L'autobús de les odes

Dins els actes de la Setmana de la poesia, s'ha programat per avui un itinerari poètic en autobús per Barcelona. El viatge té previst donar sobre el terreny la visió poètica que ha arrelat des de la reinstauració dels Jocs Florals de Barcelona i les odes dedicades a Barcelona. Una tradició que arrenca amb Verdaguer i que, més tard, va tenir la resposta de l'Oda Nova a Barcelona de Maragall. No oblidarà la frustació de l'exili a Oda a Barcelona de Pere Quart, ni les inquietuds urbanes de poetes com Perucho, Comadira i Goytisolo. I, també, Última oda a Barcelona, de Lluís Calvo i Jordi Valls, la darrera oda, per ara.
L'autobús de les odes surt a les 18.00 h del Palau de la Virreina. Farà parades al Mirador de Miramar a Montjuïc, a la Tèrmica de Sant Adrià del Besòs, al Castell de Torre Baró. S'acabarà el recorregut amb un recital, a les 20.00 h, a la Biblioteca Jaume Fuster, tot i que unes hores abans —ahir al vespre— cap responsable de la biblioteca no en sabia res.

Barcelona, contempla't.
Barcelona, no cantis.
Ausculta aquest cor teu
que s'escarrassa a batre.
No et deturis.
Plora una mica cada dia.
Quan la Terra comença un altre tomb, ullcluca.
A poc a poc, no et distreguessis
amb les fulles que el vent requisa als arbres.
Ni amb el presagi de les ales noves.
Treballa.
Calla. Malfia't de la història.
Somnia-la i refés-la.

PERE QUART. Oda a Barcelona, fragment.

The Hamlet's Circus

© Carles Fargas

Estrena al Teatre Romea de The Hamlet's Circus, de Toni Martín. L'obra es va estrenar a Reus, ja que la produeix CAER, Centre d'Arts Escèniques de Reus. El Circus del títol és metafòric. Al circ de la vida només compta que surtin els números. El circ és l'espai on es debaten els personatges que recorden en nom i fets els skakespearians de Hamlet. Claudi (oncle de Hamlet que es casa amb Gertrudis, la mare) acomiada els artistes i pretén tirar endavant el circ només amb les feres. Els discursos de tesi, a base de monòlegs plans, no afavoreixen que l'obra sigui distreta a més de didàctica. He tingut la impressió que els intèrprets estaven mal aprofitats en un muntatge on falta ànima. Per sort, enllesteixen l'obra en una hora, i els pocs espectadors que hi hem picat, podem encara fer una altra cosa aquesta vetllada.

Llegiu-ne una crítica més completa a «Clip de Teatre»

Roba'm la cartera

© Raimon Solà

El protagonista de Roba'm la cartera, al Teatre Gaudí Barcelona, és Andreu Rifé. Signa la música, la dramatúrgia i la direcció. A l'escenari, actua, canta i toca els teclats. L'hi acompanyen Anna Prats (actriu i veu), Raúl Juan (guitarres, baix i cors) i Raúl García (bateria i cors). L'obra parla de memòria històrica, des de la nostàlgia dels néts, traspassada per la generació de preguerra. Quan entrem a la sala, a l'escenari una parella jove està empaquetant per canviar de pis. Deixen el pis del barri del Raval barceloní, que havia estat propietat de l'avi del noi. Troben una capsa que no és seva, és de l'avi difunt i conté objectes, entre els quals unes quantes carteres de personatges de l'època (Porcioles, Güell...) i un dietari. El dietari és clau per saber que l'avi era un carterista profesional i vivia a fons l'ambient de nit de la Barcelona del Barri Xino. Un espectacle musical que va creixent com a document social a mesura que avança la representació. En el CD amb les suggerents cançons de l'espectacle, les lletres dels poemes narratius guanyen més en comprensió que no pas en el directe.

Llegiu-ne una crítica més completa a «Clip de Teatre»

Guia secreta de la Rambla

(Manifestació pro Estatut d'Autonomia. Foto: © Manel Armengol, 1977)

Al Palau de la Virreina, a la Rambla, 99, hi ha una exposició molt interessant. En realitat, són quatre reculls de fotografies sobre un tema monogràfic: la Rambla. "La seva condició de torrent natural no s'ha perdut del tot malgrat la dimensió hiperurbanitzada que presenta a principis del segle XXI. Cal tenir present que la Rambla segueix essent el punt de fricció més destacat, allí on les forces locals pacten la seva inscripció sobre la ciutat. Intervenir en la seva ecologia representa tot un repte polític."

• Guia secreta de la Rambla. Instantànies de carrer.
• Xavier Miserachs. Barcelona en blanc i negre, revisat.
• Ocaña 1973-83. Accions, actuacions, activisme.
• Frederic Ballell. La Rambla 1907-1908.

Un excepcional calidoscopi de més d'un segle d'imatges procedents de diverses col·leccions. Entrada lliure. Exposició oberta fins al 24 de maig.

Lluny de Nuuk

La sala Tallers del Teatre Nacional de Catalunya estrena Lluny de Nuuk, text escrit i dirigit per Pere Riera, fet a mida dels nou intèrprets de la companyia T6. L'autor, que ha escrit guions televisius (Zoo, Ventdelplà), té molta pràctica a crear enjòlit i a arrodonir escenes. Nuuk, capital de Grenlàndia és lluny, tan lluny com el somni de felicitat que s'intenta disfressar a la mansió d'una família benestant, que ve d'una nissaga d'empresaris d'una fàbrica de caramels cobejada per inversors estrangers. La festa del casament de l'única filla de la casa, dóna peu a una reunió familiar on es descobreixen traïcions, gelosies, secrets. Les interpretacions d'aquesta companyia ens sorprenen en cada nova proposta.

Llegiu-ne una crítica més completa a «Clip de Teatre»

La reducció del dèficit i la senyora de Tous

Il·lustració realitzada per alumnes del CEIP Cérvola Blanca de Sant Martí de Tous (Comarca de l'Anoia)






Macroeconomia per a adults:
Obama telefona a Zapatero i li estira les orelles perquè ha deixat buidar la bossa. Zapatero fa un gest: diu que retallarà la despesa pública, rebaixarà els salaris dels funcionaris (de mestres i de metges, tinguem-ho present), congelarà les pensions, anul·larà el xec nadó. Els diaris parlen de deute públic, de caiguda dels mercats borsaris, de rescat de bancs, d'impostos i de pressupostos de crisi... D'austeritat, a bona hora!

Microeconomia per a infants:
La llegenda de la senyora de Tous és un material molt apropiat per exemplificar la macroeconomia als infants. El relat de la senyora de Tous parla dels efectes de no valorar les coses menudes i d'estirar més el braç que la màniga. Aquella gran dama es va arruïnar perquè malgastava en èpoques grasses. Pel seu mal cap es va veure obligada a anar a demanar caritat. Una antiga masovera seva li va donar una llesca de pa i unes nous. S'ho va menjar tan a gust, que va exclamar:

Si jo hagués sabut que era
tan bo, menjar pa i nous,
avui encara seria
la senyora de Tous.

Castell de Sant Martí de Tous. Llegiu aquí la llegenda de la senyora de Tous

Maduixera florida

(Maduixera florida al jardí de llicorella. Refugi de la Vinyeta de Duesaigües.
Foto: © Paüls, 2010)

Des dels anys vuitanta els productors de la maduixa del Maresme estan en recessió. Alguns ja han anat apostant per conrear maduixots insípids de presència espectacular, deixant de banda les maduixes menudes de color vermell esclatant, oloroses i gustoses. Ara, es queixen perquè els ha passat la mà per la cara el maduixot de Huelva, més competitiu de preu. Els grans productors de Huelva han treballat amb estratègies de màrqueting. Venen els maduixots en caixetes als grans supermercats catalans i han aconseguit —a base de llençaments ferotges— d'introduir-los als mercats d'aquí, intentant de fer-nos oblidar quin gust tenen les maduixes.

Al jardí de llicorella hi ha un quadret d'una vintena de maduixeres i unes quantes mates aquí i allà. A la terrassa de l'àtic de BCN, en tenim de plantades en jardineres i també hi arrelen bé. Totes estan florides i, si no les malmet alguna pedregada, podrem assaborir-ne, també enguany. Encara que només sigui per no oblidar-ne l'olor.

Ningú no havia sospitat que d'aquell zing-zing

se'n pogués treure una música tan meravellosa.

SERGIUSZ PIASECKI. L'enamorat de l'Óssa Major

Anita coliflor (una fresca)

© Cia. Anita Coliflor

La farsa Anita Coliflor (una fresca) només es pot veure un dia a la setmana (els dimarts). Per això, ahir a la nit, al Teatre Gaudí de Barcelona s'hi podien veure les grades plenes fins dalt d'espectadors que arribaven atrets pel que havien sentit dir d'aquesta obra escrita i dirigida per Pablo Rosal. Obra en castellà, tot i que la majoria d'actors i actrius són catalans. Les accions se situen en un bar d'un poblet on no serveixen cerveses, ni res, de fet. S'hi reuneixen gent desenfeinada, desarrelada, faltada de petons. Juguen a conèixer-se. Teatre catarsi. I riem del que entenem i del que hi voldríem entendre. Riem dels personatges i amb els personatges. Tots som una mica ells.

Llegiu-ne una crítica més completa a «Clip de Teatre»