviment de Magda Borrull.

© Estel Bové Munté

© Francesc Cerro-Ferran

© Estel Bové Munté

© Estel Bové Munté

I el maridatge a to, amb una copa de vi amb Sara Pérez, 

de la bodega Mas Martinet. 

Reportatge de Sílvia Fornós
«Diari de Tarragona», 26-9-2020 

 Reposició de l'espectacle al Teatre Bartrina, 17-4-2021

'DE VORA MAR A TERRA ENDINS', D'ASSUMPTA BOSCH

Editorial Círculo Rojo, 2020

 

Assumpta Bosch ha escrit De vora mar a terra endins en aquesta època de pandèmia, i confessa que s'ha espolsat el corcó que tan gustosament li menjava la vida.

L'autora adopta una actitud de notari d'un temps que s'ha esllanguit. El punt de referència és el passat pretecnològic del món rural del Priorat i del Delta de l'Ebre, amb relats alternats «un viatge d'anada i tornada des de mar a la muntanya. Un viatge des dels sorrals del Delta, els seus arrossars, la seva gent, l'enyor d'un delta esverat, fins a les terres feréstegues del Priorat, absortes entre la llum de les pedres roges i les feixes de ceps amb el seu tossut anar fent»—, com diu Pep Macaya.  

Tot i que les parts tenen un cert lligam, el gènere narratiu dominant és el quadre de costums. Recrea la vida quotidiana de la societat rural de la dècada dels anys 60 del segle passat, amb voluntat d'objectivitat. Descriu ambients fent servir la realitat, no sé si a partir de records o de situacions que ha rebut per tradició oral familiar, ja que el llibre no conté referències biogràfiques de l'autora. Detalla les formes de vida (rols de gènere) dels costums (matança del porc, casament, ball), d'oficis perduts (matalasser), de l'alimentació (la cultura de l'aprofitament), de les feines del camp (llaurar, ensofrar, veremar, trepitjar raïm; plantar, segar, birbar, espigolar...). Sense judici de valors, sense intenció crítica i, tot i que hi ha un personatge que algun diumenge compra «La Vanguardia», no reflecteix el context històric del Franquisme.  Potser també aquest fet és significatiu per entendre que tret de les grans ciutats la gent de l'època vivia al marge dels petits i dels grans esdeveniments que li canviaven irremeiablement l'existència. De vora mar a terra endins és una excel·lent aportació que reforça la memòria col·lectiva.

S'havia preparat una clotxa de pa, avui. La duia ben farcida. Aquesta vegada l'havia omplert d'escalivada i sardines que la seva mare havia escabetxat dies abans. (p. 24)

En aquella època fer el Servei Social era d'obligada formació i totes les noies fadrines del poble l'havien de fer. (p. 33)

La joventut fa fer coses i en Quimet estava preparat. Es trobaria amb el Tonio a la sortida del poble, just on hi havia els dos eucaliptus i, junts, allí començarien el seu primer viatge. (p. 104)

 

EL FOTÒGRAF JOAN RAMELL EXPOSA 'SILENT'

Joan Ramell s'autodefineix com a "fotògraf autodidacta enamorat de la màgia que suposa el fet de captar un tros de realitat en un suport capaç de fixar la imatge i, a partir d’aquí, descobrir noves realitats." Ha presentat a diferents sales d'exposicions de Catalunya la sèrie Silent. Ara es pot veure a Capellades. L'autor l'explica aquesta col·lecció amb tanta passió que en reprodueixo les paraules:

˝Com veure el silenci en una imatge? La pregunta queda en l’aire durant un temps, mentre vaig fent fotografies amb intencions alienes a aquest interrogant.

De sempre hi ha hagut una relació molt estreta entre la paraula i la imatge visual, entre allò escrit i allò projectat en dues dimensions amb línies, formes i colors (o gamma de grisos). Amb les paraules construïm imatges i amb les imatges podem dir. Per això, quan llegeixo i entenc que el poema, fet de paraules i ritme, omple de sentit el silenci que ha estat modificat perquè pugui arribar a la meva comprensió, penso que les fotografies també poden transportar, més enllà de la seva mudesa, el silenci que conté tots els sons, allò que encara no ha estat dit, com les restes d’un big bang sorgit del no-res.

En aquest projecte he obviat el soroll de la presència humana en unes imatges que, tot i així, parlen d’aquesta absència des del silenci. Les imatges diuen sobre algú que acaba de passar, ensenyen el diàleg entre el fred i les flors que s’hi han adaptat, mostren un interruptor a la intempèrie que han premut i encara han de prémer, deixen veure l’aigua que s’escola cap a l’aigüera sense cap altra acció que el seu trànsit, retraten l’iceberg que sura en silenci, sense soroll...

En les paraules que materialitzen una idea queda el pòsit del silenci inicial. En aquestes imatges voldria que es contemplés també el que no es veu."

I, a la sèrie Silent, tot allò que no es veu i hi és, desperta la imaginació, suscita camps verbals que afegeixen capes i més capes de significat a cada imatge.