#dia17 UN ANORAC PER A LA MARTINA

Foto: © Francesc Corpas

La Martina va sortir del mas a peu per anar a vendre una gerra de llet al mercat. Encara era fosc i feia un fred que pelava. Quan va veure sortir el sol, eufòrica, va començar a comptar quants diners trauria de la llet de la gerra i, després, es va posar a imaginar com els gastaria.

Amb els diners que li donarien compraria un gran cistell d'ous i els faria covar a tres lloques alhora. Engreixaria els pollets amb pa estovat i moresc; posaria trampes a la guineu perquè no s'acostès a les gallines, que vendria la meitat a bon preu i l'altra meitat les tindria per pondre ous i també els vendria. Els diners que trauria de les gallines i dels ous li permetrien comprar un porc. L'engreixaria amb aglans de les alzines sureres dels boscos d'Escornalbou i el revendria per força diners. Amb els diners que en trauria del porc compraria una vaca i el seu vedellet i un anorac de plomes amb caputxa. Ja s'hi trobava. El vedellet faria saltirons al costat de la seva mare. 
I la Martina va fer un saltiró, com el que hauria fet el vedellet. Va entrebancar-se i va caure. La gerra també va anar per terra.  I la Martina va pensar, mentre s'aixecava: «Adeu pollets, adeu gallines, adeu porc, adeu vaca, adeu vedell saltironant pels camps i adeu anorac».

Per sort, la Martina havia tancat bé el tap de la gerra. Se n'havia abonyegat una mica l'alumini, però no se n'havia vessat gens de llet.

La Martina es va tornar a carregar la gerra al cap. Havia après que fer castells en l'aire pot portar disgustos. 
Es va asseure en una pedra del camí. El sol li va acaronar el rostre i es va dir per a ella mateixa somrient: "Tinc dret a somiar." 
I va reprendre el camí cap al mercat, sense badar. Feia un fred...

© Lena Paüls

Versió del conte La Lletera,
escrita quan va néixer la Martina Rius Mauri, el 2010

#dia16 A LA PLATJA

© Teresa Llorach
Aquarel·la 15 x 24 cm

Si ets capaç d'adonar-te,
desheretada,
que el món solca per altres mars
allunyats de l'origen,
i  t’has quedat a la mateixa platja,
mira't amb uns altres ulls les desferres,
adoba el bot,
i fes que tot sigui possible.

© Lena Paüls. Del poemari L'alè que fa olor de menta

#dia15 NO HI HAURIES DE SER

Il·lustració: © Pere Prats Sobrepere

Ballen les orenetes
al ràfec de la teva cel·la.

Series música i cant,
si no fossin on no hauries de ser.

© Lena Paüls

'LA MORTA' DE POMPEU CREHUET, A LA BECKETT

'La morta', de Pompeu Crehuet. Autor: Marc Crehuet
Sala Beckett, Barcelona

Just estrenada l'obra de Marc Crehuet, 'La morta', de Pompeu Crehuet, s'ha ajornat pel tancament forçós de teatres a causa del decret d'alarma per coronavirus. M'havia quedat el comentari al tinter, però el redacto perquè aquest treball divertidíssim i profund es reprogramarà quan sigui possible. [Les representacions es reprenen l'1 de juliol].

És un muntatge en format de nines russes temporal, de teatre dins el teatre. El protagonista és el mateix dramaturg Marc Crehuet (interpretat per l'actor Francesc Ferrer) que en un estat d'inspiració baixa, se li presenta a casa el fantasma del seu besavi Pompeu Crehuet (interpretat per l'actor Xavier Bertran, conegut per la sèrie “Lo Cartanyà”)  i li proposa que munti l'obra La mort, amb la qual va obtenir l'únic exit en la seva carrera, entre gairebé una vintena d'obres representades. El besavi Pompeu li fa veure que els Crehuet estan maleïts, que el Marc si no s'espavila serà també conegut per una obra sola El rei borni (un treball excel·lent i que hem recuperat ara en versió cinematogràfica a Filmin). El fantasma interfereix, a més, en la vida familiar del besnet i es produeixen moments hilarants. L'obra i el muntatge es mereixen una llarga vida. 9/10

Llegiu-ne la crítica d'Andreu Sotorra a «Clip de Teatre»

 

#dia14 LA CASETA DE LA TULIPA

La caseta de la tulipa. © Fina Veciana, 2020
Mixta sobre paper, 25 x 19,5

Jamila ho sap, morirà lluny de casa,
—de la d'aquí, en la d'allà no hi pensa—.
Va rambla avall, s'entreté amb les tulipes;
després va al moll i s'asseu una estona.

© Lena Paüls. Del poema L'alè que fa olor de menta

CANAL 'CIRQUE DU SOLEIL'

El Cirque du Soleil, que ha aturat la gira de les seves produccions, obre un canal lliure amb números dels artistes, fragments d'espectacles i curiositats del circ. S'estrena amb un especial sobre «Kurios», «Cabinet of Curiosities» i «Luzia»
https://www.cirquedusoleil.com/cirqueconnect

#dia13 A LA PRIMERA AIRINA

© Rosa Virgili
Cada Minut Perdo i Recupero l'Esperança. Prou Flors Negres
Collage sobre tela, 20 x 20 cm 

Ara, a la primera airina, les paraules de Lorca
vibren en els pollancres del caminal
de la seva finca familiar, a Granada,
si fa no fa com aquelles llavors teves
s'escampen per les feixes cada anyada,
i arrelen i brosten i floreixen i fruiten.

© Lena Paüls

#dia12 ENTRE ELS RAÏLS

Fotografia: © Fabián Azul
Estació de Porto-São Bento, Porto, Portugal, 2019

Entre els raïls s'empaiten dues rates.
No atura el plor, mentre els vagons es buiden
de viatgers que en baixen en silenci.

© Lena Paüls. Del poemari L'alè que fa olor de menta

COL·LECCIÓ DE CACTUS I CRASSES

Totes les fotografies són d'exemplars que viuen al nostre jardí de llicorella de Duesaigües. Petites plantes resistents que ens proporcionen moltes alegries. Aquí en faig un recull amb els enllaços als apunts d'aquest blog. Hi ha encara algun cactus o alguna crassa que no tinc identificada del tot. Continuarà...

 

Flor del llangardaix (Huernia zebrina)
Apunt en aquest blog: https://bit.ly/2oypUAQ

 

Cactus de puntets, gastèria (Gasteria carinata var. verrucosa).
Apunt en aquest blog: https://bit.ly/2nWJMgA

Tapís d'estrelles (Disphyma crassifolium)

Apunt en aquest blog: https://bit.ly/2moWYuA

Les kalanchoë (Kalanchoe blossfeldiana)
Apunt en aquest blog: https://bit.ly/2mfIU6m

Aptènia (Aptenia cordifolia)

Apunt en aquest blog: https://bit.ly/30Mqto5

Flors de migdia (Lampranthus)

Apunt en aquest blog: https://bit.ly/2oCqDRI

Portulacària (Portulacaria afra)
Apunt en aquest blog: https://bit.ly/2mWJh6r

Orella d'ase, cactus trompeta (Crasula Ovata Hobbit).
Apunt en aquest blog: https://bit.ly/2OmlBn1

Cactus de carxofa (Sempervivum tectorum).

Apunt en aquest blog: https://bit.ly/2n6ksVzl

Cactus de cacauet (Echinopsis chamaecereus).
Apunt en aquest blog: https://bit.ly/2MiMxSc

Cactus aranya (Sempervivum arachnoideum). 

 

Cactus de roseta oberta (Echeverria Desmetiana). (Echeverria  Wavellite)?

 

Cactus de fulla de ciri (Graptopetalum paraguayense) 

 

Cactus de flor groga (Echeverria carnicolor) 

Haworthia Fasciata, Zebra Haworthia

(Crassula multicava)



Cabellera de la reina

Cactus Rocabruna



Àloe (Aloe vera)



Crespinell blanc, raïm de gat, dits de déu (Sedum album)

#dia11 EL MAL

Última carta, 16 de juliol de 1938. Fotografia: © Antonieta Codina

No sabíem que la natura havia après del humans que la venjança es pot revestir de mil disfresses. Fins fa poc ens pensàvem que el mal sempre atacava entre tenebres. Com el teu, que et devia abandonar sense amortallar al fons d'una bassa de fang dels terrissaires llorquins, als dipòsits dels horts de la vila o rebatut al rocam de la platja. Si ara en trobaven fragments, no sabrà ningú el teu nom ni recordarà per què vas arribar fins allí. La natura ha après dels humans que se'n pot venjar de mil maneres. I vencerà.

© Lena Paüls

In memoriam

Pere Bertran. Reus, 1916 - 
Llorca? (Alt Guadalentí, Múrcia), 1938
Oncle d'Antonieta Codina, fotògrafa d'aquest apunt

«MARY NOTICIAS»

...i si ho has de fer, pren les precaucions recomanades. Ens ho diu la Mary Noticias, dibuixada a finals dels 60 per la Carme Barberà amb guions de Ricardo Acedo. La Mary era —és— una periodista-detectiva, que per 1,50 pessetes, cada dissabte vivia una aventura amb la Lena Paüls, tot i que, a l'última pàgina hi digués allò de «Continuará...»

Marc Pérez Oliván (Nené)

Gràcies, Marc,  per dedicar-me la interpretació  gràfica de la Mary Notícias de Carme Barberà. La Mary s'està posant una mascareta. Com que als anys seixanta el teletreball no existia, segurament que, en un cas de confinament, la Mary hauria continuat resolent casos, però ben protegida amb mascareta i guants.
Les revistetes setmanals de la Mary Noticias van ser la meva única lectura —a banda del TBO— quan tenia entre vuit o deu anys. La periodista resolia casos amb enginy i decisió. Començaven i acabaven en cada publicació i em deixaven esperant la següent aventura.

#dia10 A PUNT D'UN NOU VIATGE

Aquarel·la: © Teresa Llorach

A punt d'un nou viatge, desficiosa de mar,
passeges entre fonts i jardins ufanosos.
En el primer segon que queda dels teus dies,
tornes a aprendre a riure, escampada en els altres.

© Lena Paüls. Del poemari L'alè que fa olor de menta

#dia9 EN UN PORTAL QUALSEVOL

Fotografia: © Mònica de Dalmau Mommertz

Les hores soles, una a una,
et sorprenen amb un fil de saliva
als llavis entreoberts
ajaguda en un portal qualsevol.
¿Qui diu que res no et justifica
per tornar enrere i posar-te a recer
de tot allò que puguis dir que és teu?
Continues matant les repetides
tot ventant-te, zim-zam, sobre un son prim.

© Lena Paüls. Del poemari L'alè amb olor de menta.

#dia8 TOT UN DESERT

Pintura: © Pérez Oliván
Acrílic sobre tela 146-114

Pel somni sec, Jamila sospira ara
un blau així, que el llevant mig arrissa,
en lloc d'un mar, la sorra de les dunes
tot un desert per al seu cos de noia.

© Lena Paüls. Del poemari L'alè que fa olor de menta

VOLUNTARIAT EN TEMPS DE VIRUS: MASCARETES I BATES

Sota la mirada de les seves nines de drap, l'artesana reusenca Isabel Marsal es dedica ara a fer mascaretes solidàries per a ús particular, no professional: dues capes de cotó blanc i una de fantasia.

Ara s'està preparant un grup a Reus (n'hi ha a molts pobles i ciutats) per fer mascaretes i bates per als serveis sanitaris i de serveis.  Sembla que dilluns ja arriba el material homologat i instruccions concretes de recepció, manipulació i entrega posterior. 

#dia7 MENTA FRESCA

Menta fresca. © Fina Veciana, 2020
Mixta sobre paper, 25 x 19,5 cm

Dels dits et brosten paraules,
i et preguntes si hi ha cap boira
que no enyori badalls de sol.
Beus te amb fulles de menta fresca
i comptes els pinyols de dàtil,
que has plantat a la galeria.
Regues els testos, didal a didal,
i la collita ja es fa anunciar.

© Lena Paüls. De L'alè que fa olor de menta

#dia6 PROU FLORS CREMADES

Leviatan. L'enveja. © Rosa Virgili
Fotografia retocada amb tintes,  24 x 30 cm.

El cos que recorda la primavera, l'encostronat del salobre, l'escata bufada, el temps del color de la coronil·la, de la mimosa, de la ginesta i de l'argilaga encesa no voldrien flors cremades. Però el cicle no s'atura. I les capes que van sumant-se al substrat tinten el present. Som recanvi. 

© Lena Paüls

LA BIBLIOTECA DEL TNC

Durant els darrers anys, el Teatre Nacional de Catalunya amb estreta relació amb Arola Editors ha publicat nombrosos títols teatrals. Ara en posa seixana a disposició de tothom.

El TNC a casa

Vegeu-ne el catàleg en línia

#dia5 DES DE CASA

Mirant des de casa. © Teresa Llorach
Aquarel·la, 21 x 21 cm

Passa un cel llis com un mirall 
al vidre del finestral. 
Els ulls dins els ulls ronden.

© Lena Paüls. Del poemari L'alè que fa olor de menta

#dia 4 - MOMENT MÀGIC

Quan seré gran. © Pérez Oliván
Acrílic sobre paper, 20 x 20 cm

Fa poc que ha après a caminar i ja cavalca el pal amb cap de cavall. Encara no ha ensopegat, ni una sola vegada, amb les pedretes del terra. Ara s'enfila a la falda de la dona asseguda, com ho faria un escalador expert a punt d'arribar al cim d'una roca. Li agafa el cabell de les dues bandes de la cara, els ajunta i els mena a poc a poc cap a un costat. Aixeca els rínxols que li queden al clatell. I l'hi fa un petó. Mare, ¿quan tornarà a ser ahir?

© Lena Paüls

#LLIUREALSOFÀ

Primera obra a la xarxa de la iniciativa #LliureAlSofà. Es podrà veure a les mateixes hores de funcions del Teatre Lliure, al canal Youtube. La versió de Hamlet, de Shakespeare, en versió i direcció de Pau Carrió va ser estrenada el 2016. Un regal de dues hores de felicitat amb l'esplèndida interpretació de l'actor Pol López. La meva puntuació 10/10

Crítica de l'estrena al Teatre Lliure de Gràcia

#dia3 VERD

Verd. © Fina Veciana

Un goig de verd arrela
en aquesta hora

i ens lliga al món.

© Lena Paüls. L'alè que fa olor de menta

#dia2 LA SALVACIÓ DELS JUSTOS

Fotografia: © Màrius Domingo de Pedro

Plou poc, però sense treva. Una parella de caderneres, una de mallerengues, una altra de pit-roigs, una de pardals i una coloma s'estan ajocades als últims seients d'un vagó de metro, mortes de gana. S'hi han enfilat a l'estació de Santa Eulàlia a les primeres gotes i no han tastat altra cosa que les molles de pa seques d'un berenar infantil. Han anat tot el dia línia 1 amunt, línia 1 avall, sense passatge.
El comboi ara és a cotxeres i, mentre la coloma espigola entre els seients, els moixons menuts especulen sobre el fet que els coloms ja saben quin pa s'hi dona en un diluvi. La coloma fa veure que no els sent. Una mallerenga diu que els  petits en tenen prou amb no res, en canvi la coloma... però, no la compadeixen. És més, una cadernera ha insinuat que, si el confinament dura massa, hauran d'obligar la coloma a sortir. Un pardal ha afegit que a molts parterres hi ha oliveres de jardí, que haurien de procurar estar-hi a bones perquè quan acabi tot els en porti una branca. Fins aquí la coloma havia fet com si no els sentís, però ara salta tota enfurida i replica: «No em mouré d'aquesta arca, una servidora.» Ha afegit que no li vinguessin amb allò de l'honor de ser el símbol de la pau... Que segons li havia arribat per memòria genètica, la branca postdiluvi va arribar pelada i que, si no era que va servir per fer infusions, ja n'haurien tirat un bon tros a l'olla amb allò.
Va fer un vol d'animal desvalgut, es va apalancar tan dignament com li va ser possible sobre una barra del vagó i es va posar a parrupar de cara a una finestra de seguretat. Els va deixar amb la paraula al bec (a falta de gra, paraula és bona).

© Lena Paüls. 

#dia1 CONFINATS A LA QUARTA SETMANA DE QUARESMA

Vella Quaresma. «Nines de Drap», d'Isabel Marsal

Hem demanat prestat un gos a la veïna. Si no, no hauríem tingut excusa per sortir de casa. Exposats que les forces de seguretat ens preguntessin on anàvem, no hauríem sabut què dir. Teníem la possibilitat de  sortir a estirar les cames fent veure que anàvem a comprar amb el carret, però és d'aquells que s'estiren, no dels que s'empenyen còmodament com els cotxets de criatures. I no en podíem comprar cap altre, ara que totes les botigues estaven tancades per decret. La veïna s'ha avingut a deixar-nos un dels seus cinc gossets, un terrier de Yorkshire d'un any, lliure eternament al terrat amb els altres, no es deixava posar la corretja. Per fi, quan ja portava el collar, s'ha adonat que la mestressa es quedava al replà, i ha fet uns esgarips de por. Just arribats al portal, ha passat un cotxe dels Mossos d'Esquadra cridant a tot micro: «Separin-se, caminin separats...» El gosset es retorçava de cos i, desesperat, em feia anar d'aquí d'allà. Es veia d'una hora lluny que no ens coneixia. No ha trigat gaire a enfocar tota la ràbia cap a la meva cama a la qual, protegida amb pantaló i mitjons llargs, no ha aconseguir clavar els ullals petits i afiladíssims, però s'ha venjat obrint els esfínters als meus peus. Hem reculat. Tornem a estar confinats a casa. És temps de Quaresma i els escolars, si volen, podran veure tallar la quarta cama a la vella del bacallà. Virtualment.

© Lena Paüls

LA CORI I EL PERET, REUSENCS DE NOM, DE COS I D'ÀNIMA

La Cori i el Peret acaben de sortir del forn. I qui diu del forn, diu de les mans de l'artesana Isabel Marsal del taller «Nines de Drap». Reus a l'ADN. Pel nom, el patró i la patrona de la ciutat. Perquè aspiren a ser mascotes de la festa, tindran padrins que estimen el patrimoni comú (llegiu l'article i en sabreu més). Tot acuradament preparat perquè els ninos siguin protagonistes en espais públics i privats i als braços de petits i grans. L'autora, amiga meva, m'ha encarregat els textos que acompanyaran els ninos en uns llibrets. Ha estat un privilegi definir-los poèticament.

Avui en proporciona un tast informatiu la periodista Cristina Serret, al diari «MÉS»: Dos nous reusencs de nom, cos i ànima. 

La presentació en societat de la Cori i el Peret tindrà lloc al Centre Amics de Reus, el 26 de juny (l'hora ja es concretarà més endavant) en el marc de l'exposició «Nines de Drap». Hi serem!

Contacte:

«Nines de Drap» 

Isabel Marsal
tel: 620 275 964
web: www.ninesdedrap.cat 

mail: info@ninesdedrap.cat

'LA BRUIXA DE LA TRAMUNTANA', AL TEATRE LLIURE DE GRÀCIA

La bruixa de la tramuntana. A partir d'un conte de Miquel Berga.
Música: Carles Pedragosa. Dramatúrgia i direcció: Marc Rosich

La bruixa de la tramuntana és un espectacle musical de teatre familiar d'alta qualitat. Tot i que, per ara,  els bons guanyen la partida a la buixa, no té la pedagogia com a objectiu primer. Fa l'ullet als adults amb una paròdia de l'aprofitament desaforat de l'allau de turistes de la dècada dels seixanta, principis dels setanta dels segle passat. Un recorregut que agrada al públic de tots les edats a partir de tres anys.  En dono fe. Dirigit per Marc Rosich, s'inspira en el conte infantil La bruixa de Cadaqués, de Miquel Berga (Vaixell de Vapor, 2014). Tres gats de teulada, amb l'ajuda del pintor Dalvador Dalí, s'enfronten a la bruixa responsable de les ventades i dels tornados que, amb la complicitat de l'alcalde franquista vol arrasar el poble de Cadaqués, fer-ne fora els vilatans i convertir-lo en una nova Benidorm de ciment. Encertades composicions musicals de Carles Pedragosa. El mateix Pedragosa, Clara Moraleda, Maria Santallúsia i Toni Viñals broden tots els personatges que interpreten. Es presenta en funcions matinals per a escolars entre setmana, i per a tota la família els caps de setmana i festius. 10/10

Llegiu-ne la crítica d'Andreu Sotorra a «Clip de Teatre»

Si altres cops he comptat amb compositors com ara Gulle Milkyway, per escriure La dona vinguda del futur, o Clara Peya, per adaptar l'obra de Ramon Llull  a Renard o el Llibre de les bèsties, aquest cop també havia de cercar la complicitat d'una ànima musical. El nom de Carles Pedregosa em va venir de pressa al cap. [...] Sabia que el seu boig eclecticisme com a músic i el seu carisma, cada cop més evident, com a intèrpret, el convertien en l'aliat perfecte per compondre la música de l'espectacle, però sobretot per interpretar els personatges centrals de l'alcalde de Cadaqués i Dalí, entre d'altres.
Marc Rosich. Director de La bruixa de la tramuntana

'SOLITUD', AL TEATRE NACIONAL DE CATALUNYA

Solitud, de Víctor Català. Dramatúrgia: Albert Arribas
 Direcció: Alícia Gorina. TNC Sala Petita

Alícia Gorina, directora del muntatge teatral de la novel·la Solitud ha deixat tot el protagonisme al text de la seva autora, Caterina Albert. Les paraules afaiçonades en frases llarguíssimes que ja a principis de segle devien sonar com a patrimonials exclusives de la Catalunya rural van ser escrites per ser llegides. Ara, dites en veu alta, per molt ben dites que siguin per professionals (de fet, no sé si hi estan perquè tot i estar a les primes files, no vaig sentir bé ni una quarta part del que deien els personages i, que jo sàpiga, no tinc problemes auditius, per ara), exigeixen un esforç de comprensió que ja no sabem fer amb la rapidesa que caldria per entendre-les en la seva profunditat. Si hi afegim que els personatges diuen el text original en tercera persona, amb l'entonació de lectura, no pas de conversa, i sense gairebé dramatúrgia significativa (el bellugueix no compta!), el resultat és francament decebedor. 6/10

Llegiu-ne la crítica d'Andreu Sotorra a «Clip de Teatre»