24 d’octubre 2010

L'ESPÍGOL

Espígol (Lavandula angustifolia) al jardí de llicorella.
Fotos: © Paüls, 2010

L'espígol o lavanda (Lavandula angustifolia) va ser de les primeres plantes que va arribar al nostre jardí. Ens les va plantar Anton Alberich, en un jardí erm, sense cap ombra. Al terreny pedregós de llicorella les mates d'aquest semiarbust s'hi van fer de seguida. Les abelles feinegen a les floretes blavoses entre juliol i agost. A finals d'estiu en tallem les espigues i les deixem assecar en cistells. Després, posem els grans en bosses i coixinets i les desem als armaris i als calaixos per perfumar-los i posar a ratlla les arnes. A casa no en fem servir fulles i flors per les propietats medicinals reconegudes ni com a condiment. Durant tot l'any en cremem de sec per treure l'olor de menjar.
Ara els arbustos ja estan esporgats, però em sembla que tenim tendència a deixar els troncs llenyosos massa llargs, si faig cas als professionals que treballen als parterres dels carrers de Reus, que els tallen en forma de bola.
La Carmina M. aquest estiu ens va deixar tastar un gelat d'espígol  i vainilla exquisit. Ara me'n facilita la recepta:
GELAT D'ESPÍGOL I VAINILLA.
500 ml de nata per muntar
100 g de sucre
50 ml de llet
10 espigues d'espígol
1 branca de vainilla
Traiem les floretes més fresques de les espigues i les reservem per decorar. Fem una infusió amb la resta de les espigues, la llet i la branca de vainilla oberta. Un cop feta la infusió hi desfem el sucre i la deixem refredar. Quan la infusió és freda buidem l'interior de la vainilla dins la llet, la colem i la barregem amb la nata sense muntar i les floretes que havíem reservat al principi. Ho posem a la geladora o en un bol i ho deixem al congelador. Ho anem remenant cada dues o tres hores fins que agafi la consistència desitjada.