TOT UN POBLE EN MOVIMENT

LIP3DUB "Porrera en moviment"

Cançó: La flama, grup Obrint Pas.  Lluís Llach, el seu doble a "Polònia" i altres personatges coneguts.

Producció de TV3 

Hi ha aspectes que ens criden un cop més a l’esperança, ara ja fonamentada, no pas hipotètica: som un poble que almenys no defalleix. La idea estrictament política de la independència s’ha escampat pertot: la trobem fins i tot en boca de gent que només escolta els mitjans de comunicació estatals. Però la trobem sobretot en capes de població cada cop més àmplies, que han desafiat tota mena d’entrebancs «legals» (!) i pragmàtics per aconseguir expressar pacíficament el desig de què parlem. I aquí hi ha una grandíssima esperança: qui fa rutllar aquests moviments són sobretot els joves.  JOAN SOLÀ. «Avui», 23.IX.2010

LIPDUB "Independència", Vic, 2010 Cançó: La flama, grup Obrint pas   5771 participants. Rècord mundial de participants en un lip dub   L’episodi de la manifestació del 10 de juliol ens ha deixat, un cop més, amargament desencisats dels nostres polítics. La doble resposta a la sentència del TC –de part del nostre Parlament i de part dels nostres representants a Madrid– va ser, d’una banda, ridícula i extremament covarda: va ser un raig d’aigua gèlida a l’entusiasme cívic compacte i il·lusionat; i d’una altra banda, va servir per incrementar la cridòria espanyolista que fa dècades que campa desfermada i creixent per totes les terres d’Espanya. Ni un sol polític, ni un sol «intel·lectual» de més enllà de casa nostra va dir ni piu a favor d’una obertura política i veritablement democràtica, a favor d’allò que el TC tancava violentament amb pany i forrellat.    JOAN SOLÀ. «Avui», 23.IX.2010

LA CADENA DAURADA

La cadena daurada
Tria de poemes: Nira Harel.  Il·lustracions: Batia Kolton.
Traducció: Eulàlia Sariola. Editorial Alrevés, 2010
Edat: a partir de 5 anys.

Per primera vegada es publica en català un recull de poemes hebreus per a infants. La traducció d'Eulàlia Sariola parteix de l'antologia feta per la sociòloga, pedagoga i editora Nira Harel (Tel Aviv, 1936). La cadena daurada conté una quarantena de poemes de vint-i-un autors d’origen rus, ucraïnès, polonès i israelià. Abasta des d’autors nascuts a finals del segle XIX fins als nascuts a Israel el 1947. Consta de tres parts: Mar enllà (Segle XIX) és la més patriòtica i fa referència a la nostàlgia de la terra promesa, fonament de la identitat jueva. La segona, Mai no ploro, (principis del segle XX), recull poemes sobre les experiències de l’emigració. La tercera, El cor joiós, (mitjan segle XX), se centra en els sentiments dels infants. El volum compta amb les il·lustracions de Batia Kolton (Israel, 1967), uns dibuixos ben definits, acolorits,  suggestius, que acompanyen amb dignitat els poemes i recorden per l'estil les de Mercè Llimona.

LES CARXOFES

Carxofera en flor. Foto: © Josep Renalias

Bullides, en cassoles d'arròs, en truita, saltejades, arrebossades, a la planxa, al forn o a la brasa amb sal, pebre i oli... A casa som consumidors entusiastes d'aquesta flor que es menja.  El nostre proveïdor barceloní fa molta propaganda quan li arriben les carxofes del Prat, però només les que vaig menjar en un restaurant del Baix Maestrat amb denominació d'origen protegida, carxofa de Benicarló, em van retornar el gust oblidat de la infantesa.

La carxofa té propietats terapèutiques per parar un tren. N'enumero unes quantes: conté fibra dietètica i diversos minerals; fa funcions desintoxicants del fetge; augmenta la secreció biliar i per tant millora la digestió, ajuda a disminuir el colesterol i a reduir el nivell de sucre. Es recomana en cas de gota, d'artritis i de reumatisme. En infusió combat la ressaca.

Vet aquí un plat únic, recepta de Jaume Vilella, de Reus

Carxofes amb pernil (per a 4 persones)

8-10 carxofes

suc de mitja llimona
1 ceba grossa
mitja cullerada de farina
80 g de pernil de gla
brou de verdures o de pollastre
oli d'oliva
sal

Blanquegem (aigua freda i suc de llimona) les carxofes tallades a quarts, sense les fulles dures. Posem aigua a bullir amb sal. Quan bulli hi aboquem les carxofes i les coem fins que siguin tendres. Les escorrem bé i les reservem. En una cassola glacegem la ceba, hi incorporem la farina i la hi deixem ofegar durant uns minuts. Hi afegim les carxofes i el pernil tallat a tires. Hi aboquem el brou calent i ho deixem coure durant deu minuts a foc mitjà.

L'ENCADENADA LLUM

L'encadenada llum.
Autora: Maria Dolors Vallverdú. 

Il·lustracions: Natàlia  Motos

Pròleg dels poemes: Lena Paüls

Edició Especial «Lo Nunci», Reus 2010

L'ODISSEA D'AMAT

 Il·lustració de Frederic Amat, per a l'edició de bibliofil de L'Odissea, 

Enciclopèdia Catalana, 2010

El pintor Frederic Amat il·lustra una edició de luxe i una altra per a col·leccionistes del poema èpic L'Odissea d'Homer, en la traducció de Carles Riba del 1948. Segons paraules de l'artista, n'ha fet una interpretació poètica i essencial. L'edició conté 40 il·lustracions que "fan visible la poètica des de la força de la tinta."  i un plat de ceràmica a partir d'un disseny seu, realitzat pel ceramista Antoni Cumella.
Els 600 exemplars de l'edició de luxe es lliuren dins d'una capsa folrada de tela en la qual s'inclou el plat de ceràmica de Cumella al preu de 2.400 €. Els 60 exemplars per a col·leccionistes es presenten dins una capsa de fusta de cirerer al preu de 4.500 €.  Estic esperant que Enciclopèdia Catalana anunciï que fa una exposició amb els originals de les il·lustracions. Em conformaria només veient-les.

PA NEGRE

Pa negre   Guió i direcció: Agustí Villaronga

Agustí Villaronga ha dirigit la pel·lícula Pa negre, amb un guió que ha escrit ell mateix, basant-se en obres d'Emili Teixidor, concretament: les novel·les Retrat d'un assassí d'ocells i Pa negre i el relat Sic transit Gloria Swanson. L'acció se situa en els primers anys de la postguerra miseriosa on la humiliació dels vençuts i les venjances dels guanyadors estan a l'ordre del dia. Un drama amb aires de gènere negre, amb ambientació realista i gust pel detall, en uns interiors on es potencien els matisos de l'ombra.
Els actors i les actrius hi fan unes interpretacions versemblants, de les quals destaca la força i la convicció de Roger Casamajor i Nora Nava (premi festival de Sant Sebastià),  Laia Marull que fa una interpretació amb diversos registres.  I, és clar, Mercè Arànega i la murrieria del seu paper; el punt just de Lluïsa Castell, d'Eduard Fernández i de Sergi López. Els responsables del càsting i la direcció es mereixen el reconeixement, en especial per la qualitat del treball que han aconseguit treure de tots els preadolescents (sobretot de Francesc Colomer i de Marina Comas.)
Andreu Sotorra elogiava la novel·la Pa negre, en la crítica que va publicar al diari AVUI (26.II.2004): "pel tractament d’un moment a mig camí entre la davallada del món rural i obrer i l’inici del món del treballador productiu resignat amb el règim, de l’exili interior, dels silencis i de les descobertes." I, efectivament, aquesta atmosfera es reflecteix a la pel·lícula, però, malgrat tot, vaig sortir-ne encorreguda perquè em va semblar que hi ha alguna cosa que s'escapa en aquesta història d'intensitats. Com si el guió s'entretingués més en els episodis secundaris que no pas a enfocar en profunditat l'objectiu que hauria de fer de motiu central: la supervivència que obliga a renegar de la identitat.

Les noves generacions han de conèixer 
com vivien les anteriors.
EMILI TEIXIDOR, a la presentació de la novel.la Pa negre

UN FANAL DE BOTÍ PEL 5-0

Font de Canaletes mutilada. 

Un seguidor del Barça mostra el botí: un fanal de la font de Canaletes. Potser sí que una imatge val per mil paraules. 

Foto: © Elisenda Pons, per al «Períodico». 30.XI.2010

A L'ARCA A LES VUIT

A l'arca a les vuit

Autor: Ulrich Hub. Traducció: Eduard Bartoll
Direcció: Marc Hervàs
TNC Sala Petita.  Foto: © David Ruano

Edat: A partir de 6 anys

Matinal familiar al Teatre Nacional: A l'arca a les vuit. L'obra és una versió de l'episodi bíblic del Diluvi i enfoca la discriminació que hi devia haver per escollir només una parella d'animals de cada espècie per salvar-se de l'aiguat dins de la barcassa del patriarca Noè. El problema que es presenta per als pingüins protagonistes és que són tres amics inseparables i, com que només n'accepten dos a l'Arca, en posen un dins un bagul i l'entren d'estranquis.   ¿Com se'n surten? El colom blanc s'ha deixat a terra la parella, així que  disfressen el pingüí polissó de núvia del colom  i intenten passar desapercebuts davant de Noè quan surten de l'Arca. Final feliç, amb amor entre el colom i el pigüí, que s'ajunten sota l'arc de sant Martí. Els adults hi veiem la simbologia, però els menuts no ho paeixen: "¿Com és que es casen si són dos homes?"

Llegiu-ne una crítica més completa a «Clip de Teatre»