 |
| Rastres_Argelers. Idea, dramatúrgia i direcció: Aina Huguet. El Maldà, Barcelona |
Una actriu jove, Aina Huguet, ha ideat el muntatge Rastres_Argelers / O com s'esborra la història dels vençuts, n'ha seleccionat els textos i n'ha fet la direcció. Ha comptat amb la col·laboració de molts professionals, però en especial de l'actriu Ariadna Fígols que l'interpreta al seu costat. El resultat és un testimoni esfereïdor de l'exili de la població republicana, el 1939, després de ser derrotada per l'exèrcit de Franco. El fet que l'interpretin dues actrius i que els textos estiguin mil·limètricament encaixats —ja siguin escrits per homes o per dones—, fa pensar en l'horror i les humiliacions que van patir a més les dones pel fet de ser-ho: dones gràvides, dones en edat fèrtil que la por feia que la regla se'ls retirés i, si la tenien, s'enginyaven maneres de contenir-la, en un espai on no hi havia absolutament res més que el mar, la sorra, els filferrats i els vigilants.
La història comença a l'actualitat i parteix de la mort d'una àvia que havia demanat a les netes que portessin les seves cendres a Argelers. No entenen per què, fins que descobreixen en un diari personal tot el que va patir en aquella platja convertida en camp de concentració. L'àvia escriu el diari allà mateix, hi explica que van separar homes i dones i descriu el camp i les misèries que hi passen. El fred i la gana fan estralls i viuen de prop la malaltia i la mort. Les dues protagonistes diuen textos de diversos autors, però la història que els dona coherència fa sentir com a universals les veus de Lluís Ferran de Pol, Otília Castellví, Silvia Mistral, Xavier Benguerel, Avel·lí Artís Gener, Agustí Bartra, Neus Català o Teresa Pàmies, entre altres.
Durant els mesos d'estiu, la sorra de la platja d'Argelers (a tocar d'Elna, municipi on es van guardar i distribuir les urnes de l'1-O) és plena de gent que hi pren el sol i de banyistes que entren i surten de l'aigua. En el mateix lloc on els infants ara fan castells, les exiliades xisclaven pels dolors dels parts i hi tenien les criatures, al mateix lloc on guardians i exiliats tots feien les necessitats. Que la memòria històrica dels vençuts sigui matèria creativa per a les generacions que n'hem patit a la llarga les conseqüències és una excel·lent notícia. Teatre des de la mirada femenina, que ens recorda d'on venim, ens emociona i ens fa més fortes. 9/10 .