HAIKÚ LEVERONI

La tarda clara

de dits menuts: els núvols

fan al cel ratlles.

LENA PAÜLS, 2010 

Dibuixos de núvols: 

Alba B. L. (3 anys) 

Mariona R. F. (4 anys)

En homenatge a l'escriptora Rosa Leveroni (Barcelona 1910-Cadaqués 1985), en el centenari del seu naixement.

ALOPEXIDIN

Foto: © David Faüchs i Fanny Espinet

A la Sala Muntaner han trobat la solució definitiva a l'alopècia: ALOPEXIDIN, a partir de la comèdia que ha escrit Xavier Pujolràs. Sis intèrprets que regalen als espectadors la netedat i solidesa de la llengua que costa tant de trobar als escenaris: Gerard Ausellé, Xavi Ausellé, Carles Cors, Jordi Garangou, Jordi Puig i el mateix dramaturg, Xavier Pujolràs. 4Produccions van estrenar l'obra amb èxit al festival Temporada Alta, de Girona, el 2009, i ara, aquest bombó, arriba a Barcelona. L'acció transcorre en un laboratori d'una empresa de productes capil·lars on treballen cinc tècnics de fa anys, sense obtenir resultats. Veuen amenaçada la seva rutina amb l'arribada d'un nou expert, i li fan la vida impossible. De forma casual, aconsegueixen "la solució definitiva", però fins arribar-hi els espectadors no hem parat de riure amb l'estupidesa d'aquests científics a qui la por a les novetats els ho fa perdre tot. L'obra i el treball dels intèrprets es mereixen moltes nits de teatre com aquesta.

Llegiu-ne una crítica més completa a «Clip de Teatre»

EMBARBUSSAMENTS

Els embarbussaments són unitats lingüístiques de sentit lúdic. El filòleg i traductor Joaquim Mallafrè explica al llibre Llengua de tribu, llengua de polis que, a l'hora de traduir els jocs lingüístics i, en especial els embarbussaments, no serveixen les traduccions literals, sinó que cal trobar un equivalent en la llengua d'arribada. Dóna uns exemples divertits de metàtesi (intercanvi de fonemes) intencionada, maliciosa:

Remarco amb un color diferent de la resta els fonemes que s'intercanvien en una pronúncia ràpida, cosa que produeix en els tres exemples un sentit escatològic. Vegeu-ho:

• A l'hort de la tia Maria, codonys, codonys, collia.

Es podria traduir per l'equivalent en llengua castellana:

• En el convento de Santa Clara tienen un loro que va del coro a la caña, de la caña al coro.

I l'equivalent en llengua francesa, podria ser:

• L'évêque a glissé dans la piscine.

Ens hem de conformar a parlar quan no sabem cantar.

NOVALIS

KALANCHOË, UNA ALEGRIA VISUAL

Planta kalanchoë al Refugi de la Vinyeta, a Duesaigües. Foto: Paüls, 2010

Aquesta primavera a Duesaigües hem tingut una planta florida a la majoria de les cases: una kalanchoë (Kalanchoe blossfeldiana), gentilesa de l'Associació de Dones, potser com a aportació a la campanya nets i polits que reclamava per aquesta primavera Josep de cal Carrascle per als carrers del municipi.
Llegeixo, a l'embolcall de la floristeria que la kalanchoë (llegiu-ne informació fiable aquí) fa una cinquantena d'anys que va arribar d'Àfrica a Europa, com a planta d'interior. És poc resistent al fred i al sol directe, però li cal molta llum. A l'estiu es pot treure a l'exterior, sempre tenint en compte que no li prova el sol. La nostra tenia unes flors compactes quan va arribar a casa i unes fulles lluents i gruixudes, plenes de suc. Després de sis setmanes de flors, ara han començat a assecar-se, però la planta continua ufanosa. Segons la informació que m'arriba, després de la floració, hauríem de canviar la mata cap a una torreta més gran amb terra de cactus. I en podem fer esqueixos, que plantarem després de deixar-los cicatritzar un parell o tres de dies. Tinc entès que si li fem patir una mica de set, podria ser que tornés a florir a la tardor. Aquí ja hem encetat la pugna per veure qui ho aconsegueix.

Duu la bellesa dins seu. El món és un mirall

i torna a cada persona el reflex del seu propi rostre.
PAULO COELHO. Manual del guerrer de la llum

SOS, diari AVUI

Des que el 23 d'abril de 1976 va sortir el primer número del diari AVUI, el rotatiu ha estat en crisi permanent, ha passat per diverses mans i per trencacolls múltiples. Ara, un ERO en redueix la plantilla a la meitat. Cinquanta-sis periodistes van a l'atur o a la prejubilació. A partir d'aquest matí la plantilla que queda del diari compartirà seu amb la del diari El Punt. Estretors en l'espai de treball, estretors de mires, incertesa en la viabilitat de futur. I, a sobre, si no hi ha ningú que ho aturi, l'hemeroteca de l'AVUI —un dels arxius més complets de la Transició— s'abocarà al reciclatge de paper.

Llegiu l'article ¿Adéu, AVUI...?, d'Andreu Sotorra



És així que som fets, meitat indiferència,
meitat mesquinesa.
JOSÉ SARAMAGO, Assaig sobre la ceguesa

SÓNAR KIDS, DE 0 A 14 ANYS

Els protagonistes del Festival SonarKids han estat els infants i els adolescents. Els artistes que han participat en la programació d'aquesta segona edició han adaptat els seus habituals discursos musicals a aquest públic. El multiinstrumentista finlandès Jimi Tenor, el músic mallorquí Joan Miquel Oliver (del grup Antònia Font), el cantant i compositor barceloní Guillamino. Per la seva banda, Electrotoylets han barrejat la música electrònica i la música tradicional catalana a partir d'instruments de joguina; el famós dj alemany Rainer Trüby ha fet ballar tothom amb la seva electrònica tropical; Hip-hop Brodas ha ofert una adaptació de l'espectacle Brodas Bros. A més, el festival ha comptat amb artistes de diferents disciplines per coordinar els tallers creatius: dissenyadors de moda, il·lustradors, dissenyadors de complements, professors de ball.

Després d'aquest festival, els que vivim al voltant del MACBA tenim les orelles atapeïdes de música electrònica. El SónarKids ha estat un assaig del que ens espera: el Sónar dels germans grans, dels papes i les mames, dels avis i de les àvies comença dijous. Tremolem!

ALÍCIA, TORNEM-HI

Programació familiar al Teatre Gaudí Barcelona (TGB), amb un espectacle recomanat a partir de 4 anys: En este lugar ocurren cosas maravillosas, una adaptació lliure d'Alícia en el país de les meravelles, de L. Carroll. Un espectacle amb acabats poc arrodonits on els intèrprets canten sobre les veus de la cançó enregistrada, sense preocupar-se gaire de sincronitzar-hi. Tot i així, la representació agrada. La majoria d'espectadors menuts no arriben als tres anys i s'han estat l'hora que ha durat la funció clavats a les cadires o a les faldes dels adults que els acompanyaven. Suposo que aquests espectadors deuen haver vist la pel·lícula de Tim Burton Alicia en el país de las maravillas, que fa poc que s'ha estrenat en 3D, i la versió teatral els ha servit de recordatori. Altrament, no entenc l'atenció amb què els més menuts han seguit un espectacle basat més en un relat oral poc expressiu, que en les accions visuals.

Llegiu-ne una crítica més completa a «Clip de Teatre»

LES MIL I UNA NIT... MÉS UNA

Al Guasch Teatre arriba per a tota la família la reposició de l'espectacle Les mil i una nit... més una. Presentada per quatre intèrprets que fan de tot i bé. Inclou números musicals, efectes d'il·lusionisme, imatges enregistrades que podem veure en una pantalla. L'àvia Maria és una contacontes incansable que fins i tot té una pàgina web. Amb aquesta tecnologia l'àvia de Torelló podrà salvar la jove Xahrazad que es troba en perill. Han passat mil i una nits, ha explicat mil i un contes al sultà, però no en sap cap més i té por que el malvat personatge la mati com ha fet amb les altres esposes. L'àvia Maria arriba al mercat de Bagdad a través d'un sac màgic i es topa amb la cova dels Quaranta Lladres i fa que el públic menut es manifesti a favor que tornin les joies a qui les han robades. "Que sí, que sí, que les tornin!" Santa Innocència.

Llegiu-ne una crítica més completa a «Clip de Teatre»