Espectacles que van des d'aquest aigualit Festival Grec 2020 fins al proper Grec, al juliol del 2021, que esperem que la pandèmia ja sigui història i el festival d'estiu de Barcelona es pugui desenvolupar amb tota l'esplendor d'un festival internacional.
Cyrano de Bergerac és l'obra de teatre més representada de tots els temps. Els meus Cyrano: Josep Maria Flotats (Poliorama, 1985), Gerard Depardieu (en un cinema dels Champs Elyssés a París, 1990), Pere Arquillué (Biblioteca de Catalunya, 2012) i Lluís Homar, (Teatre Borràs, 2018).
La pel·lícula Cartes a Roxanne [Edmond] explica el procés de creació de l'obra de teatre Cyrano de Bergerac en vers —durant tres setmanes abans de l'estrena— des de la idea just esbossada, la tria del títol i el nom del protagonista fins a definir el personatge i les peripècies privades de cada intèrpret i que entremig fan que Edmond Rostand, un dramaturg jove i prometedor, que tot el que ha escrit fins al 1897 ha estat un fracàs, adapti a l'obra que va assajant a mesura que va escrivint i reescrivint. La protagonitzarà Constant Coquelin, el millor actor del moment, amb qui Rostand s'ha posat en contacte de la mà de l'actriu Sarah Bernhard, admiradora del dramaturg.
Una pel·lícula en clau de comèdia que commou, uns personatges que sedueixen des de la primera escena. Una festa tant per als que coneixen l'obra com els que s'hi apropen per primer cop. I amb sorpresa, mentre passen els títols de crèdit del final. 10/10
Adaptació televisiva de la trilogia de Virginie Despentes. Vernon Subutex (protagonitat per l'actor Roman Duris) forma part d'una generació que ha estat víctima de les transformacions de la societat tecnològica. Propietari d'una famosa botiga de discos a París, lloc de reunió dels amants del rock. Es va veure forçat a tancar-la. Durant un temps va anar malvivint i el dia que el van desnonar del pis, sense saber on anar, aprofita la invitació al concert de retorn als escenaris d'Alex Bleach, una antiga estrella. El retrobament és efusiu i Bleach, mentre Vernon dorm, enregistra un testament abans de suïcidar-se on revela un secret molt cobejat i li deixa les cintes en herència. La sèrie ressegueix les antigues amistats de Vernon a casa de les quals va a parar pidolant sopluig, encara que només sigui per una nit. Ens hauria agradat, però, entendre quina relació hi mantenia en l'època de joventut. El recorregut del personatge és un retrat creïble, que va evolucionant tristíssim i descarnat de la vida al carrer i la solidaritat entre indigents en contrast amb les suposades amistats benestants de Vernon que en fugen en veure que s'ha convertit en un fracassat. Una investigadora (Véline Sallete) estirarà el fil —viatja a Barcelona i hi transcorren unes quantes escenes— per saber per què són tan importants les cintes que té Vernon per al cineasta que li retribueix tan generosament els serveis.
Després de nou anys, el jove hereu d'un clan vietnamita torna a casa des dels Estats Units, amb motiu de la inhumació del seu pare. Ve acompanyat d'un xicot també vietnamita, que és la seva parella, però retarden dir-ho a la mare perquè tota la família espera que l'hereu es casi amb una noia del poble i hi tingui fills. Una història delicada de fons i ben explicada. El guió s'entreté a explicar el context, cosa que s'agraeix per veure les formes populars de viure vietnamites que al final —més que la sortida de l'armari dels joves i les relacions familiars— es converteix en el valor que fa més interessant i recomanable la pel·lícula. 8/10 VOS Filmin
El nou espai cultural Casa Seat (Passeig de Gràcia 109, Barcelona) acull una trobada d'artistes contemporànies que anomenen 'Preludi de la Biennal de Barcelona 2021'. La mostra reflexiona sobre la globalització i la colonització amb una selecció d'obres d'art d'Amina Zoubir, Raquel Van Haver, Hela Ammar, Moreshin Allahyari, Em´kal Eyongakpa i Marwan Elgamal. Es completa amb visites guiades, xerrades i tallers sobre l'art africà, la diàspora caribenya i la descolonització.
Una família que es desfà, amb un plantejament d'una altra època. La mare marxa de casa i el pare es queda al domicili familiar amb les dues filles adolescents. No se'n surt. La casa es descontrola. Cap dels tres hi viu feliç. L'home només espera que la dona torni a casa, cosa que arriba fins i tot a l'assetjament, encara que el títol digui que és amor. Sota la pàtina de tendresa, la resta de situacions són previsibles. 7/10 VOS Filmin
L'acció del relat breu L'àvia porta pírcings, il·lustrat per l'artista reusenca Teresa Llorach, transcorre a urgències de l'Hospital Sant Joan de Reus. Una infermera pren la pressió a una àvia i transgredeix la màxima conversacional de quantitat (Grice), de manera que li dona més informació de la necessària.
Publicat a la Revista «NW Reus» (setembre 2020, núm. 96: 43-44), s'inscriu en la col·laboració que la revista ha establert amb el col·lectiu literari Reusenques de Lletres del qual formo part.
Sé callar en dotze idiomes. PAULINA DE METTERNICH
Una infermera acabada de diplomar va explicar a l'àvia que li prendria la pressió sistòlica i la pressió diastòlica. L'àvia va fer morros. «Em pensava que només me'n prendria una», va remugar.